Darreres millores

L'Inbred ja porta els discs nous, i el soroll de l'aranya dels XTR ara amb la dels SLX és inexistent.

És cert que frena poc, ferodes nous darrera, i discs nous no ajuda, han de passar quilòmetres i tot tornarà a la normalitat.

Avui després dels canvis hem tornat a rodar, ahir va ser un breu test de 20 Km. avui propers als 70. La diferència, que jo he sortit fatigat, i aquest fet no em permet de valorar objectivament el funcionament de les dues bikes. Sí però puc dir que la Spot Brand com ja pasava vers la Vicious, la primera és molt més ràpida que l'Inbred, OMG. I aquest fet em fa pensar que el Lynx d'Onza funciona, pujant però dreta la Reina aquest fa un lleuger tremolor, el pneumàtic vull dir, el punt fort, no rellisca en aquestes condicions de pujades extremes i fent el tram dreta en aquest terreny de sauló tan sec. 

Avui equipats 100% d'estiu, sota una sensació de calor notable, a on les sensacions baixant han sigut bones durant un breu tram molt pedregós, i pujant mai, tampoc les definiria com a desastroses, però tampoc bones.

Durant les cinc hores de ruta, una l'hem fet a ritme, i bé, la resta he de pensar que no puc ser definitiu treient conclusions, sí prudents.

La bike avui semblava una desconeguda, crec que l'Ignitor és el què em provoca aquesta sensació. Uns cops secs rodant que em desanimen força sobre la preparació feta dissabte. Dolor muscular amb el canvi de 16 a 21 podria afirmar, però no, crec que he de descansar per poder opinar sobre aquest aspecte, per si de cas avui no faig cap millora segons les sensacions d'ahir.

Ara passada la nit, a la matinada de dilluns penso el mateix, els dos Dracs ja estan a punt, molt emocionant aquest conjunt de millores, també és veritat que totes elles, pedals, pneumàtics, discs, i ferodes venen motivades pel desgast, únicament els cogs són una millora tècnica, i ni això, seria més un canvi motivat per una programació específica de la nostra preparació física, clar que yes!

No puc evitar d'exposar pel fet de ser el darrer test exigent, que em ve al cap la Ruta del Cister a on l'Inbred va anar molt i molt bé pel què fa a comportament. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, equipats 100% d'estiu, portàvem manegots i armilla a les bosses del mallot, sense incidències, sense coincidències, amb llums sense funcionar, menjar, una croqueta, galetes salades, xocolata, per beure, 500 ml. d'aigua amb un tall de llimona, una cola i mitja més, eines, totes, recanvis, tots, crec recordar a 24°C a la riera de Llavaneres a tocar del migdia, sense veure el mar. 

MTB, MTB, MTB. 

Entre Santuaris

Una ruta entre els signes d'identitat d'una etapa del nostre país que no sé si ja té els dies a tocar de la seva fi, com nosaltres, com nosaltres, però que en ser-hi la sensació és de ser entre espais de creadors, no de conqueridors, tot i ser conscient que són vestigis del darrers. 

Una anada passant pel Santuari de Corredor, perseguint jornada divertida a la capital del Baix Montseny, i una tornada exigent passant pel Santuari de Sant Martí del Montnegre. 

Costa aquests primers dies dels darrer tram d'abril ser a dalt dels Dracs, costa, el pensament vola lluny entre el rodar dels nostres dos conqueridors de somnis, són moltes les viscudes, sí, una sola pensada d'abril té més contingut que tots els sospirs junts de l'estiu, per breu que sigui, per poc dens sempre pesa molt més que tota inspiració de la resta d'estacions que formen el girar del pas del temps, perquè ara per ara tot són girs, constants, sí, el temps no passa quan referencies instants preciats, el temps vola quan els volem acaronar amb els nostres pensaments més d'un breu moment.

Els moments marquen el temps, sempre, i el temps ara des de fa uns anys és el què ens tenen la llicència de concedir els nostres Dracs, aquests temps concedits són sempre sensacionals, més encara, emocionants, vestits de prudència, plens de contingut, a on des de ja fa temps són sempre solitaris, mai massa, simplement solitaris.

Uns dies propis de l'estació van fer que diumenge féssim els darrers quilòmetres sota un pluja intensa a tocar de SV, clar que yes! i nosaltres contents, molt contens de ser-hi, penso que per ser al darrer tram, de ser a hores de casa, OMG.

Un Montnegre sempre és un Montnegre, abans però a peu de començar una aturada llarga amb l'Home del Montseny de la mà d'un bon cafè, per passada una hora ben bona iniciar una pujada constant que va de més a menys, cert, però constant, certament, certament, a on en aquesta ocasió les pensades dels darrers mesos fetes converses indiquen que genet i Reina estan en un bon moment de forma perquè fem la pujada fins al Santuari sense adonar-nos que l'hem fet, com sona, com sona, tot i el 16 de l'Inbred, la sensació és de no recordar cap sacrifici per arribar-hi.

Després cerquem una ruta que fa anys que no fem, part d'ella, i aconseguim recuperar una tornada que venerem, la del retorn al Mirador passant pel Montnegre, que bé, que bé, que bé.

Una aventura sense Falgueres Màgiques, per tant sense Poció Màgica, omg, omg, omg. 

Diumenge la primera ruta d'aquest tram de vint-i-un dies, de fet pel fet d'haver decidit començar un dia abans seran vint-i-dos, crec recordar que vuitanta quilòmetres amb un desnivell notable, a on un dinar a SC de croquetes, pollastre, galetes, i una cervesa per beure els aliments de la ruta, suficients per fer-la, i em deixava d'esmentar el consum durant la ruta d'un bidó d'aigua de 500 ml.

Equipats d'estiu amb camals i manegots, així com l'armilla, no sempre, no sempre però sí de manera intermitent pel pas canviant del temps mentre anàvem corriolejant cap a Calella des de Sant Martí de Montnegre. 

Sense eines, sense recanvis, amb l'inbred a 26", amb manxa, sense coincidències, sense incidències, amb llums les darreres dues hores, amb les dues bikes funcionant a la perfecció, amb un mar reclamant poder manifestar la seva força però mostrant-se fins ara calmat.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.