Deixant passar dies.

 I pensant molt, o més, millor dit.

Ara després de tornar de Belfast, a casa entre el fred i la pluja, les bikes són a on són, descansant i nosaltres que normalment anem bé de temps, també hi anem ara, encara més, pel fet de que la feina és, i al no agafar les bikes , aquest temps de bike resta per pensar encara més.

Que si la propera bikes de la Betty, que si les millores de la VW, que si la zona on faig el manteniment de les bikes, que darrerament ha millorat molt, però que ara encara ho tindré millor, que si, i la llista és infinita.

Per sort sempre ho visc com una aventura entranyable, no com una muntanya de tasques per fer, en cap cas, en cap cas.

Molts els pensament, molts, pel fet que els darrers mesos, he fet moltes coses diferents, ara les darreres setmanes més encara.

De fet l'anada a Ireland, ha estat una fita que no l'he viscut així, si no que l'he gaudit com una sortida més de bike i intueixo que no ha estat el mateix, si no al contrari, vull dir que el fet és que des de fa uns mesos, pocs, molt pocs,  tot pot passar, tot pot canviar, sempre per millorar, sempre, si no, no té cap sentit per a mi canviar.

Un canvi, per petit que sigui, si és per millorar,  perfecte. De fet els canvis sempre en primer terme, em porta ha haver de fer més feina per després poder anar molt millor que abans d'aquests. 

Dies de tancament d'any, per a mi des d'octubre ja amb la vista pendent del proper any, perquè la feina del 2010, és feta des de fa tres mesos, les collites ja són entregades, no són ni a casa, fet que fa que pensi amb assegurar, rematar millor encara el tancament del 2010, i com a prioritat enfocar al detall el com volem arribar al tercer trimestre del 2011, com sona, el del 2011.

Pensant així, amb aquesta manera de fer, avui mentre estava fent una tasca entranyable amb el meu germà, he pensat, "a aquesta velocitat no cal canviar més coses, ni pensar en com fer-ho, perquè enfilat a la via on estic, els canvis d'agulla venen quan han de venir, a on em portarà això?, em preguntava".

I la veritat és que no ho sé, pel fet que des de fa uns anys, la via on sóc, és la via, fet que fa que si no veig massa clar a on va, minoro la marxa i gaudeixo encara més del recorregut.

És que decidir la independència quan ets auto suficient té aquestes possibilitats, de fet tots ho som d'auto suficients, uns més, uns menys, però tots ho som, oi que sí?

Crec que després de la pluja vindrà el fred, serà el moment de fer volar el meu Drac, sento les seves ales, ell és al Mirador, el Mirador del Drac, no he de precipitar-me, tenim diferents propostes de sortides en bike, pel 25, pel 26, per cada dia de la setmana del 24 al 30, pel dia 1, no, però és que el dia 1 fem Turó, o ho intentem cada any, pel 2 sí tenim proposta.

El 2, del 2011, és sensacional, un any més, sí, un any més, si tinc la sort de cara podré gaudir de l'entrada a un nou any.

Moltes novetats aquest darrer mes del 2010, totes millors cada dia que passa, la més determinant és a la cantonada?

MTB, MTB, MTB.