Amer-Volcà de Traiter. Oh My God II.

Aquest va ser l'inici,  d'una jornada mítica de MTB.

Vaig passar per davant d'aquest arbre i també vaig fer marxa enrere tot seguit, pel fet de que els colors, el color coincidia amb el de la meva Vicious The Motivator, senyal inequívoca  de que el dia tindria,  ja tenia el millor color.

Esmorzar del forn d'Amer, inici de la ruta amb moltes rialles, moltes converses, totes divertides. 

Quines pujades entre lloses de pedra, que emocionant, quina percepció d'estar fent quelcom amb la percepció de que no és una sortida més, si no una sortida entre sortides.

Jo crec que en Xavi farà escola, GT Zascar,  equipament pel ciclista Shimano XTR, colors coure i negre, amb lletres blanques, què podem dir, que era el més elegant de la festa, de ben segur.

Cercant el volcà de Traiter.

Un gir i ja hi som a dintre, sensació de ser a terra de creadors, on a on som el foc i les flames han configurat aquest espai on sempre penses, que a aquest espai jo hi viuria.

La Betty està d'allò més cofoia amb la seva Yeti ASR-SL, o és que ja se la mira amb ulls de l'hora dels adéus?

Sempre comentem, sempre parlem, dels espais, del llocs a on som,  a aquest no va ser diferent.

No Xavi, no, no ens l'emportarem, la pedra es queda on és.

Aquesta també s'hi va quedar, queda clar, oi?

Entre volcans, entre espais de joia, de percepcions fora d'escala, on no pots deixar de sentir, que som d'aquesta terra, que aquesta terra, és la nostra terra, que fa segles que som, que fa milers d'anys que en som, quina potència de tir que té aquest lloc per qui és d'aquest entorn .

No puc dir més que que bé, que bé, que bé, jo vull continuar en aquest sender, en aquest corriol, on dia sí dia també recollim collita, on aquesta té el gust de les millors collites, i on sempre ets qui ets a on has de ser.

És que podem fer res més que admirar a on som, de mirar l'horitzó, i pensar "jo avui ja em puc morir".

Bé sí, hi ha quelcom millor, podem pedalar, pedalar i pedalar.

I això és el que va ser l'aventura, rodar entre senders, entre corriols perfectes, com la darrera baixada, que no en recordo una de millor, sí similar, però aquesta que em ve al cap, no hi varem arribar a posar nom, serà que no havia de ser.

Com no hem d'estimar, d'admirar la nostra terra, mtb, mtb. mtb.

Un home GT, també pot ser un home Shimano, oi que sí?

Un espai, un genet, entre vols, entre Dracs, quin serà el vol definitiu, on guaitem el Mirador de Drac definitiu, on deixar que les ales indiquin que hem de restar a un lloc i no a un altre? 

Entre parets verticals, a aquí ja érem al sender de somni, gaudint, gaudint i gaudint.

Pot una terra respirar, pot un entorn captivar, pot un era ser una altra era?

Incidències amb les bikes, zero.

Menjar, panets amb xocolata, entrepà, dos, plàtan, cola al Volcà de les Medes, dos bidons d'aigua.

Equipats de primavera, amb punteres Mavic.

Quilòmetres, menys de cinquanta, desnivell menys de 1.200 m.

"Natillas!!!", vull dir que repetirem.

MTB, MTB, MTB.