Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, de setembre 04, 2010

Duresa extrema?.



És el que hem experimentat avui.


Cap a Olzinelles, aquest cop cercant nous camins direcció a Sant Martí de Montnegre, s'ha fet de nit, negre nit, orientats sí, perduts també.

Quines pendents, quina sensació de poder fer explotar muscles, quina tensió.


Els llums a mínima potència, per evitar quedar a les fosques, perquè el temor a passar la nit caminant ha fet acte de presència.


Diria que ha estat la sortida més dura amb la Vicious, des de que la tinc.


Eines les de sempre, més un pot d'oli Finish Line tap vert. Menjar, res. Aigua, un bidó de 750 ml.
No hem coincidit amb cap ciclista, avui ho entenc, quins llocs més feréstecs, i de nit.


Equipats d'estiu.

Llums, tots.

Ritme, el que hem pogut mantenir, quines pendents, quines baixades, quins pedregals. He posat peu dues vegades.

Incidències, bé, els frens i un pedal Crank Brothers que s'ha plegat com un toldo a la nit.


Així, amb aquest estat de forma, un Roc Marathon, avui no podria ser, de cap manera. Les pendents d'avui, per a mi duríssimes, i no tenen res a veure amb les del Roc, però res, les del Roc són més llargues, molt més i amb molta més pendent.

divendres, de setembre 03, 2010

Descans Passiu?.

No sé pas com ho podré fer, si ara mateix ja estic pensant amb Ozinelles, en repetir la sortida d'ahir.

La sensació és d'una lleugera fatiga, però el cap em diu "anem a pedalar".

D'aquí a unes hores, poques, ho tindré clar, perquè ja haurà passat el dia i aquest dubte ja no existirà.

La Vicious a punt, les bateries dels llums a punt, la bateria de la càmera Fujifilm F100fd carregant-se, l'equip d'anar en bike al seu lloc...

MTB, MTB, MTB.

Imatge del mes-Spirit of Catalonia.

No vull deixar de comentar l'elecció de la imatge del mes.

Xavi, Michael, MRG, temps era temps, i aquest espai sempre serà espai de pluralitat, sempre. I per tant, de respecte a totes les alternatives que respectin la pluralitat oberta de qui té ganes de fer, de volar entre Dracs.

El meu Drac, no distingeix els colors, és cert, però quan veu el contrast vers l'estelada, incia un vol vertical d'escalada, per recorrer tram darrera tram tots els senders enllaçats, amb totes les seves forces, i seguir després sense moure les ales, i limitar-se a planejar i planejar, aprofitant per recuperar forces i tornar a iniciar el vol vertical d'escalada, i així anar repetint aquesta rutina, que per sort és la nostra, minut darrera minut, hora darrera hora, dia darrera dia.

Xavi, Michael, MRG, bones sensacions. Per en Xavi que tria entre totes, aquesta imatge, per en Michael, que la va aportar, per la MRG, que la va inspirar.

MTB, MTB, MTB.

Marzocchi adds two 29er Forks to the UK market

As 29ers finally begin to win the same kind of acceptance in Britain that they have enjoyed in the US for several years, Marzocchi have decided to add two 44 series forks for big-wheelers to their UK line-up.

The 44 Micro Ti and 44 TST2 aren't, as UK distributors
Windwave claim, the "only 140mm-travel 29in forks on the market" – our testers are already rocking 29er RockShox Rebas and Revelations with that much travel – and they're a little heftier than the competition.
But Marzocchi seem to have addressed the reliability issues of recent years and their latest forks have been well received by the cycling press and riders alike, so these new offerings could be good choices for burlier or more maintenance-shy riders.
The 44 Micro Ti uses Marzocchi's top-end TST Micro damping cartridge and features adjustable rebound, compression, lockout and lockout threshold. The new, low-pressure AER system is claimed to offer "coil-alike plushness" thanks in part to its titanium negative spring.
Fork travel is 120mm out of the box but this can be adjusted to 100mm or 140mm by adding or removing spacers. The 44 Micro Ti is only available in white and with a QR15 axle, and weighs 2,035g (including axle). It costs £599.95 and should be available in October.
The 44 TST2 features more basic internals, and lacks threshold and compression adjustment, but offers the same amount of travel. Again, it's only available in white and with a QR15, and weighs 2,250g (including axle). RRP is £339.95. For more details, visit
http://www.marzocchi.com/.

TEST: Ruta cíclica.


Sol, a ritme, no alt, sí exigent, direcció a Olzinelles, Ca l'Hivern, tobogans, arrels, escalada vertical, sender de pam entre pollancres, a peu de riu, arribada a Can Valls, escalada i més escalada, Can Mora, i inici de les pujades més exigents, més encara.

Una hora, és el temps a arribar al punt més dur del recorregut. Tobogans gegants i arribada a Sant Martí de Montnegre, baixada per pista a Sant Celoni. Sense aturades, bé una sí, les tanques de les rodes fluixes un altre cop.

A ritme alt, per sobre del 16 Km/h, per sota dels trenta quilòmetres, per sota dels 700 m. de desnivell positiu.

Velocitat màxima 48 Km/h, sensacions rares, no dolentes, però sí rares.

Hauré de seguir rodant, sí, però no avui, avui penso que em caldrà un descans pasiu, no actiu.

Eines, les de sempre, aigua, un bidó de 750 ml, menjar cap.

Equipat d'estiu.

Llums, Powerled, Karma i Cateye posterior.

Ni un sol ciclista, mentre que a la mateixa hora a quarts de set de la tarda, propers a Vallromanes, els senders, pistes i corriols, plens de ciclistes, no així al Montnegre, on no he coincidit amb cap biker, cap.

Santa Fe, "buena ruta SS", segueix així i coincidirem amb dues SS, però també amb la X-Control serà divertit, de ben segur, més i tot diria jo.

El resultat del TEST d'avui, no massa bo. Arribar al punt necessari per fer un bon Roc Martathon, requereix d'una posta a punt de la bike i un nivell de forma física que encara no tinc, caldrà seguir per aquest sender tan exigent, si vull gaudir i no patir mentre faig el Roc 2010.

MORE, MORE, MORE!!!.

dijous, de setembre 02, 2010

Light Bikes just got lighter

This new cassette unveiled by British component manufacturers Hope at this week's Eurobike trade show in Germany isn't just beautiful to look at – it also does away with the need for a separate freehub.
Aimed at shaving weight off high-end lightweight bikes, the Hope team looked at the traditional cassette and decided they could do better.
Designed to be retro-fitted to the company’s highly regarded Pro 2 and Pro 3-hubbed wheels, this new cassette incorporates the freehub body and sprockets in one neat little package.


According to Hope, a Pro 2 wheel with Hope cassette works out 20g lighter than with a freehub and SRAM's top-end XX sprockets fitted.


On the 10-speed version seen here, the five inner (green) sprockets are machined from a single piece of aluminium, while the five outer (gold) ones are made of steel, and will be coated with titanium nitride on production models. Expected to hit shops in early 2011, the new cassette will sell for around £150.




Nice Colours too!!!

South


Are Bikes for Summer?

Honestly, I'm not sure, at least not on the South, and I will explain. During the last weeks, even I had more day light and time, I was not able to ride on a regular basis, I don't know why, but my body simply reject the idea. I had always an excuse, another thing to do, something that moves my mind to another area....extrange, as I'm really a MTB, or Road Bike man.



After some days thinking about, I realize that it was all related to the weather, so hot and humid, the idea to go riding made me feel tired....and I was. With days over 100 F, and close to 90% humidity, ride on bike was more than exercise, was a crazy idea.

But even on the South, weather changes within a day, and some fresh winds...I don't know where they come...just decreased the temperature and humidity to "human levels". So I'm there again, riding every day...yes, every day to complete a four in a row extrange for me.

I've been doing some of my typical circuits, with small variations, but always trying to find well know roads where I feel at home, and where I can explore my limits. Day after day I've been improving my sensations riding, feeling more and more comfortable on top of my Tarmac.

First days I've been riding smooth and calm, to increase little by little the rythm approaching to mid week. Yesterday I was riding, and my legs where almost running alone, I was under the impression I was going so slow, but the time and speed was telling me something different, as the reality was I was able to move more cadence than previous weeks.

During the ride I had very nice surprises, I met two people, one I can't really tell you the name....Kirk...like the movie start...and the other called Ron. Both used to ride with a new group has been created on the old Carolina Triathlon shop, that now is owned by different people as they merge all shops in the one downtown. This group rides every Tuesday and Thursday at 6pm, and the best is they are really close to my home, so I decided I will join them, maybe starting next week, in order to keep going and improve my physical fit for this coming fall / winter.

And yes, I know winter will arrive, and riders will be leaving SC roads.....but I will be there, as I love to ride and feel the freeze and cold on my face....more than this feeling of being in an oven. So at the end, I came back to the initial question, are Bikes for Summer?

From SC, Xavi Paricio


dimecres, de setembre 01, 2010

Tobogans.


Avui he passat per aquí, pel mateix lloc que la imatge de fa unes setmanes, mesos.

Bona sortida, bones sensacions.

La Vicious, amb els pneumàtics a 22 psi. amb el líquid No Tubes, amb l'eix de la roda ben collat, baixa un altre cop com a les millors jornades, amb seguretat, sense flexió, puc fer-la anar per on vull.

Avui he baixat gaudint un altre cop, que bé, bones sensacions. Pujant, em caldrà millorar i molt, no és que rodi malament, però és que tampoc rodo rodó.

Avui uns bikers de carretera que no coneixem de res, ens han dit on anàvem amb aquests manillars tan amples, jo he pensat, "és que les vols comprar?.

Les dues Yetis dobles, ràpides, però silencioses, no passa res, hi ha més dies que llonganisses.

Hem fet una volta de 10/10, sí, sí de 10/10, senders de llarga durada, amb arrels, amb tobogans, camins amb una pendent descomunal de notable dificultat, amb molts xaragalls al mig, amb molta sorra esmicolada a les recepcions, i la Vicious ha rodat per tots aquests trams amb absoluta precisió.

Una tornada emocionant, ràpida, per uns tobogans i uns corriols sinuosos.

Un dia memorable, unes dues hores rodant, per sota dels 25 Km. per sota del 600 m. de desnivell positiu.

Eines, les de sempre, aigua, menys de mig bidó de 750 ml. menjar, cap.

Incidències cap.

Ritme per sota de les 140 pulsacions.

Demà repetició?.

I com us deia, jo ja hi havia passat per aquesta pista de la imatge de dalt, i també com avui he anat amb el colze encetat, similar a la de la imatge.

El que passa és que no recordo aquesta darrera ocasió de les fotos, les reconec perquè avui he passat per aquesta pujada, sé, encara, que són d'Olzinelles, demà ho recordaré?.


Olzinelles, amb les seves falgueres, demà no recordaré res, és el seu secret, les falgueres màgiques d'Olzinelles, aquelles que fan que oblidis que hi has estat.

Millor, així hi hauré de tornar per mirar de recordar que avui he estat entre espais de fades, entre vols de Dracs.

MTB, MTB, MTB.

Espera i qui espera desespera.

Ara, aquesta tarda, com ahir també, sortida de MTB.

Jo he proposat fer una sortida de pur MTB, vull dir ni molt pujadora sempre, ni molt baixadora sempre. Una sortida de pujar i baixar constant, totes elles curtes i de no massa pendent, i si tenen molta pendent, que sigui curta en les dues opcions, tant pujant com baixant.

No sé massa bé quin és aquest sender, amb aquestes característiques, però segur que hi és, segur, cal pensar-hi.

Les bikes a punt, després de verificar ahir que els Tubeless Ready, ja no perden gens de pressió, motivada aquesta millora per haver incorporat el líquid No Tubes.

El que no va del tot bé, és el tema frens, aquests ara van a l'inrevés. Vull dir que he de manxar vàries vegades perquè els pistons tornin al seu lloc, és a dir oberts, lluny dels discs.

El primer genet ja és aquí, falta el segon, per ser els tres i poder iniciar els preparatius per sortir a rodar aquesta tarda.

Una jornada nova, diferent, certament, amb olor a aventura, amb sensacions Light-UK.

Un concepte al cap, dos, un UK, un segon XC, ja fa mesos, anys? que em ronda la bike UK, semi rígida, amb 120 mm. amb angles de tija 73º-74º i de pipa 68º-69º, però en pensar-hi em ve al cap, que aquesta bike ja és a casa, és la Vicious?, no, no ho és, la Fox RLC 120 és dins de la seva caixa, així que la bike UK no és a casa, el dia que la Fox RLC rodi, segurament la bike UK rondarà per aquestes territoris 100% de MTB.

Concepte dur, exigent, però funcional, pujar bé, per baixar millor.

MTB, MTB, MTB.

Tot plegat.


http://www.dirtragmag.com/blogarific/under-test-ellsworth-enlightenment-29/

El perquè una Rotwild RCC07, el perquè de la primera Yeti ASR-SL, de la Scalpel, de l'ARC, de la Ibis, de la Rocky Mountain Element Team SC, de la Yeti ASR-SL, de la Mojo SL, de la Superlight i ara de la Vicious The Motivator SS, no el sé, certament, però en moltes ocasions no hi fa res, les coses són.

Motius, molts, per a cada canvi, sempre han primat les sensacions, i molt.

La Rotwild va ser un somni fet realitat, la Yeti ASR, un bon consell, la Scalpel, la meva primera bike de curses, l'ARC, l'extrem feta estil, la Ibis, una nova etapa, la Rocky l'arribada d'un clàssic, tipus l'ARC però en doble, de fet si avui tingués aquestes dues bikes seria perfecte, per què no?, la segona ASR la bike perfecte, és que amb ella he fet el meu millor resultat a les Guilleries, la Superlight, la millor bike que he tingut amb diferència, la Vicious, l'etapa espartana, definitiva?, no ho sé, és el camí que vaig deixar en marxar l'ARC 100% rígida amb 2x9 cap a Valencia, però ara 29" i SS, més radical encara.

Per què volia l'ARC?, la veia i pensava "quina bike més maca", com amb la Ibis Mojo Carbon i SL, vaig veure la Vicious i vaig pensar, "serà la meva bike".

Quina bike voldria demà?, avui penso que la que tinc, la Vicious, configurada com?, com ara, sense problemes de frens, això sí i amb uns Maxxis Monorail Tubeless de 29"!!!.

Quina serà la propera?, no ho sé, no veig propera, però com per negar la possibilitat tampoc, en cap cas.


http://www.pinkbike.com/news/Last-Bikes-2010.html

dimarts, d’agost 31, 2010

Vicious-Fox F29 FIT Terralogic, 15 mm.

Ja és rar que Fox posi com a quadre de referència, a la presentació de la seva Fox F29 FIT Terralogic, a una Vicious.

http://www.foxracingshox.com/bike/11/forks/32_F29


No ho havia vist mai, una super marca relacionant-se amb una mini marca.

No sé distingir si la Vicious de la foto va una eix de 15 mm., així d'entrada diria que no, però no ho puc afirmar.

Ara, avui, passats els mesos, penso que per una 29"-SS amb forquilla, un eix de 15 mm. pot ser una bona pensada.

El per què d'aquesta idea?, pel fet de que pujant vas com un portaavions, és a dir amb una inèrcia provocada per les rodes de 29 i el 32-19, i baixant talles els corriols sinuosos amb una forquilla de 32, que actua com una rígida si és necessari, i com una bike amb suspensió quan cal, l'eix de 15 mm. podria millorar encara més la seguretat a les baixades, penso que ha de ser interessant quan vols passar la bike per on la vols passar, i aquesta amb l'eix de 15 mm. de ben segur que serà més precisa que amb l'eix de 9 mm. Serà que fa dues sortides la sensació de flexió davantera em va afectar molt, serà això.

De fet en Colorado té clar fa mesos que la seva propera bike anirà amb eix de 15 mm.

dilluns, d’agost 30, 2010

Singletrack vs doubletrack.


http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=645714
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=555505

"Important things to do in bear country:

*Avoid startling bears
*Wear jingle bells on your shoes so they hear you coming
*Carry pepper spray
*Know what types of bears are in the area by examining their poo
*Black Bear poo is filled with berries
*Grizzly Bear poo is filled with jingle bells and smells like pepper spray"

http://www.youtube.com/watch?v=2DE0e4Lvfus

Idahooooo:

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=544297

San Juan Mtns.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=641450





MTB, MTB, MTB.

Can Ginestà-Can Ginestà Nou.


Pujada lenta però constant cap al Montnegre.

Tres Dracs, tres genets, bona pujada i millor baixada. Quins gaudir de les bikes.

Abans de sortir he tret el "pitorro" de la vàlvula, he introduït el líquid Notubes i he inflat la roda davantera, he fet el mateix amb la posterior, sense haver de "desllantar", en cap cas. La posterior però l'he inflat amb la manxa de peu.

Cap incidència durant la ruta.

El temps fantàstic, una negror que ha deixat el dia submergit en la foscor, i no de la nit si no d'uns núvols negres però negres com el carbó. Entre senders, ja de tornada la pluja era imminent, però no ha estat, un cop dutxats sí ha caigut un bon ruixat.

Avui he rodat a 22 psi., i he de dir que la bike m'ha anat millor, molt millor baixant, com que ara la cura que porto al braç és més petita, baixant entre pedres no noto cap/poc dolor, lleuger sí, intens, en cap cas.

No hem coincidit amb cap ciclista.

Eines, les de sempre, aigua, menys de 750 ml. menjar, cap.

Quilòmetres, menys de 25, desnivell +, inferior a 700 m.

A 125-135 pulsacions.

Equipats d'estiu, la Betty però ha baixat amb manegots.

La pujada amb un clima sensacional, un vent fresc, no fred, perfecte per rodar molt més rapit, però avui no tocava, demà tampoc. Tornant per Can Ginestà la baixada sinuosa, a trams feréstega per no ser transitada, ens ha obsequiat amb uns minuts de molt i moltes bones sensacions. La foscor a aquesta cara Nord, pròpia d'una jornada tardana d'hivern, quin gaudir per gaudir, Santa Fe on eres?, ens faltaves, per ser els quatre genets del 2003.

Les dues Yetis baixant inseguibles per a mi.

Les sensacions pujant, bones, no les millors.

Seguiré rodant, dia sí, dia també per mirar de posar fil a l'agulla a l'arribada de les millors sensacions.

MTB, MTB, MTB.

Llums, Cateye posteriors i davanters, les Yetis amb Powerled i la Vicious amb Karma, que hem encès a l'inici de la baixada.

Pendent de sortir.

D'aquí a una estona estarem pedalant.

Avui viurem un gran retorn.

Tres genets pel Montnegre, tres gents pel Montseny.

Dues Yetis dobles, 26" i 3x9 vs una Vicious rígida, 29" i SS.

Els tres iniciarem ruta des del Baix Montseny, bona jornada. Segur que serà recordada, com un reinici interessant, molt interessant.

La meva Vicious aquesta tarda presenta un aspecte desmoralitzador, el pneumàtic davanter desinflat, la llanta toca al terra. Estic mirant d'aconseguir el líquid Notubes, si no, no hi haurà sortida de MTB, però he de pensar que sí serà.

Tot estarà a punt, serà un triomf aquesta aventura d'avui?.

Les ganes i les intencions hi són, fet que facilitarà i molt que això pugui ser així.

No sé com es veurà aquesta intervenció, no l'estic fent des del meu ordinador, sí des d'un bon lloc, el millor, essència d'aquest Drac, essència de civilització, de coneixement.

Un segon mirador pel meu Drac, un primer referent per a mi.

La roda davantera amb líquid i l'eix ben collat em donarà la seguretat que he perdut als darrers dies, he de pensar així, i sortir a gaudir com fa uns dies que amb aquest aspecte no faig.

Genets de Drac, bona aventura la que avui serà, si tot va com ha d'anar, i si no, no passa res, demà més.

MTB, MTB, MTB.

Gualba de Dalt.

Avui sortida diferent, rememorant velles sortides a les sis del matí, corrent a peu per paratges de somni, aquest cop amb la bike, aquest cop a partir de les sis de la tarda, no del matí.

Direcció a Campins, sempre per pista, més o menys ampla, però pista, per a mig camí canviar direcció a Gualba de Dalt, enfilem per un sender cap a Can Prat, on té el seu origen la llegenda de la Dama del Gorg Negre.

També a mig camí després de rodar per uns senders entre torres, anem directes a Gualba de Dalt, d'aquí escalem fins a Campins, i de Campins per pista fins a casa.


Per sota dels 30 Km. per sota dels 1.000 m. de desnivell +.


Quines vistes hem tingut sempre, Montsoriu al fons fent guardia, sempre altiu, sempre present.


Equipats d'estiu.


Eines, càmera, manxa, clau multi funció, gruixos centradors de frens SI, reparador de càmera, pastilles de recanvi, eslavons de cadena i pin d'unió de cadena, Sram i Shimano 9V, menjar, res, aigua, un bidó de 750 ml.

Llums, el Cateye posterior i el Powerled, en marxa els dos a partir del tram Fualba de Dalt-Campins.

Incidències, una, la roda davantera, el conjunt forquilla-roda, baixant direcció a Gualba de Dalt, m'ha fet un gest molt rar, com a forquilla trencada, el fre davanter feia un soroll terrible. He centrat el fre Postmoun, i la vibració la mateixa o més, he verificat la tanca, sorpresa, fluixa, molt però que molt fluixa, recollar contundent i oli en un llum, perfecte.

La ruta ha estat sensacional, pel recorregut, per la temperatura, i per les sensacions a sobre de la bike, que sense ser les millors, han estat més que bé, tot i així em costa i molt afrontar les pendents més dures, veurem com acaba això.


Quines masies anant direcció a Gualba de Dalt, quins llocs.

Que bé rodar amb aquesta temperatura, i que bé haver posat remei a aquesta inseguretat del tren davanter.

Abans de sortir, 100 manxades al pneumàtic davanter, a mitja ruta cinquanta manxades al posterior, amb aquesta calor el líquid Notubes es deu haver assecat, i el Tubeless Ready no funciona sense líquid, caldrà posar-hi remei.

Cap ciclista durant la ruta, nosaltres i prou, corrent a peu sí, curiós perquè mai he coincidit amb ells en aquesta ruta, sempre hi ha un primer dia per a tot.

Rodant a baixa pulsació, a molt baixa pulsació, i a les pujades més dures a càmera lenta, sense presses, pensant sempre amb les eternes escalades del Roc, que són encara més dures que les fetes avui.

MTB, MTB, MTB.

diumenge, d’agost 29, 2010

Més Montnegre.

És el que hem fet aquesta tarda cap a les set.

Una pujada lenta, pautada per un punt primordial, rodar.


El paratge de somni, una caiguda del dia per no oblidar.


Una escalada que s'ha fet curta, deu quilòmetres de pujada constant que no sé massa bé el motiu, però que la digerim d'allò més bé. Fet que fa, el gaudir d'aquest espai, que rodi dia sí, dia també.

Un vent refrescant a partir de les primeres pujades. Les vistes del Turó de l'Home, úniques. El Montnegre et trasllada a un espai desconegut, ansiat però desconegut, certament, on cada visió et dóna mostres de que rodar per un lloc com aquest és un instant per gaudir, per recordar.


La posta de sol, màgica, però màgica, amb el Turó com a testimoni d'aquesta amb nosaltres com a espectadors, mentre rodem el dia dóna pas a la nit, mentre hi som les sensacions prenen més protagonisme que no pas el rodar per aquests paratges de somni. És que el Montnegre és molt Montnegre, en aquest cas no per la seva duresa, que la té, però no en aquest tram concret, si no per la fusió de petites carenes, les unes sobre les altres i on cada cop que ataquem una pujada, amb la vista d'una recta infinita, veiem com encara ens queda una carena més per coronar.


Can Ginesta marca l'inici del que serà el principi del retorn, Can Ginesta Nou, ens diu que hem agafat un camí alternatiu per començar la tornada, aquesta variant és sensacional, perquè té moltes alternatives dins d'ella mateixa, encara ahir la sensació de pèrdua va "ser" durant uns minuts, i on el pensament és " tants anys rodant per aquí i en un minut ja no sé el camí", passats aquests instants anem a on cercàvem anar, i el retorn passa a ser una anècdota més.


Eines, càmera i manxa, aigua, menys d'un bidó de 750 ml., menjar, cap.

Incidències, els dos frens de la Vicous, una vibració molesta, ara els dos frens no únicament el posterior, tindrà joc la roda davantera?.

Equipats d'estiu.

Llums, Cateye darrera i el Powerled.

Menys de trenta quilòmetres, menys de 700 m. de desnivell +.

El ritme suau, per sota de les 145 pulsacions.


Com em costa escalar amb aquest 32-19, molt, si a finals de setmana no millora i molt aquesta sensació el plat de 29 serà el proper pas.

La ferida del braç a les baixades, em molesta notablement. La resta de dolors, espatlla, genoll, han desaparegut totalment.

Ara a per la propera.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, d’agost 28, 2010

divendres, d’agost 27, 2010

Can Riera de Ciuret.


Una pujada exigent, quinze quilòmetres fins a Can Riera de Ciuret, seguint direcció a La Costa del Montseny per després baixar directe a Sant Celoni.

Una escalada constant, amb la pulsació per sota de 160, sempre entre 145 i 155.

Inici de la sortida a tres quarts de vuit de la tarda, arribada a tres quarts de deu, ja de negre nit.

Karma i Powerled a partir de mitja pujada i la resta de ruta.

Eines, càmera i manxa, aigua menys d'un bidó de 750 ml, menjar, cap.

La bike perfecte, la vibració esmentada únicament. Abans de sortir setanta-cinc manxades pel pneumàtic davanter.

Per sota de 40 Km., per sota dels 1.000 m. +.

Les sensacions bones, no les millors, no, això no, però tampoc dolentes ni molt menys.

Pensant a les pujades, veient com em costa fer-les, no veig molt bé com afrontar les del Roc, seguir sortint dia sí, dia també, em dirà a on sóc, crec.

Amb el Karma i el Powerled a màxima potència la negra nit dóna pas a la claror més intensa, que bé sortir equipat amb aquests dos llums.

La reixa protectora del casc ha funcionat molt bé, evitant l'entrada dels divertits i encuriosits insectes.

No sé d'on surten i a on van tants cotxes, però fora del tram Can Riera de Ciuret-La Costa del Montseny, la resta ha estat un constant anar i venir d'autos i més autos.

Una sortida més que suma.

dijous, d’agost 26, 2010

Montnegre.


Pujada interessant, pausada, per sota de les 163 pulsacions, a ritme tranquil. Inici ruta a quarts de vuit de la tarda.

Ni un sol ciclista ni pujant ni baixant.

La pista de pujada se m'ha fet curta i no ho és, o sí i fa uns anys era per a mi una sortida de les exigents i ara no tant.

He escalat sempre a diferència de fa dos dies, per l'interior de tots els revolts.

No he pensat gaires coses diferents, sí de concretes, pendent de les pulsacions, pel fet que a les dues darreres sortides el nivell d'exigència pel que fa referència a les pulsacions ha estat elevat. Avui no era dia per seguir en aquesta tendència, en cap cas.

Les sensacions després de la caiguda d'ahir, les podria definir com a curioses, espatlla dreta endolorida, clatell i braç dret amb dolor, lleuger això sí, i moltes ganes de sortir a pedalar, moltes.

A les baixades el colze encetat em fa força dolor, però el gaudir de la mateixa baixada és superior a les molesties, fins al punt d'oblidar-me de tot, fins i tot del fre del darrera amb aquesta vibració tan molesta.

Quin entorn el Montnegre, quina falta que em fa sortir pel Baix Montseny.

A dalt de la bike he barrinat alguns aspecte en concret, sobre els motius de les darreres dues caigudes, i he arribat a la conclusió que una pressió baixa del pneumàtic ha estat el que ha motivat les dues caigudes.

Molta estona dret a dalt de la bike, m'ha fet pensar que he de cercar ja el plat de 29 dents o 30, cercar un King de 21D no té cap sentit, no el tindré mai.

No sé si posar el 180 mm. davanter, jo diria que sí, però també em fa pensar que amb un disc de 180 mm. el pneumàtic encara patirà més flexió.

Eines, càmera i manxa, res més, menjar cap, aigua, un bidó de 750 ml.

Distància, per sota dels 25 Km., desnivell per sota dels 700 m. +.

Incidències amb la SS, la vibració del fre del darrera, res més. Abans de sortir setanta cinc manxades amb la Crank Brothers.

Baixant amb llums, Cateye intermitent del darrera i Powerled davanter.

Deixar la bike i una bona dutxa, rentar bé la ferida del colze, cura i a esperar a demà, a repetir sortida no recorregut.

Sortida corriolera.

He de seguir fent corriols de darrera de casa, com també les pujades a Santa Fe i pel Montnegre, aquestes darreres amb escapades al Turó i a Olzinelles respectivament.

Aquest MIX és infal.lible per a poder fer un bon Roc 2010.

El tema caigudes no ho sé, no ho sé.

A aquesta sortida corriolera de fa uns dies, on les sensacions van ser de les millors, però de les millors fa que la mira no perdi l'objectiu de vista. També és cert que fa dos dilluns el terreny estava millor que els dos darrers dies, també ho és que a Olzinelles el terreny està humit, molt humit.

Quan rodàvem entre corriols propers a casa, no varem deixar de comentar que amb aquest terreny les sensacions de control a les zones més tècniques properes a les baixades entre torres, són perfectes, fet que fa que estiguem una mica més optimistes de cara a la propera cita a França.

Les bikes per a posar a punt, petits detalls però, en cap cas temes significatius, la transmissió de la Betty, la roda posterior meva, i poca cosa més, no tenim líquid No Tubes, la resta tot a punt.

MTB, MTB, MTB.

Podria estudiar agenciar-me d'una Spider o una Tallboy pel Roc, però penso que ara no toca, penso. Si la bike de l'importador de Turner, la Sultan fos talla M, he de dir que després d'en Colorado, ja seria a casa fa unes setmanes.

http://www.youtube.com/watch?v=5qBb2JRuop4

El color de la Sultan, el del vídeo, la conducció és el que no veig massa clar, disposar de la bike sí, aquest nivell de conducció, bé tindrem que perseverar.

http://www.pinkbike.com/video/127665/


El que deia, MTB, MTB, MTB.

Carbon Drive Belt system o transmissió convencional?.


http://seaotter.mtbr.com/files/2010/06/Norco_Judan_4.jpg

La millor bike avui de 29"?.


Segons tots el medis de premsa escrits, segons la majoria de les opinions que he llegit dels bikers, la bike de 29" doble suspensió que millor pedala és la PIVOT 429, la bike per excelència d'en Colorado.

Esmentades la Tallboy, la Sultan i la Spider, la 429 és inevitable que sigui present a aquest espai.

http://seaotter.mtbr.com/2010/06/15/photographer%E2%80%99s-focus-29ers/pivot_1/

HD.



http://seaotter.mtbr.com/files/2010/04/so311.JPG


El quadre, les rodes i el jersei Ibis cap a casa.

Xavi fa dies que no el porto, avui o demà podria ser un bon dia per fer-ho.

Nomad.


http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=630461

Són converses dels darrers anys amb en Colorado.

Aquesta bike, la Turner, la Moots Mooto X, i d'altres que no tinc al cap ara, però sí d'aquí a una estona, són bikes que podrien ser la meva bike.

Sempre però quan hi penso, la Superlight està en el primer lloc de la llista.

Com a president d'aquesta taula plena de les millors bikes però, la Vicious The Motivator SS.

Yeti ARC 29".


http://www.yeticycles.com/#/bikes/BigTop/1/

dimecres, d’agost 25, 2010

Pujada intensa, baixada emocionant.


Un Montnegre, sempre és emocionant i exigent, seguir direcció Vallgorguina, duríssim, cercar els corriols de baixada a Olzinelles i els estrets senders que segueixen el riu una tasca de somni.

Soc d'aquest país jo, del Baix Montseny, vull dir, i ser-hi aquests dies cada dia està siguen per a mi tot un revulsiu, ara que tanta falta ens fa.

El Montnegre, la pujada des de Sant Celoni, requereix de ganes de pujar per una pista seca, amb el sol al darrera, amb molta pols, amb el revols amb molta pendent tancats, amb el terreny malmès a l'interior d'aquests.

Ni un sol ciclista entre quarts de cinc i les sis molt tocades, sí però arribant a Sant Celoni a dos quarts de set.

El tram d'Olzinelles de fades, quins corriols, tipus Paris-Mountain, perfectament definit, un tram exigent de baixada, no per ella mateixa si no perquè de cop s'inverteix la pendent i un gir d'esquerres indica la pujada plena d'arrels que únicament pots afrontar amb velocitat.

Un cop a Sant Celoni, les sensacions són bones, amb tristor, és cert, però amb el gust de poder ser a sobre de la bike, un plaer en aquests moments que fa que les hores passin.

Eines, càmera i manxa, aigua un bidó de 750 ml., menjar cap.

Equipat d'estiu.

Quilòmetres per sota dels quaranta, desnivell +. per sota dels 1.000 m.

La pulsació màxima per sota dels 170, la mitja de Km. per sobre dels 15 Km/h.

Un dia més de MTB, que suma.

Avui he sortit vuit minuts direcció al Montnegre, la caiguda ha estat monumental, el veí d'un quart en sentir el soroll ha pujat les persianes i ha cercat quins autos han xocat, cap, era jo amb la SS. El pneumàtic davanter ha flexat de tal manera que la caiguda ha estat idèntica que amb la Superlight, en recta, concentrat, flexió del pneumàtic davanter, vol amb la bike paral.lels al terra, aterratge calat, arrossegada calat a sobre del paviment, i un colze, ja malmès de la darrera caiguda, encetat, i com d'encetat.

He tornat a casa i demà hi tornaré, de ben segur. Moltes ganes de sortir, moltes.

MTB, MTB, MTB.

En quedar a terra tombat i calat un somriure als meus llavis, no sé perquè però la sensació del vol calat, la caiguda en si, el fet de veure-ho en càmera lenta, m'ha arrencat aquest petit somriure. La ferida no, aquesta és esgarrifosa, pel fet de ser al mateix, però al mateix lloc de la darrera.

El que deia, MTB, MTB, MTB.

dimarts, d’agost 24, 2010

My First BMX


Not a MTB but this was the start of my love for the two wheels. I learned to ride on this bike with stabalizers. Then later I rode it without the stabalizers. The Memories!!!

Santa Fe.

Ahir, a les sis de la tarda, escalada fins a Santa Fe. Des de quarts de quatre fins a aquesta hora mirant d'enlairar un xic el vol.

Una pujada llarga, pel fet que fa unes jornades que vaig a dormir de matinada i això fa que el dia sigui diferent.

Una pujada que per la seva intensitat m'ha obligat a estar totalment per la labor de fer el que estava fent, una pujada Santa Fe.

Al primer tram coincideixo amb un home del Montseny que baixa de Santa Fe, el que si no surt amb la bike té la mateixa sensació que un gos de caça si no surt el cap de setmana.

Un Santa Fe, és essència de Dracs, pel significat que té per a un home del Montseny ser al seu espai en aquests dies tan importants.

Un Santa Fe, com el darrer, fa que tot tingui una mica més de sentit del que ja té per si mateix, però que ara, per les circumstàncies, segurament, em costa més de veure que això és així.

Molts cotxes pujant i baixant. La pujada ha estat ràpida, tampoc molt, però sí ràpida. Pujant i baixant per carretera, en cap cas ni un metre per pistes o senders, no disposava de més temps, exactament dues hores i les he exprimit al màxim.

Les vistes des del quilòmetre catorze precioses, serà que a partir d'aquest punt és on m'he centrat amb el que estava fent, i que abans han estat un desgavell de sensacions diverses, i molt diferents totes elles entre si.

Ara mentre escric, un entorn és el que tinc al cap, les diferents sortides properes al Cap de Creus, concretament la del Camí Romà, concretament la de la baixada com un llamp a Cadaqués amb tot el grup de genets, dies de pur MTB, on els guies van estar protagonistes per poder experimentar les millors sensacions, sensacions aquestes, que són les que ara em venen al cap.


Les vistes des de la cara obaga del cantó de Gualba de Dalt, amb les vistes de la pujada pels tubs, em fa sentir una mica més bé encara, l'arribada a la cruïlla per a pujar al Turó de l'Home ja em diu que sóc al darrer tram previ a coronar Santa Fe.


Baixant dubto de si baixar fins a Moscaroles per muntanya, fins i tot m'aturo a l'entrada del camí, però decideixo seguir per carretera fins a casa.

Arribada esgotant la darrera gota d'aigua, dos bidons n'he consumit, un de mig litre i un de tres quarts. Aliments sòlids cap.

Eines, càmera i manxa, sense mòbil, mort per manca de bateria.

Equipat d'estiu, per la calor imperant fins al quilòmetre disset.

Quilòmetres, per sota de 45, i per sota dels 1.000 m. +.

La bike bé, de fet per carretera l'exigència és mínima, torna però el joc de la roda del darrera que fa que el fre vibri de manera molt però que molt molesta, tant que podria provocar-me una caiguda, he de tornar a revisar la boixa del darrera, i si no portar-la al taller perquè hi posi remei definitivament, així no puc fer un Roc 2010.

Una pujada que suma, que per a mi és important.

MTB, MTB, MTB.

Sense paraules...per sempre !!!!