Molt bé )

Els Vols roden, Dracs dins del Drac dins dels 6/7.

Els nous Dracs no estan caminant, vull dir no estic fent venir els components que requeririen per poder finalitzar la construcció. Així els protagonistes de Fort William ho són també ara. Insisitir en el retrocés a llandes més estretes, pneumàtics menys densos, i que seint, potència, i manillar crec que farem un pas enrere.

El seient tornaré a rodar amb el Tune, l'actual em va molt bé, però un cop estic més recuperat crec que he de refer el tram, potència retorn a 6° positius i 10 mm més, i manillar, necessito 12°, ara per ara no sé d'on treure el manillar, però sense presses tot camina, segur. 

Rodant a pressions per sota dels 20 psi, deixant que els laterals quedin marcats amb la pols mentre rodem, i perden prestació si coincidim en baixada i asfalt, com ho és la riera mentre baixem dels Tintorers, acceptant aquest punt anem ara molt i molt bé, i tant.

Avui per avui els nous Dracs no tenen sembla propòsit d'iniciar els Vols, sembla, tot sigui que demà es despertin i no parin de reclamar el seu torn, però avui per avui sembla que no.

Sobre els genets, primer estem per recuperar la constància dels Vols de trenc d'alba que com us esmentava sembla que podríem haver entrat a un bon tram, i ara per ara res més, la preparació fora dels Vols feta del 2107 al 2019 la deixem de banda, i ens concentrem a passar els temps acotat que tenim a dalt dels Dracs, sí que hem treballat i molt temes com la millora de la qualitat de l'alimentació ajudats per aquest tram tan exigent de confinement en primer terme obligatori, i ara de confinament voluntari ) fet que ens ha portat a arrossegar entre una i dues garrafes menys, ho escric i no m'ho crec, com? Ara no ho aprofitem a nivell de sensacions pel nostr baix estat de forma, però quan estiguem rodats aquest punt ens pot ajudar molt, si més no això sembla. 

Veurem, avui per avui ser dins del Drac està requerint d'una certa exigència, cert, cert, però també ho és que cada dia a les tres quarts tocats de cinc estem drets inciant els preparatius del Vol, avui no seria un bon exemple, perquè tot i ser una jornada de descans, anàvem a sortir, i un cop equipats, per la pluja del moment i pel fet de ser la jornada de descans hem decidit ajornar l'aventura a demà.

El més que probable nou Gran Drac de dues rodes està rondant Girona, curiós, i per tan les meves anades per valorar quin és el candidat em fa ser-hi, que està prou bé perquè hi veig menys risc que anar a la capital a fer exactament el mateix, veurem, veurem, difícil vint-i-tres anys després valorar de com portar a aterme aquest nou tram, que ja té de transfons també portar a bon port una petita aventura, i tant, i tant.

Salutacions

MTB, MTB, MTB.

69er )

Aquesta va ser, pot setguir-ho sent una combinació també magnífica, molt. Quasi el millor de les rodes grans, quasi el millor de les rodes petites :-)

A Finale, aquesta versió millorada de l'Imbred va funcionar prou bé, certament, i no va seguir per diferents motius, un el del trencament de radis de la roda petita a les prèvies, i dins de la mateixa cursa durant hores, i per aquest motiu principalment vaig descartar aquesta versió més pròpia de les motos. Si va anar de bé que van ser passats els anys una evolució de les primeres, les protagonistes definitives, ho escric i la satisfacció reina.

Les XR1200, de DT, interessants, del darrera no específiques, les davateres per coincidir, però en tenim, de rodes, no pels propers tres Dracs, sí per dos, i per aquest motiu necessitem el tercer joc, manca un cert criteri de prioritats, no totes, perquè necessitem altres components de les dues primeres, i l'experiència m'indica que fer venir grups nombrosos de components tots a l'hora implica que passades les setmanes, mesos en decidiria segurament uns altres, i aquest punt em comporta una certa incomoditat, breu, petita però present )

Les tiges telescòpiques de suspensió germanes de les Thomson que ja tenim ara Fox poden ser també, i el cap em ronda fer venir els frens XTR, tot i disposar d'uns R1 estic més per fer venirs tres jocs de XTR, pel seu bon comportament, aquests frens ens fan millors pilots baixant, i tant )

Cranksets en necessito un que ja el tenia i el vaig tornar pensant que l'Ibis marxava del Mirador, i ara hi ha mandra a fer la mateixa gestió, a repetir-la, o no, o no.

Manillars en necessito quatre, els tradicionals, els clàssics Moots, perquè el Moots que porta l'Inbred és testimonial, i cedit, és això, crec que no ha sortit o un cop com a molt, però li he de muntar el meu que no tinc, el que tinc únicament és per tenir ben muntada la bike, no per rodar-hi, en cap cas :-)

Així en necessito un per I'Inbred i tres més per les quadres nous.

Un cop a aquest punt tècnicament la complexitat augmenta, si monovia, si diferents caigudes, si carboni, si titani, i és una llista extensa, i també torna a ser molt però que molt interessant. 

Els Grans Dracs i la Transportadora  demanen també atencions, totes justificades. I els Dracs són infinits sense ser-ho perquè són evidentment finits, però renoi, he de pensar que pel propi confinament les percepcions són les que són, infinites. Estavem a febrer i les bikes noves eren, estem a maig i les bikes noves el més calent és a l'aigüera, funs ahir, avui ja no ))

Cada vegada que vaig el Baix Montseny dubto si tornar a SV amb la Transportadora, el fet és que ben guardada com està cada cop prefereixo més que descansi a on és que no pas que ho faci a cel obert aquí el Mirador, i sempre estic a punt de decidir-me i fer-la venir perquè la Transportadora dels Dracs on podria estar millor que reposant el Mirador dels Dracs? Però no ara per ara, no avui, crec, crec. 

El fet és que els conceptes em mouen, és així, la funció que té, ser la gran protagonista portant, transportant en el seu interior els Dracs, per tant facilitar els Vols, ja és per aquest motiu extraordinari per a mi, el concepte, dues places, d'entrada, amb un espai buit darrera esperant a que hi siguin, encara ho fa més apassionant, i un cop a aquest punt, el concepte mecànic, la seva simplicitat em torna a posar en clau m'interessa molt, més encara, curiosa aquesta percepció de les coses. De fet em passa amb tot, amb els Dracs, els seus components, Grans Dracs, els seu concepte, la construcció d'aquests, i en primer terme el seu comportament, aquest darrer punt menys objectiu, perquè opinions n'hi ha per a tots els gustos, i per tant jo puc exposar la sensació dins del Vol, i tant, subjectiva, a on aquesta pot ser molt diferent per altres bikers, que ja està bé que sigui així. De fet la meva Superlight era increible, i era un mono pivot, mai he llegit una opinió germana, i no implica res, ni positiu, ni negatiu, en tot cas hi ha la que jo aporto. 

Darrerament cerco informació de les ML7, ML7/5, i ML8, de les DUC32, DUC36, i SC32, per curiositat, de les Yo Eddy, també, i poc a poc mentre cerco els quadres que ja tenim per muntar van agafant una mica més de forma.

Un BB92, una boixa davantera, reductors 31,6/27,2 de ST, que ja stan venint, un crankset, tres jocs de pedals, tres direccions, tres manillar, dos jocs de frens, i tres forquilles rígides, el material a fer venir, que sembla molt, però tot i que tinc els components per muntar les dues primeres bikes dels tres quadres nous que estan en torn d'espera, el fet és que per concepte ara veig uns components que en altres moments no veia, tot i ser-hi tots en el seu moment, però el criteri en aquell moment no era el d'avui )

Com us esmento la boixa davantera, una únicament ja està venint, que utilitzaré per muntar una roda de 29", també del ST vénen els adaptadors de 31,6 a 27,2 mm per tenir opció a rodar amb les dues tiges telescòpiques Thomson que avui per avui però seguiran sense sortir, també ve el BB92 que serà XT, i no XTR, aquest darrer no el tenien, i el XT no sé si serveix pel crankset bàsicament perquè encara l'he de decidir, pels que tinc sí, però aquests els tenia pensats per les dues primeres bikes a muntar, i no per l'Ibis, finalment però m'he decidit per l'eix de 24 que coincideix amb els dos cranksets que tinc, però si fos 30 finalment no passa res, el BB 92 XT té un import moderat dins que res té un import assequible quan parlem de components de MTB.

Valorant el tema Belt Drive, aleshores requereixo un crankset de 104 entre forats, i actual no en tinc cap, i una boixa White Industries ENO, que no em serveix en 9x135 per les noves, cert, però en vull una en color negra per una idea que porto de cap, no per ara, però tenir-la sumaria a fer-ho bé, a poder-ho fer bé, si més no a pensar-ho, i amb ella un pinyó roscar de les mateixa marca de 22 o 23 dents, a veure, a veure ))

Curiós podria decidir-me per fer venir dues RS1, per aprofitar les dues rodes, 1200 i 1501 de DT específiques que tinc per error des de fa uns mesos, uns dos o tres anys, també hi ha la possibilitat de fer venir dues Terralogic de 80 mm. que són conceptes guapos per incorporar els darrers projectes, però en cada oportunitat de tornar a incorporar forquilles amb suspensió, les rígides, les forquilles sense suspensió han sigut les preferides, i així estem a on de cinc bikes, les darreres cinc que han vingut totes rígides, i les tres properes pendents de decidir. El fet però és que aquests tipus de forquilles esmentats, RS1 i Terralogic, no són fàcils de localitzar, i de coincidir hauria de practicar un dit i fet, i ara per ara no és el cas, crec, sí amb excepcions, l'Ibis ho és, i tant :-)

En tot cas sembla que tot i que coincidint amb aquestes lletres començava a ploure crec que estic decidit a anar fent venir component a component tots i cada un d'ells per poder muntar les noves bikes, crec. 

La darrera compra de components no pot fer camí cap el Mirador perquè DHL no treballa quan ha de transportar d'Alemanya a casa, i he hagut d'anular la comanda, no passa res, curiós dels UK sí que funciona, no sé qui ho porta, però ara per ara sembla que el material està venint, és a dir, boixa davantera, BB92, i els reductors del ST, a veure, a veure. 

També he fet la gestió per o bé dues o bé tres forquilles rígides un altre cop de carboni, i per un quart conjunt aquest cop de quadre i forquilla en 27,5 d'acer, aprofitaria si poden agrupar l'enviament de les forquilles de carboni, i el quadre i forquilla, tot junt, i si no ja veurem, de moment però ho he consultat per mirar de confirmar que ho poden subministrar, i ara per ara no ha respirat. 

MTB, MTB, MTB. 

27,5 )

Com va de bé, millor dit com anava, perquè fa mesos que no pedalo, no setmanes. 

Dono voltes els pneumàtics, uns Ikon, també a les rodes davanteres, darrera no, les DT240 posteriors específiques per a single speed són les fixes de casa, sí però també em ve el cap com us esmento el tipus de goma que utilitzem, aquests Maxxis tan potents, i la pregunta que em faig és si són els nostres, si són per a nosaltres els que millor ens poden anar. En porto una de de pensada, i poc a poc hi donaré voltes, sobre el principi de l'experiència del passat a Finale del 2009, amb els Notubes crec recordan que eren els The Raven, en 26" en aquells temps, tot i que els Ikon són avui per avui per a mi de 10/10, això sí, EXO 3C TR. cada dia hi ha noves propostes de pneumàtics, i de rodes sí, però estic concentrat  amb les llandes, i les gomes, per mimetisme entre Dracs i Grans Dracs, segur, segur. 

Ara dins del tram on som, estic content de les darreres i repetides anades amb el darrer Gran Drac a Girona, les llargues caminates des de l'entrada de la ciutat fins a les parts més altes de les muralles derruides, i quines muralles, bàsicament perquè ara que no podem sortir valoro molt haver-hi voltat ara sí ara també mentre no pedalàvem. 

Aquests dies no sé massa bé perquè no paro de recopilars centenars de dades del Gran Drac, del més nou, dic no sé perquè motivat per uns Grans Vols intensos, molt, a on a cada tram l'experiència és memorable, sense ser extrema, la percepció de control, de sentir cada centímetre de contacte amb el pneumàtic, a on és tan directa la transmissió d'informació que crec que penso més en aquesta qüestió mentre hi sóc que no pas fins i tot a la zona de trail braking. El fet és que em satisfà tant el concepte, que l'experiència del moment siguent molt important, i tan, però renoi la concepció del mateix, la idea portada a terme em porta a aquest fer, pesa el concepte més que l'experiència en si mateixa a dalt del Gran Drac, que també, que també :-)

En tot cas, des d'on deixàvem reposar el Gran Drac a les afores de la ciutat fins el mateix centre el Pont de Pedra, una anada i una tornada a peu que donava per reflexionar, molt, per reviure darreres experiències dels Dracs i la Transportafora d'aquests. Són unes aventures SOLO memorables amb el pas dels anys, i per tant és inevitable recordar-ne detalladament fotograma a fotograma cada un dels instants, també ajuda que per ser de posades en escena fixes, repetitives, les imatges a recordar són germanes totes, i això ho facilita molt, i tant :-)

Caldrà anar preparant els equipaments de primavera, o no perquè els que tinc ara, les armadures actuals crec que són les de la darrera tardor, i per tant coincideixen les primeres amb aquestes, no calor, no fred, diria que són les ideals, oi? El fet però és que els prepararé, millor dit els revisaré, sí, però crec que no caldrà fer res, com a molt fora de seleccionar, simplificar, crec, crec.

Les bikes a punt, mesos de recuperació, i un tram que proposa de Vols, a veure, a veure, o esperem, per ser prudents, ara per un doble motiu, dens, molt, necessari, aleshores tot suma, segur, segur )

MTB, MTB, MTB. 

Valorant els temes, els aspectes sobre els components de les noves bikes, les tres, ho escric i encara no m'ho crec, i tot seguit em ve la pensada de la Transportadora de Dracs, quina més bona tasca, quina feinada que hem fet, això sí que ha sigut un projecte de cap a peus, bé una mica seguint el fil de tot plegat, a que sí, i tant, i tant, mtb, mtb, mtb.

Fins i tot arran d'una conversa des del Mirador dels Dracs podria ser que em decidís finalment a fer venir components, i fins i tot equipaments, i un altre cop la Transporter es fa present, quina petita joia, coincident el concepte amb el del tipus de Dracs, amb els dels tipus de Vols, renoi, renoi, renoi.

Capgirat :-)

El manillar de la Transportadora està un xic mirant/descentrat cap a l'esquerra, crec, i podria ser que la direcció no derivés a l'esquerra, si no que el volant nou per segona vegada però ara lleugerement està muntat tort, poc però crec que per això tinc la sensació que deriva a l'esquerra, perquè a les rectes el volant centrat gira la direcció a l'esquerra, podria ser, i quan el concessionari obri hi posarem remei. Tot i que si la deixes sola marxa a l'esquerra, és evident que vull que vagi bé, i per tant les conclusions deriven positivament, o positivament, veurem, veurem.

Mentre de l'anada i la tornada al Baix Montseny, puc reafirmar que va molt bé, però que molt bé. Quina conducció més agraïda, quina calma que respira rodar amb ella, aprofitant he baixat del tot la posició del seient, ja no ho recordava que tingués aquesta opció/regulació, i dedueixo que arrel de la cultura sport del darrer Gran Drac la sensació que tenia a la mà, vull dir la d'anar més baix conduint, és ara una experiència nova quan parlem de la VW. Suspensions sport, seient més baix, que divertit, molt, ara però caldrà esperar una mica, bé una mica no, caldrà esperar ))

Els controls m'han indicat que no utilitzi la Transportadora per anar i tornar de SC  si hi porto res a dins/darrera, ha de circular buida, en el meu cas sense bikes, sense la nevera, sense tota la logística SOLO, és a dir tampoc la pesada carpa, si la utilitzo per anar cada dia el Baix Montseny ha de ser sense res a dins, renoi hi ha tantes coses que veient impossible portar a terme questa exigència oficial que implica de buidar-la, que a partir del mateix moment que vaig arribar a SC després d'aquesta inoblidable experiència oficial la VW ja descansa al Baix Montseny, no puc tornar a descarregar-la tota, fet que implica també que el XV torna a ser el rei del dia a dia de les anades i tornades. Així ara la T5 torna reposar a SC, bateria desconnectada i tal dia farà un any! 

Cada dia vaig a l'interior, i torno, he de seguir-ho fent, que ho faig encantat tot sigui dit, és un deure responsable, però certament que va ser inquietant la situació del darrer control, persones armades nervioses, molta tensió, molts crits, i això per part d'ells que són els especialistes en portar situacions difícils, mare meva, a Cardedeu el control va ser formal, cordial, educat, també estricte dins del meu anar i tornar cada dia a SC de cada dia, i passats uns minuts a Palau el meu pas diari quasi era motiu de detenció, quin tràngol, OMG. Per no arriscar, dins de la mateixa anada a SC ja no vaig tornar amb ella cap el Mirador, tornar a passar per una experiència com la del darrer control millor que no, vaig decidir guardar-la i tornar seguidament amb el XV. 

I així estem, quatre mesos de dedicació, i ara la Transportadora descansant per força al Baix Montseny, i no al Mirador, que està prou bé, i tant, "bien está lo que bien acaba" oi?. 

Tot i així llàstima haver de deixar ara recent acondicionada la VW a SC, com us deia un treball de mesos per mirar de tornar-la al dia a dia, i ara immobilitzada, que estaria bé que fos així si no es pogués circular, faltaria més, però per portar Dracs desmuntats, i la logística SOLO, no poder circular, és per prendre nota, i així ho faig, el món dóna moltes voltes, i quedar posat a l'inrevés no serà segurament, però no cal ni estar-ne pendent, les circumstàncies en són les responsables, les protagonistes, segur, segur, i si la Transportadora queda capgirada serà com tornar a AU :-)

Bell el darrer protagonista d'ahir, un casc, cascs de referència, a veure, a veure.

MTB, MTB, MTB. 

Meccano )

Hi ha dies per, i dies per, avui és dia de Grans Dracs, de la Transportadora, i de Dracs.

La T5 vindrà cap al Mirador, per ganes de conduir-la tornant avui del Baix Montseny, i també ajuda que el pronòstic del temps avui i demà és de Sol, i aprofito per deixar el XV i la seva tracció TTS descansant el Baix Montseny.

No és que tingui que fer res concret a la Transportadora, ni tampoc amb els Dracs que custòdia, però és que quan vaig recollir la VW un cop al Mirador, un coo a casa carregar tota la logística SOLO va ser tan emocionant que ara passats aquests dies vull repassar acuràdament el què hi vaig carregar i el com. 

Per muntar un o més dels quadres nous hauria de demanar alguns components, pocs però ara per la situació estic més per ordenar i aclarir que no pas per decidir, això fent referència a bikes, perquè si parlem de màquines de prosperitat la darrera setmana fins aquest dilluns passat ha sigut de presa de decisions, OMG. Qui m'havia de dir que l'aparent adormida determinació del genet vestida de pruden reflexió i pausada moderació en set dies donaria pas a una absoluta determinació en prendre decisions que marquen, defineixen tot un patró per el Mirador. 

De mentre avui hi haurà anada obligada al Baix Montseny, i tornada amb la T5 cap el Mirador, un programa preciós, certament, certament )

La Transportadora ja és al Mirador, i el quadre de l'Ibis ja és objecte del gaudir de reposar a la calidesa de l'espai del Mirador i no tot i ser un privilegi protegit per la Transportadora. Mentre escric el tinc ara ben situat a la meva vista, i en aquests moments no veig el color gris gras com a projecte per a mi, una talla M sí, hauria estat bé negre mate, tot no pot ser. Això sí la caixa de l'Ibis a la meva esquerra, i el quadre de l'Ibis a la meva dreta són un escenari de 10/10, i tant, i tant. També he de dir que les dues Lynskeys ara mateix tenen un pes tan gran a diferència de fa unes poques setmanes que no els hi veia gaires possibilitats a tornar a ser protagonistes dels Vols, que apreciar qualitats, o detalls, o particularitats a les noves incorporacions em costa una mica, cada cop menys, motivat crec per aquest nou tram a on som, a on tot agafa diria un prisma molt diferent. En tot cas la qualitat de construcció de l'Ibis no és ni de bon tros ni millor no pitjor que la de la meva primera Ibis, i sí que està un xic per sota a la qualitat dels acabats de la darrera, la SL, el què indica això és que per a ells la SL va ser la culminació de l'experiència, i certament que va er així perquè aquesta nova Ibis de casa cada racó del quadre, sense anar més lluny els dos triangles tenen la seva numeració específica, separada, tenen petits defectes d'acabat, tant de zones rasposes no acabades del carboni i de la pintura d'aquest. Les patilles interiorment no estan acabades de pintar, inclús hi ha guixades en color vermell i blanc dels controls passats, i no petites precisament, en el ST passa el mateix, no sé si són de retolador fluix aquests operaris d'Ibis, segurament :-)

Avui, d'aquí a una estona hi afegiré el costat de l'Ibis un dels dos nous quadres de titani per comparar quina sensació em donen un i l'altre, seria com un vs, no de carboni vs titani, sí seguint el fil del paràgraf anterior sobre qualitats d'acabats dels dos.

La Transportadora, com va, va de cine, de tots i cada un dels centenars de detalls refets únicament queda un petit punt perque quedi per a mi perfecte, i és que entenc que la substitució del defectuos i vell "palier" dret per un de nou, ha deixat la T5 encara ara tot i haver tornat al concessionari també per rematar aquest punt, encara amb ganes d'anar sola a l'esquerra, és lleugeríssima ara la tendència però és, cert que ara és molt suau, i molts cops quasi no es nota, ara bé, la VW com us deia va de cine, no anava així ni el dia de l'estrena, el conjunt de noves suspensions Pac Sport que ja portava d'origen, que són uns centímetres més curtes i més seques, i no sé què dir, són això esportives, però és que ara el comportament d'aquestes és hiper sec ja ho hauria de ser el primer dia que la vàrem estrenar, però en cap cas tenia aquesta reacció tan de deportiu anys 60, i mira que els pneumàtics tenen un super perfil, però el comportament és de ser d'una pausada i tranquil.la T5 amb ganes de fer tandes. 

El motiu d'anar millor ara que nova és crec perquè passats dotze anys ara no hi ha la il.lusió extrema del dia que la vàrem estrenar, a on els nervis i aquesta il.lusió ho inundava tot, si no que ara mana l'experiència tranquil.la d'anys de rodar-hi. Fet que fa que tot sigui molt objectiu quan parlem de sensacions al volant. Quin plaer haver decidit refer-la, oi? una màquina de records, i de sensacions, un comprimit efervescent de tot plegat, a on ara hi penso i certament que em desprèn un somriure, tranquil, però a on les sensacions són certament precioses, i aconseguir-les en aquests dies és un bé preuat, molt, i tant, i tant :-)

Demà baixaré un segon quadre nou, i segurament o bé ampliaré aquesta intervenció o bé en proposaré una de nova. 

MTB, MTB, MTB. 

I qui espera :-)

Van passant les hores, els dies, les setmanes, i cada vegada seguim a aquests horitzó que a cada hora que passa és més i més singular, no sé si també dir més diferent?

També crec que és cert que hi ha més llum, més claror, menys foscor, no per bones notícies, en cap cas, sí per disposar cada dia de més informació, breu, reiterativa, també, també però la informació moltes vegades ajuda, també, també :-)

Són moltes hores escoltant, crec que hi estem molt entrenats al Mirador, crec, i per aquest motiu passats els dies hi ha més conceptes transparents, pocs, però més. Durant la crisi financera vàrem estar sempre mirant, érem invisibles dins les presses de tothom, i per tant podíem escoltar de fet no podíem/sabíem fer res més, abans d'aquesta duran el període d'expansió tot anava tan bé que ja estava tothom equivocàdament bé, oi?

Passen els anys, oi? i on som, per a mi un tram nou, vell per aquesta societat, en aquesta ocasió, com a les altres però ara clarament tots n'estem envoltats, tant que en som, del tot, del tot. 

Els percentatges de recuperats pugen, el de les males notícies baixen, el de les afectades també, cada dia una mica millor, tot i que en xifres les tristes segueixen augmentant, poc a poc, poc a poc. 

Mentre cada dia la meva anada al Baix Montseny en el meu nou Gran Drac té un punt tan extrem que crec que el temps per part meva de comprendre aquest concepte tan radical ha passat, no ho afirmaré, han de passar més dies, crec, i tot i així  no sé si podré introduir-me a aquest món que des dels noranta ha quedat desert, seré prudent, quasi del tot. Sí que he de dir que mentre tornava de SC les ganes de fa unes setmanes d'entrar el circuit, aquesta tarda em semblaven poc prudents, ara mentre escric des del Mirador em sembla clar, i molt necessari/interessant entrar a rodar volta darrera volta, afluixant cada dues, no cada tres, per evitar que els pneumàtics i els frens perdin rendiment, el ritme evidentment moderadíssim, la meva forma física té molta feina per fer, molta, o no, i acceptant on sóc puc quedar-me una mica tranquil, des de casa assegut el Mirador dins d'aquest espai de The Great Escape MTB. 

Confinats, la lectura, la inversió de temps en aquesta és una constant, les lectures sobre millores, sobre con baixar el pes del Gran Drac em porten ara sí ara també el punt de partida, d'inici. La complexitat per fer millores és per a mi quasi incomprensible, diria que també impossible. Dades tècniques, també curioses, com que el pes, la reducció d'aquest si no està davant de l'eix davanter i darrera si és el posterior, no millora el comportament dinàmic, la seva reducció d'aquest, així el pes a perdre ha de considerar, tenir present quina ubicació té/ocupa respecte a cada roda, i respectar la rebaixa equilibradament, proporcionadament sobre cada roda, tenint present que de fer-ho cal mantenir l'equilibri també respecte a la relació de càrregues entre els dos eixos, i així cada vegada la complexitat augmenta, i tot i entendre-la, però són masses variables per a mi, crec, crec. A part que fer-ho implicaria valorar el factor que el fabricant en origen tara/regula les suspensions pel pes original, i per tant si rebaixes aquest pes requereix de modificar ela paràmetres d'aquestes suspensions. 

La propulsió, tots els Dracs la tenen, el seu comportament queda molt condicionat al pes que gestiona, és a dir l'equilibri del seu comportament va lligat a aquest fràgil equilibri, si baixo pes del tren posterior modifico l'equilibri existent per un de nou que representa que jo tinc clar quin ha de ser, que no és el cas, vull dir quan decideixo baixar el pes a aquesta zona he de tenir clar què vull aconseguir, la relació de més lleuger més ràpid no funciona necessàriament en aquesta relació, pot però no té perquè ser aquest el resultat, no és així de fàcil, perquè sigui així cal tenir molt criteri, i en el meu cas hauria de venir per l'experiència, i aquesta no és la circumstància. Cada cop que començo a llegir, a documentar-me sobre aquest punt, com us deia torno a l'origen, és a dir, per això no em decideixo a fer cap modificació. També pesa que el seu comportament actual és literalment impecable, però impecable. 

Teníem un Scalextric de petits que per poder arribar a agafar els cotxes descarrilats necessitàvem una mena de grua llarguíssima, era un pal llarguíssim amb un gatell tipus el d'una tija de suspensió regulable però que en lloc d'obrir i tancar un circuit d'oli, el que tenia era unes pinces que obertes agafaven l'amplada del cotxe i a on prement el gatell feies que les pinces es tanquessin, la unió entre el gatell i les pinces era un filferro llarguíssim, era realment un artilugi fascinant que ens va fabricar el pare en pau descansi, que és qui dirigia el què per a nosaltres eren unes mega aventures, com compartir sobre la meva màquina aparca vagons Marklin, i pel que fa a les bikes, devpetits respecte a aquestes darreres a casa no ho teníem bé, aleshores passats els anys hi havia diferents possibilitats, diferents percentatges que en el futur tinguéssim Grans Dracs, trens, i bikes, les bikes segons això no en tenien de possibilitats, com sona, els trens, bé requerien d'un nivell que en cap cas tinc, aleshores únicament tenia a mà els Grans Dracs, que per uns recursos quasi sempre necessaris, imprescindibles  perquè fossin una realitat quan han arribat ho han fet possible, tant que quasi que no tindran temps de ser-hi, crec, curiosament les bikes han sigut les absolutes protagonistes durant dues dècades, OMG, i he de dir que un cop reacondicionada la Transportadora l'espai que ha alliberat al Mirador deixa les dues Lysnkeys en una posició excel.lent, ho dic perquè les veig i recupero el perquè de tot plegat dins del què va ser el projecte de Fort William, el què no sé és si serà suficient, no ho sé :-) 

En tot cas fent referència al darrer nou Gran Drac sóc afortunat, renoi, és increible que es fabriquin joguines com aquesta, costa per mi d'entendre que una plataforma nova feta expressament pensant en fabricar limitadíssimes unitats, aleshores tenir-ne un, que al Mirador ni hagi una d'aquestes poques fabricades quasi que no sé com gestionar-ho, de fet penso que haurà marxat que encara no hauré entès com ha sigut possible que arribés al Mirador, renoi, renoi, renoi, ho relleixo ara passats els dies i em reafirmo sobre aquesta sorpresa, quasi diria perplexitat.

Amb totes les bikes, components de les properes noves bikes, els quadres nous ara al Baix Montseny ara el Mirador està com buit, que no és cert, Yetis, Santa Cruz, estan on sempre gaudint del Mirador, però la Vicious, la Spot Brand, la Ibis, el quadre, i les altres dues bikes, els quadres, es troben a faltar, molt, i tots els conjunts de components tant per les properes noves bikes, com dels kits de les dues Lynskeys donen molt que però que molt joc, hauran de fer recorregut cap a SV, segur, segur. 

Important que el pes de les rodes, tot i ser conjunts lleugeríssims, el què és realment important és que la llanda i el pneumàtic siguin extremadament lleugers, és a dir que les boixes siguin denses és menys important, sí que el conjunt esmentat sigui de 10/10, i tant!!! :-)

Curiós els discs del darrer Drac muntat únicament pot funcionar amb ferodes orgànics, condiciona però està prou bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

Transportadora :-)

A punt de tornar cap a casa, tinc moltes ganes que això sigui així. La Reina va valorant que un cop acondicionada, un cop ja torni a ser al Mirador la Transportadora de Dracs deixi de fer recorregut amb nosaltres. 

El fet és que reacondicionar la VW ho hem fet perquè passa l'ITV cada sis mesos, i darrerament anava del lloc a on descansa a SC a l'ITV de SC i tornava seguidament a descansar, amb alguna breu excepció, però molt excepcionalment. A cada ITV per fer calia/cal connectar la bateria, i de tornada desconnectar-la. 

La reflexió va ser que si un cop refets tots i cada un dels petits desperfectes/detalls no la utilitzàvem durant el trancurs del primer any, passat aquest la posaríem a la venda, vull dir vàrem valorar que no fos que el deteriorament per ús dels darrers anys fes que no pensséssim en ella a l'hora de preparar aventures de bikes, ara bé passat aquest primer any després de deixar-la perfecta, el propòsit inicial en cap cas era de posar-la a la venda tot seguit després de finalitzar el reacondicionament, aquesta era la idea inicial :-)

També pesa que després de Fort William quan penso en bikes, aventures de bikes, certament que també motivat per aquesta lenta recuperació de la meva lesió el fet és que la Transportadora de Dracs ha quedat a un cantó, no sé si temporalment, no sé si definitivament, ara primer mirar, valorar si la passem a cinc places, i de fer-ho o no, veurem en els primers dies, o hores únicament cap a on anem.

És cert que la sensació en la primera tornada de la T5 al Mirador després de finalitzar la llarga llista per deixar-la acondicionada va ser preciosa, cal veure que la vaig portar a reparar el novembre i de fet encara està al concessionari, fent, fent i fent, no han parat, i en la tornada al concessionari a corregir petits detalls que no estaven del tot correctes/finalitzats, encara hem aprofitat per millorar encara més aspectes que per la llarga llista inicial no havíem caigut/vist que es tinguessin que fer, tot i ser problemes, desperfectes que realment feien que fos incòmoda a l'hora de circular amb ella. 

Ara, aquest març no he decidit res sobre bikes, he de pensar que estant concentrat en la Transportadora no ho he fet en una altra direcció que no sigui la T5. 

Ara desacansa al concessionari, i podria molt ben ser que tornar no sigui un condicionant de si la VW marxarà o si finalment es quedarà si no que ens podria portar a aspectes més interessants, diria fins i tot de més profunditat.

El moment proposa d'ordenar encara més que mai, ser a casa, no sortir fora de les obligacions autoritzades, ajuda a ordenar a reordenar, oi?

Aquest matí, com cada dia els Grans Vols amb el nou darrer Gran Drac anant i tornant al Baix Montseny, com avui, com ahir, són la gran distracció, una entre moltes, però certament que la intensitat d'aquest pesa molt, però molt :-)

MTB, MTB, MTB. 

Dubtes :-)

No masses, però renoi quins dubtes. 

El proveïdor de l'Ibis ens exposa, m'exposa que el quadre era negra quan va sortir de les seves instal.lacions, curiós un cop van descarragar-lo a casa era gris clar, tenim un quadre "mutante", renoi quin rendiment en podrem treure, tenim un quadre "mutante" :-)

Mentre estem així amb el proveïdor, els diferents components ja tenen tramitada la seva devolució, ara fa una estona estava tornant a mirar-los, tots, quadre i components, valorant què fer.

En nou Gran Drac va diferent, sí, sí, diferent, molt, renoi quina revolució, ara la direcció és precisa, interessant, però més pesada, curiós perquè les mides del pneumàtic són les mateixes, la marca i model també, una evolució nova marca la diferència, sembla un altre Gran Drac, estic sorprès, molt.

La meva tediosa recuperació segueix el seu curs, lenta, però positiva, ganes de Vols, però aquests ja van ser i no va anar bé, per tant ara no toca. 

La Transportadora de Dracs des de divendres que torna a ser al concessionari, he de confiar, no necessitar que d'aquí a unes dues setmanes tonarà a ser al Mirador, i les ganes de Vols s'igualen amb les ganes de tenir-la amb nosaltres. 

Sobre els equipaments pels genets, doncs aturadets, des de les dues darreres arribades de 7Mesh per la Reina, no ha vingut res més, renoi. Vull fer venir més repliques de les Lake, però em frena com em costa avui a les darreres hores veure'm dins del circuit SOLO, aleshores decidir quines han de ser les millores pel què fa a aquest aspecte no es fa fàcil, entre la Transportadora, l'Ibis, els seus components d'aquesta, els equipaments dels genets, diria que molts temes i segurament poques idees, manca criteri crec que motivat pel moment concret en si mateix, segur, segur, oi? :-)

A veure a on serem d'aquí a uns dies, setmanes, mesos, espero que gaudint de cada instant, renoi, renoi, renoi.

MTB, MTB, MTB. 

VD :-)

Un temps de tempestes intenses, a on encara queden més llunyans els Vols, cert, cert, i a on en tot cas també és en les darreres hores el menys important.

De mentre els components de les noves bikes van venint, ahir les potències, i un dels seients, de tres que n'han de venir, el primer per la meva nova bike, el segon per la nova bike de la Reina, i el tercer per la meva 26" actual. La Vicious no perquè els seients nous per a mi van tots amb guies de carboni, i vull mantenir la tija Moots de la The Motivator, surt poc però quan surt ha de fer goig :-)

A punt de decidir estic si els diferents components que m'estan gestionant la botiga i l'importador finalment fer jo personalment la gestió, segurament per aquests darrers els components com les forquilles rígides, les direccions i els manillars no són les millors comandes a gestionar, i a mi no em són un problema tot i la dificultat que comporten, bé, ho estic valorant.

Ahir deprés de setmanes, diria que fins i tot mesos vaig treure un dels dos quadres nous de la seva caixa, quasi que no recordava com era, renoi. 

També ha arribat una jaqueta per la Reina paravent, de darrera generació, la Columbia Britànica l'origen. L'he fet venir perquè les De Marchi, millora dit els tres mallots paravents d'aquesta casa quasi no estaven sortint, vull dir quan hi havia Vols, i ara de mentre estem aturats aprofito per fer venir repeticions d'equips que si que sortien i dels que anàvem curts, és a dir estic mirant d'incorporar equipaments que sí que ens ajuden a sortir, que ens ho faciliten. 

Costa fer aquests tipus de gestió quan no hi ha sortides en bike, però la part positiva és que mentre no hi ha Vols tenim/disposem del temps d'aquests darrers, és a dir més temps per gestionar d'altres aspectes que envolten els Vols, com les bikes noves, els equipaments dels genets, o com el reacondicionament de la Transportadora de Dracs. I així anem passant els dies, i tant, i tant :-)

No és un dia per masses alegries, les tempestes esmentades estan ben agafades a casa, i si bé nosaltres fins ara estem bé, no està siguent aquesta la tònica a les poblacions veines, el  Baix Montseny sense anar més lluny no ho està passant gens bé. Esperem que les tempestes marxin i le conseqüències siguin únicament les materials, que mentre sigui així no ens n'haurem de lamentar sense remei. 

La setmana que ve, o fins i tot aquest proper divendres podria ser una bona pensada reiniciar les sessions amb el fisio, a veure, a veure, encara tinc però una lleugera i tímida molèstia a la zona de l'abductor esquerra, he dit la zona, que no el, i per tant estic molt content perquè fer coincidir la millora amb l'aturada dels Vols m'està ajudant molt a recuperar-me, de tot els que he aturat únicament em cal de decidir quan reiniciar les sessions amb el fisio, en això estic, res més, a part de les qüestions tractades en l'inici d'aquesta intervenció. Decidir o no les sessions ve condicionat valorant si espero una mica més a anar-hi amb la confiança que desapareguin del tot primer aquestes molèsties, i de fet cada dia que passa sense fer res més que esperar estic una mica millor, veurem, veurem, en tot cas s'està molt bé en aquest tram de recuperació, llàstima que perquè sigui així no hi ha de mentre la presència de l'aventura dels Vols, però en cap em queixaré, en cap cas, a l'inrevés, que bé, que bé, que bé, vaig a fer un cafè :-)

MTB, MTB, MTB. 

Passos :-)

Mentre no hi ha Vols, entre Grans Vols i passos, tots els prudents, físics, de gestió de la Transportadora de Dracs, i de confecció dels components de les dues bikes noves. 

Mentre això passa, també estudiant ara sí ara també les millores per rodar a dins del circuit, dels equipaments nostres, cascs a decidir, important aquest punt. Ara per ara Bell podria ser un bon candidat, veurem, veurem.

Certament que el tema de la tornada de la Transportadora de Dracs és la notícia esperada, i demà miraré de gestionar el seguiment per veure a on som, de mentre encara no he donat les instruccions sobre què fer amb les llandes, a veure, a veure, oi?

Els Vols aturats, renoi, ho escric i em costa de gestionar, si no ho escric únicament hi penso, molt amb els Vols a trenc d'alba, OMG, de pensar-hi el cor em fa un petit sobresalt, la il.lusió actual marca la diferència d'ara a fa unes setmanes, però mana la prudència, primer la recuperació ben consolidada, després els Vols, de migdia, de matinada, és igual quins siguin, en tot cas ara els espero amb ganes, que bé, que bé, que bé, ja era hora. Tinc un pla, que ja us l'exposaré mente fem un cafè :-)

Estaria bé que coincidís la tornada de la VW amb l'inici dels Vols, no serà crec, perquè la Transportadora en dies, com a molt una o dues setmanes serà al Mirador, i els Vols, el retorn d'aquests penso que no serà fins a tocar de la primavera, o això tinc programat/previst, crec, crec.

Hi ha dies per a tot, ara ho és per consolidar la recuperació del genet, de la Transportadora, també posteriorment dels Vols, i a l'hora preparant les noves bikes, i l'entrada de ser del Gran Drac a rodar al circuit, mtb, mtb, mtb. 

Primer :-)

Aquestes darreres setmanes no hi ha hagut Vols, i a les properes d'entrada tampoc n'hi haurà, per mirar d'un cop tingui únicament bones sensacions fora dels Vols, esperar prudentment un temps a que la recuperació tingui la seva consolidació, una bona consolidació. Dins d'aquest tram a on sóc, valorant ara si iniciar unes noves sessions per millorar l'elasticitat, i reforçar el to per mirar de garantir ser lluny d'aquest tram costerut, a on no hi sóc de ple ara, però sí que encara tinc aguna lleugera sensació que he d'esborrar del tot, perquè es resisteix, de seguir el programa fet fins fa unes setmanes, a deixar de ser lleugerement present :-)

De mentre aquestes darreres dues setmanes no estic fent les necessàries sessions amb el fisio, puntualment i breument estic mirant de recuperar-me una mica físicament, i també anímicament per ser prou consistent per fer-les, he valorat que estic  una mica erosionat de tantes sessions durant tants mesos, sempre millorant, i molt, però quasi sempre força proper a aquestes sensacions que no em porten a mantenir els Vols amb regularitat, la idea és que per recuperar-me de manera sòlida un cop estigui del tot recuperat he d'esperar un temps prudent a reiniciar els Vols per mirar de consolidar la recuperació, si més no aquesta és la idea :-)

Aquesta setmana passada vaig estar una mica més centrat amb el projecte de recuperació de la Transportadora de Dracs, i per aquest motiu finalment vaig fer una visita al taller a on estan treballant de valent en ella. Renoi, que lent que sembla aquest procés de reabilitació de la VW tot i tenir clar d'origen que la inversió en material és important, terminis d'entrega de les comandes d'aquestes, i el temps que requereixen aquests pel què fa referència a mà d'obra que es requereix per muntar-los encara més, fet que ens porta a que encara queda força feina per fer, no podem deixar de banda que són unes dates complicades, amb moltes aturades que no ajuden a seguir un bon procés de reparació, millor dit a poder-ho coordinar tot acuràdament, com sí que seria si fos gener-febrer, per sort el cap de taller és una petita gemma preciosa.

El volant nou ja muntat quasi que no recordava com era d'origen, que bé, a l'hora que estic esperant el moment de tornar a gaudir de poder rebre aire calent i fresc per les sortides d'aire centrals, així com de rodar amb la VW sense els lleugers però presents cops secs entre marxes, sobre aquest punt caldrà substituir encara més elements, ara ja no únicament dels nous silemblocks del motor si no que també dels silemblocks o ròtules de la unió dels braços de les noves suspensions esportives davanteres d'origen, perquè em comenta el cap de taller que aquests lleugers cops no han desaparegut del tot, com també caldrà tornar a treure els pneumàtics ara nous, perquè no va quedar clar que havíem de posar llandes noves, és a dir hem posat els pneumàtics nous a les llandes velles, ho escric i el què penso és que potser ho deixem així, en tot cas la que sí que caldrà fer és la de recanvi, utilitzant un dels vells quatre pneumàtics que tenia únicament uns mesos motivat per un tall irreparable a l'anterior roda.

Un fet que em va impresionar molt, és com està d'impecable tot el què són els baixos de la VW, increible, de fet no l'havia vist mai des de sota, ho veig així perquè mantenir en bon estat la part de la  carrosseria/xapa de la Transportadora és una tasca infinita, i veure que els baixos d'aquesta estan perfectes, sense haver-hi d'invertir ni un recurs durant dotze anys em deixa bocabadat, de fet ho escric i encara no m'ho crec, el cap de taller em va aclarir que si no circules amb freqüència per carreteres on hi tiren sal per evitar les glaçades, normalment els baixos estan sempre bé, que bé, el fet és que ara per ara tot roda d'allò més bé pel què fa a aquest important reacondicionament de la Transportadora. Falten com us deia encara moltes feines/hores, i entre elles les de xapa i pintura, millor dit pintura, perquè no té cops en si mateixos, sí desperfectes d'impactes de petits objectes propis de circular entre d'altres vehicles, i a on un altre cop ara en l'apartat de xapa, hi ha nous detalls a corregir/reparar, com ho són les manetes de totes les portes a excepció de la porta del darrera, la resta s'han de fer totes, i a on aquestes han de recuperar el seu color negre original. 

Reflexionant estic si de muntar un llit al sostre, ja veurem, primer finalitzar el reacondicionament actual, i després sortir amb ella, i en funció de les sensacions ja anirem valorant a on som, per decidir a on volem anar, oi? :-)

Els dos Dracs nous aturats, pendents des de fa mesos, pocs però mesos, dels components de titani, com de les direccions, i de les corresponents forquilles, i aturats aquí aturat tot. Un importador, i una botiga ens estan fent les gestions respectivament.

Escric una breu estona a The Great Escape MTB, i ja  sortiria a rodar, oh yeaaaah!!! 

Vaig a fer un cafè :-)

Planejant :-)

Dolçament, poc a poc, i mentre publicava la darrera intervenció, el dilluns la lumbar dreta va mostrar la seva disconformitat a mantenir la seqüència de Vol per aquest diumenge, és a dir demà descans. De fet des de dilluns fins ahir repòs absolut, i no va ser fins ahir que una xocolatada em va proposar de sortir durant unes hores, i fins i tot el Gran Drac més espartà em va temptat a dirigir el Gran Vol, i tant, i tant, i evidentment vaig caure a la temptació :-)

Així demà descans de Vols, i ja anirem a dilluns per passar per la sessio amb el fisio, i poder veure a on som, de mentre manteta elèctrica, de 90' ara sí ara també, i reposar molt, el fet és que avui molt millor, fins el punt de repetir Gran Drac, fins el Baix Montseny, he caminat uns quant quilòmetres, i mentre tornava cap el Mirador he notat unes lleugeríssimes molèsties de la mateixa lumbar, molt tímides però, però presents, certament, certament. Ara mateix estic gaudint de la càlidesa de la manteta elèctrica, que bé, que bé, que bé.

Tinc notícies de la Transportadora de Dracs, els paliers estan bé, discs i ferodes de fre també, i per precaució renovarem l'anticongelant, i el DOT, no els termostats que regulen el pas del primer, no sé perquè no, però no, l'embragatge es veu que no presenta símptomes de fatiga, i únicament em quedarà per de gestionar el dilluns consultar si cal fer-nos amb un conjunt nou de l'acoplament elàstic de l'AA i de l'alternador, que es veu que són també punts febles a enir presents, hi ha un altre punt de risc que sona de fons com ho és el volant bimassa que té a veure amb l'embragatge, i que ho consultaré també aprofitant que he de fer les altres consultes esmentades, i tant :-)

Pensant amb els aspectes que vull portar a terme, com ho són els Vols, la recuperació física, perfecccionar petits detalls dels dos Dracs de Fort William, gestionar els dos nous quadres que tenim,  tenir-los ja és un gran pas, i també el de disposar de bona part dels componets, també estic concentrat en la recerca del segon Gran Drac, i per tant en l'aventura per anar-lo a veure a la fàbrica, o a un importador a França.

De mentre la conversa no para de donar voltes sobre tot plegat, que si la preparació que complementa els Vols serà nova, que si un cop tenim la Transportadora al dia ens decidim a programar unes 24 hores de cara el maig, jo aprofitaria per anar  a veure el Gran Drac, o no, i millor separar temes, a mi França, o Bèlgica m'atrauen molt quan parlem de 24 hores, no sé perquè, però he de pensar que necessito menys companys de volta, no cal que siguem centenars, i centenars rodant a la mateixa volta, no cal, ni coincidir amb els equips de dotze, no cal, si més no ara venint d'on venim, i anant on volem anar. Poc a poc, la Tansportadora podria estar a punt abans  finalitzar l'any, estem quasi a la cinquanta, OMG, però també podria ser que no, segurament no estarà, no passa res, les ganes en aquest cas serien per tancar temes oberts, però millor anar pas a pas, poc a poc, i gaudir de cada moment, la Transportadora de Dracs ens ha portat les millors Vols, de fet únics, i per aquest motiu la seva reconstrucció, els nous Grans Dracs, l'arribada d'aquests han donat un respir a la Transportadora que ja no ha de sortir cada dia per visitar les diferents màquines de la prosperitat, ara únicament és per els Vols, oh yeaaah, que bé, que bé, que bé. 

Mentre descanso, mentre reposo aquesta darrera setmana els cafès s'imposen, millor perquè mantenir certa sensació de lleugeresa és bàsic per tenir unes mínimes sensacions positives cada cop que puntualment hi ha Vols. 

A veure, a veure, també podria ser que aquesta sobre càrrega lumbar vingués promoguda per haver descarregat la Transportadora abans de portar-la a refer, segur que no va ajudar, i com ja us vaig esmentar, crec, que l'esmorzar del Santuari del Corredor del diumenge  tampoc va ajudar, vull dir la lleugera fredor dels darrers minuts d'aquest, segur que no, segur que no, com tampoc la llarga tornada baixant del Montnegre a Sant Pol, i el pesadet planer fins a SV, tenir-ho present la via per preveure com fer-ho ara, les ganes hi són, prou bé, oi?

El carboni, el titani, el ferro, l'alumini, els protagonistes de tot plegat quan parlem de components, els grams també, i tant, i tant :-)

 

Quina lluita, quin sacrifici, també  quina satisfacció, a vegades, les que menys, quan parlem del pes.

MTB, MTB, MTB. 

Respirar a The Great Escape MTB

Ho vaig posposant, esperant a que la tornada dels Vols es produeixi, de mentre avui pensava que cal anar exposant el tram dels genets, cert, i és a on sóc avui. 

Dues sessions de fisio a la setmana, no tres, sempre al Baix Montseny, sempre el vespre, i un Vol per setmana, de diumenge, de matí, amb la bike de 26", no la que anava tan bé, però que també va molt bé tant que em motiva a pensar a remuntar la Superlight, sí, sí, com sona. Ràpida, nerviosa, lleugera, i molt però que molt divertida és ara la reina del Baix Montseny, i tant.

De mentre a l'esmorzar dels diumenges a mig Vol les torrades són sempre snse excepció cremades i sobtades si rodem pel Montnegre, i si rodem pel Montseny són perfectes, com sona perfectes, és a dir si anem amb temps esmorzem bé, si el Vol serà breu no esmorzem massa bé, el què sí que va bé és el festival de l'aventura dels Vols i converses esmorzant que ho fan tot d'allò més divertit.

Equipat d'hivern, no de tardor, únicament les Mavic de CX que no són per a fred extrem són l'excepció.

Estem preparant tres aventures, una amb Grans Dracs, amb dos concretament, un per la Reina, i un pel genet, una amb Dracs ràpids nous que tot just  estem començant a fer venir els components, els quadres i part dels components ja són a casa, i un tercer projecte que serà possiblement el primer a portar a terme per breu i perquè no dependrà com en el cas dels Grans Dracs que encara hem de decidir quin ha de ser el segon, i com en cas dels nous Dracs, a on estem pendents de les respostes varies de sempre, per tant el Vell Continent ens espera properament portant a terme la tercera de les aventures, i tant, mentre escric penso podem anar als UK, i fer la visita que no vàrem fer a la WEMBO 2018, i així fem camí respecte a definir el segon Gran Drac, mentre gaudim de la tercera aventura, també pot ser al país veí, i tant, i així portem a terme l'aventura ajudant a portar a bon port la primera :-)

És a on som, a on sóc, també hi ha un quart projecte, aquest s'havia de projectar i portar a terme sí o sí, com ho és la de restaurar/posar al dia la Transportadora de Dracs, per romanticisme, pels Vols compartits amb ella era d'obligat compliment, i avui dijous així ho hem encarregat, des de les llandes, que es restauraran, oxidades per l'aire saladet del Maresme durant els darrers dotze anys, també pneumàtics nous cansats de no rodar, els cinc, interior cabina pilot i passatger, refer-la, via una neteja portada a terme per uns professionals, també de la zona interior del capó, és a dir del motor. El vidre davanter nou, optiques davanteres restaurades, les volia noves, silemblocs nous del motor, bomba d'aigua nova, olis, filtres, amortidors davanters nous, gomes dels passos de les portes, reparar les sortides d'aire de la calefacció/AA, substitució de la segona bateria, la que alimenta la calefacció estacionaria, volant nou, recremat i de quina manera, OMG, reposabraços conductor nous, i ara veig que ens hem deixat per fer els frens de discs nous, mirall esquerra nou, i paliers que jo diria que també caldrà fer-ho, renoi, ho escric, i tinc una mica de neguit, vull que quedi perfecte, oi? :-)

Poc a poc i bona lletra, mtb, mtb, mtb :-)

Demà divendres al vespre a SC tinc la segona sessió amb el fisio de les dues programades de cada setmana, i tant, a veure com va, perquè avui torno a notar lleugerement  l'abductor esquerra, i tornaré a dir, renoi, renoi, renoi :-)

Demà tinc una coincidència amb un grup, no la Reina d'elles però sí amb les Fades de la Foscor, com sona, com sona, i tant :-)

Ho tornaré a dir.

MTB, MTB, MTB, que bé, que bé, que bé :-)

Temps d'espera :-)

Dolça crec, si més no durant aquestes tres darreres tres setmanes a on la construcció d'una de les màquines de prosperitat s'ha aturat, no sé si definitívament, però mentre la tranquilitat reina al Mirador, i no per estar aturats, si no per seguir treballant en les altres màquines :-)

Des del Mirador tot és més pausat, crec, si més no ho visc així, i aquest aspecte, el de creure que és així és el que fa que el cel sigui del color que ens agrada, el propi de cada estació.

Fa una estona revisava els equipaments que tinc a punt per aquesta primavera, i també les rodes davanteres més noves que vaig fer venir muntades als darrers dies d'abans de marxar a Escòcia, tot bé, millor dit molt bé, i tant. La resta de rodes, dos conjunts sencers descansen a la Transportadores de Dracs a SC. Valorant estic si porto aquest estiu la Transportadora al Mirador, i deixo protegit el Nou Gran Drac, aquest més radical, crec que serà veurem, veurem. 

Ara feia uns dies que no em dedicava a les bikes, que no vol dir que no les rondi, i tant, i tant.

Dubto de si fer venir Dracs nous, també de si fer venir uns altres dos Dracs específics per creuar els Pirineus, sé que no cal, crec, i que tampoc tinc clar quan hi tornarem, i les pensades quan van en aquesta direcció cada vegada són més llargues, i més llargues, i també emocionants, molt emocionants. 

Ara un cop publiqui aquesta intervenció miraré una estona quines opcions tinc, i valoraré un altre cop per enèsima vegada què fer. Sí ja ho sé, un munt de voltes a uns mateixos aspectes que es van repetint, cert però és que pel què fa a mi, lent i repetitiu són les meves dues eines perfectes per avançar, poc a poc, sí, molt poc a poc, i també en moltes ocasions he de desfer el tram, i no poques vegades, i tant, i tant, quasi tantes vegades que podria passar a ser la norma, i no l'excepció.

MTB, MTB, MTB.

Proper al primer Vol? :-)

A veure, ahir sense anada al Baix Montseny, prudent? no, va ser per un dia a dia exigent.

Avui, dissabte tenia moltes ganes de Vol, està bé ser prudent, i el descans a la tarda, perquè al matí he estat dins del tram dia a dia, crec que encara és el què toca, de fet no sabria decididir l'equipament si el Vol fos avui, sí si és el mes de març quan comencin els Vols, perquè seran els mateixos equipaments que a aquesta passada tardor quan vaig deixar de sortir, renoi, renoi, renoi :-)

De fet els meus equips d'hivern estan guardats com si encara estéssim a la tardor, no me'n sé avenir, renoi. Crec que no tindran ni tan sols l'oportunitat de sortir, o sí, o sí, i si no, no passa res, crec, crec. 

Tornaré a verificar la pressió dels pneumàtics del meu Drac per si la raó dóna pas a una petita rauxa :-)

MTB, MTB, MTB.

Moon :-)

Un espai de cavallers de la llum, de Fades de la Foscor, cert, cert, i de Dracs, com de Grans Dracs, per tant els Grans Vols, o els Grans Vols!!! :-)

Mentre els Dracs resten aturats, aprofitant aquesta realitat els Grans miren de ser-ne els protagonistes.

Per a aquest objectiu preciós cal seleccionar-los acuràdament, i tant, i tant. La recerca per aquest propòsit és necessària, diria que fins i tot imprescindible oi? 

La cerca és molt emocionant, i està bé que aquest tram ho sigui, també interessant, i tant, sempre, però com compartia fa uns dies fora del dia a dia un privilegi poder gaudir d'emoció i d'interès a l'hora,  volem?

MTB, MTB, MTB. 

Més aventures de bike

Perquè si no, amb els Dracs no hi haurà comunió.

Els tinc darrera meu, ara mentre escric aquesta aportació, i quan escric Dracs, les mirades dels dos es giren directes cap a mi.

MTB, MTB, MTB.

Aventura de bikes, aventura de bikes, aventura de bikes.

Transició freda o recorregut estacional?

http://www.gear.com/interbike-2009-santa-cruz-tallboy-29er-quick-review

El divendres va ser el darrer dia d'aturada, una setmana, des del dimecres fins dissabte amb la Superlight i les Trabuco sense sortir.

Hi ha dies per a tot, hi ha moments per sortir i moments per a restar aturats. Però aquesta darrera setmana, hauria d'haver sortit, de ben segur, que m'hauria anat més que bé.

El dissabte, després d'esmorzar, després de dues setmanes de moltes sensacions noves, on sortir en bike i a córrer, penses que t'anirà bé, i que un cop ho fas, confirmes el pronòstic fet, et va bé, em va més que bé fer-ho. Oblides puntualment aquest fet i restes aturat, fet que en cap cas ha de ser negatiu, però que no suma si no que en el meu cas, resta.

Com deia un bon amic ciclista del Baix Montseny dels meus darrers trenta anys, "jo soc com un gos caçador, no puc estar tancat a casa, jo he de sortit en bike". I repeteixo, en el meu cas, és exactament així, he de sortir en bike, i si no a córrer.

En aquesta línia, el dissabte, a les onze va sonar el telèfon, i en Colorado, com sempre, ens va proposar aventura Racer per a diumenge, i jo com a resposta, vaig suplicar sortida de dos dies.

El resultat, dos dies de bike. Els dos difícils de portar a terme, el segon més que el primer, concretaré, el primer perfecte, el segon, quina fredor. L'entorn, proper a llocs on voldria ser-hi sempre, a zones on hi hem rodat, no totes, amb els gironins, masos feréstecs, prats i muntanyes que fan que et sentis on has de ser.

Moltes sensacions, molts pensaments, on la companyia d'en Colorado, ha estat el pal de paller per a poder pedalar, dia sí, dia també. Gironins a punt de trucar-vos vaig estar, però va primar respectar els vostres espais, el vostre temps de cap de setmana.

La proposta, de luxe, recollida amb la T-5 d'en Colorado, i l'estada, a la seva cova a Calella de Palafrugell, pròpia d'un autèntic "Don". El temps, de por, núvols, poc sol, i concretament diumenge, la congelació com a objectiu prioritari.

Fitor, un lloc on hem estat amb en Ratrasse anteriorment, venint de Calonge, va estar la culminació d'aquesta engoixosa sensació, però aquest cop, com amb en Ratrasse, les atencions, la motivació d'en Colorado, han estat el combustible, per mantenir els motors en marxa, just a la fusta per a poder evitar de picar bitllet.

L'estada amb en Colorado, fins aquest mateix matí, un cop ha marxat, ens deixa un xic ensopits, un xic, tornem amb una forta tempesta a sobre dels nostres caps, i també pesa que dos dies amb ell, són força contundents, i compensa que després de la tempesta vindrà la calma.

Els recorreguts, de dissabte a la tarda, amb la bike, entre senders, corriols de pam, molts, els primers, minuts després de sortir del seu cau. Una trialera se'm va resistir, i no en els seus inicis, que la vaig afrontar decidit darrera d'en Colorado, però és que ell per mirar d'aturar-se, i així poder rodar junts avall, va fer un aterratge controlat, fet que em va fer posar peu, i "tocar de peus a terra", amb la mateixa sensació que l'experimentada amb en MQL, als darrers dies que hem coincidit a Bordils.

És a dir, la prudència em diu que ells són d'una altra dimensió, "divisió", i que jo avui soc lluny d'aquesta, i per deducció, d'ells dos, en aquesta ocasió, d'en Colorado.

La resta de la sortida, a sobre de la bike, en Colorado seleccionant cada sender, per fer-nos gaudir minut a minut. És un privilegi rodar amb en Colorado, sentir a en Colorado, com diu, després de fer un tram, "el cel deu ser així, no pot ser d'una altra manera, ple de corriols com aquest, si no quin sentit tindria?", fa que la jornada agafi el color de les grans sortides, que pensis i pensis molt, que no sempre va bé, però moltes vegades, les que més, sí.

El diumenge, directes amb els Dracs cap a l'interior, direcció Fitor, lentament, però sense una sola aturada, com dissabte. Des de l'inici de la sortida fins al final, sense cap aturada per prendre un mos. Ja sortint del cau, a les onze, la fredor era important, jo amb pirates, la Betty i en Colorado, amb pantaló curt, l'equipament propi per rodar pel Maresme, el resultat, fatídic.

Quin fred, quina sensació en augment pel fet d'endinsar-nos cap a Fitor, des de Calella de Palafrugell. La tornada, per l'hora, va ser també memorable, pels senders seleccionats per en Colorado i pel fred, ja establert definitivament en nosaltres, millor dit en la Betty i en menor grau en mi, en Colorado no va notar res de fred, però res, ell tenia les dues mans com torrons, la Betty les tenia sense cap mena de sensibilitat, i jo entrant a la zona de congelació.

Una jornada, uns dies, per la zona on erem, l'Empordà, plena de somnis, de projectes. Motivats aquests pensaments per la climatologia, uns núvols grisos, i un sol esmorteït per ells, pel vent insistent, per l'absoluta absència de persones a l'entorn, Calella una població deserta, per la caminata a Palafrugell a la tarda nit de dissabte, on la conversa va ser de bike, bike i més bike, per les hores al voltant d'una taula, pel contrast de l'escalfor d'una calefacció a tota pastilla i el vent implacable picant contra les finestres, fan que aquest cap de setmana de bike no sigui una aventura més de les moltes que hem fet, i no únicament per les dues sortides, pel seu recorregut, si no per les circumstàncies esmentades, que m'endinsen a un univers ple de sensacions i on el Far de Sant Sebastià ens inidica clarament el camí a seguir, MTB, MTB, MTB.

Ara, avui, aquest matí, després d'un esmorzar a Canet de Mar, som ja a casa, les bikes resguardades, la calefacció mirant de recuperar l'escalfor de les gruixudes parets de casa, les estànces això sí, càlides. A fora els arbres més grossos llencen les seves fulles als vidres de casa, els impactes, el soroll del vent i el d'aquests petits projectils naturals, em fan reflexionar, que no estem preparats pel fred, però que al mateix temps, per a mi l'hivern és font d'inspiració biker, de memorables rutes, de sentiments, de records, d'experiències viscudes, de properes aventures.

Entre aquestes aventures, una em va venir tot de cop al cap, quan ahir vàrem deixar les bikes a un marge, fet que no ha passat mai, mai les deixem, i a peu, muntanya amunt, ens dirigírem a la recerca d'un dolmen. Mentre ho feiem, en Colorado com sempre, es va avançar un xic, i el meu cap va rememorar, que dolmens igual a pare, que amb el "tiet" Pere, són, no pas eren, dos apassionats de l'arqueologia. Pel segon la seva més preuada passió, pel primer part de l'essència dels nostres orígens, i seguidament, puntualment, durant una fracció de temps molt breu, vaig submergir-me al vuit.

Avui, ahir, ells no eren amb mi, millor dit jo no era amb ells, quina sensació més copçadora certament, però seguidament el pensament em va portar a que com amb l'avi i els trens de l'estació del Nord, ahir erem cercant el lloc del dolmen, i que si en un moment donat vaig dir, "anem-hi, anem-hi", és per ells dos, pels dos germans, un d'ells el meu pare, a ells els hi dedico aquesta intervenció, a dos persones estimades per a mi, anyorades ahir. Per sort, per un privilegi probablement immerescut, puc pensar en ells, puc anyorar-los, en vida, és un autèntic present, el millor present del meu Nadal, el millor que mai hauria pogut somiar. En Colorado minuts després em va tornar a la dura realitat, va marxar amb la meva Superlight, i jo vaig haver de rodar amb la seva eficient i dolça Rigormootis, sí, sí, i que va molt millor, que la meva Superlight. De fet dues bikes "modernetes", les dues, una Superlight i una Rigormootis...

Ara som a casa, Colorado, Xavi, , Tallboy, Look 986, Superlight, recordo unes paraules teves Xavi, des de South Carolina, "cada dia m'agrada més la teva Superlight blanca", i les d'en Colorado ahir, "mai em compraria una Superlight com tu la tens muntada, mai", opinions diferents les dues, o no, però això sí, les dues anyorades avui per a mi, al mateix temps que rememorades amb satisfacció, pel fet de ser-hi, pel fet que sé que podrem repetir, que podrem tornar a rodar junts, entre corriols, a South Carolina o a Collserola, sí, sí ja ho sé Colorado, el millor lloc del món per a rodar, el millor.

MTB, MTB, MTB!!!.