Les sis del matí a Finale

Hem dormit com troncs, profundament, ahir un sopar de tradició, avui per avui.

També  ja un clàssic el passeig per Finale abans o després de sopar, així com la compra de la fruita, el pa pels entrepans, el formatge i pernil dolç, i en darrer terme el gelat de rigor, va comportar que en arribar a l'hotel la son va ser la protagonista, com hem dormit, omg, omg, omg. 

Mateixa volta, idèntica a la dels darrers dos anys.

Fruita, fruita, i més fruita.

Ara a la matinada de divendres un cop hem descansat ens queda en primer terme fer un bon esmorzar, i tant, això serà a dos quarts de vuit del matí per seguidament a tocar de les vuit fer camí cap al circuit per preparar la parada, vull dir, com que en aquesta ocasió disposem de corrent podrem disposar de carregadors per les bateries dels llums, d'alimentació per la nevera Waeco, de llum pel Box, així com d'ordenar tota la filera de menjar que necessitarem per aquestes 24 hores SOLO.

Ara però descansant, molt relaxats, OMG.

Des de Finale, des de l'hotel, esperant pausadament el pas de les sis hores que falten per iniciar aquesta aventura, mtb, mtb, mtb. 

Un pronòstic curiós del temps, ahir ja havia de ploure, no ho va fer, ara indiquen pluja per demà, veurem, veurem. Mentre ens respecti el fred podem respirar tranquils, no és garantia, però és que encara que ens respecti el temps res està garantit, oi que no?

MTB, MTB, MTB. 

Som a Itàlia

Tot és diferent, tot és idèntic, omg, omg, omg.

És el país del color, clar que yes.

Hem recollit el xip, els dorsals, hem deixat part del nostre espai a un equip, hem parlat amb en Mauro, que no sé on era, venint cap a Finale, hem coincidit amb bikers que van ser a Canberra, hem fet una única volta al circuit, hem decidit com anirá el tema llums, he deixat els Dracs a punt a falta d'un darrer repàs, hem comprat fa uns minuts tota la fruita, i ara ja som a l'hotel per dutxa, i directes com cada anys a sopar a Can Tonino.

Em deixava el dinar al Gambero Verde, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Tot a punt, clar que yes. 

Aquesta nit desfilada de models, hem de decidir cada detall dels  equipaments  que seran protagonistes del proper SOLO.

Des de Finale, dies de molt de Single Speed. 

Un dia després

De la nostra arribada a Finale, i dues versions germanes però també diferents.

Mentre la Reina dormia ahir a la nit jo mirava Els Misteris d'en Murdoch, els dos darrers capítols, aquest matinada a les tres la Reina no podia dormir i jo dormia com un tronc.

Esmorzats es pensa millor, es recorda millor, OMG.

Finale després del 2009 porta agafat de la mà un tram molt trist, de la marxa dels nostres durant aquest període 2009-2011, un de sol ja seria massa, per poder compartir un sol segon amb un d'ells ho donaríem tot. Passaran els anys, estan passant els anys i tornem a ser a Finale, tornem a ser per tercera vegada al mateix hotel, un espai de somni per una aventura de somni. Ara l'habitació és encara més gran que a les dues ocasions anteriors, cada cop que venim rebem millor tracte. 

Els organitzadors en arribar ens han dispensat els millors somriures, i també les millors converses que podrem escoltar, de fet com a la SSEC del 2013 a on jo deia que les mostres d'afecte van ser tan grans que de no repetir-se més ja em donava per pagat de per vida, ara a Finale després del dinar de la darrera edició amb ells, d'un dinar a on anaven passant plats i més plats de menjars típics de la regió entre converses entre el Staf organitzador de Finale i el nostre grup Single Speed i amb en Javi, quin dinar, quin dinar.

Una edició en petit comitè pel fet que al 2013 els equips havien corregut una setmana abans, ara a aquesta edició correm tots, SOLO i equips, aquest  mateix cap de setmana, separats sí, però si a l'any passat érem com a molt 250 persones entre corredors SOLO i organitzadors,  a aquesta edició entre SOLO i equips serem 2.700 persones. Aquest fet podria marcar la distància entre nosaltres i els enfeinats organitzadors, res més lluny de la realitat, encara gaudim d'una millors recepció, i de donar-se el cas ja us exposaré els comentaris en mode elogis dels organitzadors vers a nosaltres, ara per ara però queda per l'hemeroteca, OMG.

Ahir la meva intervenció en arribar a Finale venia marcada per la fatiga, un mes de maig molt intens ha indicat la ruta a seguir, ara, aquest matí des de Finale, un any després, a mesos de Canberra, la pau s'imposa, omg, omg, omg. 

Venim de fer un bon esmorzar, i tant, i ara d'aquí a una estona anirem al circuit, ens posarem les armadures pretorianes, ja des del nostre Box, que us vaig exposar ahir, i un cop fet aquest tràmit, tornarem a descansar ara sí ara també. Ahir sopar en la intimitat, avui toca Finale, pizzeria, i dinar a la capella, en honor als que ja no són entre nosaltres, clar que yes, ara però passats els anys, agafats de la mà de la nostalgia feta records, i per tant silenciosa i càlida, mtb, mtb, mtb. 

Per tots vosaltres, des de Finale, entre aventures Single Speed. 

Ja som a Finale

Ja hi som, omg, omg, omg.

Res encara definit, sí el nostre lloc SOLO.

Ara descansant a l'hotel, l'habitació fa dues vegades casa nostra, OMG.

Hi ha temps per a tot, ara és el de descansar, el de deixar que tot passi a la seva manera.

A sopar, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Oh Yeaaaaaah :-)

Vol SOLO.

MTB, MTB, MTB.

Infinit

Una llista llarga, certament de tasques a fer.

Ara tot  punt, mtb, mtb, mtb. 

I he tingut sorpreses, un comanda perduda de Chain, que finalment ha arribat a casa, OMG. Ara ja tinc la clau Torx per poder canviar les pastilles de fre dels R1, vull dir la clau per poder-la portar mentre volem.

El què us deia de Can Brabo. Un festival, un festival, la imatge així ho indica, clar que yes.

Molta feina, i tota molt agraïda, i tant que sí.

I plena de color, omg, omg, omg.

i de dolç, dolç, dolç.

Ara des del Mirador del Drac, descansant, esperant, emocionats, molt, propers al proper SOLO.

Pluja intensa a SV

D'un dilluns a les prèvies de la nostra aventura SOLO. 

Una matinada que indicava Vol de Drac, però que no sé perquè no hi hem anat, i una hora després una tempesta ens marcava que havíem de ser a casa. 

Així ho hem fet, mtb, mtb, mtb. 

Ara a punt de sortir del niu, sense els Dracs, deixant tota la part d'intendència a punt. 

Són una llista llarga, la de Can Brabo per si sola ja és infinita, la resta, mecànica, vaig agafant de cada caixa de recanvis i components, els que sempre portem. Aquest cop potències i manillars no vindran, i els punys tampoc, de fallar per la pluja la cinta de manillar Brooks, sense, anirem sense si es dóna el cas.

Les cadires 24 hores, la taula 24 hores. 

Molts els preparatius, molts de fets, molts per fer, emocionant, molt, demà dimarts, i tant, i tant, encara tenim temps per portar-los a terme, clar que yes.

Demà dos d'estratègics, certificats agonisticos, i un segon que ja us l'exposaré, OMG.

Bé, la June començarà a ser motiu de planificació, certament, certament, i després ja estarà tot enllestit, únicament ens quedarà, començar l'aventura, la gran aventura SOLO.

MTB, MTB, MTB. 

Bikes a punt

I més coses, i més coses de les bikes.

De les dues, pastilles de fre, de les dues cadenes.

De la Vicious fins i tot repàs de l'EBB, no girava per poder tensar la cadena nova, OMG.

Ara a esperar que el soroll no torni, tocar l'EBB, té aquest risc. 

Aquesta revisió de les dues bikes m'ha requerit de tres hores. 

Caldrà veure si sortim en bike, la Betty no té bones sensacions avui, nervis pel proper SOLO? Una mica de tot diria jo, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac, dinats, esperant el moment, de ser, de ser.

Les bikes però a punt, esperant també, i a on de donar-se el Vol podrem veure si els canvis han sigut satisfactoris.

MTB, MTB, MTB. 

Al niu

Sí, perquè nosaltres a les prèvies baixem sempre molt el ritme, el respecte ens imposa. Aquesta vegada també però tot i disminuir molt la freqüència hem mantingut les formes.

Avui sense fer res exigent sí que hem anat a bon ritme, tant anant com tornant. 

Per tornar hem esperat a ser propers a les nou del vespre, està prou bé, quan tots estaven ja al seu niu a nosaltres ens ha tocat sota una nit fresca reiniciar la ruta començada aquest mig dia. 

Ara ja a casa, avui equipats 100% d'estiu, la Betty tornant amb manegots, eines, totes, aigua, zero, menjar, cap, fora del dinar a on la llista seria massa llarga, OMG, entre els 22°C i els 16ºC d'aquesta nit a tocar de les onze, Cateye-Powerled a mínims, incidències, cap, coincidències, cap. 

Des del Mirador del Drac, esperant  a demà, no sé perquè, no sé perquè. 

MTB, MTB, MTB. 

Mantenint la flama

Un inci de ruta a ritme, que ha sigut sempre fins arribar al punt de destí.

Un dia de primavera ideal per rodar en bike. 

Després un dinar sensacional, per la proposta, pel cava fred. 

Velles generacions, les noves, nosaltres, OMG.

Com sempre passen coses, totes bones,  dolces, molt dolces. 

A on no tot roda, no tot, OMG. 

Ara descansant, de bike, del dinar, del cava fred, mtb, mtb, mtb.

Després moment de refer el Vol, esperant l'instant que sigui més difícil posar-s'hi, perquè som SOLO! Oh Yeaaaaaaah!

Part de la llista

De detalls per a poder gaudir del proper tram. 

El motiu del problema, una sonda que sempre indica 60°C que comporta que quan la programes perquè refredi ho congela tot en llegir la sonda que està sempre a 60°C. La solució, anul.lar la sonda i el digital de la imatge,  i en el seu defecte instal.lar un termostat. 

Dit i fet.

Ara ja tindrem bombons freds, ja tindrem fruita en bon estat de fer molta calor. Hi ha dies per a tot, per Finale tindrem la Waeco refredant els nostres pensaments. 

Hem fet més coses, i tant, i tant, i ara d'aquí a una estona, les dues bikes primer passaran pel túnel de vent, i després ara sí ja definitivament veuran com els darrers detalls consoliden, com el líquid NoTubes segellant, les pastillles de fre de la Vicious, les cadenes de les dues bikes, i ja estaran a punt per iniciar les nostres properes 24 hores SOLO Single Speed rígides, que bé, que bé, que bé.

Impacient, molt impacient per entrar al circuit de Finale, no per rodar-hi a les prèvies, no, perquè les sensacions abans de la cursa no són importants per a mi,  com tampoc ho són les d'aquestes darreres setmanes, per ser a la segona volta i veure què haurà implicat fer Dracs de trenta quilòmetres aquest darrers set mesos quan hem de correr a un circuit de nou quilòmetres.

Emocionat quan penso en la June carregada amb el que ara són preparatius, i a l'hora de marxar seran fets, i més si penso en l'anada, omg, omg, omg.  

Ara capficat perquè el tema cadenes, implica modicar la posició del EBB de la Vicious, i modificar el centrat del fre posterior de la Spot Brand, també pel tema segellant que implica trebalallar un altre cop sobre les pressions dels pneumàtics, jo no aconsegueixo estabilitzar aquest apartat, sí ja ho sé, hauria, hauria, però és a on sóc, i Finale no perdona. 

MTB, MTB, MTB. 

A Sunday ride in photos

Oh yeah!

Navegant

Encara no veiem el port, OMG.

Hi som, hi som propers, i el respecte s'imposa a la raó dels darrers mesos a dalt de la bike, pel fet que una condició indispensable és això, ser-hi, això no la fa estratègica, decisiva, en cap cas, en cap cas, Canberra així ens ho va recordar, omg, omg, omg. 

Per tant, tenim un objectiu, personal, intransferible, ni tan sols al Blog, són molts els pensaments d'aquesta Reina i aquest genet que tampoc ens hem dit entre nosaltres dos. Perquè un cop hi ets els pensaments volta darrera volta són els teus, únicament, i ja va bé que sigui així perquè un SOLO a unes 24 hores té aquesta temàtica.

Un entre molts que també, sí que us el puc comentar, passar-ho molt i molt bé mentre rodem al circuit de Finale, clar que yes.

Ahir vàrem aprofitar la reunió dels Trinxes a Vallromanes per sortir a pedalar al vespre. Va ser una experiència inoblidable, entre poques perquè durant en minuts vàrem passar de les bones sensacions, a les pitjors, i un altre cop a les millors, ja no a les bones no, si no a les millors. Mentre érem a la reunió teníem les bikes a la vista, a uns cinc metres d'on érem nosaltres, a la plaça de darrera del Casal, ens separava una finestra que es podia obrir ràpidament, entre segons mentre estava molt atent a la conversa que es mantenia, anava mirant les bikes, de cop la Betty va dir, les bikes, les bikes, no hi són, en segons estàvem a fora, no saltant per la finestra, si no sortint pel cantó oposat al lloc de les bikes, en Nico i en Vicenç cap a la dreta per barrar el pas per baix, la Betty i jo per dalt, un cop a la plaça uns breus minuts després, dos, tres, no ho sé, entre crits de desesperació, les dues bikes lligades amb el seu candau entre les dues tornaven a ser al seu lloc, com sona, com sona. 

No és important què va passar, si que va ser un test inoblidable, tornàvem a tenir les nostres dues bikes, la sensació no la puc exposar amb el realisme que tocaria, sí que us puc dir que mirarem de mai més deixar les bikes, per més properes que estiguin, per més a la vista que estiguin fora d'un lloc segur. Jo les vigilava, sí, inclús estava recolzat semi dret a la finestra, i no vaig veure res, la Betty sí, ella va veure que algú les agafava.

De no haver sigut un ensurt i res més avui no hi hauria repte 24 hores SOLO, sembla que no pugui ser, quina fragilitat, a on tot i sabent que és així, com ens ha impactat aquesta breu però intenssíssima experiència, mare meva, mare meva, mare meva. 

No ens podem permetre ara un canvi de bikes, bé de fet, no ens l'hem pogut permetre mai, però de no haver-nos saltat les proporcions, no tindríem bikes avui, de fet després de l'experiència d'ahir t'adones que de tenir-les a no tenir-les hi va un fil molt prim. No és qüestió de pensar-hi, ara sí ara també, no, en cap cas, únicament de filar més prim i no separar-nos de les bikes del nostre costat, fàcil.

Després de confirmar poder disposar de la carpa Trinxa, passada una bona estona, ja dins de la mitja nit, tornada cap a casa, i tant que sí, i tant que sí, relaxats, contents, teníem les bikes, mai van estar en perill real durant aquells breus minuts, únicament que nosaltres no ho sabíem, per tant ahir, i ara, la sensació és de quina sort que hem tingut, quina sort.

Una tornada millor que l'anada, molt millor, pel que fa a sensacions, no a menjar, perquè anant va ser generosa la ruta, i tant, i tant, la tornada va anar molt bé per lleugers, per àgils, i passada la primera hora molt adormits per un dia durant la jornada, intens, per un vespre diferent pel tema que us exposo de les bikes, punts que han fet, a les tres d'aquesta matinada encara estàvem aturats pensant en l'expereriència de les bikes, que avui no hi hagués Vol de Drac a primera hora.

Coincidències, cap, incidències, les esmentades, eines, totes, menjar, el de la imatge més llaminadures a la matinada, aigua, 500 ml. llums Cateye-Powerled a mínima sempre, per la boira i la humitat sense ulleres a alguns trams. 20ºC anant a les set molt tocades, a la riera de Llavaneres, 15ºC a la riera d'Argentona a les dues de la matinada, 18ºC una estona després a la riera de Llavaneres.

Ara des del Mirador del Drac, prepararant cada detall del proper SOLO, quina emoció, quina sensació més gratificant, perseguint les ****, veurem, veurem, hi ha detalls però que ja funcionen, tenim Waeco un altre cop, 24 mesos després, però la tenim, i per tant tindrem festival al Box català. 

Sense pretencions, sense aspiracions, amb molta feina feta, sí, però siguent concients que no som PRO's i per tant no tenim cap possibilitat fora que aquests fallin, de ser aquest el cas, que segur que no, nosaltres mirarem de ser-hi per aprofitar aquesta oportunitat que ara veiem impossible.

MTB, MTB, MTB.