Una pujada a on l'esperit crec que mira de no veure el perquè de tot plegat. A on mirar de no posar peu amb les nostres SS és sempre un exercici divertit i emocionant.
No recordo què vindrà, fet que ho fa encara més interessant, sí que les vistes sempre poden ser com la que us poso tot seguit.
MTB, MTB, MTB.
A on ens ha de portar tot plegat és sempre una atractiva incògnita, sempre serà així, no és el què vull, sí el què és, i tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada