El que havia de ser una sortida, que va ser-ho, va ser també una explosió de forma, que feia mesos que no feia acte de presència. El ritme superats els deus primers quilòmetres va ser el de les millors èpoques. El fet per a mi sorprenent, no perquè no haguem fet els deures si no perquè fer implica arribar, no necessàriament a on volies anar, però això ahir no va ser, les sensacions ahir, bones, no les millors, no, però sí en la senda que cerquem.
Ara, passades les hores penso que sí, que ahir va ser una sorpresa agradable veure que el ritme escalant era, era el què havia de ser, i això fa que el proper repte tingui tot el seu més sonor sentit, i tant.
Avui, una jornada també de MTB, a on hem rodat com ahir, sí, però a on la característica més rellevant han estat les zones tècniques, concretament tres, a on hem repetit ara sí, ara també uns trams que el primer cop de passar-hi semblava quasi impossible poder superar-los, per després de varies baixades els hem fet com si res, després d'això hem seguit ruta. El primer de tots, l'he superat com si res, fa vuit anys que hi passo, avui després d'un parell de mesos de no fer-ho, he arribat a la zona, he vist les arrels, les pedres, el sauló a la recepció, el tall posterior de mig metre engrunat, i seguidament l'he atacat, no ho sé, perquè avui sí, i així, i durant anys no, el fet és que ha anat així.
La resta de la jornada, a excepció de les tres zones esmentades, similars a les d'ahir. Rodadores, exigents, sí, però pedalant, les hem fet, no diré que no ens ha costat. perquè al quilòmetre quinze ja dubtàvem de si seguir o anar tornant, finalment hem seguit ruta, i tant.
Avui abans d'iniciar ruta, he netejat les pastilles de fre, els bombins, i en aquest procés he substituït les pastilles de la Vicious davanteres. No estaven al límit, però els Shimano XTR del 2007, si esperes al desgast normal per fer el canvi de pastilles, els bombins ja fa dies que no tornen bé. Això ja em passava amb els Shimano XT, crec recordar del 2000.
A la baixada cap a la platja, a un tram que ahir va ser difícil de fer, avui no l'hem ni apreciat.
Un detall important, que no justifica en cap cas aquestes fites assolides baixant, però que segur que suma a que això sigui com esmento, aquesta nit ha plogut.
Un dia interessant, per les zones tècniques, ahir va ser-ho pel ritme, i un dia ja us exposaré més al detall què va implicar ahir rodar tan bé.
MTB, MTB, MTB.
La imatge on surto a peu, millor dit a la que surto jo, és la segona zona, aquesta després de repetides baixades, la fem pel dret, pel mig del camí, per sobre de les arrels, primer graó a on la roda de darrera vol passar a la del davant, i on tot just fa contacte amb el terra ja entrem al segon i darrer graó, aquest més accentuat, a on la roda del darrera un altre cop però més estona per la pendent, torna a perdre el contacte amb el terra.
ResponEliminaAquesta zona la vàrem fer unes deu vegades, totes a dalt de la bike, i a partir de la segona baixada ja pel dret. No varem deixar de fer-la fins que la sensació va ser "no sensació", únicament fer-la com si d'un corriol més de baixada es tractés.
La tercera zona, curiosa, és un castell de pedres de granit a on els trialeros hi anaven a practicar, i a on hi ha la possibilitat de fer tots el nivells, és a dir d'iniciació fins a expert, no diré elit, no. Nosaltres i fem pre-iniciació, i tant.
MTB, MTB, MTB.