Una bike que és difícil de catalogar, que va obrir una esquerda que ja no es va tancar.
Després d'això va néixer un nou continent, oi que sí?, per a tots, els d'un cantó i els de l'altre, tots contents a la seva llera, que bé, que bé, que bé.
Una bike que ha conquerit Guilleries, Tramunbike, i ara Puigmal, la propera però serà el quasi tancament del primer tram, dic quasi perquè Moab serà el punt de retorn a un dia a dia més tranquil, o així hauria de ser.
MTB, MTB, MTB.
Què densa la pujada, a les properes imatges crec que quedarà clar que com a Campins, "un Puigmal sempre és un Puigmal".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada