MTB, MTB, MTB.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puigmal 2011.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puigmal 2011.. Mostrar tots els missatges
dimarts, de juliol 12, 2011
divendres, de juliol 08, 2011
L'esperit.
Penso, per tant segur que estic equivocat, que la pujada al Puigmal torna a ser una abans i un després, el després és clar, cau pel seu propi pes, bicis aturades, i tant.
Si miro amb perspectiva, ara ja han passat uns dies, segueixo experimentant les mateixes sensacions que a l'escalada, que va ser exigent i llarga, però també hi va haver somriures, molts.
I a on no paràvem de pujar, pujar i pujar. Un cops pedalant, els que més.
Daltres a peu, els que menys.
Una terra aquesta, exigent, a on el temps fa un canvi quan no t'adones de que han passat, minuts, hores, i de cop pots caure a una foscor important. Veient les imatges de "Mordor" crec que es veu clar el que esmento.
No va ser el cas, és veritat, però mentre hi pedalàvem, i ara a casa veien les imatges, m'adono encara més de la variabilitat d'aquest temps a aquest lloc de privilegi, i a on nosaltres fa uns anys que ara sí, ara també, hi anem a posar la roda, fins avui sempre amb èxit, i no perquè fem el cim, que també, si no perquè poder intentar-ho ja ho és, i tant.
I a on mirar de baixar-ho tot com en Colorado.
Ha de ser sempre una fita.
Ara pel cap hi tinc molts nous projectes de bike, també i té a veure el fet de que aquesta darrera setmana tocada, allunyats de la bike, fa que pensis en això, bikes, bikes i més bikes.
MTB, MTB, MTB.
Si miro amb perspectiva, ara ja han passat uns dies, segueixo experimentant les mateixes sensacions que a l'escalada, que va ser exigent i llarga, però també hi va haver somriures, molts.
I a on no paràvem de pujar, pujar i pujar. Un cops pedalant, els que més.
Daltres a peu, els que menys.
Una terra aquesta, exigent, a on el temps fa un canvi quan no t'adones de que han passat, minuts, hores, i de cop pots caure a una foscor important. Veient les imatges de "Mordor" crec que es veu clar el que esmento.
No va ser el cas, és veritat, però mentre hi pedalàvem, i ara a casa veien les imatges, m'adono encara més de la variabilitat d'aquest temps a aquest lloc de privilegi, i a on nosaltres fa uns anys que ara sí, ara també, hi anem a posar la roda, fins avui sempre amb èxit, i no perquè fem el cim, que també, si no perquè poder intentar-ho ja ho és, i tant.
I a on mirar de baixar-ho tot com en Colorado.
Ha de ser sempre una fita.
Ara pel cap hi tinc molts nous projectes de bike, també i té a veure el fet de que aquesta darrera setmana tocada, allunyats de la bike, fa que pensis en això, bikes, bikes i més bikes.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de juliol 07, 2011
"Every song every day".
Sonen quan ets escalant al Puigmal, i a on cada hora que passa et dóna la sensació de que són minuts no pas hores.
A la boca del gegant a on veus l'escuma d'un blanc intens i penses, "passarem pel costat i ella s'ho mirarà, s'ho ha de mirar". No saps perquè, però sí el què serà, que no passarà. Per un fet, no és el primer dia que venim, oi que no?
Una sensació que encara ara no ha marxat, des del Puigmal que no pedalem, i si ho hem de fer serà perquè la motivació indica com i quan, i ara, fins ara aquesta diu, "Guilleries-Tramunbike, 1er. contacte amb la SS, toca reposar", i això fem.
Són dies de transició, certament, avui he parlat i molt de bikes, converses interessants, ahir també, demà podria ser que també, per què no?
MTB, MTB, MTB.
A la boca del gegant a on veus l'escuma d'un blanc intens i penses, "passarem pel costat i ella s'ho mirarà, s'ho ha de mirar". No saps perquè, però sí el què serà, que no passarà. Per un fet, no és el primer dia que venim, oi que no?
Una sensació que encara ara no ha marxat, des del Puigmal que no pedalem, i si ho hem de fer serà perquè la motivació indica com i quan, i ara, fins ara aquesta diu, "Guilleries-Tramunbike, 1er. contacte amb la SS, toca reposar", i això fem.
Són dies de transició, certament, avui he parlat i molt de bikes, converses interessants, ahir també, demà podria ser que també, per què no?
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de juliol 06, 2011
La glòria és efímera, l'esforç no.
Ho dic perquè aquesta imatge em diu el que jo, tot i ser-hi no vaig veure, i tant que no.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Yeti-Betty, escalant cap al cim.
Una pujada a on l'esperit crec que mira de no veure el perquè de tot plegat. A on mirar de no posar peu amb les nostres SS és sempre un exercici divertit i emocionant.
No recordo què vindrà, fet que ho fa encara més interessant, sí que les vistes sempre poden ser com la que us poso tot seguit.
MTB, MTB, MTB.
A on ens ha de portar tot plegat és sempre una atractiva incògnita, sempre serà així, no és el què vull, sí el què és, i tant.
No recordo què vindrà, fet que ho fa encara més interessant, sí que les vistes sempre poden ser com la que us poso tot seguit.
MTB, MTB, MTB.
A on ens ha de portar tot plegat és sempre una atractiva incògnita, sempre serà així, no és el què vull, sí el què és, i tant.
Mordor.
Un color que defineix com va ser de curiosa aquesta pujada.
I a on metre darrere metre un somriure va marcar sempre el to de la jornada. Somriures apagats molts cops per la sensació de que el proper que faríem seria posar-nos a dormir, per sort, o no, això no va ser.
MTB, MTB, MTB.
I a on metre darrere metre un somriure va marcar sempre el to de la jornada. Somriures apagats molts cops per la sensació de que el proper que faríem seria posar-nos a dormir, per sort, o no, això no va ser.
MTB, MTB, MTB.
Yeti ARC SS.
Una bike d'arxiu, perquè és petita, petita, petita, perquè va triomfar al Roc, i certament no va fer més, fins a fa poc que a SS va passar i d'aquí crec que podrem dir, "i ja no va tornar", o sí. Portava mesos tancada a la caixa, esperant destí, ara ja el té.
Un canvi radical, de la foscor més extrema a la claror més intensa.
Ara al cim del Puigmal, i tant, SS, rígida, que ja ho havia estat amb la Pace RC31, i tant.
MTB, MTB, MTB.
La forquilla és cedida per BO, que es van negar a muntar la WC blau SID.
Un pas més, el de rodar amb l'ARC 100% rígida, cap al millor sender.
Avui però a sobre de la taula dues opcions de bikes diferents, i tant. Colorado, sí, ja ho sé, una no té res a veure amb l'altra, tens raó.
Un canvi radical, de la foscor més extrema a la claror més intensa.
Ara al cim del Puigmal, i tant, SS, rígida, que ja ho havia estat amb la Pace RC31, i tant.
MTB, MTB, MTB.
La forquilla és cedida per BO, que es van negar a muntar la WC blau SID.
Un pas més, el de rodar amb l'ARC 100% rígida, cap al millor sender.
Avui però a sobre de la taula dues opcions de bikes diferents, i tant. Colorado, sí, ja ho sé, una no té res a veure amb l'altra, tens raó.
Vicious Cycles The Motivator SS.
Una bike que és difícil de catalogar, que va obrir una esquerda que ja no es va tancar.
Després d'això va néixer un nou continent, oi que sí?, per a tots, els d'un cantó i els de l'altre, tots contents a la seva llera, que bé, que bé, que bé.
Una bike que ha conquerit Guilleries, Tramunbike, i ara Puigmal, la propera però serà el quasi tancament del primer tram, dic quasi perquè Moab serà el punt de retorn a un dia a dia més tranquil, o així hauria de ser.
MTB, MTB, MTB.
Què densa la pujada, a les properes imatges crec que quedarà clar que com a Campins, "un Puigmal sempre és un Puigmal".
Després d'això va néixer un nou continent, oi que sí?, per a tots, els d'un cantó i els de l'altre, tots contents a la seva llera, que bé, que bé, que bé.
Una bike que ha conquerit Guilleries, Tramunbike, i ara Puigmal, la propera però serà el quasi tancament del primer tram, dic quasi perquè Moab serà el punt de retorn a un dia a dia més tranquil, o així hauria de ser.
MTB, MTB, MTB.
Què densa la pujada, a les properes imatges crec que quedarà clar que com a Campins, "un Puigmal sempre és un Puigmal".
Moots Mooto-X SS.
La Moots Mooto-X SS d'en Colorado, diferent, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Entre espais on cada vegada que mires veus un nou escenari, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Entre espais on cada vegada que mires veus un nou escenari, i tant que sí.
Quan el talent fa acte de presència.
Colorado unes imatges que fa que avui pensar en l'escalada al Puigmal, el primer que em ve al cap sigui, "hi hem de tornar", i tant.
Aniré aportant les imatges del Puigmal caçades per en Colorado, una a una, crec que aquesta vegada com en d'altres d'anteriors, però en aquesta ocasió presentades espaiadament una a una.
Una escalada exigent, si senyor, i mires a on hem d'anar i no veus encara el cim a conquerir, en cap cas, però saps que és de ben segur a on ha de ser, únicament que ara no veus res més que les sensacionals pujades a conquerir, i penses, "jo vaig pujar això la darrera vegada?".
MTB, MTB, MTB.
Aniré aportant les imatges del Puigmal caçades per en Colorado, una a una, crec que aquesta vegada com en d'altres d'anteriors, però en aquesta ocasió presentades espaiadament una a una.
Una escalada exigent, si senyor, i mires a on hem d'anar i no veus encara el cim a conquerir, en cap cas, però saps que és de ben segur a on ha de ser, únicament que ara no veus res més que les sensacionals pujades a conquerir, i penses, "jo vaig pujar això la darrera vegada?".
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de juliol 02, 2011
Puigmal 2011: "Tres SS al cim".
És el què va ser l'aventura d'ahir.
Som a l'entrada de la nit de divendres, he dormit tota la tarda, els divendres a la tarda, ara que ja no fem missions especials, fem festa, i això fa que els caps de setmana, l'entrada a aquest siguin molt més descansats, hi entrem lentament.
De manera que la sensació ara és de que som diumenge a la nit, i que ahir excepcionalment va ser dissabte, la realitat però supera la ficció, som divendres tot just i tenim tot el cap de setmana per seguir gaudint de bikes, bikes i més bikes.
Fet que fa em senti literalment desbordat de bones i calmades sensacions, i més quan el matí d'aquest divendres ha estat un matí a nivell professional ple de reflexions a quina més motivadora, que no trencadora. Som conservadors no ho podem deixar de banda, i després d'un dilluns com el de La Cerdanya, d'un dijous com el d'ahir al Puigmal, un divendres com el d'avui, t'adones que tenim la sort de perseverar, i perseverar, i perseverar, en la línia, fràgil sí, però també màgica, de compartir cada instant mirant de no perdre de vista l'elevat valor de cada un d'ells, a on ser-hi si podem fa que el proper segon sigui ple de sentit, de motivador estat d'ànim, i tant.
Ja fa uns dies que les cròniques tenen un altre clima, diferent, sí, també plenes d'un emotiu contingut sensorial, fins i tot aromàtic, a on com avui el doll d'elles, aquest mix de sensacions i aromes implica ser encara més perseverant en mantenir-me en aquest sender tan interessant.
Conquerir per unes hores el Puigmal, fins i tot desorienta, pel fet de que és tan diferent a tot el que tenim al nostre entorn del dia a dia, que cada cop que tanques puntualment els ull, i els tornes a obrir reps uns menuda sacsejada, menuda sí però intensa, a on a cada instant penses, "a on som, a on som, això és un viatge a un altre planeta".
Dies com aquests fa que la jornada sigui un antídot infal.lible contra la possibilitat remota però sempre possible, o no, de la monotonia, no de la traquil.litat que adoro, i tant que no.
Com costava, i que bé ser-hi.
Una pujada com aquesta té estones de solitud, de companyia, de molta i molta, més encara, sensació de que cada instant és un moment diferent, que cada pedalada t'acosta a la fita, que no sé massa bé com, no recordes quina és, pel fet de que no hi penses, únicament pedales pujada darrera pujada, veient un espai que et deixa sempre sense paraules, en silenci.
A un dia com el de la pujada al Puigmal, tot té el color, la llum, més similar a la que hauríen de tenir sempre les jornades com a referent a seguir, per poder aconseguir brillar tímidament a cada instant.
Entre escalades, converses.
Unes vistes de somni, totes, un espai de fantasia, un petit grup que dia sí, dia també insisteix en escalar, escalar i escalar, entre valls, entre pendents, a on no recordes d'on vens, o sí, a on no recordes a on vas, o sí, a on en ser-hi penses, "MTB, MTB, MTB".
Acostar-se als 2.000 metres com al Turó de l'Home, i seguir fins ser propers als 3.000, és una ascensió al més pur MTB maratonià. La son fa acte de presència, i tant.
Una jornada que comença de nit a quarts de cinc de la matinada i acaba també de nit, a dos quarts de tres de la matinada, vint-i-dues hores de passió per les bikes, pel MTB.
Tenim sort de no pedalar, i tant, si no pedalem i ens queden dues hores de vint-i-quatre que té la jornada, què passaria si ho féssim, per sort la resposta sempre hi és, i tant, però no és aquesta ocasió, l'ocasió per aclarir-ho, oi que no?
Dies de mtb, de pensaments extrems de MTB. Després d'aquesta jornada, ara ja som dissabte a quarts de nou de la nit, el pensament és, "tenim una fita important, cal tornar a la via dels picapedrers".
Durant el dia d'avui he tornat a repassar la bike de la MRG, i he netejat les dues SS, entre tot he fet explotar, literalment, una càmera de 26", i he repassat ara sí, ara també com construir un joc de rodes UST amb pneumàtics a conjunt rodadors i lapes, perquè els necessitaré, hi ha rodes convencionals que pesen molt i tant.
Ara finalitzant les darreres línies d'aquesta aventura, penso en l'esmorzar amb en Jordi, en el sopar, memorables els dos, emocionants, vibrants, en cap cas moments que siguin dels que passen sense més, i tant que no. Haurem de repetir, oi que sí? És una proposta en ferm, no una frase a l'aire.
Un baixador nat.
Jordi moltes gràcies per la jaqueta.
MTB, MTB, MTB.
I no és baixant del Turó, i tant que no.
A casa l'impacte de les SS, és com el de l'arribada del meteorit a la terra i la posterior conseqüència de la marxa-extinció dels dinosaures, és a dir un canvi d'era, d'època.
Som molt propers a fer una mica d'història, o no, i això fa que la prespectiva d'ahir sigui exacta a la d'avui, únicament que aquesta avui pel pas de les hores té una mica més de profunditat, tampoc molta, perquè aleshores quedaria desconectat de tots, de tot.
Dies de sensacions contraposades, al quilòmetre 2,5, jo ja he pensat, "avui no és el meu dia a dalt de la bike", al quilòmetre 12, he pensat, "crec que baixo cap a baix", després quilòmetre a quilòmetre m'he concentrat en assolir a dalt de la bike cada tram d'escalada, per finalment arribar a la darrera pujada, a on he pensat, "al darrer cop jo deuria ser molt més jove, perquè és impossible que no recordi aquesta pendent inhumana", i un cop a dalt, no he entès a on era el tros que faltava de pujada, pel fet de que la darrera mitja hora s'ha fet curta, molt curta.
La temperatura pujant, ideal, baixant però he arribat a la VW amb les mans glaçades.
Colorado quan tinguis les imatges a punt ja posarem una part II amb elles.
Propera fita, molt lluny de casa, certament, mtb, mtb, mtb.
Som a l'entrada de la nit de divendres, he dormit tota la tarda, els divendres a la tarda, ara que ja no fem missions especials, fem festa, i això fa que els caps de setmana, l'entrada a aquest siguin molt més descansats, hi entrem lentament.
De manera que la sensació ara és de que som diumenge a la nit, i que ahir excepcionalment va ser dissabte, la realitat però supera la ficció, som divendres tot just i tenim tot el cap de setmana per seguir gaudint de bikes, bikes i més bikes.
Fet que fa em senti literalment desbordat de bones i calmades sensacions, i més quan el matí d'aquest divendres ha estat un matí a nivell professional ple de reflexions a quina més motivadora, que no trencadora. Som conservadors no ho podem deixar de banda, i després d'un dilluns com el de La Cerdanya, d'un dijous com el d'ahir al Puigmal, un divendres com el d'avui, t'adones que tenim la sort de perseverar, i perseverar, i perseverar, en la línia, fràgil sí, però també màgica, de compartir cada instant mirant de no perdre de vista l'elevat valor de cada un d'ells, a on ser-hi si podem fa que el proper segon sigui ple de sentit, de motivador estat d'ànim, i tant.
Ja fa uns dies que les cròniques tenen un altre clima, diferent, sí, també plenes d'un emotiu contingut sensorial, fins i tot aromàtic, a on com avui el doll d'elles, aquest mix de sensacions i aromes implica ser encara més perseverant en mantenir-me en aquest sender tan interessant.
Conquerir per unes hores el Puigmal, fins i tot desorienta, pel fet de que és tan diferent a tot el que tenim al nostre entorn del dia a dia, que cada cop que tanques puntualment els ull, i els tornes a obrir reps uns menuda sacsejada, menuda sí però intensa, a on a cada instant penses, "a on som, a on som, això és un viatge a un altre planeta".
Dies com aquests fa que la jornada sigui un antídot infal.lible contra la possibilitat remota però sempre possible, o no, de la monotonia, no de la traquil.litat que adoro, i tant que no.
Com costava, i que bé ser-hi.
Una pujada com aquesta té estones de solitud, de companyia, de molta i molta, més encara, sensació de que cada instant és un moment diferent, que cada pedalada t'acosta a la fita, que no sé massa bé com, no recordes quina és, pel fet de que no hi penses, únicament pedales pujada darrera pujada, veient un espai que et deixa sempre sense paraules, en silenci.
A un dia com el de la pujada al Puigmal, tot té el color, la llum, més similar a la que hauríen de tenir sempre les jornades com a referent a seguir, per poder aconseguir brillar tímidament a cada instant.
Entre escalades, converses.
Unes vistes de somni, totes, un espai de fantasia, un petit grup que dia sí, dia també insisteix en escalar, escalar i escalar, entre valls, entre pendents, a on no recordes d'on vens, o sí, a on no recordes a on vas, o sí, a on en ser-hi penses, "MTB, MTB, MTB".
Acostar-se als 2.000 metres com al Turó de l'Home, i seguir fins ser propers als 3.000, és una ascensió al més pur MTB maratonià. La son fa acte de presència, i tant.
Una jornada que comença de nit a quarts de cinc de la matinada i acaba també de nit, a dos quarts de tres de la matinada, vint-i-dues hores de passió per les bikes, pel MTB.
Tenim sort de no pedalar, i tant, si no pedalem i ens queden dues hores de vint-i-quatre que té la jornada, què passaria si ho féssim, per sort la resposta sempre hi és, i tant, però no és aquesta ocasió, l'ocasió per aclarir-ho, oi que no?
Dies de mtb, de pensaments extrems de MTB. Després d'aquesta jornada, ara ja som dissabte a quarts de nou de la nit, el pensament és, "tenim una fita important, cal tornar a la via dels picapedrers".
Durant el dia d'avui he tornat a repassar la bike de la MRG, i he netejat les dues SS, entre tot he fet explotar, literalment, una càmera de 26", i he repassat ara sí, ara també com construir un joc de rodes UST amb pneumàtics a conjunt rodadors i lapes, perquè els necessitaré, hi ha rodes convencionals que pesen molt i tant.
Ara finalitzant les darreres línies d'aquesta aventura, penso en l'esmorzar amb en Jordi, en el sopar, memorables els dos, emocionants, vibrants, en cap cas moments que siguin dels que passen sense més, i tant que no. Haurem de repetir, oi que sí? És una proposta en ferm, no una frase a l'aire.
Un baixador nat.
Jordi moltes gràcies per la jaqueta.
MTB, MTB, MTB.
I no és baixant del Turó, i tant que no.
A casa l'impacte de les SS, és com el de l'arribada del meteorit a la terra i la posterior conseqüència de la marxa-extinció dels dinosaures, és a dir un canvi d'era, d'època.
Som molt propers a fer una mica d'història, o no, i això fa que la prespectiva d'ahir sigui exacta a la d'avui, únicament que aquesta avui pel pas de les hores té una mica més de profunditat, tampoc molta, perquè aleshores quedaria desconectat de tots, de tot.
Dies de sensacions contraposades, al quilòmetre 2,5, jo ja he pensat, "avui no és el meu dia a dalt de la bike", al quilòmetre 12, he pensat, "crec que baixo cap a baix", després quilòmetre a quilòmetre m'he concentrat en assolir a dalt de la bike cada tram d'escalada, per finalment arribar a la darrera pujada, a on he pensat, "al darrer cop jo deuria ser molt més jove, perquè és impossible que no recordi aquesta pendent inhumana", i un cop a dalt, no he entès a on era el tros que faltava de pujada, pel fet de que la darrera mitja hora s'ha fet curta, molt curta.
La temperatura pujant, ideal, baixant però he arribat a la VW amb les mans glaçades.
Colorado quan tinguis les imatges a punt ja posarem una part II amb elles.
Propera fita, molt lluny de casa, certament, mtb, mtb, mtb.
divendres, de juliol 01, 2011
A good day.
És el que va ser ahir, la crònica properament, abans de la del Montseny, això sí.
Jo esperaria a posar la foto del mes, crec que en Colorado tindrà amb la sortida d'ahir, dia 30 de juny del 2011, unes 1000 imatges per seleccionar, valdrà la pena esperar.
MTB, MTB, MTB.
Jo esperaria a posar la foto del mes, crec que en Colorado tindrà amb la sortida d'ahir, dia 30 de juny del 2011, unes 1000 imatges per seleccionar, valdrà la pena esperar.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de juny 28, 2011
L'espai és nostre, mtb, mtb, mtb.
És per això que podem deixar enrere els llocs, perquè hi tornem, i tant que hi tornem, ara sí, ara també.
Per dir-ho bé, estic fent la crònica del Turó, i d'aquí a hores poques estarem escalant amb les nostres SS i la Remedy al Puigmal, com sona, hores i estarem un altre cop entre turons de La Cerdanya, què més podem demanar? que les cròniques per fer siguin moltes, i això no cal demanar-ho perquè ja està passant, mtb, mtb, mtb.
Aquesta escena no podrà ser, avui la VooDoo no la tenim.
Però aquesta sí, i en tenim més que suficient, oi que sí?
Demà preparatius i moltes converses de bikes, bikes i més bikes, hem de decidir aspectes molt emocionants, interessants, que de ben segur condicionaran i molt algunes, no totes, de les properes aventures, mtb, mtb, mtb.
Que què està passant? com sempre que la motivació un cop marxa aquest pesat refredat torna amb més força que mai.
Avui he escoltat d'en Colorado, "el rosa per a mi", no era una afirmació de compromís, sí ja ho sé, però ha estat un plaer poder sentir-ho.
Michael d'aquí a res hi seràs, i tant.
MTB, MTB. MTB.
Per dir-ho bé, estic fent la crònica del Turó, i d'aquí a hores poques estarem escalant amb les nostres SS i la Remedy al Puigmal, com sona, hores i estarem un altre cop entre turons de La Cerdanya, què més podem demanar? que les cròniques per fer siguin moltes, i això no cal demanar-ho perquè ja està passant, mtb, mtb, mtb.
Aquesta escena no podrà ser, avui la VooDoo no la tenim.
Però aquesta sí, i en tenim més que suficient, oi que sí?
Demà preparatius i moltes converses de bikes, bikes i més bikes, hem de decidir aspectes molt emocionants, interessants, que de ben segur condicionaran i molt algunes, no totes, de les properes aventures, mtb, mtb, mtb.
Que què està passant? com sempre que la motivació un cop marxa aquest pesat refredat torna amb més força que mai.
Avui he escoltat d'en Colorado, "el rosa per a mi", no era una afirmació de compromís, sí ja ho sé, però ha estat un plaer poder sentir-ho.
Michael d'aquí a res hi seràs, i tant.
MTB, MTB. MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)