"Every song every day".

Sonen quan ets escalant al Puigmal, i a on cada hora que passa et dóna la sensació de que són minuts no pas hores.

A la boca del gegant a on veus l'escuma d'un blanc intens i penses, "passarem pel costat i ella s'ho mirarà, s'ho ha de mirar". No saps perquè, però sí el què serà, que no passarà. Per un fet, no és el primer dia que venim, oi que no?

Una sensació que encara ara no ha marxat, des del Puigmal que no pedalem,  i si ho hem de fer serà perquè la motivació indica com i quan, i ara, fins ara aquesta diu, "Guilleries-Tramunbike, 1er. contacte amb la SS, toca reposar", i això fem.

Són dies de transició, certament, avui he parlat i molt de bikes, converses interessants, ahir també, demà podria ser que també, per què no?

MTB, MTB, MTB.