Una lluna, entre moltes.

Un sol entre molts.

El fet és que després de dies de no rodar, des de la pujada a "Mordor",  que la Vicious resta aturada, i per tant jo també.

Ara fa dies , masses,  que el meu Drac i el seu genet no són protagonistes d'aquest espai, i avui és un dia, un bon dia per ser-ho.

Hi ha sempre un motiu per tot, i tant, però no sempre podem tenir-lo al nostre abast, vull dir que les coses són per quelcom, segur, què jo les tingui clares, o el motiu que les genera, aquest ja és un altre tema.

Un genet, un Drac, un temps, un espai, i entre tots una espurna de llum, a on cada sospir entre èpiques escalades, com la darrera del Puigmal, fa que cada sender que decidim fer, sigui sempre, tingui sempre el punt més encisador.

Pedres sòlides, espais oberts, vents que bufen a favor, cap a la contra, propostes trencadores, poques però generadores de les millors expectatives, perquè hem de tenir clar, que "les expectatives mouen les nostres vides", la meva si més no, aquestes i un present irrevocable, obren les portes d'aquest univers on vivim, tanquen les de les cavernes més profundes, a on jo no hi vull ser mai.

Terra de creadors, espai de càlides esperances, de propers esdeveniments, tots ells lligat per un fil conductor, el d'un doll de fets. Un sender, el dels fets, que fa que cada instant, abans de venir, abans de poder ser, es fongui irremissiblement amb els que ja ha estat, amb el que està siguent, i a on un genet no pot pensar amb res més que no sigui volar amb el seu Drac, i a on en no fer-ho, com està succeint als darreres dies, aquest sigui motiu de reflexió encuriosida, a on cada dia, a cada hora, a cada fracció de segon penso, "quin serà el proper vol?".

MTB, MTB, MTB.

Un Drac negre, de menys de 6 Kg. lleuger, ràpid, fosc, mtb, mtb, mtb, ha deixat llest el proper pas, no el proper esdeveniment, aquest no sé molt bé a on marcarà el lloc d'aterrament del primer, puc intuir, puc orientar-me entre tempestes, però el lloc exacte, l'instant que sembla que ha de ser no tinc ulls per poder veure, "serà i serà a aquest punt i a aquest precís instant".

El per què no puc, no el sé, sí que segur que serà proper a una lluna, entre moltes, a un sol, entre molts, i tant, mtb, mtb, mtb.