Preparant les sortides.

Avui inventariant, mirant tot el que d'entrada de seguir en la dinàmica actual, serà l'inici de la sortida de les peces i de les bikes de 26".

La veritat és que veig els components i penso "millor els torno al seu lloc", però sembla que finalment no serà així.

Crec que les imatges són prou indicatives, oi?.

No en poso tres més perquè hauríem d'anar a peu, bé no és exactament així, perquè després de la conversa d'ahir amb en Colorado s'ha obert?, no sé sí definitivament, un altre cop una porta que fa temps es va obrir i pel fet d'anar sol, va tancar-se sense fer soroll, però ahir es va tornar a obrir i la veritat és que jo avui he iniciat una bateria de fotos de tot, però de tot el material de 26". Ara que no he d'amagar que certs components com les bieles Shimano XTR 960, pel projecte de millora de la SS, la forquilla Fox RLC 140, pel projecte UK, o la direcció Chris King pel projecte que encara no he exposat, no sé si podré resistir-me a que es quedin  a casa. Components aquests que entre d'altres, pel tema UK sempre són interessants.

Colorado, hauríem de seguir la macro conversa d'ahir.

Ara les he desmuntar, crec per proposar cada component de forma independent, la mandra, els dubtes,  són presents en aquest procés, però hauré de fer el cor fort, crec.

MTB, MTB, MTB.

Gates Carbon Drive Installation.

Tindrà raó en Colorado, i aquest és el futur?

Si és aquest, millor comencem a saber com instal.lar-ho.

http://www.youtube.com/watch?v=YS_nO79_7ws&feature=related

Michael, et dedico aquest video

Find -The Mountain Bike Film from ResetFilms.co.uk on Vimeo.

Caixes de "pedalier". BB30.

http://www.youtube.com/watch?v=3Av6FPnbajQ&feature=related

Aquest enllaç és interessant per aportar una mica de llum, no s'exposa però com treure els coixinets insertats de la primera demo.

En aquest link sí que ho explica.

http://www.youtube.com/watch?v=mgBG-E4wV_Q&NR=1

Bon dia, des del Mirador del Drac.

Podria ser un bon dia per a sortir, un bon mig dia i una bona entrada de la tarda.

Podria, perquè sempre poden passar coses, fets, o pensaments que fa que et quedis a casa, que també està més que bé.

Un cop a dalt de la bike, un cop rodant per les pendents de darrera de casa, és el moment on ja ets a on cada minut que passa és motiu de bones sensacions, o no tan bones, però sensacions.

Avui, des d'ahir que en SANTAFE, em va proposar una sortida per avui, i per aquest motiu l'emoció ja està present a cada minut que passa, és el que té una proposta de sortir en bike, que tot seguit les millors imatges em venen al cap.

No tinc molt clara la ruta, sí les converses de bike, de bike i més bike.

Sí tinc clar que anirem, i anirem i anirem, cercant els millors senders, les millors pujades, les baixades més difícils per on sortir-ne ben parats, i així hora darrera hora.

Que bé poder programar una sortida com aquesta, que bé poder fer-ho.

MTB, MTB, MTB.

Porto una tanca Mavic de les Crossmax SL del darrera, perquè un cop revisada la roda no detecto cap anomalia que pugui ser la causant del soroll, així que he pensat en canviar la tanca Carbon-Ti per aquesta i veure si el motiu és aquest.

No fa vent, fa sol, no fa fred, quin dia ens espera, quin dia. Memorable de ben segur. Us tindré a tots presents mentre rodem, pensaré que tots hi som, que tots fem un vol de Drac, i que si no és així que des del Mirador ens podeu veure i gaudir de les millors sensacions, i així que aquestes us acompanyin en la ja de per si magnífica jornada.

Capçalera viva, espai viu.

Pel fet de que per diferents motius però mateix to, el de fer per fer, per participar, per compartir, per sumar i sumar i sumar, per poder col.laborar amb tot i per tot, per aportar, pel sentit que té fer-ho, pel fet de sentir-nos bé siguent al costat, pel fet de com ja he esmentat, poder sentir un colze amic, pel fet de què fer en mirar el Blog, pel fet de que en pensar en ell,  ens vingui una bona sensació al cap, un pensament de que, el què hi haurà serà sempre d'un mateix to, i on en sortir-ne, la sensació serà encara millor, perseguir això no té preu, millor dit poder participar a aquest sender per a mi no té preu.

Per tot això i perquè La Cerdanya té des de fa uns anys encara més significat, perquè Cabrerès avui, Santa Maria del Corcó com Olot, com a cada racó que hem compartit, pel fet de que hem passat hores rodant per senders, entre dies de sol, de pluja, dels dos a l'hora, pel fet de que som i serem, aquest podria ser i és un sentit homenatge a cada genet de Drac que dins del seu petit món,  fa que cada vol sigui memorable, que cada pensament en una baixada tècnica o ràpida o les dues a l'hora, en ser-hi ens vingui la imatge de com està passant, de com serà la propera, pel fet de que cada cop un somriure em ve als llavis en pensar el que escric a aquest espai, perquè en pensar-ho sóc i ser és el que és,  i que fa que a aquest espai hi llegeixi, de qui entre moltes coses també hi va posar el nom, el que més goig fa:

"Com m'agrada la Cerdanya, la Vicious, la tallboy, la bike de la Betty, la Terralogic, la Moots,.....pero sobretot, com m'agrada aquest espai !!!!

Per sempre, THE GREAT ESCAPE !!!!"

Poder llegir unes paraules com aquestes,  ja s'ho val tot.

MTB, MTB, MTB.

Sidi stopped.

Fa uns minuts he deixat les Sidi Dragon impecables, netejat soles a consciència, buidat de sorra les cales i els torniols corresponents, i amb una Vileda humida amb aigua i prou he anat passant-la per la pell un cop darrera d'un altre, ara són al sol, d'aquí a una estona tornaran al seu lloc, però ara perfectes per a afrontar la propera sortida. 

Al taló de les dues SIDI, a la part interna presenten un desgast fora de mida, tant que s'ha segat el teixit i el gruix intern que fa de coixí surt de manera esperpèntica.

Les soles de les meves SIDI, estan malmeses, caldrà demanar un joc nou de recanvi a Chain.

MTB, MTB, MTB.

Comença una nova setmana.

I també sento que el fred també vindrà agafat de la ma de l'arribada del dia, cada dia, però jo crec que afluixarà, crec.

Aquesta afirmació és d'ahir, i avui el dia és per sortir sense dubtar amb la SS a cercar la pujada i la baixada perfectes.

Una setmana que pinta de mtb, mtb, mtb, i no ho dic perquè si, si no pel fet de que poc a poc hem anat encarrilant la seqüència positiva de tornar a volar amb els nostres Dracs dia sí sia també i això fa que avui les sensacions siguin les que han de ser, les millors.

Amb aquest esperit iniciem aquesta setmana, és per a mi sensacional poder-la gaudir, i com a tal caldrà rendir homenatge a qui tant ens dóna i a qui tant poc ens demana, que no és ni més ni menys que "el temps", sense temps no hi ha goig, hi ha d'altres sensacions, això sí, però poder enfocar la setmana amb pausa i pausa, i que les presses siguin l'excepció desconeguda quan es presenta, m'indica que anem bé i el que miraré serà d'anar encara millor, i si no pot ser aquesta setmana serà la propera perquè no ens esperà realment ningú al final del camí oi que no?.

Tinc la roda del darrere pendent de revisar, el tema del disc de 180 mm. davanter, el tema equipaments d'hivern, perquè encara que per casa encara sento "jo si fa fred no sortiré", aquest matí de la mateixa boca he sentit "com quedem per sortir".

També tinc al cap tres millores per la VW. Que ja les exposaré.

MTB, MTB, MTB.

I got Published!!!

This year I have said I am not going to let weather or darkness beat me. I am biking, running kayaking, adventure racing, swimming and anything else I can do to keep active. I dont want to let all my fitness from the summer dissapear then spend all next summer getting it back.

First series of the year was the winter running series. The races take place at night and runners are aided with head torches through dark forests and trails. This is the second year of the series and as always I do my race report after.

Uberdog is an extreme sports magazine and they were at the event taking photos. I contacted the photographer asking for the photos for my race report. The editor of the magazine then emailed me asking if they could see the race report. I then got an email asking if they could publish the report in issue 5. The report is now front page online and I will feature in next months issue 5

http://www.uberdogmagazine.co.uk/

The Story:

http://www.uberdogmagazine.co.uk/subpage_NEWS/NEWS_26ExtremeWinterSeries.html

Video Moots Rigor Mootis...Collserola II

Aqui el teniu!

Moots Rigormootis riding Collserola II (Barcelona) 08-11-2010 from Colorado on Vimeo.

Cercant als que faltaven.

Sí, sí, els quilòmetres que vàrem fer ahir i que no sortien al Polar, i aquest matí, a les deu els hem anat a buscar.

I com aquell que no diu res, trenta quilometres, mil metres de desnivell positiu, i una sensació de duresa que ha deixat la jornada d'ahir com si fos un passeig per la platja.

Quines pujades més trencadores, moltes del 25%, que ja està prou bé, i les cames amb una sensació d'embragatge que patina però que sempre agafa, fet que fa que diguis, "em costa però encara puc".

Molts bikers a quarts de dotze, molts. Des de les sortides amb en Tr@il, ja fa mesos també, que no veia tants ciclistes, bé no n'hem vist tants, perquè en aquelles ocasions els podies veure de dotzenes en dotzenes.

Les bikes, La Yeti-Betty, perfecte, la meva curiosament després de posar a punt l'EBB, fa el mateix soroll, hauré de desmuntar la roda del darrera, i mirar què passa, sembla l'eix o quelcom del mecanisme interior, no ho sé.

Menjar, un entrepà de fuet i una magdalena de xocolata, barretes de 200 Kcal. cap, aigua, menys de 750 ml. i dos cafès amb llet.

A un baixador sensacional, de molta pendent, amb moltes arrels, en forma de "S", que feia fa uns mesos, avui ni de conya, o sigui que caldrà seguir insistint. Però és que l'he vist i he pensat " m'he de tirar per les "Niagara falls" avui?, millor ho deixo per demà". Després des de baix, no he vist la dificultat que veia des de dalt, però no hem insistit més.

Avui era un dia perquè vinguessin més bikers, ho dic perquè després d'una pujada infernal, sempre en venia una encara més exigent, i així ara sí ara també, pel fet de que si vas un grup a un mateix ritme, sembla que sigui més assumible tot. Hem pujat i pujat fins que a 100 m. del darrer turó hem dit, "ho deixem aquí, no?", i dit i fet, seguidament ens hem deixat caure muntanya avall fins a casa després de baixar com a molt uns cinc minuts,això sí, la baixada vertical, vertical, vertical.

Hem parlat de bikes, 29" i SS, de materials, de colors. De curses, poques, les podríem comptar amb els dits d'una mà i encara ens quedarien dits lliures, del concepte de la SS, del concepte dels propers reptes, de que poden sortir malament, i que fins ara no ha estat, però que molt bé pot passar que una fita no camini, i no passa res de res, per un mal dia, per una falla mecànica, mai se sap, mai se sap.

Ara els dos Dracs estan descansant, he de treure la roda del darrera de la Vicious, i desmuntar-la de cap a peus, i cercar si el soroll bé d'aquell petit joc que mai he aconseguit treure del tot, o són els radis, no ho sé, però he de trobar l'origen d'aquest concert quan em poso dret a les pendents més fortes.

Un dia dur de mtb, dels bons, on les sensacions són diferents, on els dubtes de si podràs, fan que sempre pensis que pots millorar i molt, tan pujant com baixant.

MTB, MTB, MTB.

Adventure Racing Ireland

Saturday me and a friend took part in the first round of the Causeway Coast Adventure race series.


9.3km Run, 38km Mountain Bike and 3km Kayak. With secret tasks along the course.


My full race report is at this link: Cootehill Race Report

Steve Potts.

Colorado és per posar-se malalt, és per a disc?, perquè no ho veig.

http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=57099&cat=

PINK SANTAFE.

Mira este link, forma color, he pensado que te podria interessar.

http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=7481138&postcount=296

EBB Vicious Cycles The Motivator SS, BÉ.

M'he decidit a mirar com funciona el sistema EBB d'aquesta bike, i he de dir que vaig tard.

Si bé l'assentament dels coixinets sempre ha estat impecable.

Després de treure les bieles i els coixinets, m'he emportat una sorpresa previsible,  l'EBB estava totalment ple d'òxid de la caixa de "pedalier" de la Vicious, amb un aspecte deplorable.

Ara ja sé que cada cop que desmunti per netejar i engreixinar l'eix, he de desmuntar l'EBB i fer el mateix.

L'EBB ofegat de brutícia de la caixa.

La Caixa, parlem?. No parlarem de res fins que no estiguis impecable.

L'EBB apunt de muntar.

La caixa neta a punt per posar-hi l'EBB.

Mireu la marca que té l'EBB, jo creia que era un torniol amb la cabota trencada, i que l'importador per fer gira la caixa havia utilitzat un punxó produint aquesta marca tant lletja, però no, és una marca lletja i prou, no sé quina és la funció d'aquest punt, però quan la vaig desmuntar la primera vegada, la Vicious, aquesta marca que deixa malmesa estèticament l'EBB, no funcionalment, ja hi era.

El pes de l'EBB important. Ara ja sé quant pesa el quadre Vicious, si anem al dia de la seva presentació vaig esmentar:

"Quadre Vicious Cycle The Motivator SS, size M, d’acer, amb la brida de seient i les pistes de la Cane Creek 110, 2,390 g.. Sí, sí, com sona, 2,390 Kg.."

Així que si restem 100 g. de la direcció aprox. més els 150 g. de l'EBB ens queda amb 2,140 Kg. que no és una ploma, però per ser d'acer està prou bé.

L' EBB muntat amb els coixinets.

Bike a punt per demà?.

MTB, MTB, MTB.

En el camí.

Avui sortida de bon matí, fet rar a casa, certament. Abans un bon esmorzar de cereals, llet de soja i cafè per poder arrancar amb energia l'aventura.

He netejat transmissions i engreixinat la tija de seient de la Vicious per mirar de posar remei al soroll dels darrers dies.

Fet això hem iniciat ruta.

Hem decidit evitar en lo possible pujades de molta pendent i també llargues e interminables pistes, pel que hem cercat corriols, pistes emboscades i senders no sempre nets.

Les primeres dues hores rodant per corriols i pistes, amb una humitat força elevada. Després un bon esmorzar, ens ha preparat pel que ens quedava de ruta.

Avui ha estat un dir dur de bike, els primers vint quilòmetres m'han semblat cinquanta, sí, sí, cinquanta i quan érem propers als cinquanta hagués seguit fins als cent, però avui no volíem arribar de nit a casa.

Des d l'inici de la sortida mirant de perfilar cada tram a fer, per mirar de tenir les millors sensacions, i jo diria que a excepció d'un camí molt malmès per la caiguda dels arbres, la resta ho hem fet prou bé.

Això sí a aquest únic tram entre els gossos de caça i els trets a metres de nosaltres dels caçadors he de dir que no hem passat en cap cas una bona estona. A aquest tram per fer vint metres hem estat una mitja hora, tal com sona.

Ja a mig camí sense barretes, però entre senders un doll de cireres d'arbós que es fonien a la boca ha estat una autèntica delícia i un reconstituent miraculós.

Llàstima que la meva ombra pedalava en direcció contraria a on jo anava.

Molts arbres que descansen al mig del camí, molts en veure'ns ens han cedit pas i així ho podeu veure a les imatges.

Les bikes, la Yeti-Betty, ha patit una sobtada pèrdua d'aire al pneumàtic davanter, setanta cinc manxades i perfecte, la Vicious té una passa i ho manifesta amb molt de soroll quan pedalo dret a pendents de certa magnitud.

Equipats, la Betty d'estiu amb armilla i manegots, jo amb pirates i d'estiu, però amb manegots prims.

Amb el tema de la meva ombra pedalant a l'inrevés hauré de meditar què fer.
 

Eines les de sempre. Aigua dos bidons de 750 ml., dos cafès amb llet, menjar, una barreta de 200 Kcal., una truita de formatge feta i les boníssimes cireres d'arbós.

Coincidències amb d'altres bikers poques, entre corriols cap, entre senders cap, entre pistes, cap al mig dia, tots amb moltes però moltes presses per arribar a casa, quina tensió.

Molt, però que molt boletaires i molts però que molts caçadors, no, no, més encara, molts més.

Per sota de cinquanta quilòmetres, per sota dels mil quatre-cents metres de desnivell positiu.

MTB, MTB, MTB.

Titus ha mort.Que descansi en pau!

http://reviews.mtbr.com/blog/titus-cycles-rip/

Espadas en alto.

És la situació que tenim.

D'aquí a uns minuts esmorzarem, després he de posar oli a la transmissió de la Yeti-Betty, i collar els coixinets de "pedalier" de la Vicious, per mirar de silenciar el molest soroll, seguidament afegir el segon bidó d'aigua a la Vicious també.

El què passarà després és previsible.

El tipus de sortida, està per definir, el perfil d'aquesta també, i no vull dir el perfil de desnivell, no, vull dir el caire que tindrà la sortida d'avui, que serà marcadament dura, més encara.

No sé si la Betty ho sap, jo diria que sí, pel fet de que l'aventura d'avui l'ha proposat ella, així que el què diuen, "si no vols pols no vagis a l'era".

MTB, MTB, MTB.

Repetim.

Avui he fet quelcom que feia anys que no feia.

He sortit riera amunt direcció al Montalt, quines pendents, jo diria que superiors al 25% o properes, l'escalada ha estat important, després he anat fins al camí barrat de l'accés al Montalt.

D'aquí he anat direcció Llavaneres, on he gaudit d'un riu de cireres d'arbós, però un riu, i no n'he menjat cap, què deu estar passant?

I a mig camí a la dreta d'aquest he fet un mini circuit amb una trialera que en primer terme he baixat fent trípode, i després de passar-hi unes quinze vegades, jo diria que fins i tot vint,  repetint aquest petit circuit a les darreres voltes ja l'he baixat sense posar peu.

És rar perquè havia llegit que a partir dels quaranta ja no milloraria mai baixant.

El meu objectiu és fer aquesta trialera sense cercar per on baixar i afrontar-la per sobre de totes les arrels creuades del mig de la mateixa.

D'aquí he enfilat un altre cop  direcció al Montalt, i he baixat per les torres de corrent fins a casa, unes dues hores de bike, menys de 20 Km. menys de 700 m. de desnivell +.

La baixada per les torres un poema, les pluges han malmès i molt el que era una baixada sensacional. I on en fer-la sense posar peu pensaves " que bo que sóc", era un miratge, és cert,  però quin miratge.

A on ara els reguerots són tan accentuats que els pedals no passen, abans els trams de baixada eren marcats com a la imatge que us poso del pla final d'aquesta.

Avui m'ha quedat clar que he d'aconseguir fer-la, tota la baixada entre torres, sense posar peu, temps al temps. Dues setmanes és el temps per assolir tots aquests trams, que no és ni molt ni poc.

L'arribada a casa molt satisfactòria, pel fet de poder sortir avui, un divendres al matí, fa molts dies que no ho feia, o si més no, no ho recordo que ve a ser el mateix.

Equipat amb pirates, i la resta d'estiu, tal com sona.

Aigua, un bidó de 750 ml. menjar res, eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma.

La bike de 8/10, un soroll que no sé d'on surt que únicament el fa dret  i és un xic molest.

Niner Air Carbon.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=645917

Pels seguidors de Niner, de la seva darrera presentació estrella, aquests poden ser uns instants de molta satisfacció, pel fet de  llegir el que exposa el biker en qüestió.

De fet, si deixes de banda el factor pes, el conjunt quadre de l'Air Carbon amb la forquilla DT és senzillament sensacional, per a mi no com amb la forquilla rígida de carboni de la marca, però sí que té la seva imatge de marca, vull dir la relació Niner-DT.

Una mica, encara que  no amb la mateixa força, però sí a certa distància em recorda al conjunt Rocky Mountain-Marzocchi-Race Face.

De ben segur que podríem posar molts exemples, però el de la Rocky Mountain m'agrada i molt.

Fox 32 F29 FIT Terralogic Kashima.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=643618

Seguint amb  la qüestió exposada he vist la mateixa conversa al mtbr.

Penso que és una bona opció, caldrà veure però si els retens ja han millorat i així poder evitar d'haver de substituir-los pels crec recordar famosos Enduro de color blau.

És el primer any de la Terralogic de Fox.

Després de que perdés els drets o quelcom similar, ara torna amb la mateixa proposta, renovada?, no ho sé. 

A posar-la a la seva bike "qui serà el primer, qui serà el segon?".

MTB, MTB, MTB.

Entre sauló.

Sortida coincidint amb l'entrada de la nit.

Tres genets, amb ganes de passar una bona estona a sobre de la bike. I això és el què hem fet, sempre que hem pogut.

El terreny està prou bé, excepte a algunes zones de baixada on el sauló esmicolat fa que tot sigui com navegar a sobre de la pista seca. De fet és la mateixa zona de la darrera caiguda de la Betty.

El Montalt, mesos després segueix tancat i nosaltres seguim anant fins la porta que ens barra un dret transgredit.

Avui no sé si hem fet un pas enrere, no ho sé, perdrem una de les futures 29" i SS?

Durant la ruta converses de bikes, amb en SANTAFE, amb la Betty, i també molta estona amb en Colorado.

La ruta inicial pujant unes pales considerables, per després baixar entre torres, mentre ho fèiem la nit ens ha cercat i nosaltres ens hem deixat envoltar per ella, així de fàcil, així de senzill, com aquell que no fa res, com aquella que no diu "ve" però que s'apropa d'allò més, i que amb el pensament ens diu què vol, a on vol anar, i així ha estat com tres bikers entre senders entre la més nítida foscor han gaudit d'allò més, i dic aquest mot, nítida foscor,  perquè mentre el sol queia, la nit era llum, tal com sona.

Després del sender entre torres, lentament, però sempre sense pauses hem anat tornant cap a casa, fent què?, parlant de bikes, bikes i més bikes.

Aquest sender és el nostre, ni més ni menys, per aquí hi pasàvem corrent i d'un temps cap a aquí també amb les bikes.

Ser a aquest entorn ens donarà el que cerquem, com és la millora en els trams més tècnics d'entre torres de darrera de casa.

Les cireres d'arbós ja són a tots els senders, també a les nostres rodes, també a la panxa de la Betty.

Menjar cap, aigua zero, barretes de 200 Kcal. cap.

Eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma.

Equipats de tardor, amb pirates, armilla i manegots, per a rodar amb una temperatura més pròpia de l'estiu que de l'hivern.

Amb llums, Powerled i Karma la Betty, Powerled en SANTAFE i Karma lagranevasio.

Les bikes de 10/10.

Quilòmetres, per sota de 20, per sota dels 500 m.+.

MTB, MTB, MTB.

Gore Lady Running Air System II Gore-Tex Jacket

While we are talking about clothing I thought I would show you Margas Jacket. Again I went with the tried and tested brand of Gore. I have used Gore products before but mainly light weight windstoppers. The weather we have demands more and goretex is the key.

With this jacket there is also an air system built in. One blow on the valve means extra warmth when the temperature drops. This inovative way of keeping weight down really is an added bonus to an already great clothing range.

I will try and get a review from Marga so we can post on here.

Avui les baixaré?.

Sí, sí, avui encara són a la VW, d'aquí a una estona les baixaré, no pas abans.

És el que té una sortida Cerdanya-Colorado, nosaltres tres dies quiets, ell sortint cada dia.

Avui serà el dia de posar-les a punt, segur que els dos Dracs ara a les fosques, pensen que ja és hora de ser a casa, jo també.

Demà podria ser un bon dia per tornar a sortir, sí senyor.

D'entrada si el temps és com el que ha fet tot el dia avui, serà.

Les millores del disc de 180 mm. davanter seran, o no, vull ponderar si deixo enrere els Magura Marta, no ho sé, i com que no ho sé no faig.

De mentre he substituït els dos discs de fre Shimano XTR 160 mm. pels Shimano XT 160 mm. nous que tenia al calaix ben guardats.

Ara la frenada ha millorat, no sé si suficient per seguir amb 160 mm. crec que no i que he de seguir pensant si posar el Shimano XTR de 180 mm. que ja tinc o passar directament a un joc de frens Hope de 180 mm. 

La caixa de "pedalier" Phil Wood, espero a que amb en Colorado comprem els pinyons de 23 per a poder anar amb el plat de 32 i les bieles Shimano XTR 970, i així eliminar el protector Race Face, perquè tinc la sensació de portar una roda de molí enganxada a la biela dreta.

El tema pneumàtics en punt mort, jo vull uns Monorail LUST 2.1 de 29".

El tema potència passa a estar un altre cop a sobre de la taula, pel tema del diàmetre de la Thomson 4x, i sembla que la Syntace F99 vol ser la protagonista un altre cop, per fer-ho necessito un manillar de 25,4 mm. de com a mínim 640 mm. o sigui que també està el tema parat.

L'apartat rodes he estat mirant el conjunt PaulSS-Sapim-ZTR, però no m'agrada, també aturat, perquè els Chris King a casa no tenen bona premsa.

I ja no em queda res, aquest mes pel que veig hauré de rodar, rodar i rodar i anar prenent posició sobre aquests i d'altres aspectes a rematar, com d'altres,  els de  començar a gestionar  la venda de la Superlight, la Yeti ASR-SL, decidir si els clauers seguiran o no.

Temes i més temes que són motiu de debat aquests dies a les sortides de bike.

Vull una jaqueta Vicious de màniga llarga, però Vicious no contesta a en Colorado, així que tampoc. És veritat que tampoc sé la talla, però el seu dia l'importador quan vaig endur-me la SS, es va comprometre a portar-la per a mi, és a on som sense jaqueta.

I com a darrer tema he de posar remei també a l'equipament de l'hivern, botes?, jaqueta que funcioni d'hivern, perquè en tinc quatre i amb les quatre passo fred, jaqueta de pluja, guants específics millors que els que ja tinc, que són sensacionals però que no em van bé. 

Primeres capes, segones, bé un autèntic trencaclosques aquest, entretingut  això sí.

Com el fet de poder pensar amb tots aquests detalls, cal posar-hi remei, al Moab tinc entès que a la nit i pot fer molt fred, o no, però per si de  cas.

MTB, MTB, MTB.

Wet Wet and More Wet

The weather in Ireland has been terrible. I have still been riding despite the bad weather. I had another night ride last week and 30mins in the rain started very heavy. I rode for 1hr 45mins in the rain and still was smiling at the end. On friday myself and a friend went to ride in what can only be described as terrible conditions. The weather doesnt bother me as I am use to it but on friday I was wetter than I have ever been before. One river crossing that is normally ankle high water was over waist high. We didnt even risk trying to get through as the force was to great. We ended up cutting the day short as it got very cold as well. The News that night showed wide spread flooding. Weather warnings and people being told to stay at home unless it was urgent. Yet we rode around a mountain loving the fact that we are on our bikes. Today I got a dry morning but the trails are soaked. Puddles and deep muck meant the bike got a major clean when I got home.

This got me thinking about my rain gear. I was getting very wet and uncomfortable so I thought I would spend some money. It was time for a new Jacket so tonight I bought a Gore Fusion II jacket. I will write a review when I try the jacket.



The winter and rain is not going to beat me! I will ride on!

Roc 2011.

Com a nota, ja estem inscrits, ja som a les portes del Roc d'Azur 2011.

Aquest proper 2011, serà diferent, millor, senzillament millor, si tot va com ha d'anar que això és el que hauria de ser.

Anem a tres curses, Colorado, ja et recordaré després de la cursa del divendres, amb la teva 29" i SS que passades dotze hores hauràs de tornar a ser  a la parilla de sortida, amb uns bikers a punt específicament per a l'ocasió, i nosaltres anirem amb 29", i SS venint de córrer el Roc Marathon el dia anterior, i Colorado per si no fos suficient, després d'aquesta segona cursa,  dotze hores després la tercera cursa, aquesta sí que serà divertida, tothom però tothom a punt per sortir com si fos el darrer minut que els hi queda per a respirar.

Serà un Roc diferent, com que en Colorado ens ha dit "a una jornada com aquesta hem de córrer a totes les proves, com si és un descens extrem, jo m'apunto a tot, però a tot".

He de dir que quan en Colorado deia això era dissabte i nosaltres dimarts ja teníem previst fer les tres curses, però està bé que aquesta sigui la tendència.

Aquest anys, agafarem un espai per estar tots els dies del Roc, ara caldrà cercar-lo, però serà diferent, emocionant diria jo, molt emocionant, més encara.

Roc 2011, primera fita marcada del 2011, no a la primera que anirem, no,  sí la primera a la que hem confirmat la nostra assitència.

MTB, MTB, MTB.