Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dimecres, de febrer 24, 2010
Tallboy baixant.
dimarts, de febrer 23, 2010
Coincidències.
FINS AVIAT
Jo escric al blog per que em deixen, primer de tot, segon per passar-me ho bé, si no, no sé que collons fem aqui, i tercer per exposar temes o comentar temes d'altres amb seriositat o en broma, però sempre parlant clar, no com d'altres que et fan buscar tres peus al gat i els trobes.
Sembla que la meva intervenció del blog que vaig donar va poder ferir la sensabilitat d'algunes persones, no demano disculpes ni molt menys doncs no tinc per que fer-ho ja que en desconeixia el mal que podia fer, en tot cas l'administrador que hagués vetat l'entrada i assumpte tancat.
No crec però, que el mal estigui aquí.
L'entrada que ha degut fer que unes persones s'hagin sentit molestes està tal i com diu en Xavi amb el tema del passat dia 2-3 i 4 de febrer, potser la paraula Friki, Judes varen ser agafades en un altre sentit que jo particularment no li volia donar.
Però el que fa mal es que la persona que va venir al sopar ho podia haver exposat, doncs entenc que va ser Ell i Ella els que es varen sentir ofesos.
Tal i com va dir, recordo a la fi del sopar, "eliminaré les entrades que parlen del sopar, doncs entent que en un blog técnic de mtb no hi fan res", això no s'ha fet, en canvi si que es va fer al seu dia amb en Flipper.
Ningú perd un amic, jo de fet l'aigua bruta la torno neta molt rapidament, això és la meva feina, ni menys pel que considero jo "rabietes", d'aquestes, a casa i són cada dia, l'endemà ja no ens en recordem.
Recordaré, si us parlo amb futur, les sortides que hem fet tots junts, els sopars, les discusions i xerrades sobre mtb, recordaré les gestions del Xavi Aparicio amb el tema IBIS, gracies, doncs avui no crec que tingués un Drac Blau, no vull crear més polèmica al blog, per això i com deia al principi, dormir funciona per buidar la ment, es per això que no tornaré a escriure al blog, si l'administrador vol, em pot donar de baixa, de tant en tant i ja us ho asseguro que no serà tant assiduament com ara, aniré entrant per veure els vostres comentaris sobre mtb, sou LLIURES, sóc LLIURE només faltaria.
A tots, us dono les gracies, al BOB, la Betty per una amistat que espero que continui, ús dec molt.
De fet la vida dona molts canvis, avui fa dos mesos, la meva em va canviar, avui hi torna, es evident que no té res a veure però.....
MTB, MTB i MTB
Per cert Marçal, no t'ho havia dit: Que vé que va la BLUR, la TITUS, la NINER, la SCALPEL, la DURANCE i la MOJO SL.
Fins aviat
Ninots de Neu...3rd
Hola de nou Genets,
Nova entrada, ja que de nou el que escric es prou llarg, i el sistema rebutja que sigui un comentari.
Ritrasse:
A vegades la part bona de llegir en vertical, es aixo, gracies pel comentari de la foto, ja en penjare mes.
Respecte al teu comentari del link del Tagama, per a mi no es cap problema, nomes volia aclarir que es a l'unica persona (una persona d'aquest blog linkat va enviar una intervencio...que no va ser acceptada) que s'ha censurat. No hem explicat abans la nostra relacio previa amb aquesta gent perque no feia falta. Jo nomes ho vaig dir pel comentari de que no es deixaba parlar a gent que ho intentava, i vaig entendre que us volieu referir a aixo.
Gracies tambe per aclarar del que parlaveu Diumenge, la primera intervencio hem va fer entendre un altre cosa ben diferent.
Tagama
El link que vas possar es molt interesant, i crec que tothom ha de ser lliure d'exposar el que cregui convenient, nomes faltaria, no crec que s'hagues d'eliminar l'entrada, de fet, i torno a explicar-ho, es un problema previ a la vostra arribada, per tant no havieu de saber res a no ser que nosaltres ho us haguessim explicat...i si mes no jo no ho he fet. Per aixo no calia suprimir l'entrada. Ara be, quan una persona d'aquest blog va intervenir, senzillament no ho varem acceptar per l'historic que hem tingut amb ells...que ara no be al cas explicar. No havieu de saber qui era en TAXIDRIVER, ni ho pretenc, pero per aixo us ho explico un cop ha sortit el tema.
Referent a les entrades en general, crec que cadasqu a de seguir la seva manera de fer, aixo es el que dona pluralitat, color i riquessa al blog. A mi m'agraden tant les entrades tecniques i llargues, com les d'una sola foto, el que valoro es el que m'aporten, i tant en Lagranevasio, Colorado, el grup de Girona, en Michael o d'altres aportan tots aspectes diferents que a mi m'agraden molt.
No et desanimis, jo com en Ritrasse, penso que els temes es poden arreglar.
Ratrasse
En primer lloc aclarir que no tinc mes informacio que la que estic penjant, es evident, no m'he amagat mai, que amb en Lagranevasio m'uneix una relacio que fa que parlem sovint, a vegades aquest periodes son mes llargs, a vegades mes curts, depen, i es evident que amb vosaltres, tret de les vegades que hem parlat pel tema "reposicio Ibis" on varem parlar unes quantes vegades, la comunicacio ha estat pel blog...dit aixo, el que estic possant es el que jo veig, el que jo penso, no vull ni pretnec parlar per boca d'altres.
Jo he tornat a mirar les entrades, de nou, dues hores llegint per tornar a barrinar "el follon que he liado", i encara tinc la mateixa opinio, hi han certes entrades, que potser no era la vostra intencio, pero que crec que son massa critiques amb el que expossa el que la ha fet....i concretare, perque potser soc jo qui ho veu malament, llegiu les seguents entrades, de nou, potser soc jo qui ho interpreta aixi
"Raons o Friki? vet aqui la questio"
"I si no sempre ens quedara la 36""
"29" SS??"
Crec que es pot opinar lliurament, tothom que tenim status de "col.laborador" pot escriure i publicar quan vol, el que vol, com vol. Es cert que es pot suprimir, pero que jo sapiga no s'ha soprimit cap entrada. O potser una, no ho se, pero no crec que es pugui dir que algu ha tingut una entrada tallada per l'administrador
De nou, i referint-me als comentaris sobre l'entrada del Tagama, torno a exposar que per a mi no es una entrada dolenta, ja vaig dir que hem semblava bona, amb informacio, donant un link que pot ser interesant. Pero jo vaig lligar els vostres comentaris de que l'administrador podia no acceptar altres opinions, al fet de que s'ha tallat una entrada de una persona d'aquest blog que va intentar intervenir al nostre, res mes. Insiteixo, es evident que no hi han llistes negres, links prohibits, o res que si asembli, pero quan algu amb qui ja hem tingut una mala experiencia, fica el nas a casa nostra, sencillament li diem que no. Si al seu dia no varem donar explciacions es perque no feian falta....ara les dono per aclarar-ho, res mes.
En fi, crec que si es pot parlar i arreglar tot, com tot a la vida, jo sempre soc optimista, pero parlo per boca meva, i crec que fins aqui he arribat, les properes entrades seran per explicar les meves sortides amb la bike, a correr, potser nedant...qui sap.
Desde SC, un biker que ha liat un "pollo" de collons, pero es que ho havia de dir....una abracada ben forta a tots, i totes.
dilluns, de febrer 22, 2010
BC RACE.
Ninots de Neu...II
Ara si, he tornat a llegir la meva entrada, els vostres comentaris, i alguna de les entrades de les darreres setmanes que m’han donat peu a pensar com ho faig.
Abans de res, dir-vos que es evident que jo hem perdo una part important, ser a SC implica no poder quedar amb vosaltres, i per tant el que pugui dir-se, parlar-se, o esdevenir durant totes les trobades, sortides amb bike, jo m’ho perdo.
Comenco pel meu comentari de que quelcom no va be, que pel que diu en Ratrasse ha estat tambe motiu de comentari a les vostres sortides del cap de setmana, es evident doncs que tothom hem arribat a tenir un sentiment similar, i segurament hem fet un anal.lisis diferent, som com som, i es inevitable tenir visions diferents de la mateixa situacio.
Jo no parlava del fet de no participar els darrers dies, hem referia que a les darreres intervencions, les respostes eren a vegades com de critica, mes que de donar una opinio diferent. Les opinions diferents tots sabem que les tenim, la critica ben enfocada crec que tothom la accepta. Pero a mi hem sobta que des que som al blog, no havia llegit tantes critiques, com a les darreres setmanes, diguem, que vist desde casa meva a SC, diria que el tema 29” ha creat mes problemes dels que sembla....pero repeteixo, jo hem perdo tota la part del que parleu, de les vostres trobades, dels vostres sopars.
Tagama, com dius, no hem referia a la competicio quan montem amb la bike, rodem rapid, i als creuaments ja esperarem si fa falta.....jo parlava mes de la sensacio que el tema 29” ha portat per a mi, sembla, quan llegeixo mes d’una entrada, que es critica d’una manera que no sempre es pot entendre com “de bon rotllo”, malgrat tot m’agrada llegir-te de nou, i saber que si haguessis fet alguna (jo tambe n’he fet) han estat sense cap intencio de fer res mes que exposar la teva opinio. Del tema resum mensual, aqui jo hem perdo, pero de nou no es el que jo parlava, hem sembla que es bo que molta gent hi participi, sigui diaria, setmanal o mensualment...tant fa, la questio es sumar.
Fa un temps varem decidir sortir del Forum, i crear un espai diferent, on els que hi som ens podem expressar lliurament, com diu en Tagama, on a mes som prou grans com per dir el que pensem, i si hi ha problemes explicar-los, amb aixo estic totalment d’acord amb tu.
De la mateixa manera, dir que si varem crear un blog, es perque voliem un blog, un espai on no tothom pogues entrar quan volgues, sino que fos controlat per nosaltres, hagues estat incongruent amb la nostre intencio crear un forum, doncs llavors no feia falta sortir d’on erem. I que li passa a un blog, que te limitacions, es cert, ningu que no sigui del blog pot escriure, o si ho pot fer, pero no sera publicat fins que l’administrador ho llegeixi. No tinc ni idea de si hi han hagut gaires entrades d’aquest estil, pero si les hi han hagut, hi s’han limitat, es evident que es per raons clares. De la mateixa manera que aportacions positives, sempre seran benvingudes, i dubto que ningu les limiti.
Respecte aquest tema, i potser llegeixo entre lineas el que voleu dir, jo nomes he vist una entrada que ens portaria cap a “persones externes” al blog, i no se si aquestes han volgut entrar al nostre. La entrada es d’en Tagama (i hem sembla una bona entrada), es la que possa un link a un blog del IBIKE MECHANIC.
Ratrasse, jo no se si et refereixes a aquesta entrada com la de gent que ha volgut participar i no han pogut fer-ho, si es aixi, i sense saber res del que passa a l’altre banda del “charco”, dir-te que quan vaig obrir el link, per sorpresa meva portava a un blog, que no havia llegit mai, i que el porta una gent amb la que ja ens varem relacionar quan estavem al ForoMTB, crec que molt abans de que us coneguessim. Si aquesta gent vol entrar al nostre blog, jo donno la meva opinio, ben clara, no els vull a casa meva...i considero que tots tenim dret a opinar, pero jo ja en vaig tenir prou d’en TAXIDRIVER al Foro, no el vull veure ni en pintura al nostre blog. Ara be, acceptare el que decidim entre tots.
A part d’aixo, jo no en veig res mes, aquest son els temes que jo volia comentar, als que hem referia, ara amb mes detalls. Es a dir, i vist desde la meva perspectiva:
1.Crec que segurament sense voler arribar-hi, s’ha portat tot cap a un punt on les critiques, o opinions diferents, s’han expossat de tal manera que potser a mi hem semblen mes ofensives del que es pretenia
2.Les aportacions externes crec que han de ser acceptades-controlades, es l’esperit del blog, obert amb limitacions. Per dir-ho d’una manera mes clara, es com seguir una linea editorial d’un diari, si jo soc del AS, dificilment podre escriure a l’SPORT o a EL MUNDO DEPORTIVO. Si captem gent que lliga amb la nostra manera de fer, perfecte, si no es aixi, sencillament no publiquen amb nosaltres.
M’agradaria haver-me explicat prou clar, si no ho he fet, continuem partant, que per aixo tambe varem crear el blog.
Desde SC, d’un Genet al seu despatx
diumenge, de febrer 21, 2010
Ninots de Neu
Hola Genets,
De nou la nit arriba a SC, i al mateix temps que vosaltres dormiu, jo hem preparo per llegir el blog, sopar una miqueta, repassar la prensa….en fi, seguir connectat al món que és a l’altre banda del “charco”
Aquest darrers caps de setmana han donat per a molt, el ritme de bike torna a ser el de Manresa, amb sortides constants, i a falta del canvi d’hora que permeti tornar de nou al Donaldson, les sensacions son que arribaré amb molt millor forma que l’any passat. De fet aquest és el primer objectiu per poder realment estar a les TRI que vull.
El temps, malgrat tot, sembla que ho vulgui posar difícil, ha plogut molt, ha nevat, ha fet fred, però res a aconseguit aturar-me, i això es una de les més bones sensacions que he tingut. Dissabte passat, vaig sortir després de que la nit anterior fes una nevada impressionant, i que SC girés cap a un color blanc no habitual a aquestes latituds. Aixecar-se i veure que tot l’entorn és blanc, hem va transportar a Guils, i suposo que això hem va recordar les meves sortides d’esquí de fons...així que sens dubte, i vist que la previsió del dia era de sol i temperatures pujant, vaig decidir abrigar-me prou per sortir a rodar.
La veritat, es que la sortida va ser de les millors que he fet mai, rodar amb una carretera prou neta (sembla mentida que bé estaven malgrat la neu), amb els voltants nevats, va ser tota una sensació, fred a la cara, cos prou calent com per rodar àgilment, cames que no volien para de rodar, un sol que escalfava prou per fer-me avançar milles sense cap intenció de tornar. Els voltants eren una barreja de neu, herba, aigua....i la carretera increïblement seca excepció feta d’alguna clapa de neu i gel a zones d’ombra. La gent hem mirava com qui mira quelcom excepcional, tothom jugava amb ninots de neu...jo me’ls mirava, pensant que malgrat tot, acabarien desdibuixats pel astre Rei.
Diumenge, tant sols 24 hores després de la nevada, semblava un altre país, semblava que la neu fos un record efímer, amb només petites traces als volts mes ombrívols, quin contrast amb la sortida del Dissabte...era com haver viatjat a un altre indret per evitar el fred. La sortida va començar amb una sorpresa de la natura, d’aquelles que et dona molt de tant en tant, i que estan reservades a moments màgics. Sortia de casa, baixant per Jonesville, el meu ritme encara era lent, escalfant, i el fons d’un tram de baixada, que acaba amb una gir a esquerres passant per un pont i començant a pujar, un petit grup de Cérvols va passar per davant meu, van ser set, la meva bike va perdre velocitat, per acabar aturada al costat del petit grup, ells hem miraven i jo a ells. No fugien, suposo que estan prou acostumats a veure gent, però la sensació de ser un privilegiat, de saber-me rodant a un indret únic, va fer que de nou hem sentis al 100%.
Durant tota la setmana, intents de sortir, però sense èxit, dimarts massa fred per fer nocturna, la resta combinació de pluja o fred que feia inviable un sortida de tarda, fins que cap al divendres de nou el bon temps, ara ja primaveral, temps autèntic de SC, han fet que de nou aquest cap de setmana hagi pogut sortir a rodar pels meus circuits, ara si, gaudint del sol i el bon temps, sense les calors extremes que arribaran més endavant.
Les sensacions sobre la bike són cada vegada millors, més seccions on per passar una pendent la decisió es posar-me d’en peus, en comptes de baixar un pinyó, on el ritme aeròbic dona pas a un gaudi sense poder aturar-me. Son sortides curtes, però de moment el que vull es acumular milles a ritmes aeròbics, ja arribarem a moments més explosius necessaris per competir.
En fi, volia explicar-vos tot allò que porto fent els darrers dies, comparant les meves sensacions amb les vostres amb les 29”, seguint les vostres entrades, els vostres comentaris, les vostres opinions....i aquí arribo a un punt que hem neguiteja, a un punt que rodant Dissabte passat envoltat de neu, vaig tenir la sensació de que m’afectava massa.
Acabava de llegir el blog, però hi havia quelcom que no rodava tal com jo entenc ha de ser el blog. Li donava voltes, sense saber ben bé el perquè, que hi havia que no m’agradava, però sabent que hi havia quelcom. I rodant vaig veure el perquè, no es la primera vegada que rodant sol amb la bike, veig clarament allò que buscava, la solució a allò que m’amoïna, i crec que es fet directament relacionat amb la tranquil•litat que hem dona, amb la sensació de llibertat, de concentració.
Crec que quan varem decidir obrir el blog, la via era clara, l’entorn, el que volíem, l’entorn de respecte, de saber que a casa nostra entra qui volem, quan volem, no tothom i no quan els hi sembli. Som uns privilegiats amb el tema bike, i hem decidit tenir un indret on exposar de manera diferent, el nostre estil no es el d’un Foro o Forum, i segurament per això varem acabar sortint d’allà. Ser a l’altre banda del “charco” sempre hem dona un temps de reflexió, vosaltres dormiu, i jo tinc tot el temps del món per seguir les vostres entrades, sabent que no hi tornareu com a mínim fins unes quantes hores més tard. Rodant amb la bike, veient la gent jugar amb la neu, fent els seus ninots de neu, efímers, vaig veure passar per davant meu la historia del nostre grup, ens vem trobar al un indret, i ja en som dos passos més enllà, i no hi som per casualitat, som perquè hi ha hagut una voluntat, un esperit, una direcció. Per sobre de tot, hi ha hagut el respecte a les aportacions de tots els que hi hem estat, hi som o hi serem.
Miro enrere, veig un inici, veig un fil conductor, i m’agrada. Explicar les nostres vivències, les nostres sortides, les nostres bikes, les nostres idees, la nostra manera de viure la bike, els projectes, en fi, tot....i sempre aplaudint, acompanyant, guiant, o a vegades dient que no, però sempre amb total suport.
Les darreres entrades no hem transmeten això, i no sé perquè, vosaltres sou a Catalunya, i jo, a l’altra banda llegeixo que quelcom no rutlla com hauria, us llegeixo i quelcom hem diu que no, que no va com hauria d’anar. Veig entrades molt bones, i comentaris on es desprèn crítica....o potser es que ho llegeixo jo així. Veig que el fil no cus com ho feia, veig que en comptes d’animar-nos, sembla que estiguem competint....o potser es que m’ho sembla a mi.
En fi, segurament hem direu que no, que estic equivocat, i que potser son les meves impressions, i m’agradaria que fos així. I es que rodant a SC, envoltat de ninots de neu, el meu cap va veure clar, que tot el que no està a l’entorn on toca, es desfà com la neu....i si volem el nostre entorn, haurem de lluitar perquè no sigui un ninot de neu.
From SC, Xavi Paricio, un Genet que volia explicar el que llegeix.
dimecres, de febrer 17, 2010
Ritme frenètic de les 29"
dimarts, de febrer 16, 2010
Kirroughtree Scotland (7Stanes)
With over 41km of man made trails almost 75% Single track this is a venue I will go back too. Technical but nothing too demanding. As it was my first visit I took it on the cautious side as there was warnings of a few rocky drops. Turned out to be wise as some drops had tight corners at the bottom. This was definitely a XC ride. Most of the downhills were flowing and swoopy rather than plunging down.
The climbs were steep in places but I was only in the granny ring once. Too much messing around on McMoab before hand and a long lunch stop meant the legs werent ready for the biggest climb of the day.
McMoab was good but very small scale about 2km some very technical parts some just very smooth easy to ride granite rock.
The chute was very steep. Photos and videos dont do it justice. Easy to do but you have to do it with confidence brake and its a rough fall about 10ft down.
Video on the fireroad leading to McMoab:
diumenge, de febrer 14, 2010
Nou Color Ibis Mojo HD
http://www.chuckibis.com/chuck_spew/2010/02/06/new-hd-colors-and-first-pictures-of-the-cable-guard/
dissabte, de febrer 13, 2010
Entre el ser rigurós i el no ser-ho.
La Santa Cruz Superlight la bike que va rodar i rodar sense una sola incidència a les 24Ore Finale Ligure.
dijous, de febrer 11, 2010
EVOINVO.
És així com m'agrada a mi.
dimecres, de febrer 10, 2010
dimarts, de febrer 09, 2010
Recorregut SS.
Avui nous components han entrat a casa, pinyó Chris King 19D, el de ferro, porta bidons King de titani, i tres bidons King, dos de roses i un de blanc.
diumenge, de febrer 07, 2010
Cami del TRI....
Avui nova entrada en Català, la raó es ben sencilla, ahir varem tenir trobada de Catalans a Greenville, un grup reduit però ben avingut, que aprofitar de poder parlar la seva llengua mentre gaudeix d'un bon soparet. El grup format per l'Alba (la meva jefa), la Lourdes, la Carme, i l'Ivan, amb les seves respectives parelles en Wayne (que parla un català perfecte), en Rob...aquest quasi res...i la Megan, vem disfrutar d'una bona taula, regada amb vi....i com no podia ser enys, "beer"...es que he de continuar liderant la taula.....no fos cas.
De fet, un cop explico això, que no te res a veure amb el tema d'aquest Blog, he de canviar inmediatament a aquest matí, amb una sortida camí del Triathlon....hem comneçat fent una mica de "duatló". De fet la sortida ha estat força bona, el dia era fred al matí, però un sol imponent ha escalfat ràpidament l'ambient, i en tornar a casa la temperatura era perfecte per fer sport.
Hem sortit de nou amb equipament blanc i negre, però avui no era l'equip Gore Bikewear, sino el Castelli, això si, ben protegit per termics Gore tant als braços com a les cames. Per començar 20 milles de road bike, més o menys uns 33 KM, fent un buce que tinc ben controlat a prop de casa, i que hem permet controlar el "meu estat de forma", el resultat, amb una sortida bàsicament aeròbica, ha estat força bó, i els 33 KM han caigut en poc mes d´una hora i 15 minuts.
Un cop arribat de nou al punt de sortida...el garatge de casa meva...canvi de sabates i a correr una estona, acompanyat d'en Google, el meu gos....perfecte per marcarme un ritme suau de correr, que a ell li permet trotar suament. Hem fet una volta sencera a la urbanització, de fet no gare cosa, poc més de mitja horeta corrent, però prou per anar acumulant, i sobretot, per fer la combinació bike-correr que a vegades es tant perillosa, donçs carregues de forma molt diferent les cames.
En fi, anem camí del TRI, però de moment pel DUATLO...tot arribarà, i es que el fred encara ens envolta, i per mostra una imatge d'aquests darrers dies.
Salutacions d'un Genet a SC
Lapierre Zesty 514 (2010)
Dos genets SS 29"?.
"Dimecres serà el gran dia, el dia D, el dia SS, el dia 29er"
dissabte, de febrer 06, 2010
DEFINITIU.
SS al SS.
Ahir va ser una jornada més, com la de la foto, però aquest cop dins del que han de ser les prèvies a l'arribada de la resta de 29" a aquest espai, ja n'és de curiós que la roda sigui un tema tant sonor, sí és més gran, però sembla que un pas com el de donar entrada a aquestes bikes de rodes grosses, sigui quelcom més que això, i com tot, haurem d'esperar a que els dies posin les coses al seu lloc.
divendres, de febrer 05, 2010
dijous, de febrer 04, 2010
REPLICA
Sort que només vaig enregistrar els resultats en un DRAC que si no.
8 sortides.
268,91 km
6.015 m +
12.759 kcal
Vm 15 km/h
FCm 119 bpm.
De cervesses del 15 al 31 unes 4/5, ei, no llegir 45.
Betty, com pots veure estic dins els teus numeros.
Lo bo del GARMIN 705, apart de tenir moltes de les funcions que tenia el 305 es que aquest incorpora els mapes cartogràfics, tenen la seva utilitat quan en MQL s'enreda per camins que evidenment no són marcats al cartogràfic però, quan no tenim sortida podem saber on és el camí més pròxim per anar a buscar-lo.
A més totes les rutes que has realitzat, quan passes per sobre d'elles les marca amb unes linies discuntinues, bona utilitat.
Evidenment té la funció d'entrenament, es a dir corres contra tú mateix virtualment e intentant-te superar o com a molt seguirte al ritme que havies fet aquella mateixa ruta.
Altre punt bó es l'opció de destí, es a dir si no saps tornar, ell et guia per anar al punt d'origen.
En fi, petits utensilis que a vegades et són útils, sobre tot per la gran quantitat d'informació.
Giants Causeway Ireland
A neat coastal route, taking in minor roads and lots of off road twisting path. More climbing than you would imagine. This route covers 67km of some of the most breath taking scenary in Europe if not the world. Riding through the world tourist attraction the Giants Causeway. The route on the way out ws mainly Single track along the coast with beach crossings and a bit of major roads where there is no trails. The return journey was all roads which had to be done on tiring legs. The highlight is the trail that leads along the cliff path through the Giants Causeway as seen in the photos with the trusty old Trek.
The Route Map
Leave Portstewart beach cycling along the coastal path, Along the cliff path around Dominican College (Extreme caution on this section as it is a walkers path and there are a few blind bends) into the town staying to the lower path to the harbour.
Turning into the harbour car park the path leads between the houses facing the harbour and up onto the green. Follow the path past the herring pond (a natural sea swimming pool) and along the seafront to the golf course car park.
Through the car park keeping left you should see the first trail leading left away from the first tee. I have had a few golfers tell me you are not allowed on the course but I checked it out (This is a public right of way and the trail follows the Golf course on the sea side of the course).
A few sections lead onto the golf course path between holes but if common sense and courtesy is shown most golfers are fine with you passing them. This single track continues along the coast to ballyreagh golf course. Again same rules apply stick to the trail on the seaside of the golf course.
The trail crosses the course briefly across a bridge on the 8th hole as the path is being fixed due to erosion. After the Par three course pass the pitch and putt and the trail leads onto the cycle path down into portrush following the west strand. Again follow this to the harbour and around Ramore head and onto the east strand.
From here it is either road all the way to Portballintrae or you can stick to the beach and follow it to the white rocks. At the white rocks leave the beach and follow the road up to the main coast road A2. Follow this road passing Dunluce Castle, making sure to check out the views of the cliffs and caves etc on your left.
After Dunluce Castle follow the A2 road taking a left onto the B145 into portballintray. Follow the road through the town to the carpark were a path leads down across the Bush river.
After the bridge take a right and follow this path to the small steam rail track. Take a left and follow this to the gates at the runkerry end of the beach. Turn left down onto the trail leading away from the beach and along the front of Runkerry House.
Follow this trail around the cliff paths this will take you to the back of the Giant's Causeway car park. You can take the lower road that leads to the Giants Causeway or the cliff path if you have already seen the Causeway. If you take the lower path after you pass the Causeway the trail cuts back were you have to climb the steps up to the cliff trail. From here it is sweet single track all the way to Dunseverick Castle, taking in all the ports and coves along the way. This is a walkers path and is very narrow in places so caution should be taken. The views along this are amongst some of the best in the world and the lesser seen part of the Causeway but the most dramatic. There are a few gates and steps to cross along the way but this trail just seems to go on for ever with different scenery around every corner.
After Dunseverick Castle (Which isn't much other than a three wall ruin just so you arent disappointed. Photo above of me passing the Castle on the Causeway Marathon) follow the trail around the coast for about ½ a mile. Just before Dunseverick harbour there is a small natural sea water swimming pool to your left opposite the steps to the road. Stop for a dip to cool off on hot days which I did and it was very refreshing. Follow the steps to the road and follow the road down into Dunseverick harbour.
There is a toilet block at the back of this car park. From the car park follow the trail along the sea and around the coves and stoney beach till you come to a cave that you go through and follow the trail to portbrandden. Portbradden boasts the smallest church in Ireland and it is so small blink and you will miss it. It is on the right up the side of the houses. Leaving the church follow the trail of the road to the left.
The next section onto whitepark bay beach will mean carrying the bike and the boulders are large and slippery so take care. When you reach the beach about 1/3rd of the way along follow the road on the right that leads off the beach and up past the old and new youth hostels. There is a path at the far end of the beach that leads to Ballintoy Harbour but at present the farmer that owns the land has closed this path.
From the youth hostel you join the A2 whitepark road taking a left through Ballintoy village and then leave the road taking a left down to larrybane and the single track to the Carrick-a-Rede Rope Bridge.
The return journey was on a mixture of major and minor roads.
Ser i com ser-hi.
El Blog és tècnic, és protocol.lari, però també ha de ser proper i també ha de "ser". Aquest espai, és l'espai de genets de Drac, i avui és el que és, de sempre que és així.
dimecres, de febrer 03, 2010
dimarts, de febrer 02, 2010
Sant Sopar
dilluns, de febrer 01, 2010
Canvis de tendència.
És una realitat, les meves intervencions, així ho manifesten, bé i l'arribada de la Vicious així ho deixa clar, les intervencions d'en Tagama22, les d'en Colorado, les d'en Ratrasse, en Ritrasse, 29", 29", 29".
Fent números
Aquest mes de gener ha estat, sens dubte, un mes ple de converses a casa on els números han estat els protagonistes; rodes 29, 1velocitat, que si 1x1, 2x1, 2x2…
Tenint en compte que el virus que ha atacat a lagranevasio ha estat, de moment, benèvol amb mi, he aprofitat tant com he pogut per fer la meva llista de números, sí sí, jo també, però com que la meva evolució biker està molt més enrera que la vostra, jo amb el meu 3x9 m’he dedicat a sumar números al comptaquilòmetres.
Han estat tants dies de gener sortint sense la companyia de lagranevasio, que avui mentre pedalava, i tenint en compte que pedalant sola a una li passen coses pel cap ben peculiars, i més quan estant al punt de la sortida més llunyà de casa comença a caure aigua neu, he anat llistant mentalment les poques sortides d’aquest mes, a mode de resum, i em fa gràcia tancar el mes de gener amb aquests números;
15 sortides mountain bikeres
1 sortida acompanyada - 14 SOLA
4 sortides amb la YETI ARC - 11 sortides amb la YETI ASR
3 sortides nocturnes i SOLA (Tot un esdeveniment!)
4 sortides sota la pluja
2 sortides trepitjant neu
3 sortides vestida de rigurós hivern la resta amb pirates
1 sortida sense ni un núvol al cel
Total; 557km i 11.560m d’Ascenció, de felicitat i patiment
Afrontant ja, l’inici del mes de febrer, on espero poder seguir sumant quilòmetres a poder ser amb la companyia de lagranevasio i el seu nou drac, tinc moltes ganes de veure com ens ho fem per fer una ruta plegats, tinc la sensació que per tal de coincidir algun tram hauré de sortir un parell d’hores abans de casa! Veurem, em fa molta il.usió veure’l en acció!
I no me’n oblido de l’alegria del mes de febrer; el Sant Sopar, gironins i bordilencs, em fareu viure amb l’intriga de la vostra decisió/evolució ciclista fins el dia del sopar?