El fet és que anem pel tercer dia, no cal forçar res, la feina està feta, ara únicament estem rematant les darreres puntes del coixí, coixí sí, vull dir, els propers vuit dies la intensitat anirà en augment, de ser la deixarem a les portes d'explosionar en cursa.
El nostre nivell no sé quin és, no és important, hem treballat per millorar respecte a Finale 2012, molt, i en menor grau respecte a Finale 2013, perquè anàvem més rodats.
Ara ponderant, demà amb en Josep, un diàleg a tres bandes, Josep-Betty-Bob, ens portarà a decidir de manera definitiva. Tot i què per a tres patriotes representar a Catalunya, bé crec que el mot és, definitiu.
Toca sopar, previa la Duvel corresponemt.
Avui hem rodat amb l'Home del Montseny, OMG, sense bany certament com a traca final, OMG.
Hi ha instants que sempre aniran lligats al meu cor, dies de molt mtb.
Cap incidència, cap coincidència, equipats d'estiu, amb manegots i Lite, quin fred baixant de Collsacreu, test de l'entrada a la primavera, eines, totes, inflant les rodes de la Longboard per mirar de millorar la velocitat baixant, menjar, esmorzar entaulats, beure, dos bidons d'aigua de 750 ml, vi, gasosa, dos cafès, una cola, no recordo les temperatures.
Quilòmetres, considerables, uns quants més de cinquanta, desnivell, uns quants més de mil positius, certament.
Ara sopats, són les vuit tocades, no havíem menjat res des de les onze del matí.
Dies de Single Speed.
Demà reiniciem els Vols De Drac, bon pronòstic, i bona predisposició a seguir volant, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada