Perquè sé que sóc constant

Sé que poden passar dies, hores, segons, però sempre porto a terme els propòsits, que molts cops deixen les seves formes o propostes inicials i finalment són amb formes molt diferents de les inicials,  sí, certament, o no.

Ho dic per la crònica, la part II, però el cap entre diferents fronts el tinc amb la part III, la dos finalitzada a falta de part de la selecció de les imatges, però la realitat és que estic molt concentrat en la part III. 

Tot arribarà, tot aribarà, mtb, mtb, mtb.

Sí, ja ho sé, jo trabucaré la crònica, les cròniques que la SSWC2013 ja haurà passat a ser història, ho sé, ho sé. Ara les notícies caduquen passades unes poques hores. Jo avui dinant al Xeflis encara brindava per Finale, així que el ritme del Blog és aquest. 

La fila d'imatges de la SSWC dóna per omplir el Blog al ritme actual més de quatre mesos, així que decidir-me per quines és un tram que va a la seva velocitat, i mentre la part III pesa molt. 

Sheldon mentre escric aquestes lletres vèiem el teu vídeo, OMG. 

Dies de Single Speed.