Hem picat la porta i aquesta s'ha obert

És que l'emoció ha mossegat tota la casa com si de cruspir-se un bon apat es tractés, i ara tot transpira aventura.

El pom de la porta és petit, però la porta que obre és gran, molt gran, és la porta del Món, mtb, mtb, mtb. 

I si hi ha un instant de pausa emocional, tot seguit recordant quina és la fita tota sensació de normalitat queda esborrada. 

Obrir els ulls hi pensar, d'aquí a res entendrem què són les antípodes. D'aquí a res estarem escalant pales verticals a les antipodes. 

Terrasses ordenades, horitzons Single Speed de somni, i aquest cop també a punt de ser portades a terme. 

Dies de Single Speed.

Hem dormit avui, està prou bé, fins i tot hi ha el pensament de pedalar, que no indica que sigui, en cap cas, una Vicious desmuntada és una barrera que ajuda a pensar, jo ja he pedalat tot el que havia de pedalar. 

És que de la Vicious fins i tot he desmuntat discs i pinyó, i del quadre hauré de retirar fins i tot les bieles, una 29er dins d'un espai d'alçada 60 cm. fa que cada milímetre d'alçada a guanyar sigui imprescindible disposar-lo, perquè la roda fa 74 cm.  Per sort l'amplada que disposo no és 25, si no 40 cm. Veurem, veurem, però ho veuré aquest cap de setmana, no a la jornada abans de marxar. 

Les bosses de viatge específiques per les bikes, la segona va arribar just ahir, no poden venir, la més baixa fa 80 cm. la menys llarga fa 112 cm. i no podem superar els 60 i 100 cm. respectivament. 

No passa res, tenim temps, i aquest anem a utilitzar-lo com el què és, or líquid.