De ser

La jornada començara a aquest tram.

La nit manarà en primer terme, després ja veurem.

Ara preparant la part III de la SSWC, la IV i última ja ha donat proutes voltes, vull dir que la tinc força clara. 

La III escrivint-ne les darreres línies, mtb, mtb, mtb. 

Els preparatius d'ahir divendres a la tarda, els puc considerar divertits. 

Els d'abans d'ahir, laboriosos. 

Fatigats avui a la nit, quasi sopem fent capcinades. 

Aplicant des d'ahir gel al braç dret, com? 

Normal, braços carregats, anem en rígides. 

No veuré les Fades demà, certament, sí els cavallers de la llum. I a tots junts els veuré avui somiant. 

Dies de MTB. 

Les Bon podrien ser protagonistes demà, podríen, però ho escric hi penso, demà de ser és dia Privater, però les Bon pidrien treure el cap demà. 

Demà portaré l'equipamenf de la cursa, similar al d'ahir, dubto sobre un aspecte, però veurem com ha de caminar, veurem, però calçat, culot, un dels cascs, gorra, i guants, els de la cursa, el mallot Freedom no, aquest únicament vola fora de les fronteres del Nord. 

MTB, MTB, MTB. 

Una novetat els bidons King no seran aquest cop protagonistes, no tenen prouta capacitat.  

Esperem una comanda que porta dos accessioris, un per la Longboard, l'altre per la The Motivator, necessàris, no impresindibles, sí però molt funcionals. 

Emocionat, molt emocionat, dies de molt MTB. 

Hem passat la porta perquè era oberta, i un cop a dins t'adones que poder correr per Catalunya era la clau que l'ha obert de bat a bat.

Tenim tantes novetats a la mà, i aquestes les tenim tan obertes, les mans, que és increible poder obrir els ulls i veure-les una al costat de l'altre, les novetats, i més encara que totes caminen d'allò més bé. 

Quin monstre de bike, únicament podia ser un Drac, un Drac blanc.