La roda torna a rodar

No les bikes,  les bikes resten aturades,  després d'únicament  rodar tres dies, des de l'arribada de la SSWC.

Serà que ha de ser, serà que cal que aquest sigui el tram.

Tinc temes pendents, però les presses no són el meu fort, així que segurament la Part III de la SSWC2013 caurà, sí, però al seu temps, al seu temps, tinc encara molts noms per esmentar, protagonistes tots, i per això les pauses, per digerir tantes, i tantes bones sensacions.

Les diferents imatges de la SSWC, mare meva quina aventura.

Ara mirava diferents detalls de molts dels preparatius del proper tram, i bé, quan ja fa tant temps que treballes un tram, quasi que deixa de ser un tram, per passar a ser una quotidianitat, emocionant certament, molt, més encara, certament, però el dia a dia marca, marcarà el com, i el quan de tot plegat.

De ser, i ara és cap a on anem, demà tindrem una jornada molt intensa, la més intensa des de Finale, ara fa uns pocs mesos.

Tots descansem, a la SSWC també, i tant que sí.

De poder fer el proper vol, bé com a la part III de la SSWC que resta aturada, a aquest nou vol, de ser li passarà segurament el mateix, perque digerir, digerir, no podrà ser. No vàrem poder assimilar Finale 2012, sí Finale 2013, OMG, OMG, OMG, ara però ja us puc avançar que les aventures ens han passat per sobre, molt per sobre, les veiem des de sota mentre elles prenen el timó de casa, mentre ens banyen de les millors emocions.

Puc avançar que de ser, costarà fer-ne crònica, la SSWC és una avís seriós, càlid per a mi, que el Blog, que The Great Escape MTB, va acumulant una petita pila de cròniques que no poden a curt termini ser trabucades, no per falta de voluntat, sí per la dimensió de cada una d'elles, sí per la necessitat de trabucar-les un cop digerides, assimilades per a nosaltres. Escric aquestes darreres lletres i em ve al cap el sopar de diumenge de la SSWC, increïble, per favor, per favor, per favor. 

Ara toca descansar per poder afrontar la jornada de demà amb molta energia i criteri, i com sempre no deixant del què veiem, res per organitzar, res per planificar, i no deixar en cap cas, per això som a on som, i no som a on no hem de ser, per continuar en el sender de la planificació més exhaustiva dins de les nostres limitades possibilitats, cal pensar que moltes fites senzillament no ens les podrem permetre, d'altres, les que menys, sí.

Dies de molt Single Speed.