Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setembre 2013.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Setembre 2013.. Mostrar tots els missatges

dilluns, de setembre 30, 2013

Seguim descansant?

És que avui a quarts de dues encara no dormíem.


Ara programàvem sortir al vespre. 


Tot i així, de ser, canviarem el recorregut de la sortida, i sense ser el local, rodaríem, de ser, propers a casa. 

Tot i que he de dir què la música que sona, no és la de pedalar. 

Dies de molt MTB. 


No diré, fem un cafè, el primer ja fa estona que l'he fet, però sí que podem compartir un cafè tallat. 

La conversa però serà un mono tema, això segur.  

MTB, MTB, MTB. 

Conqueridors d'espais

Perquè a on descansa la The Motivator tot és pau.

Fa una estona després de la darrera aportació he anat a baix, no al Mirador del Drac, la Longboard també hi és, al costat de la Vicious. 


M'he quedat mirant les dues bikes, he pensat en fer una foto de la The Motivator ara un cop acabada de muntar, i després de fer-la l'he estat observant durant una llarga estona. 

Pensava com ha anat evolucionant aquesta bike des de la seva entrada a casa, de fet quadre, forquilla, i rodes són els únics components que respecten la proposta original. 

Després he tingut una magnífica sensació, la de que nosaltres ja no estem aquí, físicament sí, mentalment també, però emocionalment no, i en aquesta línia el pensament té un to de solemnitat, perquè la visió de la Vicious ara a les prèvies a un gran repte és la pròpia d'un Drac que ja ha fet molts vols amb el seu genet, entre els dos ara no hi ha converses, ja tindrem temps de parlar al circuit, de fet a Finale aquesta darrera edició de les 24 hores, la primera coincidència amb la Betty va ser a la nit, i ella va saber  que venia jo  perquè la Vicious i jo discutíem sobre una pila de temes, certament, certament. 

Oficialment parlo sol, no puc pas esmentar que parlo amb la meva bike, menys aleshores amb el meu Drac.

Grans moments els d'aquesta nit entre els dos Dracs.

Dies de Single Speed. 

Per cert, demà de ser, tornem a matinar, mtb, mtb, mtb, aquest cop sí, aquest cop matinarem, de ser, per pedalar. 

diumenge, de setembre 29, 2013

Fragilitat

 Joies dels Vols.
Si no va agafada de la mà, a casa, de constància, aquesta no té, aquesta fragilitat no tindria tram a fer.


Portem tot el dia concentrats, molt. 

 Conjunt tija-seient.
La Betty la logística, la relació amb els organitzadors, mil gràcies per la vostra ajuda Bec. La posta a punt de mil detalls de viatge que ella, la Betty sembla haver nascut per gaudir mentre ho fa.

Jo concentrat en concretar centenars de petits detalls que sumats fan que un cop dins la cursa, fins a data d'avui, siguint avantatges competitives de cursa. 

Conjunt forquilla-potència-manillar-frens.
Hem de forjar mil petits detalls de cursa, perquè som molt fràgils, no tenim ritme de cursa, no baixem bé, i únicament si no són moltes hores, escalem bé.

Frens-Frame.
Per tant som molt fràgils, en cursa els nostres competidors volen, però volen, i ser entre bikers de tan nivell és senzillament un privilegi entre pocs, i entre poques oportunitats. 

Disc.
Per respecte a tan il.lustres competidors hem de competir explotant les poques, úniques diria jo, qualitats a dalt de la bike, les moltes que tenim sense pujar a la bike, i aquestes darreres són les què ben coordinades amb les primeres, ens han permès poder,  passats els anys, sempre masses, sempre pocs, conquerir petits però valuosos reconeixements, i aquests són els que ens han enfilat a aquesta nova aventura. 

 Disc-Cog.
Avui, concentrat  en refer la The Motivator, i deixar també a punt la Longboard. 

Roda, bossa.
També hem cercat petits recanvis que permetin conformar que les bikes viatjaran segures fins el lloc de destinació, millor dit entre les diferents escales de destinació. 

Roda-pedals.
Són Dracs singulars, nascuts per Volar, no per rodar, que també, i aquest cop rodaran amb dos Dracs més, també singulars, com és possible? Dracs a les antípodes de casa, com pot ser? però és, quatre Dracs rígids, Single Speed, OMG, OMG, OMG. 

Podem competir entre molts competidors, però fer-ho entre ferro rígid, un autèntic privilegi, ser entre Dracs, entre genets de Drac a l'altra punta del Món, és el que encara ens motiva més a cuidar cada detall. 

 Fa uns minuts.
El tema bosses sense anar més lluny, una laboriosa feinada, però preciosa també, les bosses venen del nord, i ara ha calgut modificar-les per a poder fixar-les a uns tubs de cromo molt estrets, i aquestes bosses estan pensades per a quadres de carboni de molta secció, en cap cas per a Volar amb Dracs, en cap cas per a creuar oceans volant agafades als colls del nostres dos Dracs.

Drac de nit.
Portem Dracs que cacen de nit, sempre de nit, perquè a la nit els hi donem la instrucció als nostres Dracs que persegueixin preses,  una darrera de l'altre, sense parar, i així fa quatre anys que funcionem, sense grans canvis, amb moltíssimes petites però per a nosaltres importants millores. 

Frontal perseguidor.
Després de refer la Vicious, de modificar les petites bosses de les llaminadures i fruits secs, ja només queda trabucar totes aquestes mini aventures al Blog, i això estic fent.

El Drac.
Dies de molt Single Speed. 

Depredador de nits.
Molt, molt emocionats, més encara, ahir va costar dormir, sort que avui no hi havia hora d'obrir els ulls, sort. 

Un dia de descans, per a mi, per la Betty no, ella a les dues de la matinada no dormia, i a les cinc del matí ja tampoc, jo com un tronc, com un tronc fins a quarts d'onze. 

MTB, MTB, MTB. 

June, i moltes coses més

Propostes que marquen diferències.



Dies de MTB.

Es poden fer components com aquests? sí, sí, l'Home del Montseny les pot fer, i tant que sí, i el bon amic d'en Miki, també, per això tindrem un bon proper tram. Amb en Miki ja hi vaig parlar fa tres dies, i amb l'Home del Montseny, fa just set dies.

Necessitem normalitzar els nostres viatges transoceànics, i per això hem de millorar la logística del transport de les dues bikes, mtb, mtb, mtb.

Ara a diumenge, a set dies del nostre Gran Vol, la meva lluita és per finalitzar les dues caixes especials per a transportar les dues bikes, però pel proper Vol miraré de posar remei de manera més definitiva a aquest apartat.

De caminar tot com volem, en primer terme ens espera l'Indic, després ens espera l'Atlàntic, de fet la propera setmana estarem entre ells dos, però després, posteriorment el projecte de casa passa pels USA, i a aquests ja hi hauríem de volar amb els nostres dos Dracs sense haver de fabricar cap caixa específica, i per això únicament hi ha un sistema, caixes petites, o sigui Couplers, sense aquests tot es complica molt per a dos genets de Drac que no corren en bike, si no que volen amb els seus dos Dracs, i aquests no són una eina per a res, són els nostres ulls al món, sense ells res de tot això estaria passant.

D'aquí a una setmana, amb ells dos, estarem volant pels senders de les antípodes, volant sobre un entremat de corriols feréstecs, a on durant el dia la calor ens indicarà que no tots els climes del planeta són benignes, i durant tota la nit aquest se les tindrà amb els nostres dos Dracs, perquè voldrà que ens facin posar peu sota unes temperatures a que segur que no estem preparats per rodar-hi.

Són aquestes dues petites joies, la Spot Brand Longboard, i la Vicious Cycles The Motivator les dues co-protagonistes de la propera aventura a casa, elles dues i tota la família SOLO que coincidirem a la propera aventura, i entre tots ells, dos de molt especials, la Bec i en Phil, omg, omg, omg.

Què tenen aquesta parella de bikers Single Speed que han fet que dos genets de Drac de vols únicament de la Vella Europa saltin oceans per ser amb ells d'aquí a dies?

Segurament l'emoció de tot plegat està en aquest interrogant, però en tot cas aquest durarà poc, perquè la contesta és, comprensió i interès, dos mots que a casa són or, millor dit, són molt més que or.

Nosaltres als USA sense en Xavi, bé, seria com Moab ha sigut fins avui, un somni, en aquest cas fins avui un somni i prou, amb l'arribada a casa de la Bec i en Phil, quelcom va canviar, quelcom molt important perquè  ja no miràvem com a possibilitat anar cap a l'esquerra del planeta i prou, ara també miràvem cap a la dreta d'aquest, OMG, OMG, OMG.

I no únicament això, seguim mirant cap als USA, però marxem cap a l'Indic. Un dia com avui, ens despertarem a la Xina, perquè la nit abans ja estarem instal.lats per a gestionar de poder tancar els ulls, un bon descans. Unes hores després ens abraçarem càlidament amb aquests dos genets de Drac del continent oceànic, i unes hores després ja estarem compartint Vols de Drac junts, MTB, MTB, MTB.

Dies de molt Single Speed.

Anem a dinar?

M'agrada la intervenció

De l'una del mig dia.

SSWC2013.
Dies de MTB.

dissabte, de setembre 28, 2013

Fa una estona

He acabat la primera part de les dues caixes per transportar les  bikes.

Aquesta tarda.
Dilluns caldrà reforçar-les internament, ara però ja fan 100x68x40, 60 no ha pogut ser.

Renoi quina tarda més laboriosa que he passat, i no he quedat content, no veig unes caixes robustes, en cap cas. 

Dies de Single Speed.

Rodem agafats de la mà

 World Solo 24 Hour Mountain Bike Championship Finale Ligure 2012.
D'un país petit, envoltat sempre de grans horitzons, els del Món. 

SSWC2013.
Ara anem a portar les nostres ofrenes, els humils presents d'un país tan petit que quan respirem l'aire encara té la calidesa del darrer sospir, a l'illa més gran del món, al continent més petit del món, i ho fem sota la protecció de l'escut. 

SSWC2013.
MTB, MTB, MTB. 

SSWC2013.
Un dia va ser el primer de ser un xic més grans del que ja som, per vells, per res més, per res més, i obrir les portes al distintiu que marca el fet diferencial català, com ho és la nostra capacitat d'estimació cap a totes i cada una de les nacions del món, fet que ens dóna la possibilitat de poder compartir aquest sentiment arreu del planeta, de poder compartir el Vol amb el nostre estimat escut, amb respecte, amb un sol motiu compartir el nostre sentir d'estat català, el nostre pensament de petita nació, amb grans aspiracions de participar de tots els esdeveniments futurs amb el nostre propi escut. 

   24 Hours SOLO Finale 2013.
Sense Finale, a aquesta darrera edició, no estaríem a dalt d'aquest tram de via. Gràcies Ricardo, Lorenzo, Marco, a tots els organitzadors de Finale, a la Uli, a en Javi, a l'Enrico, a tots i cada un dels participants, per fer-nos gaudir entre tots com ho vàrem fer.

  
24 Hours SOLO Finale 2013.
Finale va ser el test porta d'entrada a aquest proper Vol de Dracs.

 World Solo 24 Hour Mountain Bike Championship Finale Ligure 2012.
Dies de Single Speed. 

Miro l'horitzó i un sentinent d'agraïment m'envaeix, gràcies Phil, gràcies Bec, per ser a Finale, per ser a casa nostra, per oferir-nos la vostra protecció a Canberra, nosaltres sense aquest paraigües no estaríem visquent aquesta aventura, mtb, mtb, mtb

Hem picat la porta i aquesta s'ha obert

És que l'emoció ha mossegat tota la casa com si de cruspir-se un bon apat es tractés, i ara tot transpira aventura.


El pom de la porta és petit, però la porta que obre és gran, molt gran, és la porta del Món, mtb, mtb, mtb. 

I si hi ha un instant de pausa emocional, tot seguit recordant quina és la fita tota sensació de normalitat queda esborrada. 

Obrir els ulls hi pensar, d'aquí a res entendrem què són les antípodes. D'aquí a res estarem escalant pales verticals a les antipodes. 

Terrasses ordenades, horitzons Single Speed de somni, i aquest cop també a punt de ser portades a terme. 

Dies de Single Speed.


Hem dormit avui, està prou bé, fins i tot hi ha el pensament de pedalar, que no indica que sigui, en cap cas, una Vicious desmuntada és una barrera que ajuda a pensar, jo ja he pedalat tot el que havia de pedalar

És que de la Vicious fins i tot he desmuntat discs i pinyó, i del quadre hauré de retirar fins i tot les bieles, una 29er dins d'un espai d'alçada 60 cm. fa que cada milímetre d'alçada a guanyar sigui imprescindible disposar-lo, perquè la roda fa 74 cm.  Per sort l'amplada que disposo no és 25, si no 40 cm. Veurem, veurem, però ho veuré aquest cap de setmana, no a la jornada abans de marxar. 

Les bosses de viatge específiques per les bikes, la segona va arribar just ahir, no poden venir, la més baixa fa 80 cm. la menys llarga fa 112 cm. i no podem superar els 60 i 100 cm. respectivament. 

No passa res, tenim temps, i aquest anem a utilitzar-lo com el què és, or líquid

divendres, de setembre 27, 2013

El gran vol

Ja està en marxa, certament.

Van arribant les comandes per poder fer tots els preparatius.


La Vicious la primera que es prepara per a entrar al corredor espai temps.


No va ser dimarts a les tres, sí divendres al mig dia. 

Anar a dinar, compartir un bon dinar amb la confirmació  que el nostre escut tornarà a volar després de la SSWC, i que aquest cop el portarem competint un altre cop a la prova reina de casa, fa que tot agafi el seu millor to.


Molts preparatius, cap d'avui per demà, aquests no cal anar-los a buscar, aquests ha vindran sols, i mirarem de posar-los l'etiqueta de la llista d'ordenats. 

Portàvem una filera llarga de dies anant a dormir ben passada la mitja nit, deixant fins i tot de pedalar, no de treballar  això no ens ho podem permetre, i passat el moment ideal per prendre el vol, perseverar amb una planificació horària abandonant les nits, ens ha portat a on som ara.

Un divendres començarà l'aventura, i aquesta ja no finalitzarà fins psssats una bona pila de dies. 

Entre graon, un d'ells, la Xina,  OMG, no he estat mai a Orient, bé serà una ocasió per saltar-nos la norma de, mai fora de la Vella Europa. 

OMG, OMG, OMG. 

dijous, de setembre 26, 2013

La roda torna a rodar

No les bikes,  les bikes resten aturades,  després d'únicament  rodar tres dies, des de l'arribada de la SSWC.


Serà que ha de ser, serà que cal que aquest sigui el tram.

Tinc temes pendents, però les presses no són el meu fort, així que segurament la Part III de la SSWC2013 caurà, sí, però al seu temps, al seu temps, tinc encara molts noms per esmentar, protagonistes tots, i per això les pauses, per digerir tantes, i tantes bones sensacions.


Les diferents imatges de la SSWC, mare meva quina aventura.

Ara mirava diferents detalls de molts dels preparatius del proper tram, i bé, quan ja fa tant temps que treballes un tram, quasi que deixa de ser un tram, per passar a ser una quotidianitat, emocionant certament, molt, més encara, certament, però el dia a dia marca, marcarà el com, i el quan de tot plegat.

De ser, i ara és cap a on anem, demà tindrem una jornada molt intensa, la més intensa des de Finale, ara fa uns pocs mesos.


Tots descansem, a la SSWC també, i tant que sí.

De poder fer el proper vol, bé com a la part III de la SSWC que resta aturada, a aquest nou vol, de ser li passarà segurament el mateix, perque digerir, digerir, no podrà ser. No vàrem poder assimilar Finale 2012, sí Finale 2013, OMG, OMG, OMG, ara però ja us puc avançar que les aventures ens han passat per sobre, molt per sobre, les veiem des de sota mentre elles prenen el timó de casa, mentre ens banyen de les millors emocions.

Puc avançar que de ser, costarà fer-ne crònica, la SSWC és una avís seriós, càlid per a mi, que el Blog, que The Great Escape MTB, va acumulant una petita pila de cròniques que no poden a curt termini ser trabucades, no per falta de voluntat, sí per la dimensió de cada una d'elles, sí per la necessitat de trabucar-les un cop digerides, assimilades per a nosaltres. Escric aquestes darreres lletres i em ve al cap el sopar de diumenge de la SSWC, increïble, per favor, per favor, per favor. 


Ara toca descansar per poder afrontar la jornada de demà amb molta energia i criteri, i com sempre no deixant del què veiem, res per organitzar, res per planificar, i no deixar en cap cas, per això som a on som, i no som a on no hem de ser, per continuar en el sender de la planificació més exhaustiva dins de les nostres limitades possibilitats, cal pensar que moltes fites senzillament no ens les podrem permetre, d'altres, les que menys, sí.

Dies de molt Single Speed.

dimecres, de setembre 25, 2013

Perdent hores de son

Guanyant possibilitats de fer el gran vol. 


No hi ha un bon descans, i si no respectem les hores de son, no hi ha bike. 

Qui fa tot el què pot no està obligat  a més, és a on som, com sempre. 

MTB, MTB, MTB. 

Sonen les set al campanar del poble, dies de molt Single Speed.  

dimarts, de setembre 24, 2013

Hores de descans necessàries

Pel fet que avui a les dues encara no dormíem. I ja fa uns dies que aquesta és la rutina.

Avui de ser serà a la tarda vespre, a la nit  no serà perquè si no demà tornaríem a quedar aturats.

Quina lluminositat que entra per la finestra, quina pau que comporta. 

SSWC2013.
Quan em desperto un sol pensament, i aquest fa que tot camini, mentre gaudeixo del primer cafè del dia, dies de molt MTB. 

Aquest matí seria un bon dia per prendre decisions, per la sensació que tot resta aturat, tangible, quasi puc agafar-ho tot amb les mans. Fins les tres del mig dia l'estadística diu que avui és el dia, dimarts a les tres de la tarda el millor dia per concretar data i hora per creuar el món, I no cada dimarts a les tres, no, únicament avui. 

MTB, MTB, MTB. 

La imatge que us poso de la SSWC va agafada de la mà d'aquesta intervenció. 

dilluns, de setembre 23, 2013

Quan tot roda bé

A dalt de la bike, vas superant els inconvenients que van sortint.

Aquesta matinada.
Avui anàvem un xic justets de temps, i un ritme lleuger als darrers quilòmetres ha fet que tot tornés a lloc.

Després de Finale 2013, hem fet un petit canvi, les matinades sense sol. Mai havíem evitat tant el sol, i mai havíem fet tants quilòmetres, serà que ens va bé fer-ho així, mtb, mtb, mtb

Propers a la carena.
Ara passada uns estona, ja esmorzat des de les nou, una passió de son m'envaeix, a la nit miraré de donar prioritat al descans. 

Cinc Sènies.
Equipats d'estiu, amb manegots, Lite, menjar, cap, aigua un quart de bidó, eines, totes, coincidències cap, incidències, cap, 17° C a la riera de Llavaneres a quarts de sis del matí,  14,5 ºC crec recordar a Mataró a la riera d'Argentona a quarts de set del matí. 

Molta emoció per decidir els propers reptes, molta, perquè el primer podria decidir-se, de ser, avui. 

Dies de Single Speed. 

Avui inici d'una mini revolució pel què fa a  alimentació, anem a fer un bon cafè?


Dies de molt Single Speed


MTB, MTB, MTB.

Ahir canvis a les bikes, ja us ho exposaré, ara toca pedalar, dies de molt de MTB. 

diumenge, de setembre 22, 2013

Vuit hores poc tocades

Està clar què hem decidit oi?


El fet és que anem pel tercer dia, no cal forçar res, la feina està feta, ara únicament estem rematant les darreres puntes del coixí, coixí sí, vull dir, els propers vuit dies la intensitat anirà en augment, de ser la deixarem a les portes d'explosionar en cursa. 


El nostre nivell no sé quin és, no és important, hem treballat per millorar respecte a Finale 2012, molt, i en menor grau respecte a Finale 2013, perquè anàvem més rodats. 


Ara ponderant, demà amb en Josep, un diàleg a tres bandes, Josep-Betty-Bob, ens portarà a decidir de manera definitiva. Tot i què per a tres patriotes representar a Catalunya, bé crec que el mot és, definitiu


Toca sopar, previa la Duvel corresponemt. 

Avui hem rodat amb l'Home del Montseny, OMG, sense bany certament com a traca final, OMG. 

Hi ha instants que sempre aniran lligats al meu cor, dies de molt  mtb

Cap incidència, cap coincidència, equipats d'estiu, amb manegots i Lite, quin fred baixant de Collsacreu, test de l'entrada a la primavera,  eines, totes, inflant les rodes de la Longboard per mirar de millorar la velocitat baixant, menjar, esmorzar entaulats, beure, dos bidons d'aigua de 750 ml, vi, gasosa, dos cafès, una cola, no recordo les temperatures. 

Quilòmetres, considerables, uns quants més de cinquanta, desnivell, uns quants més de mil positius, certament. 

Ara sopats, són les vuit tocades, no havíem menjat res des de les onze del matí. 

Dies de Single Speed.


Demà reiniciem els Vols De Drac, bon pronòstic, i bona predisposició a seguir volant, mtb, mtb, mtb

No sè pas

La són mana.


MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de setembre 21, 2013

Avui no ha sigut el dia

De fer fotos mentre pedalàvem. 


Anant, per les mil i una converses de Single Speed, tornant per les dos mil i una converses de la logística representant a Catalunya com a país, ha obert l'entrada d'un doll de tasques a fer. 

Hi ha dies per a tot, certament, avui era un dia rodador, mtb, mtb, mtb


Les bikes tenen un mot que les defineix, quan fem referència a funcionament, perfectes

Els equipaments, 100% d'estiu, els de la Betty, de 10/10, els meus, de 9/10, les Sidi de ser, seran les Dragon 2 del calaix per estrenar, crec que hi he anat un cop, si no seran les Giro Privater, crec. Perquè les Dragon 2 que porto ara, requereixen d'una reconstrucció general, i crec que no vull més incògnites a l'equació, crec. 


Ja en tinc prou amb el tema pedals de la Spot Brand, per sumar-hi mès graons a una escala ara infinita ja, pel què fa a preparatius per portar a terme. 

Molts mesos, bé, millor dit més d'un any, força més, fins i tot. 

Ara a moure cel i terra pel darrer tram. Avui per sota dels vuitanta, sense desnivell, sense incidències, sense coincidències, sempre entre el 27 i els 29ºC, eines, totes, els vidres de les Oakley, avui de sol, jo, i la Betty, les Orange, ella ja fa dies que roda amb les Fury de Mavic, i la cita, de ser, serà amb Fury. 

Ara sopats i torradets, el sol ha fet la seva feina, puc dir, el rei ha fet la seva feina. 

He vist Dracs, els nostres, he vist els cavallers de la llum, he vist que les Fades hi eren, els destructors de murs però  són a lloc segur. 

Ara pensant, hem de seguir el pla de les darreres setmanes amb rigor, i després ja deixarem anar un, alea jacta est. 

Toca descansar, segon dia de rodar, cal descansar bé per a la propera aventura, que de ser, serà ja l'entrada a terra de creadors. 


Cada dia, veiem com la nit dóna pas al dia, i com el dia cedeix l'entrada de la nit. Foscor i llum, llum i foscor, som a la porta d'entrada, no, no, som ja a dins, mtb, mtb, mtb. 

Dies de molt Single Speed.