Ara ja estic a la vintena, que està d'allò més bé, i tant, sense augmentar el diàmetre que ara mateix no supera els quatre quilòmetres, senzillament sensacional.
Avui he descobert una nova joia de corriol que enllaça amb el darrer descobriment, i que fa que cinc-cents metres de carretera no siguin ja l'itinerari necessari per poder entrar al corriol descobert a la darrera sortida.
Entre torres, "somnis i sorpreses", perquè per a mi la troballa d'un nou corriol de pam és el què en puc dir, definir, com a "sensacional".
Entre conflictes del Montalt, a on hi ets però no saps molt bé el què caldria fer, sí que no és manera d'anar per poder rodar tranquil.
No hi ha bona intensió, hi ha desig de fer mal, molt mal. Molts els sentiments ferits, i per aquest motiu moltes les ferides obertes.
Això sí, he cercat i tinc a la ma la part bona de tot plegat, corriols de pam per on rodar i rodar a pocs metres de darrera de casa, això sí amb desnivell Guilleries, cada vint quilòmetres més de set-cents metres de desnivell, i no hi ha possibilitat de fer-ho menys costerut, a diferència de Les Guilleries però, a casa si vols pots rodar sempre a sobre de la bike, dic si vols perquè hi ha alternatives més tècniques obertes pels especialistes del trial, i tant que sí. Amb corriols com els de la imatge, tot queda a un segon pla.
Arribada de les cireres d'arboç, que amb les pluges han minat el terreny, color, color i més color per a una tardor encisadora.
El darrer sender que he descobert avui comença a un lloc a on hi passo des de fa anys i mai m'he fixat que hi havia l'entrada d'aquesta petita joia de sender, i des de fa tres que de ben segur va ser restaurat pels Xurribikers. Curiós que com el primer de fa dos dies, tampoc hi passen bikers, i aquest darrer també presenta un estat semi abandonat, bé hi passaré ara sí, ara també, per mi no quedarà, i tant que no.
MTB, MTB, MTB.
Avui he fet un test curiós, fa dies que la roda del darrera llisca a les baixades de manera alarmant, he anat modificant pressions de l'Ardent, però ara aquesta jo diria que és la que ha de ser, 18 psi, per mirar què passava he frenat únicament amb el del davant , i la meva sorpresa és que el fre davanter no va, per això actuo tant sobre el del darrera, el recorregut de la maneta del davanter ha augmentat lleugerement, hauré de repetir el purgat i veure si el motiu d'aquesta baixada de rendiment és perque ha agafat aire, si amb això no millora passaré a discs de 180 mm. ho dic en plural perquè posaré els dos frens a aquest diàmetre de disc, he de buidar com sigui els dos dipòsit dels avantbraços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada