Marcant la ruta.

Fa dies que no rodava periòdicament per darrera de casa, les pluges han fet que els senders presentin unes característiques molt diferents a les d'aquest estiu. Ara els senders estan molt deteriorats, això pel que fa referència a les zones de més pendent, mentre que a les zones planeres, o de pendent menys accentuada l'estat és impecable per a rodar, rodar,  i rodar, també és veritat que aquests, els planers són els menys presents a casa.

Estic preparant una sortida pels Trinxes, i la intenció és que no sortim de dins dels corriols des del moment que ens hi endinsem. No és tasca fàcil perquè les construccions dels darrers anys han barrat el pas entre ells,  vull dir entre els corriols. Això fa que sigui difícil lligar mentalment els trams per mirar d'evitar les zones de pista. Però aquest és l'objectiu, rodar a una zona amb un radi màxim de quinze quilòmetres i que  sempre rodem entre corriols. Això implicarà assolir un desnivell important, superior a la mitja d'unes Guilleries, però també molt emocionant,  perquè cada un d'aquests corriols són 100% ciclables, si més no de baixada, de pujada no sé si serà possible als darrers trams, perquè als primers vint quilòmetres tot és possiblement assumible, als darrers vint ja no, o això penso. Cal concretar la ruta, vull dir que l'he de tenir detallada pam a pam.

Avui a dalt de tot del Montalt he coincidit a la zona tancada, mentre jo reculava, i de la zona tancada a on les tanques estan pel terra en venien uns ciclistes, millor dit quan he fet la foto de la porta tancada sentia unes veus de fons, de dins de la finca del Montalt, després  anant pel corriol d'entre les torres a on el meu germà hi va passar fa uns dies perquè les tanques estan per terra, un cop hi he arribat,  a les tanques malmeses,  no he accedit a la finca, i tal com us he dit,  he reculat, mentre feia la foto del sender que hi va, he vist els bikers que venien de dins de la finca, un d'ells era el meu veí de darrera de casa, i un cop parlàvem de les 29er, ells van en 26", m'ha comentat que estaven parlant amb els propietaris del Montalt que els hi han esmentat que no haurien d'entrar a la finca.

Bé ara ja sé que les veus eren aquestes,  les dels bikers i les dels propietaris del Montalt, he fet bé de recular, jo no vull accedir entre conflictes a cap zona de senders.

Un matí breu de MTB, no faig molta distància, en cap cas, sí senders de pam a on les millors sensacions fan acte de presència,  i tant que sí.

Com diu en Jordi, "jo ja no he de demostrar res", en el meu cas com que mai he destacat en aquesta disciplina, "ni he de demostrar ni he pogut fer-ho mai", així que podria ser que tinguéssim canvis importants a la projecció del proper recorregut del meu Drac, i tant que sí.

Aquesta nit el meu Drac ha descansat al menjador de casa, dic descansat perquè no dorm mai, sempre està vigilant, aspectant, per si el seu genet li proposa un vol de matinada, o una nocturna d'ara per ara.

Uns ull els del meu Drac, negres, foscos, terriblement nostlàgics, mil.lenaris certament, mtb, mtb, mtb.

MTB, MTB, MTB.