Contràriament al que indica inicialment la imatge, per a mi aquest Roc d'Azur ha estat la consolidació baixant del meu modest nivell, modest perquè he de ser realista, però també objectiu, al Roc he baixat com mai, ajudava un terreny que senzillament després de mesos de no veure la pluja, tenia una característica única, era una veritable "lapa" per a la meva bike.
Podies encarar totes les baixades a dalt de la bike, per més pendent de baixada que tingués, la bike la podies aturar sempre i mirar de baixar a peu, però la sensació era de "que millor a dalt de la bike que a peu".
A molt trams de baixada vaig poder seguir rodes de dobles, senzillament una sensació memorable, i tant que sí.
I tot gràcies a les característiques d'aquest terreny, molt similar al de les 24 Ore de Finale Ligure, que fa que a cada quilòmetre que superes, com a la Tramunbike, et sentis un biker més complert.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada