, Aquesta és la Yeti-Betty del Roc 2011.
De fet és aquesta bike ja ha rodat més Rocs amb la Betty, i tant. Primera edició, segona i aquesta, és a dir tres Rocs, ara però Single Speed i rígida.
Ens manca un punt de tensió de cadena, però res que sigui preocupant, i tant que no.
Amb la forquilla DT XRR 450, la millora més important dels darrers temps ha estat la tija Moots.
El perquè és una millora important ho determina que aquesta tija et permet de rodar assentat a llocs que abans hauries d'anar dret, pel fet de que aquesta té un petit punt de flexió que ho fa possible, absorbint els petits impactes, millor dit, fent més portables els petits impactes rodant assentat. Això permet que els grups musculars que més treballen amb una Single Speed pel fet de rodar molta estona dret, puguin recuperar-se, o en definitiva que ve a ser el mateix, treballar menys estona drets, i aconseguir així que el percentatge major d'anar dret sigui al moment de pujar o baixar pendents de notable inclinació, no a zones més planeres, no planes, de pujada o baixada a on amb aquesta tija Moots endarrerida ara podem anar assentats.
Aquest frontal, amb la forquilla DT Swiss XRR 450 també ha estat determinant pel que fa a les millores a la Single Speed, com diu la Betty, "per on vull passar baixant és per on passa la Yeti", i també, "que xicletosa que s'ha tornat la bike baixant amb aquesta forquilla DT", sobre el fet de poder anar assentada sense que jo comentés res d'aquesta millora fora de que la flexió era interessant amb aquest component, el seu comentari després del Roc Martahon va ser, "he rodat assentada a llocs de pujada i de baixada que normalment pels impactes hauria de rodar dreta".
Després d'un primer Drac en pot venir un segon, aquest és el segon.
Els frens Shimano XTR del 2007 160/160 mm. amb el manillar Moots de 700 mm. i 10º, és el que ha de ser per a mi.
Dubto si passar els frens a 180 mm. per un detall important, petit però, com sempre a les meves millores a la bike, i que suma dècimes a d'altres dècimes anteriors de millora.
No proposo aquest pas perquè freni més contundentment, si no per mirar de que a les baixades més llargues, o millor dit a la suma de totes les baixades, la càrrega dels avantbraços sigui a cada baixada un xic menor, vull dir que per frenar com ara, la força a fer sigui lleugerement menor, per res més, perquè amb aquesta combinació de frens el rendiment meu a les baixades més tècniques a on aquesta dificultat no és la pendent més extrema, a pujat un graó, per la bona modulació d'aquest frens Shimano.
Dic, "no és la pendent més extrema", perquè a la darrera sortida de BO a un tobogan interessant no vaig poder baixar, senzill, planer.
La Septem va dir prou al Roc, i el polsador va volar definitivament.
La tensió de la cadena crec que és un punt extrema, o no, un centímetre +/-, però no sé perquè tinc la impressió que va un xic massa tensada.
El pas de l'Ardent pels tirants de la Vicious, molt però que molt just.
La tija Moots de 10/10, però de 10/10.
Els Maxxis Ardent 2.25 Tubeless, mentre no tinguem novetats són els pneumàtics oficials a casa 29er. ara cercant un 2.0/2.1 que crec que a USA hi és, ho dic per canviar el del darrera i minimitzar aquest pas tan just pel tirant.
A valorar si passo els frens a 180 mm. i hauré fet un pas més dintre dels molts fets i dels molts per fer.
Al proper Roc, serà amb un sol porta bidó, està dit, per què?, perquè sempre el contingut del segon bidó va quedar intacte entre avituallament i avituallament, cal fer memòria sobre aquest punt, "al Roc d'Azur un sol bidó".
MTB, MTB, MTB.
Dues bikes al Roc que han presentat zero incidències a aquesta edició del Roc d'Azur del 2011.
És la meva segona edició al Roc amb la Vicious, una molt bona noticia i tant que sí. Aniré a pel tercer Roc amb ella també?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada