Perquè puguem compartir que el Roc Marathon va ser dur, molt dur, no sé ja si més o menys dur què, sí que a tots quatre, a la Betty, a en DNL, a en Colorado ens va portar al límit, i tant. La imatge així m'ho indica, no sé si perquè sóc jo, i hi veig coses que no hi són, vull dir que la veig i jo penso en com va ser, o perquè realment la foto ho transmet, a mi em diu clarament, "quin nivell que té aquesta cursa, sempre cal ser prudent sobre fins i tot quelcom conegut com ho és el Roc Marathon per a mi, i quina lliço d'humilitat, aquest Roc Marathon m'ha fet trontollar", mtb, mtb, mtb.
Dies de MTB, MTB, MTB del més exigent per a nosaltres.
A Dios pongo por testigo....ho transmet, quines fotos !!!!
ResponEliminaUna posició 600 al Roc Marathon d'aquest 2011 és senzillament sensacional, de fet m'agradaria més una posició 1.500, pel fet de que el patiment que hi vaig viure crec que és més propi "d'un 1.500, que d'un 600", i perquè un cop escrit sento que per la meva generació, per a mi, aquests dos, el 1.500 i el 600, tenen un significat, i tant, història d'una generació, com a mínim.
ResponEliminaAra passats els dies penso, "que dur que va ser, l'any que ve de ser-hi he de fer-ho millor", en cap cas fent referència a la posició, si aquest fos el cas, aquest Blog no seria, si no a córrer el Roc Marathon i que la imatge sigui la d'un somriure sencer, aquest és l'objectiu, una mica com a la Tramunbike, exigent, molt i molt exigent, però amb sensacions després de passar per l'arribada senzillament sensacionals.
A l'arribada del Roc Marathon amb en Colorado en primer terme, després amb en Daniel i la Betty, la sensació sempre va ser, "mare meva el que acabem de passar".
Avui "decididament" firmaria una posició 1.500 al Roc Marathon del 2011, i haver gaudit de manera diferent, per això "decididament" l'any que ve si ha de ser, perseguiré ser el 1.500 al Roc Marathon 2012, no pas el 600.
MTB, MTB, MTB.