Bany de calor

Destructor Independent, entre blocs de granit, com corria saltant de bloc a bloc seguint les ales del meu Drac, omg, omg, omg.

Una sortida la 38 a on la distància del llit a la bike era equidistant, vull dir, anava a descansar i he sortit a pedalar. 

Dies de MTB. 

He decidit moltes coses a dalt ds la bike, a una sortida de crec unes dues hores, he tingut temps de fer-ho, demà en tindré més, i tant, i tant. 

Demà toca Baix Montseny, aventura amb l'Home del Montseny, mtb, mtb, mtb.

Rascarem de poder ser Sant Hilari, més Arbúcies però, o no, o no.

Quan dues rares avis s'ajunten la poció ès d'emoció, és ara la sensació, miraré de descansar, de poder, perquè els nervis ja guien les sensacions, clar que yes.

Demà, primer veure sensacions, sempre la June pot decidir fer el primer tram, veurem, veurem. Jo estic més per coincidir entre Fades, cavallers i Fades, està tot dit. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Equipat d'hivern, quina calor amb el mallot Elite de Pearl Izumi i la Fusion de Gore, omg, sempre per sota de 12°C, i per sobre de 9°C, m'he sobre equipat perquè sortint de dinar he agafat fred a la riera d'Arenys de Munt, eines totes, manxa inclosa, Cateye-Powerled sempre en marxa, aigua, zero, sobre hidratat dinant, una hora tocada abans, menjar, cap, molt tip d'un sensacional arròs a la cubana, OMG. Coincidències, cap, incidències, cap, insistiré, quina calor que he passat. 

Ara emocionat per demà, quina aventura la de demà, quin Vol que m'espera, directes genet i Drac del Maresme al Baix. Montseny. 

OMG, OMG, OMG, que bé que va la meva Vicious. 

Sense descans

No hi ha Vols de Drac. I aquesta matinada el despertador sonava a les cinc, la reacció ha sigut la no reacció.

Ara des de les set veient com van passant els minuts, la sortida de ser serà de cara al vespre, no abans, tarda de divendres ja des de fa uns anys, per descansar, i avui serà per mirar de recuperar un parell d'hores de descans, per després gaudir d'una aventura de MTB. 

Ara però mirant de consolidar l'arrancada de la jornada, certament, certament. És que jo si no descanso bé he de limitar-me a deixar passar les hores, atent, sí perquè els fets sí que els enregistro bé, no les reaccions a aquests. No puc dir que no he dormit, puc dir que cada pocs minuts no ho feia, OMG. Els refredat són això, i aquests únicament s'han de passar, venen i de fer-ne un bon seguiment fan veure que marxen, ara el de la Betty no sé a on va, marxa, ve? Ja fa dues setmanes va aparentment marxar, mentre fèiem la Rapha Festive 500, omg, quan ha tornat sense avisar ho ha fet de manera curiosa, normalitat acceptable durant el dia, però un incordi considerable a les nits. Res preocupant, però amb un efecte secundari potent, el de no descansar, i a casa no poder descansar, per a mi, un punt feble. 

Ara esperant, i un altre cop, com a excepció qui espera no desespera, fet que em fa veure que si bé no he descansat, úniacament comporta estar cansat i prou.

Ahir la reparació de la Longboard un èxit que m'anima a afrontar nous reptes mecànics de les dues bikes, i tant, i tant. De fet posar remei a aquest problema dels R1, em va animar ahir a fer la llista de pendents, llarga sí, però quan has tingut un èxit com el d'ahir ho veus positivament, fent referència a la llista de recanvis que impliquen cada un d'ells d'actuar sobre les bikes.

Un tema pendent, tan vell com el dels R1, les NoTubes Crest de la Spot Brand, que no deixen que les meves mans puguin canviar els Maxxis Tubeless, una mica com el problema dels R1 i el canvi impossible de les pastilles de fre, però ara sense presses, els pneumàtics del Drac blanc encara tenen vida, vaig a seleccionar quin serà el proper pneumàtic davanter, i el posterior, tot i que no sé si sortiré dels Maxxis LUST. Onza, una alternativa amb el Canis, però no ho sé encara, positiu però tornar a obrir aquesta conversa. 

Tinc localitzades, les pastilles de fre dels R1, el torniol passador d'aquestes, els pneumàtics, Ardent i Canis, càmara de 29 de recanvi, la darrera la va necessitar un biker amb el que vàrem coincidir, una bossa porta eines de sota seient Pedros petita, les que portem una està molt deteriorada, els vidres transparents de les M-Frame, i uns llista de petits detalls repetits al Blog, discs de fre de 160 mm. CL, taps d'extrem de manillar, estudiant uns eixos de roda nous per la Longboard, uns torniols dels tensors ON ONE nous aquest cop d'acer inoxidable, cercant dos tipus de radis per les 26" esmicolades a Finale, un tensor mecànic d'aquests per repassar prudentment els de les 29er, desllorigadors plans i d'estrella Park Tools, separador de pistons de fre de la mateixa marca, i una llista llarga però també interessant, de petits detalls invisbles a la vista més tensa, però evidents per a una de pausada.

El tema equipaments, llarg aquest tema, de fet és finit, fins que reviu com els refredats estacionalment amb els canvis de temperatura, venen i marxen, ara mateix aturats, uns pantalons llargs per a cada genet, no d'estricte hivern, sí llargs d'hiver, vull dir sense les capes aïllants, sí d'hivern. 

Si bé és un matí gris, per un temps a on el sol li costa de marcar la seva presència, ara a minuts de les deu aquest ja entra per la finestra del Mirador, per una d'elles, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Dinats. esperant, a un quart de sis tocat, pensant si reservar-me per demà, o si seguir amb aquesta serie perseguint crec recordar que la 37.

R1 al sac

Millor dit a la Longboartd.

Mentre la Betty es cuida anant al CAP, jo he fet un cop de cap, treient l'artilleria pesada, certament, certament.

Si se't gripa el torniol passador de les pastilles dels R1, paciència per posar-hi remei, o et demanes uns Shimano Deore, i cremes els R1, jo avui he demorat aquest darrer pas.

Curiós, el problema va venir perquè no podia posar pastilles noves un cop gastades les que portava, havia de posar les estrenades davanteres perquè un bon dia noves no entraven, al proper joc de pastilles per canviar ja no entrava ni el joc estrenat davanter, el Torx del passador de les pastilles no és el mateix que el d'obrir el dipòsit de l'oli, necessari si vols aconseguir obrir els pistons per mirar de poder posar pastilles noves un cop es gasta el quart joc de pastilles del darrera, jo no sé perquè passa això, però diguin ho què diguin, passa. 

Fa mig any que donen guerra aquest R1, avui els hi he aplicat un correctiu sever a tots dos, però sever, decidir d'utilitzar un trepant amb broques per ferro a un torniol d'alumini d'unes joies com són aquests frens R1 és perquè n'he d'estar molt fart, ja m'era igual esmicolar la pinça, indiferent. Ha sortit bé i el joc de frens R1 està perfectament posat a punt.

Ara demanar un torniol passador que val entre 12-15€ cada unitat, OMG, i pastilles noves originals Formula.

Un tema menys, ara llista de recanvis per afrontar les cites del 2014, he de madurar temes de fiabilitat, temes de prestació, i decidir únicament a partir del temes conceptuals deixant de banda fiabilitat i prestació, mtb, mtb, mtb. Un cop que ens toca fem-ho bé, oh yeaaaaah. 

R1

Pensant. 

En com treure el vell torniol gripat, una idea veurem si funciona. 

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB.

Clar que yes

Havia de descansar, i no dels Vols, que també, si no de les darreres quatre nits a on el dormir de manera intermitent sense adonar-me de la seva dimensió real feia que a les tardes estés realment cansat. Avui m'he adonat que no havia descansat ja no bé, si no gens bé, perquè per diferents motius avui he pogut dormir, he dormit tres hores d'una tirada, i ara des de les vuit tocades del matí tot torna a rodar d'allò més bé, i és per la diferència d'avui, d'aquest matí vers ahir que m'adono d'questa diferència. 

Ahir la primera hora propers a les cinc de la matinada es van fer costeruts, no molt ahir, avui la veig i un cop he descansat, penso, OMG.

Fa un dia sensacional, perfecte per a sortir a pedalar, ja no serà, de ser, fins demà però, avui és un dia especial, molt, com ho sé si encara no ha passat? perquè hi sóc, i en ser-hi m'adono de la seva renovada singularitat. Si avui hagués sortit en bike de matinada com ahir l'humitat m'hagués banyat bé, i per tant la fredor, perquè avui aquesta era inclús superior a la d'ahir, són pensaments des de la posició del gaudir d'una jornada d'immensa pau, un sol entra avui sí, des de la finestra, una de les finestres del Mirador del Drac, d'un Drac d'ulls negres, d'ulls foscos, com els de les Fades, els de la foscor més profunda, oh yeaaaah, un ulls que caminen agafats de la mà d'aquest Destructor que ara té per nom, l'Independent, perquè sense ser-ho estrictament, té un comportament diferent dels altres Destructors, certament, certament. 

Un Drac que té un protector, un Destructor de Murs, omg, omg, omg.

Les emocions corrent per casa, com els silencis, ara sí ara també, i aquests no són discrets, ni les primeres, ni els segons, en cap cas, en cap cas, van les unes properes als altres, escric pensant, un Cap de Creus marca la diferència avui, no fa fred, podria manar un bon vent, lleuger, proper, i marcar el to d'una jornada entre jornades, però un cop exposat, ho tinc clar, el Cap de Creus serà el dia que tingui acabades les millores de la Vicious, abans, per què no? per res, per res, per tenir un motiu més enriquidor de poder, de poder, per res més, els dies venen, els dies van, els dies a vegades fins i tot tornen, i avui per avui el Mirador segueix proper als tres segles, observant, que en temps és res si mirem d'on venim, dies de molt Single Speed, des del Mirador del Drac.

Fem un bon cafè?

Per mi, ara rellegint aquesta aportació, ja podem anar pensant en anar de cara a dinar, mtb, mtb, mtb. 

Stop?

Costarà aturar demà la roda dels Vols de matinada, OMG.

He de fer el propòsit, certament. Pensava què com que el pronòstic de dissabte es de pluges, és a dir canviar dijous per dissabte, però de ser ho decidiré demà a primera hora. 

Però ara les ganes de sortir demà a 10°C manen, he de mirar de valorar si fer un esforç perdre un dia de gaudir de bike en favor d'un divendres dos vegades més divertit per les ganes de dijous i divendres.

Dissabte, de decidir no sortir demà, podria sortir amb pluja, pel fet que no marquen temperatures baixes, 16-9°C, i tinc l'equipament, excepte els guants si la pluja fos sense intermitències que no els tinc adequats, però sobre aquests temes gira el meu cap, clar que yes.

MTB, MTB, MTB. 

El temps de reposar

Si desembre va ser un mes de deixar reposar la Nau Insígnia, gener és un mes de grans canvis, sense haver de fer res, pel fet que nosaltres seguim fent com cada dia, com cada dia, un ritme per a nosaltres frenètic de MTB, no per la velocitat si no per les novetats, per les matinades entre Destructors, entre Fades de la foscor, dies a on cada dia comença com sempre durant el 2013, o bé a les cinc o bé a les sis, a on no sé encara com les bikes poden seguir el ritme del dia a dia. I a on les responsabilitats finalitzen a dos quarts de vuit del vespre, o una hora abans, i a on respectant cada tram, cada dia et sens bé.

De fet tot està seguint aquest ritme, però tot, i de no seguir-lo tot queda enrere, increible, sense velocitat i tot va posant-se al seu lloc, certament, certament. Unes coses més lentament, és veritat, però com el component que ha de tornar cap a Alemània per un error i no passa res, perquè res és tan necessari com per remoure la calma del dia a dia, una calma entre corones de blocs de granit té ara per ara, si la salut ens respecta, garantida l'estabilitat indiferentment de com es comporti la meteorologia. 

Necessitava aquest tram, i com que no venia mai, vaig decidir construir-lo, llarg, un tram que requereix d'un cert temps, una vida sencera, tota, i de mentre piquem pedra cada dia, van passant coses, aventures de bikes també a The Great Escape MTB.

Avui mentre baixava pel Tintorer llarg, no m'hi veia, en cap cas, després prudentment m'he tret les M-Frame, i la visió ha millorat. Aquests dies amb tanta humitat tenen per a mi una component borrosa a la matinada dels Tintorers pel què fa a visió, pel què fa a visions.

Les Falgueres Màgiques són ja al camp del costat de casa, en res entraran al pati de casa, aleshores com avui ja serà curiós no recordar res, però què voldrà dir, res?

Ara per les dates a on som, programant les cites del 2014 de MTB. Per sort les Falgueres del Montalt no tenen efectes sobre aquestes. De fet no notaríem res, sempre repetim cites de MTB nosaltres, i les què no no es veurien afectades, fora de passar a formar part de les repetides.

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed, demà dia de descans de MTB. Dues nits molt llargues imposen que sigui així, i tant que sí, i tant que sí.

Bany lent

Perquè si bé a quarts de set del matí la temperatura a la riera de Llavaneres, també a quarts de vuit, era de 11ºC, que està prou bé, després de la primera hora, la sensació de fredor venia motivada per una lenta feina feta metre a metre per una humitat intensa, que amb presses m'ha abordat sense respectar que les circumstàncies li eren sempre  favorables, avui, demà, sempre, aleshores per què no s'esperava a un altra ocasió? perquè no té respir, ataca per cada racó per on pot entrar, i així fins fer-me pensar que a casa s'està molt bé, tot i que sé que hi tornaré, i tant que sí, i tant que sí, a per la 37.

Avui he sortit amb el nou mallot Pearl Izumi Elite blanc a sota de la jaqueta Gore Active Shell, germà del mallot Freedom, he de dir que avui no m'anava tan ajustat, o que jo anava un xic adormit, o les dues coses, segurament les dues coses.

Una sortida lenta que ha evolucionat cap encara una versió més lenta, de poder ser, de poder ser, certament, certament.

Quan la tens a sobre aquesta humitat, costa de deixar-la enrere, pel fet que et cala de manera imperativa, omg, omg, omg. 

Avui però un punt molt a favor, seguint amb la línia de fer-ho diferent, si et pesa quelcom obres la mà i deixes que de ser sigui pel fet de, no per una mà que agafa amb força, si penses així no implicarà cap canvi significativament positiu, sí però una sensació de millora es fa propietària del meu petit espai, és el què m'ha passat aquesta matinada, mtb, mtb, mtb.

Quan ets entre les Fades de la foscor, amb aquestas fredor, no de res més que d'una humitat a on costa mantenir l'escalfor corporal, el pensament és, quines ganes tinc de tornar a ser a casa, i costa de veure per on anar-hi, pel fet que les ulleres queden per aquesta humitat, inservibles. Ja ens va passar a la nit de Finale, avui un altre cop. 

Avui ja estem tramitant tornar el component erroni, el nou tardarà a venir, dues, tres setmanes, perquè no és un element que tingui la botiga d'estoc, de fet aquesta comanda d'ahir, és de fa unes setmanes, per aquest mateix motiu.

Sembla que ara a les deu tocades del matí el sol vol treure el nas al Maresme, no ho sé fins ara no ha sigut, i no passa res, hi ha dies per a tot, avui un dia gris fins ara, està prou bé. La bike ja ha sigut, per tant d'entrada ja és un bon dia, una manera preciosa de començar una jornada, un bon cafè, dos, equipar-te ben equipat, i entre pensaments com el d'ahir a la nit a on ja estava escalant la Collada de Toses, avui amb aquest to surts a fer el primer Vol, perquè cada Vol té sabor de ser el primer d'entre tots, i com ara a on el sol entra per la finestra del Mirador, tot agafa el seu excepcional to de primera vegada que el veig, una sortida del sol, una posta sempre la vívim com a única, té a veure amb els centenars i centenars d'anys que fa que les admirem, ho portem codificat genèticament, omg, com entra la llum, OMG, OMG, OMG.

Sense incidències, amb una coincidència, tres caminaires a l'inici del Tintorer llarg, a dalt de tot, a les set tocades, Cateye-Powerled, els llums en marxa sempre, sense beure, sense menjar, cal fer-ho sempre però, jo avui per un Tortell de Reis ahir al vespre, ben alimentat aquesta matinada, beure, insistiré, cal beure cada vint minuts, jo no ho estic fent perquè a la matinada no aconsegueixo durant aquestes un xic per sota de les dues hores ingerir aigua, quan les temperatures augmentin tot vindrà, segur, segur. Eines, totes, manxa, també. La bike funciona perfecta, la roda del davant XT que arrossego des de Finale el cop fent la feina de germana gran de la 69, així com un nucli mandrós amb el seus trinquets, el conjunt  funciona dignament, els pedals, els febles pedals XTR van fent, en conjunt tota la bike un 10/10. Ara des de les vuit tocades carregant la bateria del Powerled, sense presses, sense pauses.

No em podré esperar, no em podré esperar, si els nous components no entren per la porta hauré de fer una proposta que impliqui que tot camini, Finale és a tocar, i no hi vull anar sense haver rodat mesos amb les modificacions noves de la Vicious, en cap cas em podré esperar.   

Des del Mirador del Drac, entre la calma de les moltes hores invertides, i la passió del pensament de les que encara hi hauré d'invertir, dies de Single Speed. 

A dies de fer el salt, que bé gaudir havent en primer terme de treballar de valent, un privilegi poder dedicar temps i experiència a fer les coses, i si a sobre aquestes et retornen aquest esforç dedicat en forma de bones sensacions, de bons resultats, aleshores ja som a terra de creadors, clar que yes. 

Si jugo, perdré

Una nit llarga, de descans també, però llarga.

Ara  a quarts de cinc de la matinada, el rellotge vola, com sona, les agulles del rellotge giren més depressa a la matinada, certament, certament.

De ser, serà entre la corona de granit de les Fades de la foscor, mtb, mtb, mtb.

Cau el primer cafè, en fer-ho el segon anirem, de ser, a per gaudir d'una bona aventura Single Speed, clar que yes. 

Refredat?

No ho sé, una tarda fatigat, endormiscat, no perquè dormís, sí per una pesadesa densa.

Ara mirant de refer-me, una sensació com aquesta no la tenia des de fa mesos. 

Per demà un pronòstic de 16-9°C.

De descansar bé avui, a diferència de la imatge d'avui, demà tinc sortida complerta entre Fades de la nit, certament, certament. Demà toca diana un xic abans de les cinc del matí, està prou bé, m'agrada molt anar d'hora, i si la jornada va agafada de la mà d'haver de fer-ho sumant a voler fer-ho, aleshores tot ajuda. Perquè si bé és veritat que les darreres setmanes funciono com un rellotge, vull dir que salto de matinada a fer el cafè, o a degustar-lo si ve ell, a l'hora que la jornada abans hem previst, i més des que surto ara sí ara també, no d'una forma continuada als darrers mesos, però des del juliol que el tram sí que es va definint en aquesta direcció, certament, certament, si serà a les properes setmanes, no ho sé, primer anem a per demà, i ja aniré, de ser, pel 36 que està prou bé pel què fa a regularitat. És la sèrie més llarga que he fet mai en bike. Sí, entre el descans setmanal, no per cap programa, sí perquè m'agrada anar fent aturades d'un dia cada sis, més o menys, no és important, en cap cas, tot i funcionar-me molt bé, i tant que sí, i tant que sí.

Avui l'arribada dels components de la Vicious, emocionant, l'error en la comanda interessant, no tinc facilitat per l'alemany, les descripcions no estan traduides a l'anglès, per tant la confusió es tornarà a repetir, no passa res, és un privilegi poder disposar del servei de botigues d'arreu del planeta, i tant que sí, i tant que sí. Tot seguit he fet una segona comanda al mateix establiment, aquest cop sí correctament, crec, i el material que he de tornar ja el compensarem quan compri les bateries dels llums que us vaig comentar. És una botiga a on hi compro regularment.

Ara a esperar les comandes dels UK i de França, que amb aquesta nova que he fet avui formen el conjunt de la modificació a fer a la Vicious.

Ja tinc el torniol nou de les pastilles dels R1, o sigui ja podem reparar la Spot Brand. Anava a portar-la a un establiment físic, però no, he de demanar hora, deixar-la uns dies, millor ho fem a casa, i de no sortir bé uns frens nous vindran cap a casa. 

També ha vingut un recanvi de cinta de manillar Brooks, la necessitàvem, la necessitàvem.

I les properes arribades de components seran provocadores a casa de nous trams de MTB, desconeguts fins avui, Ho escric i penso, quina sensació més emocionant, la dels trams no la dels components que també, OMG.

Tenim poques visites a casa locals, és veritat, el temps marca el to de tot plegat. I les poques locals que tenim com la de sota les hem de cuidar, molt. 

Lluny de les Fat Bike, ara per ara, arrapats al concepte de simplicitat, fins i tot podria dir simplicitat extrema, però no, perquè no portem Fixeds, podríem, millor dit, no podríem, requereix del què no tenim, tècnica, i crec que també requeriria d'una forma física, o qualitats que tampoc estan a la nostra mà. Si un dia visc proper a la Molina aleshores tot serà diferent, però des del Maresme més dens, pel què fa a circulació de vehicles, no està en els plans fer carretera. M'apassiona la carretera, des de molt abans del meu primer i únic canvi Campagnolo comprat a Roma, vaig estalviar mesos, tenia crec recordar onze anys quan vaig començar a reunir els diners, i el vaig estrenar amb dotze, omg, omg, omg. Tot segueix igual, tot segueix igual. Un dia però faré la Collada amb una proposta de carretera tipus lagranevasio, el què passa és que serà protegit, perquè de ser, passarà una dècada i crec que tot tindrà un color diferent, millor, de ser, segur, diferent, també, de ser, de ser. No sé si serà entre la protecció dels Destructors,  no ho sé, veure'ls no els veuré, això segur, escalant la Collada de Toses a camp obert no els podré veure, sí notar, quin serà aleshores el meu Drac, de ser, tampoc ho sé, no perquè no ho tingui clar avui, que no ho tinc clar, si no perquè nosaltres, jo únicament, proposem, proposo, la resta ja vindrà, per gaudir-ne, per gaudir-ne. 

Ara mentre escrivia, per la temàtica, tot ha agafat el millor to, una Collada de Toses, un 1.800 per carretera, OMG, OMG, OMG, d'aquí a deu anys, de ser, per carretera, oh yeaaaaah.

No sé si la June serà, o serà el tren qui portarà a genets i a Dracs, de fet no sé quina logística tindrem, si conduiré, ja no m'agrada ara, millor dit, m'agrada, a qui no agrada és als altres conductors la meva velocitat, per lenta, per lenta, clar que yes. Ve siguent ja normal, i freqüent sortir de la carretera per deixar passar a d'altres conductors més qualificats, la pressa va lligada a la sort, per sort jo no tinc pressa. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, molt Single Speed. 

Ara emocionat per veure quin tram serà el de demà, demà passat podria fer un descans, tipus dilluns però dijous, o no, i esperar a dilluns. 

Ara mentre insertava la imatge de la caixa de components, he pensat, de seguir amb problemes de components que no sé reparar una bona idea podria ser anar eliminant aquests components, i no reposar-los, i d'haver de fer-ho per ser per exemple,  una roda, vull dir un component per a mi necessari, decidir-me pels què pel seu import pugui canviar en cas de no poder reparar-los per mi mateix, no per una cultura de canvi constant. Les nostres possibilitats d'incorporar nous components són limitades, molt, però grans segons per on tinguem que passar per posar-hi remei. 

MTB, MTB, MTB. 

Deixar fer, i seguir fent

De poder, de poder, és de les bones propostes, no diria diferent, perquè això ja fa anys que té aquest to.

Avui una cursa lenta, però cursa, el fet de sortir no a les sis campanades, si no a les set, implica de fer un horari més ajustat, certament, certament. 

Una temperatura ajustada també, entre els 7°C i els 9°C, que per a mi ja és una entorn de fred exigent, per una tema d'humitats però, la sensació molt bona, no tenia res a veure el fred d'avui amb el de Blanes de fa dos dies, res, i a Blanes estàvem a 14°C, glaçats, avui sempre per sobre dels 6°C segur, i sempre per sota dels 10°C, i ni un sol instant de sensacions de fred intens, en cap cas. Jo avui portava com a tèrmica un mallot Pearl Izumi Elite molt tècnic, és un mallot per dies d'extrema calor, molt prim, més que una tèrmica d'estiu, és un mallot que no és gens càlid, molt fresc, i en tinc dos, un de negre, i un de blanc, idèntics, mateixa talla, mateix model, el blanc el segon que vaig comprar un cop el primer em va anar bé, així com el negre en talla S em va perfecte, el blanc em va tan ajustat com el de Freedom, just per respirar, OMG.

Jo tenia clar que avui la temperatura no era, vull dir alta, la primera imatge que he caçat des de casa negra nit, en sortir a fora a fer-la la sensació no era càlida, la Betty m'ha confirmat 8°C a les set en punt, per això el mallot Pearl Izumi, quelcom més presencial que la tèrmica minimalista que porto sense mànigues.

Avui sempre amb els llums Cateye i Powerled en marxa, aigua, no portava ni el bidó, menjar, cap, a la matinada, ara a l'hivern no presta ni a beure, ni a menjar, que cal sí, cal sempre portar el bidó amb aigua, beure cada 20', i menjar un xic per sota de l'hora passats els primers tres quarts, eines, avui sí, totes, manxa, també, coincidències i incidències, cap. 

 Avui una recerca infructuosa pel fet que no he vist el Destructor d'ahir, curiós, curiós.

No esperava veure cavallers de la llum, la llum però ha sigut el rei avui, així que des de les vuit tocades sempre junts, fins les vuit però entre Fades de la foscor. 

Ara a esperar a demà, crec, i veure quines són les sensacions avui a la nit, i demà ben entrada la nit, perquè de ser les d'ara, tornaré  a fer Vol cercant el Destructor de Murs aliat del meu Drac.

Ahir mentre escalava pel Tintorer curt, vaig tenir una bona sensació, una bona pensada també, baixant pel llarg un bany intens de bones sensacions, i bones pensades, mtb, mtb, mtb.

Una pujada des del Colón divertida, freda a la riera, com la baixada de la riera de Llavaneres propers a les hípiques les dues, però que al seu pas per Milans ara veient les Falgueres sé que no hi he passat en blanc, si no que elles fan que tot quedi en suspensió, clar que yes.

Una entrada que presta a fer-ne una foto, una sortida que proposa de fer-ne una altra tot seguit.

Han arribat els primers components per la Vicious, malament, vull dir no vaig fer la comanda bé, no passa res, més dies al calaix de maduració dels bons projectes. Un bon cafè ara, i tant que sí, i tant que sí, fem un cafè?

A trenc d'alba sí

Que sortiré, però de ser, no tornaré a casa abans que sigui, vull dir, avui, de ser, veure sortir el sol. Són quarts de set. I el primer cafè ja ha passat a ser, el segon és ara el protagonista. 

MTB, MTB, MTB.

Arrancant les primeres pistonades, dies de MTB. 

Els ulls del meu Drac carregats des d'ahir a la nit, i avui equipat d'hivern, no rigorós, sí d'hivern.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Bany càlid a 11°C

El què ha sigut aquest vespre. No sé massa bé què impulsa a fer ara sí ara també Vol darrera Vol, perquè jo  avui no he anat en bike, jo avui he volat amb el meu Drac, i no perquè fos una sortida ràpida, que no ho sé, perquè omg com he gaudit a dalt de la bike, omg, omg, omg.

Hi ha dies per a tot, avui a la nit era dia de passar-ho molt bé entre Fades de la foscor, avui ni un cavaller, sí un Destructor de Murs, un de sol, sempre entre els blocs de granit, però amics meus aquest era diferent, molt, perquè cada bloc porta agafat de la mà un Destructor, i aquest Destructor anava de bloc a bloc per on jo em dirigia, sempre vigilant, sempre atent, tant que ara ja sé perquè fa mesos que la nit és sempre amiga, per la seva presència sense ser, noto que hi és, i aquest fa que el meu Drac comparteixi més i millor cada tram de la sortida, com avui, com avui, com demà abans del trenc d'alba?

OMG, quina aventura de MTB avui, per favor, per favor, per favor, amb dies com avui els dies a dalt del meu Drac agafen aquella categoria que en diem memorable, ni gran, ni extraordinària, que també, però el mot és, memorable. 

Què fa que una jornada que ha començat a quarts de sis de la matinada, que ha descansat fins a quarts de vuit, que ha vist un esmicolar d'una joia de cristall entre les meves mans, que minuts després sortia el sol, una jornada de posta a punt dels dos Dracs, de l'evolució hora darrera hora del refredat d'un dels dos genets, de veure com un dels Dracs, decidia quebrar una urpa i marcar que no volaria avui, i un cop decidit en Bob descansar avui, minuts després a les set ben tocades del vespre de sobte tot s'ha posat en marxa, mtb, mtb, mtb, i una energia poortadora de bones sensacions ha banyat cada minut a les prèvies del Vol. 

He vist un Destructor, no l'he vist, hi ha un Destructor que va de bloc a bloc de granit seguint cada moviment de les ales del meu Drac, he sentit com esgarrapava per sobre meu les carenes de sobre nostre d'un pas obert per on creua el corriol entre el granit seccionat, escalant pel Tintorer curt, quin instant, quin instant.

Una jornada a on el bany a 11°C ha sigut càlid, molt, equipat de tardor, avui de tardor, no d'hivern. Per favor, per favor, hivern, a 11ºC i equipat com si estéssim entrant a la primavera, o jo estic fent un canvi, que pot ser, o quelcom que jo no veig i sí gaudeixo està fent quelcom diferent, o sóc jo que ho faig diferent, segur, segur, segur. 

Un Destructor de Murs que va per lliure, amb un sol objectiu, seguir cada Vol del meu Drac, un Destructor diferent, que no ha de ser a un sol bloc de granit, i que té com a missatge ser entre un genet i el seu Drac fent un tram diferent. Un Destructor que no descansa a les piles de granit del Montalt, un Destructor que no es regeix pel fer dels Destructors del Montalt, i que no vigila, o això sembla les corones de blocs de granit, ni Fades, ni cavallers, únicament segueix al meu Drac?

Des del Mirador del Drac, Single Speed, Single Speed, Single Speed. 

Sense el bidó d'aigua, sense menjar, avui no calia, menjar segur que no, i el Cava del dinar era combustble pel vespre, eines, cap, manxa sí, sempre a 11°C pel pas a la riera de Llavaneres, tant a les vuit, a minuts, com a les nou tocades del vespre. El Passeig dels Anglesos, la riera de Caldetes, avui dia de Reis, especial, hi he respirat tendresa, calidesa, el fred no hi era avui, sí segur que per sota dels 10°C, però sense sensació de fred, una sortida càlida a 10-11°C' equipat de primavera-tardor. Llums, Cateye-Powerled sempre en marxa. Cap coincidència, ni incidència. Poquíssima gent al carrer, per una visió dels llums d'àquestes Festes, totes en marxa al meu pas molt gartificant, més encara, més encara. 

Ara a esperar a demà, a molt abans del trenc d'alba, perquè no vull canviar la meva rutina, sí el descans setmanal que no serà de poder ser, demà. 

Els dos cafès, de ser, obrirant la jornada, vull anar de pet a coincidir amb aquesta raresa de Destructor de Murs. Mentre hi vaig, hores després la roda del dia es posarà en marxa, certament, però això serà després, de  ser, de la meva aventura ben entrada la foscor. De poder ser, vull entrar per la porta de casa havent fet el Vol abans de l'entrada dels cavallers de la llum, molt abans, clar que yes.

Com funciona la Vicious, a les prèvies a l'arribada dels nous components, que bé que va aquesta bike, que bé que va la Vicious. 

El tamanyo importa? Me refiero a las bielas ehh!

...y yo digo que sí.

Bueno, ya son 5 carreras seguidas de más de 2 horas en las que tengo el mismo problema de calambres en el cuádriceps, a partir de 90-120 minutos de carrera.. Me está pasando en la Lynskey titanio de 29" con bielas 175mm (36/22 y 11/36) pero nada de nada en la  Boardman carbono de 26" con  bielas 170mm (42/28 y 11/36) y las carreras que he hecho este verano con la Boardman han sido muy duras, en los Alpes, sofocado de calor, etc...

En fin, he estado mirando un poco la geometría de la bici con la excelente ayuda on line de Marc'al (este teclado inglés...me falta parte del alfabeto jeej) y leyendo un poco aquí y allá buceando en internet.
Hay varias causas, pero estoy 100%100 seguro que no es por mala  hidratación. Yo creo que es overuse de los músculos del cuádriceps debido a que el torque en falso llano y subida es mucho mayor en el punto en el que la rodilla está más flexionada por el hecho de usar bielas más largas. Ya en la última carrera intentaba ir con desarrollo más suave, pero esa no es la solución creo. Calambres que puedo contener a medias si en las subidas  subo de pie (menos eficiente) y echando todo el peso del cuerpo adelante para ayudar a las rodillas.

En fin, he dado con un artículo (en inglés) en el que viene a decir que con unas bielas más grandes es fácil que haya más torque, pero no se producen más watios porque una pedalada son 360 grados, no simplemente dos puntos donde echar todo el peso. Según el artículo, con unas bielas más grandes se aprovecha menos el resto de la pedalada.

Scientific support for the case for shorter crank arms

"So, while one can argue that one can get more pushing leverage with longer cranks we can see that it is likely that you lose more at the top that you gain in pushing advantage. There may be more leverage pushing but what happens around the rest of the stroke is just as important. Here is some actual data from someone who tested this for himself. This coach for many elites put himself on an Excalibur ergometer, which measures pedal forces around the entire circle, and compared what happened between 170mm and 150 mm crank length, close to what Martin did. Here are his results (the 150 crank length results are on the left, the 170 crank length results on the right)."

"Note, the total average power for this 90 second test was slightly greater (313 vs 308) on the 150mm cranks despite the fact that the average maximum power was greater (633, 646 vs 610, 620) on the 170 mm cranks. This is hard to explain until one looks at what happens on the upstroke where the negative forces are much less (-73, -145 vs -96, -166) on the 150 mm cranks. It is the ability to gather this kind of data that makes having a 2nd generation power meter worth the cost to the serious athlete. If you would like one of these for your own training you need to read more about the iCranks and all the wonderful things it will be able to do when it becomes available."

No es el primer artículo que he leído sobre esto y me parece interesante. Algo comenta también sobre la mejora aerodinámica, la posición del cuerpo y que la rodilla sufre menos. Yo ya estoy esperando unas bielas de 170mm pero hasta quizá Febrero no las tendré.

Un bon canvi de plans

Cercant les reines de la foscor. 

I esperant no emportar-me un bon bany de fred. 

MTB, MTB, MTB. 

Corregint detalls

Dels Powerled.

Versió evolucionada del de sota. 

Els suports del llum al manillar, ara hi portava un invent, ja venen cap a casa, Sigma els ha modificat de tal manera que partint des de zero ha eliminat la possibilitat de repetir l'error de l'anterior disseny.

Aquest és el defectuós. Fallen del passador, el plàstic que l'envolta s'esmicola, i et queda en el millor dels casos el llum penjant pel cable de la bateria. 

Tot i així segueixen oferint la possibilitat de repetir amb aquest model vell defectuós, curiós, per no dir escandalós. 

Un punt menys a corregir a casa, els que portem ara van molt bé, l'invent que vaig fer però és laboriós de muntar, molt, ara un cop tinguem aquesta versió renovada de suport portarem sempre la base a on va el Powerled.

Aquesta és la XL, aquesta no, pesa tant que pateixes molt quan la portes agafada a potència o manillar. Per a casc si va amb el Karma sí, pel fet que portes la bateria a darrera les bosses del mallot, amb el nou Powerled pel casc però, ens hauran de posar un collaret ortopèdic per les cervicals, què els hi passa als de Sigma? 

Aquest és l'antic Powerled amb el Kit de piles, el que tenim nosaltres, pesa tant amb el Kit de piles que ni al manillar aconsegueixes que no es mogui el suport. Cada certs minuts has de corregir el llum i tornar a dirigir-lo perquè no miri cap el cel. 

El nou Powerled per a casc no té el pes adequat en cap cas, de fet la versió anterior la que tenim a casa, ja és massa pesat pel casc, i amb el Kit de piles, impossible portar un aparell tan pesat al casc durant hores, bé impossible no, però no per això adequat, en cap cas, en cap cas. 

Aquest no és una bona opció pel casc si has de rodar estona, el Karma sí. 

Nosaltres portem la versió de Karma anterior a aquesta, i per pes vers el Powerled, el Karma de 10/10.

Pel proper mes queda el joc de bateries, no XL, si no normals pels Karma i Powerled, seran dues, per una banda en primer terme per subtituir la morta del meu Karma, i una segona de recanvi per a la Betty, que portarà una bateria de recanvi pel Karma, i un Kit de piles de recanvi pel Powerled. A part dels Ay Up de la Bec que serà l'asseguarança, però a part d'aquests, el què us he esmentat.

Avui no hi ha sortida de bike, la Spot Brand morta, el fre del darrera ha dit prou, i ara mirant de oosar-hi remei, és el que tenen les HM, sempre mal fetes, ho dic perquè la Vicious, la forquilla està mal construïda, i siguent per a frens amb suport tipus SI, no pot portar frens amb suport SI, doncs la Spot Brand, siguent un quadre per anar amb frens SI, no pot portar frens amb suport SI. Un plaer anar en bikes HM, podem dir en veu alta, són diferents de les bikes fetes massivament, les nostres estan mal fetes detall a detall, que bé, que bé, que bé. Aquests HM tenen els dies comtats, i si no els tenen ells els ho tindrem nosaltres fent un ridícul espantós, com n'estic d'empanadit de no portar components Shimano Deore. 

No puc canviar les pastilles dels R1, no puc canviar els pneumàtics de les NoTubes Crest, no puc portar frens SI a forquilles i quadres pensats per a SI, no puc canviar els discs de les rodes amb CL, perquè les boixes DT estan mal mecanitzades, i la llista seris sense fi, és el pa de cada dia, però millor això que d'altres opcions, molt millor, i tant que sí. I no és un problema exclusiu dels HM, la meva super Ibis va requerir de llimar els suport SI del darrera per poder portar els frens primer Magura, i després Shimano. Marques poc conegues, la meva Yeti ASR-SL del 2009 és alèrgica als frens Shimano XTR de la meteixa època, curiós, curiós. 

Una jornada de posar a punt les dues bikes, queda per mirar de corregir aquest fre de darrera R1, demà miraré de posar fil a l'agulla, veurem, veurem.

També he fet comanda avui d'un nou llum del darrera Cateye, clar que yes. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Si no teniu llums i esteu decidits a fer una inversió important similar a la que requereix el Powerled pel manillar i el Karma pel casc, millor us decidiu pels Ay Up. 

Més llum, i d'entrada sense haver de demanar els accessoris després. 

A Canberra, en cursa, nosaltres amb els corredors amb els Ay Up no veiem res, aquests llums tenien tanta potència que quan venien per darrera, l era ara sí, ara també, nosaltres quasi estàvem obligats a aturar-nos, hores així, va ser una nit molt llarga, certament, certament. 

Nosaltres ara no fem el canvi, perquè no esn ho podem permetre, senzill, planer, m'ho repetiré, no ens ho podem permetre. 

Que bé, exposar-ho, i veure que no passa res, no perdem atributs per exposar, són millors els Ay Up però no ens els podem permetre, i per tant anem amb llums d'inferior prestació,  els Sigma, però aquests darrers més adequats a les nostres butxaques, mtb, mtb, mtb. 

Trencament d'una copa

Aquesta matinada, mentre l'eixugava una excel.lent copa de vi, se m'ha esmicolat entre les meves mans i la Vileda. Abans havia fet foto del trenc d'alba, després he fet foto de l'arribada de l'Astre  Rei.

Avui hauria de ser un dia intens de bike, però a diferència d'ahir avui podria ser un dia escalador. 

Ara les vuit ja han caigut, el meu Drac està actiu des de quarts de sis, no els dos, sí un dels dos, un genet, un Drac, una ànima, i un refredat n'atura dos, certament, certament.

Són dies de molt Single Speed, 2014 un any que proposa ser una altre cop a Itàlia, dos o tres cops, un any que proposa, Irlanda, SSEC, que proposa Ford William WEMBO, un any que proposa 24H SOLO SSEC, que proposa SSIT, i aquesta hauria de ser la llista prudent, falta cita UK, falta cita holandesa, falta cita belga, falta cita francesa, Pascal tenim ganes de veure't. És un matí europeu, certament, certament, vaig a fer llista de deures, els drets ja els estic posant en fila, falten els deures, que per poder fer totes aquestes aventures Single Speed, per poder permetre fer-les la llista d'obligacions haurà de ser considerable.

Primer però aventura LOCAL, he de preparar la ruta pels convidats de dissabte dia 18.

Des del Mirador del Drac, ara ja després dels dos cafès de primera hora, fem un cafè?