47'

Sempre imposa passar sentint la seva mirada, de protecció sí, però densa per la  seva intensitat. El pas del Destructor Independent és quan hi passo de nit vestigi de Murs caiguts, sí, motivada aquesta caiguda per l'arribada dels Destructors de Mur en el seu camí cap a les dues Corones de Granit de la Nau Insígnia :-)

Ahir millor que avui, i tant, m'agrada ara definir l'equipament dient, mateix equipament, canviant únicament el color del mallot, a la crònica de demà sobre el Vol d'avui però no serà així, avui no he sortit equipat d'hivern, ahir sí per no haver previst els 17°C a les 14:14 a la riera de Llavaneres, un equipament d'hivern dens per la temperatura que feia, OMG.

Sense menjar, amb aigua, sense beure, sense incidències, sense coincidències, amb un mar mogudet sense estar però enfadat, amb llums sense funcionar, amb manxa, amb càmara de recanvi, amb eines. 

Pujant proper a Milans sense Falgueres Màgiques, millor dit, amb elles dormint per la inexistència de pluja, i per tant cada dia, a cada pas entre elles mentre descansen, j per tant sense respirar la seva Poció Màgica això fa que recordo cada vegada més instants, OMG.

Ara ja a una estona d'entrar a una nova jornada, de repòs, sí, d'un bon descans, i també de reflexió, dues Corones de Granit, una amb els cavallers de la llum, la segona, sense les Fades de la Foscor, sense la Fada Reina, hi he de donar més voltes, que no fer més Dracs, i mirar d'entendre, mirar de comprendre la mirada intensa del Destructor Independent, perquè darrera d'ells, de la seva mirada hi ha la clau pel retorn de les Fades. 

MTB, MTB, MTB. 

Avui he contestat breument al constructor HM, oh yeaaaaaah!