Mirant, mirant

Aquesta matinada havia preparat aquesta intervenció, de cop mig adormit m'ha semblat que l'havia perdut, ara després del segon Vol mentre dinava estava també escrivint la crònica del primer Vol i m'he trobat arxivat aquest càlid present:

"A veure si avui em toca premi i tinc doble Vol, estaria bé, ahir me'l vaig perdre, per què no una petita compensació avui?

He posat a fer el primer cafè de la jornada, mentre es feia he baixat el Drac des del Mirador, per tot d'una anar seleccionant l'equipament d'hivern pels 9°C que marca el pronòstic, he tret les botes MX140 de l'armari, i he pujat al Mirador amb l'equipament, per en primer terme prendre el cafè, sentia com la cafetera pujava amb els darrers sospirs en forma de gotes de cafè, sucre negre, i ara després entre el primer cafè, i el segon aniré per equipar-me, faltarà agafar el bidó de 500 ml preparat per la sortida que ahir no va ser i que descansa a la nevera, i de ser el Vol començarà segurament proper a les 6 del matí, no pas molt abans. 

La tornada prevista, la veurem un cop a casa, ja veurem, ja veurem, primer he de començar el Vol i això tot i siguent proper, encara queda lluny, de ser, de ser. 

De no ser sempre em quedarà el càlid migdia, clar que yes.

MTB, MTB, MTB. 

Sonen dos quarts de sis al campanar de SV, he sentit un quart, dos, tres quarts, les cinc, un quart de sis, ara els dos, i encara sóc a casa, per tant ser prudent sobre si hi haurà Vol abans del trenc  d'alba té molt de sentit :-)"

Segueixo amb la crònica del Vol de matinada, quan pensava que havia perdut la intervenció d'abans del Vol:

De la matinada, un quart, dos quarts,  tres quarts de cinc i jo ja no podia estar-me més al llit :-)

Finalment després del segon cafè decidia iniciar el Vol. A la riera de Llavaneres a les 6 del matí a 12,5°C, equipat d'hivern he rodat perfecte.

Aquesta matinada els frens  XT anaven bé, no molt bé, tenen molta més potència que els meus fatigats XTR, i segurament m'hauré d'adaptar, segur,segur. Ho dic perquè costa que baixant i frenant no marxi massa del darrera, també puc baixar una mica la pressió de l'Ikon. 

Repetir Dracs ara sí ara també té molts inconvenients, sí, així ja vaig bé, he de seguir fent Dracs, és com les converses de fa uns anys de si 26 o 29, ara les 29 han deixat clar, es veu que són millors bikes, s'agafen més que les 26 baixant, superen miillor els obstacles que les 26, són més ràpides sl les zones planeres que les 26, i pujant si estàs més fort voles, per això rodo en 26 per tenir algun repte, en 29 és tan fàcil que tinc por que es faci avorrit :-) perquè si ho vull tot tan a favor quasi que mirant vídeos de MTB ja en tindré prou :-)))

Desprès de les 29 han vingut les elèctriques, doncs això.

Ep i que jo avui per avui segueixo fent-me la HM en 29, en el meu cas és perquè em faig gran. 

Aquesta matinada he pensat molt i molt amb les Plus, amb les Hugo, amb els Chronicle, i tant, ja m'hi veia rodant amb elles. 

Equipat d'hivern, com la setmana passada, idèntic, amb eines, amb càmera de recanvi, amb la bomba d'aire ara agafada de la mà del King Cage, amb llums sempre funcionant, a mitja potència per fer el Tintorer llarg de baixada, sense incidències, sense coincidències, amb un mar tan planer que la Lluna i descansava plàcidament deixant-se acaronar. 

Sempre miro de no repetir-ho a una mateixa intervenció, no avui, no avui :-)

MTB, MTB, MTB. 

Vaig a preparar de cara sl vespre-nit la crònica de dissabte dels Trinxes a SV, i la d'aquest migdia. 

A l'una

Anava a fer el meu Drac corresponent, OMG.

Res més distant del què estava a punt de succeir, com ho era la necessitat ja obligada de canviar els discs de fre de l'Inbred. Ahir als darrers tres quilòmetres ls maneta del fre del darrera tocava el manillar :-(

Dit i fet :-)

Sí, sí, abans però he posat ferodes nous doncs havia obligadament de purgar el fre del darrera, així ho he fet, primer he retirat el líquid de fre vell, i un cop he injectat el líquid nou per més vegades que ho he fet la maneta seguia tocant el manillar. 

Dir-vos que abans he hagut de desmuntar els discs Shimano SLX de la Spot Brand, sí, sí, i ja que hi era com que el pneumàtic del darrera havia perdut tot l'aire he afegit líquid segellant davant i darrera, molt bé, molt bé, i tant, quan he començat a ficar aire amb la bomba de peu al del darrera res de res, he decidit passar a mode compressor, i quasi li cremo el motor intentant fer pujar els llavis de l'Ikon. 

Quan ja portava quasi tres hores he decidit que calia fer un manteniment més intens a la Longboart, hauré de demanar un kit nou Notubes, de mentre la Spot Brand descansarà desmuntada. 

Fins aquí encara hi havia llum, referit a l'hora del dia, i a les ganes de sortir a fer un Drac.

He tret les dues rodes, he desmuntat els pneumàtics, no el pinyó, i ja no les he muntat, ha quedat la Longboard aturada.

He de fer venir els kits UST de Notubes. 

El fre del darrera no l'he pogut purgar, aleshores he jugat a muntar un Magura Louise de la primera generació que ja volia muntar a la Vicious, un fre mig hidràulic mig mecànic :-) peró el del darrera no es pot muntar, per tant he tornat a desmuntar els Magura i m'he decidit pels Shimano XT de sempre. 

Aquest com sempre el gran comodí de casa quan parlem de frens.

Ara l'Inbred va de 10/10, i aprofitant que m'hi he concentrat molt pel què fa a detalls a reparar, crec que li faré unes petites millores, veurem, veurem. Va molt bé aquesta bike, molt, ara encara anirà millor, i tant. 

L'Ikon EXO 3C TR 2.2 posterior ara el vull 2.35, i tinc una petita sorpresa/premi si la HM finalment no ve, és que ja torno a estar aturat, com?

Avui cinc hores de reparacions de bikes, feia molt temps que no dedicava tanta estona a reparar les dues bikes de casa, i espero no tornar-hi un altre cop fins d'aquí a molts dies, no tinc ganes de tornar a fer una jornada tan intensa de mecànica de bike com la d'avui. 

MTB, MTB, MTB. 

El punt positiu és que l'Inbred ara va perfecte, tots els punts febles a reparar ara han passat a ser punts forts, i veure l'Inbred en perfectes condicions comporta de tenir moltes ganes de sortir a fer un nou Drac :-)

MontaltrinX

Miraré de preparar la crònica de l'aventura d'avui al Montalt amb els trinxes, clar que yes.

MTB, MTB, MTB.

Dolç hivern :-)

Quins dies de temperatures més moderades, OMG.

Avui semblava que rodés a principis de la tardor, temperatures per sobre dels 17ºC són magnífiques per gaudir d'un bon Vol a dalt de la bike. Fins i tot un lleuger ventet em recordava sense aconseguir-ho que estem a l'hivern.

Avui, i perquè als darrers mesos així ho he anat gestant, l'equipament era blanc i negre, amb un lleuger toc de vermell. Per a mi hi havia massa blanc al culot,  als guants, al mallot, però també a favor que es veu molt més que l'equipament fosc que siguent més pràctic per a MTB, però perillós si has de coincidir amb vehicles a motor, i sempre hi ha uns instants que hi coincideixo, sempre. Culot Morvelo, tèrmica sintètica sense mànigues de Gore, mallot Alp-X Windstopper Softshell de màniga curta avui fent equip amb els manegots Pearl Izumi, guants Hirzl, casc Cratoni Terron, i ulleres Limar Photocromàtiques, mitjons de tardor i les noves, ja no tant però Giro Privateer.

Un dia de MTB curiós, com ahir anava a fer un Drac, a diferència d'ahir al migdia avui l'he fet, dic al migdia, perquè ahir de matinada sí que vaig fer un Drac, i tant. No diré m'ha costat,  o sí, o sí, i el temps així ho indica, uns 49' marquen el to del tram, i una temperatura de 17,5°C la calidesa del Vol.

Coincidències remarcables cap, incidències cap, amb aigua sense beure, sense menjar, amb eines, amb llums sense funcionar, amb càmera de recanvi, amb bomba d'aire de mà, amb un mar inquiet, una mica i prou.

Tot passa, tot, mentre això s'esdevé gaudir-ne, compartir-ho amb aquest to, l'objectiu de cada instant, clar que yes.

Ara a esperar a dissabte al festival SVTrinxes, demà tinc descans de bike, tot i que veurem si finalment va per aquí la jornada de descans, o bé va per descansar mentre faig el Vol.

MTB, MTB, MTB.

Migdia al Sol :-)

Perquè anava a fer un Drac, i mentre baixava cap a Llavaneres decidit a fer el meu segon Drac de la jornada m'he dit, toca planer, toca planer. 

I tot seguit he anat rodant una bona estona sempre resseguint la platja, anant i tornant, el sopar d'ahir m'ha passat factura, quina pesadesa de cos, ara des del fisio que està recuperant aquesta lesio greu que fa mesos que arrossega la Betty el pensament és un, necessito descansar, la qüestio és que per fer-ho encara he de gaudir de bons moments durant els propers minuts que no puc ni vull evitar, OMG.

Una jornada avui intensa de bike, curiosa la distància per gran entre l'equipament de la matinada i el del migdia, deu graus de diferència impliquen equipaments molt diferents, d'hivern a tardor-primavera, OMG. Que bé que es roda amb un equipament lleuger, no marco millors temps, és cert, però la sensació és molt bona, una pedalada més reactiva, una conducció baixant més directa, nerviosa diria fins i tot. 

M'inquieta positivament, sí però m'inquieta el fet d'estar configurant la nova bike en 29, sempre sóc a temps de passar-la a 26, bé sempre que ho digui abans de començar a fer-la el fabricant HM. Li he demanat que la vull de reaccions germanes a la meva 26 tot i siguen 29, veurem que em proposa per fer-la més reactiva. 

Veurem, veurem, ara estic mirant el tema rodes, a la carta, si les vull Single Speed, vull dir amb la boixa posterior Single Speed hauran de ser a la carta, DT240 CL SS, i la resta a decidir. Crec que les rodes seran la inversió més gran d'aquesta nova bike, veurem, 21, 39, 42, els amples interns dels llavis de l'aro, crec recordar, estudiant el tema de si fer unes rodes que m'ajudin a rodar millor, més descansat amb els pas de les llargues estones a les 24 hores, per això, lleugeres sí, i tant, condició obligada, però no únicament lleugeres, vull més prestacions amb aquestes noves rodes, 27,5+, 29+? Ara per ara estic a tram 26/29, però, però :-)

MTB, MTB, MTB. 

 

Parlant d'equipaments per a mi, necessito noves tèrmiques denses de màniga llarga, dues, també de màniga curta, cinc, les llargues que porto estan mortes, les curtes de Gore comencem a deteriorar-se,  també necessito mallots Windstopper germans dels Alp-X,  no m'importa si de màniga llarga o curta, però els necessito, concretament tres, de tots aquests equipaments ja els tinc seleccionats grup per grup, també he de fer venir tres culots pirates de tardor-primavera, no els tinc localitzats, dels tres que tinc dos estan morts, els Assos concretament, en darrer terme també tocaria fer venir dos culots d'hivern tipus els Mavic Echappée que porto, no Windstopper, ni per pluja, únicament per temperatures baixes, tampoc els tinc localitzats, i han de fer equip amb els dos Mavic que estan molt sencers. També necessito un casc nou, el Terron lentament ha anat morint, un Giro crec que serà el proper. 

No parlo dels equipaments d'estiu encara, sí ho faré un cop els detallats a dalt estiguin en camí.  

Trenc d'alba?

Veurem, veurem, la bike a punt després de la trencadissa de fa uns dies, ara ja reparat el suport de ka bateria XL. 

I he afegit al casc el Karma EVO.

Sembla mentre sonen dos quarts de sis al campanar de SV que avui la matinada també pidria ser protagonista d'un bon Vol.

MTB, MTB, MTB. 

De fet millor sortir en bike, no per res, sí perquè a tocar de les 5 de la matinada tot ja rodava a casa, he de pensar que per una digestió densa del la pizza-festival a Arenys  d'ahir a la nit :-)

Finalment el Vol ha sigut, a tocar de les 6 de la matinada ja baixava cap a la riera de Llavaneres, a on avui estàvem per sota dels 10°C, curiós per a mi, des de que visc al Maresme que el dia a dia passa sempre entre rieres, les de SV, les de Llavaneres, les de Caldetes, les d'Arenys de Mar i de Munt, fredes totes ara a l'hivern, de fet per on rodo cada dia les rieres són amb diferència els llocs de més fredor, no diré fred perquè ara per ara encara no n'ha fet. 

Equipat d'hivern, avui test del mallot de Gore Alp-X Windstopper Softshell, amb una tèrmica sintètica de màniga llarga d'Endura, fent equip amb el culot Mavic Echappée, mitjons d'hivern també d'Endura, botes Lake MX140, guants Gore Alp-X llargs per baixar, i curts per pujar, protector de cara, un i prou, gorra Spok, portava el gorret l'Assos a una de les bosses del darrera del mallot, així com també un segon protector de cara, casc Cratoni Terron, i ulleres Oakley M-Frame transparents, amb aquest equipament he passat frescor baixant per les rieres, i una sensació de lleugera escalfor pujant pel Tintorer curt, i per Milans, per un cop a casa arribar amb la tèrmica d'Endura totalment seca, vull dir que la sensació d'escalfor pujant no era en cap cas extrema. Això sí de baixar la temperatura dels 9°C d'avui hauria de portar una tèrmica més densa. 

La bike va molt i molt bé, el fre del darrera demana prudentment el nou disc, la resta funciona correctament, avui he muntat al porta bidó King Cage el suport per la bomba de mà, i així ja no hi haurà la possibilitat que me l'oblidi a casa, no sé si m'agrada estèticament com queda, crec que sí, crec que sí.

Avui el Vol encara ha sigut més solitari, i tant, avui com sempre a les matinades el Vol ha sigut molt emocionant, avui amb els Sigma Powerled al manillar, i el Karma  al casc, i amb ells he fet una baixada prudent, i així ho indiquen els 54' que he tardat a fer la meva volta, els darrers migdies he marcat 48', 47', 49', crec recordar, per tant 54' pujant molt tranquil i baixant molt prudent està prou bé. 

Un cel amb una Lluna esperant l'arribada del Sol, a on jo no he gaudit d'aquest moment de coincidència entre la llum i la foscor, hauria estat bé, sí, però per ser-hi ens haurem d'acostar més a la primavera, ara per ara però a quarts de vuit encara manen les Fades de la Foscor, no els cavalleres de la llum. 

Una nota molt positiva com ho és que per una humitat extrema, no podia rodar pujant amb les ulleres, però en compensació baixant sí he pogut fer-ho i com a premi un sauló compactat humit m'ha permès gaudir d'una baixada segura. 

Ara ja esperant el proper Vol, esperant que sigui al migdia d'avui, a on l'equipament seria força diferent del d'aquesta matinada, però que de no ser avui el proper Vol, serà demà, i no passaria res. 

Sense coincidències, sense incidències, sense beure portant aigua, sense menjar, amb eines, amb càmera de recanvi, amb un pas pel Passeig dels Anglesos amb el mar descansant, molt planer. 

MTB, MTB, MTB. 

Vol després del Vol

De fet ja en van quatre de quatre, avui dubtava per la sortida d'ahir, OMG. 

MTB, MTB, MTB. 

Aniré preparant amb la d'avui les tres cròniques que tinc pendent, i tant :-)

He pensat que seria una bona pensada afegir la crònica dels tres darrers dies, cada una a la mateixa intervenció breu feta a cada migdia abans de sortir, així la cronologia quedarà prou bé. 

A aquest Vol per l'experiència de la jornada anterior, vaig decidir de sortir equipat de tardor, en cap cas d'hivern, i també prescindir de les mànigues del mallot Alp-X Windstopper Softshell, en el seu lloc van venir els manegots Pearl Izumi. Una decisió encertada, perquè mitjons prims Fox alts, Giro Privateer, pirates Assos F1 també prims, tèrmica sintètica sense mànigues de Gore com el mallot, amb els guants Hirzl i la gorra Spok, va comportar de fer una sortida menys densa, sense fogots pujant, i sense fredor baixant, està prou bé. De fet 17°C crec recordar a l'una tocades,  i 47' després un xic més alta encara la temperatura eren clars avaladors de l'equipament escollit. 

Creia ahir que la bike anava frenada per uns frens descentrats, no és el cas, sí que hi anava, frenada per un vent lleuger  a la contra, tot i així era amic, vull dir que no va ser molest, i que un cop al Passeig dels Anglesos va ser favorable. 

Va anar molt bé l'aventura, i tant, perquè avui el Vol ha sigut de matinada, no dic el primer Vol, ho diré si surto un altre cop d'aquí a uns minuts. 

Amb eines, bomba d'aire de mà, càmera de recanvi, amb llums sense funcionar, amb aigua sense beure, sense menjar, i un mar mogudet però que com el lleuger vent aquest darrer també m'era amic. 

Trinxes a SV

Pel proper dia 30, i per tant avui he aprofitat a l'hora de dinar per preparar la ruta, en lloc de fer el clàssic Drac de cada dia, avui he mirat de resseguir amb la bike el què jo tenia pensat per dissabte. 

Una ruta d'unes 3 hores, dividides aquestes aproximadament a la meitat per aturar-nos a menjar un entrepà al ben mig de la muntanya entre corriols. 

Serà una aturada breu, com a molt 20', no pas més per tant l'entrepà haurà de ser o bé de dimensions prudents, o bé l'haureu de devorar. 

El Montalt, SV, no hi ha zones planeres si és que no baixes just a peu de platja, i clar MTB a la platja no ho tenim massa bé :-)

Vistes del punt a on esmorzarem.

Per tant la ruta de dissabte serà un puja i baixa constant. 

Avui des de SV he baixat per Milans sortint de la biblioteca que serà el punt de sortida entenc que a tocar de les 9 del matí, surten de Vallromanes a les 8. 

Venint de la  biblioteca, passant propers al cementiri, un cop a la riera de Caldetes he enfilat cap al Remei, a aquest punt he fet un petit bucle preciós de pujada, per d'aquí directament cap a Pollastre, i abans d'arribar al Coll d'aquest, torna a baixar, aquest cop per un corriol preciós amb forta pendent, que m'ha deixat a la mateixa riera uns metres més a munt d'on l'he deixat uns minuts abans per pujar cap al Remei, semblava que feia res que havia començat l'aventura i ja havien passat tres quarts d'hora, un cop he tornat a ser a la riera he anat pujant fins arribar a Torrentbó, a aquest punt un cop a la carretera de Mata que no ho és, l'he creuat i he fet un corriol nou per a mi, comença planer però tot seguit passa a ser de pujada vertical, molt vertical, massa vertical, breu sí, de no pas més 5 minuts, però també preciós, perfiladíssim, que enllaça amb el de pujada que jo ja anava a fer, per d'aquí un cop coincidit amb el previst seguir pujant, i un altre cop baixar, pujar, baixar, per finalment pujar entre corriols fins arribar a un tram breu de baixada també vertical, tant que l'he fet molt però molt lentament motivat i això ho hem  de tenir molt present, que el sauló aquest hivern per la forta sequera no està compactat i per tant rellisca molt a tot el recorregut que tinc preparat, res que no puguin assolir els Trinxes, cert, però millor tenir-ho present, després d'aquest baixador evidentment torno a pujar durant uns breus minuts per agafat un altre corriol entre una zona més característica de la Cerdanya que no pas del Maresme, corriol no molt pujador que arriba a un tram de lleugera baixada quasi planera d'entre torres de corrent a on aprofito per fer un altre petit bucle, molt breu sí, però que no vull deixar de compartir amb vosaltres, un cop fet, seguim pujant direcció al Montalt, a on aquí aprofito per passar a on a la darrera vegada vàrem fer la foto de grup entre els blocs de granit dels Destructors de Murs, un pas silenciós, per passar a baixar direcció sempre cap a Coll de Pollastre ara però venint des de dalt del Montalt i no des de baix a la riera de Caldetes, un corriol aquest perfecte, baixa suau, i puja poc, que bé, i un cop a dalt de tot del Coll he de dir que estava força cansat, i havia de fer front a un corriol de no més de quatre o cinc minuts de pendent vertical, força vertical que m'ha de portar a "Can Fàbregas", al costat dels cirerers a on vàrem esmorzar a la darrera edició, a aquest tram he posat peu, a uns cinc metres d'on crec que esmorzarem, i a uns cinc metres de la pista de la casa també he tornat a posar peu, fatigat un altre cop, si no fa vent tornarem però a anar als cirerers a esmorzar l'entrepà que cada Trinxa s'haurà de portar. 

Un cop esmorzats agafarem un corriol del costat de la casa, aquest cop però a diferència del darrer any, ara passats uns breus minuts, puja molt i baixa poc, llàstima, el deixarem per anar directes pujant per pista tres pales verticals de més a molt més fins a la Pedra de La Ferradura, a mi se m'ah fet molt exigent, massa exigent, cercant entrar a un corriol llarguíssim de pujar suau i un baixar sensacional, que ens portarà a pensar que el cel ha de ser així, perquè si no no tindria cap sentit, i no és una frase meva, per deixar-nos a l'encreuament a punt per seguir baixant fins a Santa Mònica. 

A aquest punt ja som als darrers quilòmetres de la sortida, sí, a 5 Km de SV, i com que venim de baixar, tocarà lògicament pujar, primer suaument, passats uns minuts jo ja no podia més, aquest tram té un tram final de pujada per a mi infernal, jo avui l'he fet des dels primer metres ja a peu, són uns 50 metres en total no pas més, o millor dit quasi no podrem fer-lo però vosaltres segur que sí perquè pel fet de ser la darrera pujada les forces us retornaran pensant amb una bona cervesa ben freda que ens espera a l'arribada, oh yeaaaaaaah!

Un cop a dalt i tenint a cop d'ull la casa del Montalt serà l'indicador que toca la gran baixada, no diré la millor, si no la millor amb diferència d'entre totes, o quasi, o quasi, baixarem per uns corriols perfectament definits, impecables diria jo,  quasi perfectes puc afirmar, quasi puc dir fàcils, i portadors de les millors sensacions a on en ser-hi pensarem, que bé que anem, que bé que anem, i serà veritat perquè uns minuts després arribarem a Milans, ara per dalt, i ara sí de pet a refrescar-nos la gola compartint he de confiar si heu gaudit del dissabte con jo avui, d'una fila ben llarga de somriures Trinxes. 

A aquest punt seran si tot va com ha d'anar a SV a dos quarts d'una, i ho seran, i ho seran, perquè excepcionalment en aquesta edició l'anfitrió a l'una ha de marxar :-)

MTB, MTB, MTB. 

Em reservo de decidir si farem el tram de La Ferradura a Santa Mònica, o decideixo una versió diferent un cop estiguem pujant cap a ella, cap a la Pedra, veurem com anem de forces i de temps, i tenint sempre present que ha de ser una aventura per gaudir, gaudir, i gaudir, i per tant aquest objectiu condicionarà els canvis necessaris mentre rodem per aconseguir que això sigui així. 

Seria de retallar, a partir del quilòmetre 24 que baixaríem direcció a Torrentbó per enllaçar i no perdrens la sensacional darrera baixada del quilòmetre 32 fins ja fins a baix, veurem, veurem.

L'equipament per dissabte, jo avui anava equipat de tardor, calçat d'estiu, Giro Privateer, amb pirates Assos, amb una tèrmica de Gore sintètica de màniga curta d'estiu, mallot de màniga llarga també de Gore Alp-X Windstopper Softshell, quina calor, guants Hirzl d'estiu, gorra Spok, Casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, i per un dia com avui, i en portem sis així, hauria anat perfecte equipat d'estiu amb manegots, res més, únicament respectant de portar a sota del mallot la tèrmica que us esmento, i una armilla per l'aturada d'esmorzar una Lite per no agafar fredor si el Sol no s'imposa mentre esmorzem, ara bé, estem a l'hivern, i el temps pot passar a ser fred de cara a dissabte, però ara per ara el pronòstic avui és de temperatures més altes pel 30 que no pas les d'avui, porteu aigua, suareu molt si fa un dia com avui, bé segurament no suarem tant perquè jo he passat molta calor pel fet d'anar un xic massa equipat. 

M-T-B :-)

Anem a fer un Drac? 

MTB, MTB, MTB. 

FOSCOR :-)

MTB, MTB, MTB.

No serà, crec

Un Vol avui per Cap de Creus, i sí que podria ser que avui fes un Drac, i de ser, de fer-ne un primer, que ara m'he despertat a les quatre de la matinada el pensament és de fer-ne un segon, crec que el què no serà és un tercer, seguarament tampoc el segon, i veurem si el primer consolidarà, veurem.

Les temperatures ara, aquests darrers tres dies són molt suaus, i més sortint al migdia, entre 15°C i 17°C, OMG, i per avui el pronòstic és de 14°C, està prou bé. 

MTB, MTB, MTB.

No estic emocionat pel nou Drac, renoi, les demores en les contestes del fabricant HM no ajuden gens a estar motivat, llàstima que l'alumini no és el material que vull avui pel meu quadre perquè una Ventana seria de justícia que estés rodant des de fa mesos pel Montalt, seria de tanta justícia que em  cou. 

48 III

Creia mentre rodava ahir equipat de tardor, no d'hivern, amb pirata Assos F1, mitjons d'hivern, Giro Privateer noves, tèrmica Gore sintètica de màniga curta, mallot de Gore també, Alp-X Windstopper Shoftshell blanc i negre, com els guants mateixa marca i model de canell curt, protector de cara als primers vint minuts, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques quasi sempre únicament baixant, per aquest equipament menys dens ahir rodava amb una sensació equivocada de lleugeresa extrema, dic equivocada perquè un cop a casa la sensació va ser la d'un Vol que em va costar en conjunt de fer, no a un tram de pujada concret, no, la sortida en si mateixa un cop feta em va deixar amb aquesta sensació de, renoi.

Sí remarcar que la percepció pedalant  amb les lleugeres Privateer d'estiu vers les MX140 d'hivern és de fer una pedalada amb les Giro sense fer força, fet que no es va veure reflexat amb el temps, 48' és un temps estadístic dins del gruix de la campana, és així, però per intensa aquesta sensació de lleugeresa fent el Tintorer curt crec que l'he de compartir, de comentar. 

Fa uns dies que persevero, que us exposo que mentre faig els Vols sumo el gaudir de la bike, i també hi sumo una llista de bones pensades, ahir no va ser una excepció.

Un mar aturat, sense voler, un vent suau, sí tant que el mar únicament en gaudia de ser-ne acaronat, no de fer-ne moviment, un instant aquest propi de pensades memorables, OMG.

L'estiu, ara distant, tant en passat com en present sempre m'ha portat instants com el del mar ahir, pausats en aspecte, intensos en sensacions, l'hivern per ser equidistant sempre d'ell, de l'estiu gaudit i per agudir ve farcit de pensades passades de l'estiu caigut, i de pensades futures d'estius per venir. 

Un Vol sense coincidències, sense incidències, amb aigua, sense beure tot i els 17ºC a la rira de Llavaneres a les 14:20, a un quart i cinc de tres per un matí dens de conceptes, d'entre els més densos en anys, fent referència a ser propers a ser interessants. El picapedrers no tenim el do dels Destructors de Murs que amb una mirada mouen muntanyes, per sort, per sort, per poder-ho fer cal també tenir un molt bon fons, no únicament un bon fons com el què tenim els humans. Sense un molt bon fons amb el do dels Destructors ens podríem fer mal, o fer-ne :-)

La bike un 10, encara apurant els discs, sí, amb ganes de decidir si fer venir el pneumàtic nou del darrera, menys urgent ara rodant amb més psi, vull dir que l'Ikon actual EXO 3C TR 2.2 a més psi menys castigat lateralment, i això fa que el seu estat es mantingui millor, roda més ràpid, també em castiga més amb els impactes, veurem, dependrà del HM, com? sí home sí, si respira positivament no vindran més recanvis per a l'Inbred, mentre que si el meu correu d'ahir de dues preguntes es difumina en el temps, tant que quan em contesta el constructor, ja no recordo quines eren les preguntes, passaré al plan B i al plan C, el B, reequipar la 26, i el C mirar de demanar una K.I S.H de 26 idèntica a la 29 que estic demanant ara, però diferenciada únicament per les mides que condiciona el fet de passar de 29 a 26, per què si és K.I.S.H passo a 26? el fons és massa dens, i diria que quasi que fins i tot proper a ser definit com a supersticiós, i no estic per compartir avui aquest entorn, perquè d'aquí volaríem directament al Far de Sant Sebastià, i d'aquí a Cap de Creus, i no cal, i no cal, el fet és que la vinguda d'equipaments per l'Inbred que ja ens portaria a entrar directament a la primavera dependrà dels propers dies de com camini a l'avui del meu HM. 

MTB, MTB, MTB.

Avui descans de Vol, diria que mirant primer d'aconseguir una seqüència digna de Vols, i en segon terme, passar el dia de descans dels dilluns al divendres, per fer coincidir els Festival dels migdies dels divendres amb el dia de descans, més que res, perquè sense Vols al trenc d'alba, aleshores estaria descansant dos dies, això si aconsegueixo la seqüència de l'hivern del 2013 i del 2014, que crec recordar era potent, i que ara dubto de si estic a aquesta via, o sense veure-ho estic quan parlem de Vols dia sí dia també a la via de la darrera seqüència de Thelma i Louise :-)

He de pensar que no, he de pensar que no, oh yeaaaaah!

47'

Sempre imposa passar sentint la seva mirada, de protecció sí, però densa per la  seva intensitat. El pas del Destructor Independent és quan hi passo de nit vestigi de Murs caiguts, sí, motivada aquesta caiguda per l'arribada dels Destructors de Mur en el seu camí cap a les dues Corones de Granit de la Nau Insígnia :-)

Ahir millor que avui, i tant, m'agrada ara definir l'equipament dient, mateix equipament, canviant únicament el color del mallot, a la crònica de demà sobre el Vol d'avui però no serà així, avui no he sortit equipat d'hivern, ahir sí per no haver previst els 17°C a les 14:14 a la riera de Llavaneres, un equipament d'hivern dens per la temperatura que feia, OMG.

Sense menjar, amb aigua, sense beure, sense incidències, sense coincidències, amb un mar mogudet sense estar però enfadat, amb llums sense funcionar, amb manxa, amb càmara de recanvi, amb eines. 

Pujant proper a Milans sense Falgueres Màgiques, millor dit, amb elles dormint per la inexistència de pluja, i per tant cada dia, a cada pas entre elles mentre descansen, j per tant sense respirar la seva Poció Màgica això fa que recordo cada vegada més instants, OMG.

Ara ja a una estona d'entrar a una nova jornada, de repòs, sí, d'un bon descans, i també de reflexió, dues Corones de Granit, una amb els cavallers de la llum, la segona, sense les Fades de la Foscor, sense la Fada Reina, hi he de donar més voltes, que no fer més Dracs, i mirar d'entendre, mirar de comprendre la mirada intensa del Destructor Independent, perquè darrera d'ells, de la seva mirada hi ha la clau pel retorn de les Fades. 

MTB, MTB, MTB. 

Avui he contestat breument al constructor HM, oh yeaaaaaah!

Red

Entre Vols :-)

MTB, MTB, MTB. 

Seran més de 50'

Com anys fa que la volto. 

MTB, MTB, MTB. 

48'

I d'aquí ara per ara ja no baixaré. Ahir mateix perquè aquest Vol fa referència a dilluns, vaig repetir aquest temps de 48', sempre rodant dins de la zona aeròbica sí, sense anar en cap cas rodant tranquil, és més, fent una baixada a ritme per a mi exigent. 

De fet aquesta sortida, no la d'ahir si no la de dilluns ha sigut la millor de les quatre amb diferència. Ahir mateix les sensacions eren de molta limitació fent referència a poder rodar amb una pedalada alegra, no va ser aquest el cas de fa dos dies, a on arribar al punt més alt del cap del Drac va ser un dit i fet. He de dir que crec que les pensades mentre sóc a dalt de la bike també hi fan molt, ho comentava a la darrera intervenció, sensacions bones mentre rodo per aquest mateix recorregut farcides de moltes pensades bones. 

De fet ja fa uns cinc anys que dins del Drac les pensades són molt interessants, fins al punt que cada tram va lligat al resultats d'aquestes, clar que yes. 

Equipat con cada dia, repetint idèntic equipament, variant únicament colors. Sense incidències, a diferència d'ahir, sense coincidències, amb eines, amb llums sense funcionar, sense manxa, amb aigua, sense beure, sense menjar, amb un mar lleugerement mogudet. 

Ara preparant la crònica del Vol d'ahir, i ja la d'avui que ja ha sigut fa uns minuts, i que ja puc dir que ha sigut la millor de cinc. 

Remarcar el bon funcionament de l'equipament, i en concret un 10 per els nous mallots Alp-X Windstopper Shoftshell :-) veurem com van amb unes bones tèrmiques, de baixar les temperatures entre els 5 i els 10°C. 

MTB, MTB, MTB. 

Vol?

Podria ser, podria ser :-)

MTB, MTB, MTB.