Una ruta d'unes 3 hores, dividides aquestes aproximadament a la meitat per aturar-nos a menjar un entrepà al ben mig de la muntanya entre corriols.
Serà una aturada breu, com a molt 20', no pas més per tant l'entrepà haurà de ser o bé de dimensions prudents, o bé l'haureu de devorar.
El Montalt, SV, no hi ha zones planeres si és que no baixes just a peu de platja, i clar MTB a la platja no ho tenim massa bé :-)
Vistes del punt a on esmorzarem.
Per tant la ruta de dissabte serà un puja i baixa constant.
Avui des de SV he baixat per Milans sortint de la biblioteca que serà el punt de sortida entenc que a tocar de les 9 del matí, surten de Vallromanes a les 8.
Venint de la biblioteca, passant propers al cementiri, un cop a la riera de Caldetes he enfilat cap al Remei, a aquest punt he fet un petit bucle preciós de pujada, per d'aquí directament cap a Pollastre, i abans d'arribar al Coll d'aquest, torna a baixar, aquest cop per un corriol preciós amb forta pendent, que m'ha deixat a la mateixa riera uns metres més a munt d'on l'he deixat uns minuts abans per pujar cap al Remei, semblava que feia res que havia començat l'aventura i ja havien passat tres quarts d'hora, un cop he tornat a ser a la riera he anat pujant fins arribar a Torrentbó, a aquest punt un cop a la carretera de Mata que no ho és, l'he creuat i he fet un corriol nou per a mi, comença planer però tot seguit passa a ser de pujada vertical, molt vertical, massa vertical, breu sí, de no pas més 5 minuts, però també preciós, perfiladíssim, que enllaça amb el de pujada que jo ja anava a fer, per d'aquí un cop coincidit amb el previst seguir pujant, i un altre cop baixar, pujar, baixar, per finalment pujar entre corriols fins arribar a un tram breu de baixada també vertical, tant que l'he fet molt però molt lentament motivat i això ho hem de tenir molt present, que el sauló aquest hivern per la forta sequera no està compactat i per tant rellisca molt a tot el recorregut que tinc preparat, res que no puguin assolir els Trinxes, cert, però millor tenir-ho present, després d'aquest baixador evidentment torno a pujar durant uns breus minuts per agafat un altre corriol entre una zona més característica de la Cerdanya que no pas del Maresme, corriol no molt pujador que arriba a un tram de lleugera baixada quasi planera d'entre torres de corrent a on aprofito per fer un altre petit bucle, molt breu sí, però que no vull deixar de compartir amb vosaltres, un cop fet, seguim pujant direcció al Montalt, a on aquí aprofito per passar a on a la darrera vegada vàrem fer la foto de grup entre els blocs de granit dels Destructors de Murs, un pas silenciós, per passar a baixar direcció sempre cap a Coll de Pollastre ara però venint des de dalt del Montalt i no des de baix a la riera de Caldetes, un corriol aquest perfecte, baixa suau, i puja poc, que bé, i un cop a dalt de tot del Coll he de dir que estava força cansat, i havia de fer front a un corriol de no més de quatre o cinc minuts de pendent vertical, força vertical que m'ha de portar a "Can Fàbregas", al costat dels cirerers a on vàrem esmorzar a la darrera edició, a aquest tram he posat peu, a uns cinc metres d'on crec que esmorzarem, i a uns cinc metres de la pista de la casa també he tornat a posar peu, fatigat un altre cop, si no fa vent tornarem però a anar als cirerers a esmorzar l'entrepà que cada Trinxa s'haurà de portar.
Un cop esmorzats agafarem un corriol del costat de la casa, aquest cop però a diferència del darrer any, ara passats uns breus minuts, puja molt i baixa poc, llàstima, el deixarem per anar directes pujant per pista tres pales verticals de més a molt més fins a la Pedra de La Ferradura, a mi se m'ah fet molt exigent, massa exigent, cercant entrar a un corriol llarguíssim de pujar suau i un baixar sensacional, que ens portarà a pensar que el cel ha de ser així, perquè si no no tindria cap sentit, i no és una frase meva, per deixar-nos a l'encreuament a punt per seguir baixant fins a Santa Mònica.
A aquest punt ja som als darrers quilòmetres de la sortida, sí, a 5 Km de SV, i com que venim de baixar, tocarà lògicament pujar, primer suaument, passats uns minuts jo ja no podia més, aquest tram té un tram final de pujada per a mi infernal, jo avui l'he fet des dels primer metres ja a peu, són uns 50 metres en total no pas més, o millor dit quasi no podrem fer-lo però vosaltres segur que sí perquè pel fet de ser la darrera pujada les forces us retornaran pensant amb una bona cervesa ben freda que ens espera a l'arribada, oh yeaaaaaaah!
Un cop a dalt i tenint a cop d'ull la casa del Montalt serà l'indicador que toca la gran baixada, no diré la millor, si no la millor amb diferència d'entre totes, o quasi, o quasi, baixarem per uns corriols perfectament definits, impecables diria jo, quasi perfectes puc afirmar, quasi puc dir fàcils, i portadors de les millors sensacions a on en ser-hi pensarem, que bé que anem, que bé que anem, i serà veritat perquè uns minuts després arribarem a Milans, ara per dalt, i ara sí de pet a refrescar-nos la gola compartint he de confiar si heu gaudit del dissabte con jo avui, d'una fila ben llarga de somriures Trinxes.
A aquest punt seran si tot va com ha d'anar a SV a dos quarts d'una, i ho seran, i ho seran, perquè excepcionalment en aquesta edició l'anfitrió a l'una ha de marxar :-)
MTB, MTB, MTB.
Em reservo de decidir si farem el tram de La Ferradura a Santa Mònica, o decideixo una versió diferent un cop estiguem pujant cap a ella, cap a la Pedra, veurem com anem de forces i de temps, i tenint sempre present que ha de ser una aventura per gaudir, gaudir, i gaudir, i per tant aquest objectiu condicionarà els canvis necessaris mentre rodem per aconseguir que això sigui així.
Seria de retallar, a partir del quilòmetre 24 que baixaríem direcció a Torrentbó per enllaçar i no perdrens la sensacional darrera baixada del quilòmetre 32 fins ja fins a baix, veurem, veurem.
L'equipament per dissabte, jo avui anava equipat de tardor, calçat d'estiu, Giro Privateer, amb pirates Assos, amb una tèrmica de Gore sintètica de màniga curta d'estiu, mallot de màniga llarga també de Gore Alp-X Windstopper Softshell, quina calor, guants Hirzl d'estiu, gorra Spok, Casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, i per un dia com avui, i en portem sis així, hauria anat perfecte equipat d'estiu amb manegots, res més, únicament respectant de portar a sota del mallot la tèrmica que us esmento, i una armilla per l'aturada d'esmorzar una Lite per no agafar fredor si el Sol no s'imposa mentre esmorzem, ara bé, estem a l'hivern, i el temps pot passar a ser fred de cara a dissabte, però ara per ara el pronòstic avui és de temperatures més altes pel 30 que no pas les d'avui, porteu aigua, suareu molt si fa un dia com avui, bé segurament no suarem tant perquè jo he passat molta calor pel fet d'anar un xic massa equipat.
