Greix pel meu seient Brooks, perquè ara ja puc dir què el meu Brooks sap nedar, i tant que sí.
Tenir un component viu té això, oi?
Que no és seient com un dels molts de casa que el compres i mai més hi he de fer res. Aquest és viu i ha de ser cuidat, dia sí, dia també.
I lògicament podem dir, i prefereixes tenir feina a fer-hi el manteniment?, i tant, i tant, i tant, el seient no és un component com uns frens o unes rodes, cada seient és un món, un per a cada biker, i no pots dir, aquest seient em va bé a mi, t'anirà bé a tu, perquè no anirà bé. Això, aquest fet diferenciador fa que us contesti, un plaer estar per ell, ara i tots els propers anys.
Una nova sensació, un Drac amb pell, i aquesta no vull que sigui de cap més manera, senzillament ben cuidat, molt ben cuidat.
MTB, MTB, MTB.
Si serà o no el meu seient de per vida, qüestió de deixar passar anys, en tenim molts per poder pedalar si Déu vol. I passats aquests veurem a on ens ha portat aquest Brooks, anirem a Canberra, d'entrada, i si hi anem vindrà el Brooks, volarà amb mi a Canberra?
Un component viu, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada