Quan parlo de bikes, en aquest cas a la una de la matinada després de pedalar a la tarda amb el meu germà, amb en Miki, després d'un matí de despatx dels més interessants dels darrers anys, i després d'una setmana a on en Josep ha escalat un Turó de l'Home, un Sant Marçal, i la resta de dies cada dia Granollers-Sant Vicenç/Sant Vicenç-Granollers, i a on cada dia des de la SSIT2012, aquesta a les converses hi surt cada dia, cada dia, entre links d'imatges de la mateixa, entre comentaris al Blog, entre cròniques d'ella a el, un cop entrem a l'inici de la matinada de dissabte tot agafa una dimensió diferent, millor? no, no jo no diria millor, sí diferent.
Divendres a la tarda hem pedalat junts, dues single speed i una geared.
Parlar de la SSIT és parlar de single speed, sí, i agafat de la mà hi va del segon paràgraf d'aquesta intervenció.
Que què vull dir? res sense tot seria, sí ja ho sé no és massa clarificador, el què miro d'exposar és que són moltes emocions, cap de setmana a la SSIT, Diada Nacional de Catalunya dimarts, dimecres i dijous, dia BO, amb pedalada, entre senders molts, possibles trams de la SSEC2013, visita als exteriors de les instal.lacions de la propera SSEC2013, converses i converses de bikes, bikes, i més bikes, divendres un dia després de BO, a la tarda, quan la jornada aquest dia concret de cada setmana ja és des de fa anys festiu al despatx, pedalada entre tres bikers que fa uns quants anys que pedalem junts, uns quants, i dissabte ja de matinada escrivint al Blog sobre tot plegat, que més podem demanar?
Quan ets als llocs veus moltes coses, sí, però també moltes no les veus, és evident que jo al Blog hi exposo les què veig, i sempre penso, i les què no he vist?
Sobre les que no veig però que sé del cert que són, és a on em sento més bé, de fet sobre tangibles seria molt interessant, però rarament es dóna aquest cas.Vull dir poder escriure sobre intangibles amb categoria de tangibles consolidats és el què fem. La SSIT per a mi té molt intangibles consolidats, molts.
I penses, descansem?
Perquè arribar a la SSIT i posar-nos a pedalar és el va ser, exactament com a la SSEC2012.
De nit, i tant que sí.
A on passades les primeres hores des de l'arribada, després d'una bona nocturna, vàrem tornar agafar la bike i com si de la primera sortida es tractés, iniciar ruta a destí desconegut, mtb, mtb, mtb.
Una baixada, seguida d'una bona escalada, per després iniciar la ruta cercada, senders i més senders.
Pots baixar bé com aquest biker i compartir tota la sortida amb bikers menys baixadors com nosaltres.
Dies de MTB.
Team de MTB. A on et pots enfilar i mirar d'arribar primer, o no. D'aquesta imatge a les de la sortida una estona abans no hi ha cap diferència, un festival de ganes de passar-ho d'allò més bé entre bikes.
I repetir aventura entre bikers vinguts d'arreu d'Europa com si fes anys que compartim ruta, aquest cop ja dins del nacional italià de single speed. I a on passats els primers quilòmetres tornem a coincidir en sensacions de ganes de compartir, compartir i compartir estones de MTB.
I a on la cloenda, no és això, si no la porta d'entrada al paradís de l'origen del MTB, color, bikers amb ganes de compartir i moltes i moltes bones estones pedalant, a on un punt és el de referència, compartir somriures.
La porta ja queda oberta, per donar pas a la SSEC2013.
De mentre no hi som, d'aquí a res Roc 2012, dies de MTB.
Gràcies a tots, organitzadors, participants, assistents a la SSIT2012, al poble, al municipi, a nosaltres, per voler fer i fer que l'aventura de la SSIT2012 tingui això, categoria d'aventura.
Ara ja fins la propera.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada