Fa dos dies que el ritme de la Betty és un altre ritme, fa dos, la sortida va ser a un ritme interessant, de fet des de la sortida a Girona amb Narcís que hi ha un canvi a casa pel què fa a ritme de pedalada, el secret ja us l'explicarà ella si ho veu interessant compartir-ho, perquè jo no ho sé avaluar, el ritme ahir de Mataró a casa, un ritme de 9/10, dic nou, perquè jo aniria un xic més lent, falten molts dies pel Roc encara.
Pocs si penso en ser-hi, molts si penso en els dies que encara podem sortir a rodar des de casa.
Apartament a punt, o quasi, bikes a punt, o quasi, equipament a punt, o quasi, recanvis, tots a punt, VW pendent de la reparació, Rafa arrancalo, és broma, prou que l'hem perseguit pel tema de la Seu de la SSEEC2013, felicitats Narcís i Rafa, un pas més, i molt important que la Betty està ara gestionant com comunicar-lo, i el tema posta a punt nostra per ser al Roc2012, està en marxa.
Jo avui un altre cop rodant després de dinar, sí ja ho sé, a la tarda dels divendres ho tenim bé, perquè el despatx no treballa, però avui, i mai ens ho havíem saltat, excepcionalment teníem consell d'agost amb el clients però era a les 7 del vespre i he pedalat molt a gust de les 3 tocades fins les 6 tocades, i que bé que ha anat, avui l'equipament Itàlia, sí, sí, com sona, mallot Campagnolo negre gris, pantaló Sportful negre, casc gris vermell Giro, guants torrats Giro, i Sidi Dragon blanques, mitjons no però, OF3 de casa, i gorra Campagnolo vermella.
Que què vull dir amb això d'equipament Itàlia? la contesta serà motiu d'una crònica. Que serà divertida, i tant.
Per tot això el Blog ha fet un canvi de ritme, sí, per tot, perquè tot camina cal que per això tot segueixi pel mateix sender, que implica el canvi de ritme? únicament això un canvi de velocitat en la mateixa direcció, sí, però més lent.
Incidències cap, eines ahir cap, avui totes, aigua ahir, molt poca, avui 500 ml. menjar ahir, coca prima, i un cafè amb dos sucres, avui tres préssecs molt petits, d'aigua?, quatre figues, i vuit caramels de fruita que es fonien a la boca, aquest darrer menjar a la tornada a quatre quilòmetres de casa, d'un total de 30 tocats, i uns 700 m. positius de desnivell.
Un fet a ressenyar avui, he coincidit amb un grup de ciclistes de carretera a un tram de pocs metres, un d'ells pedalava amb una sola extremitat, aquest fet em fa veure fins a quin punt podem gaudir d'aquest esport, i que res del què puc fer és extrem, en cap cas, en cap cas.
No tinc cap imatge d'avui, concentrat, direcció a Mataró, mirava de fer una visita a un bon amic del 64 és el segon intent, que vindrà seguit de més, segur.
Dies de MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada