El volum i el color són les primeres claus de l'èxit de Chris King.
Va ser un primer dia King però agafat de la mà d'en Colorado, la cua segur que era del color de les Moots, mtb, mtb, mtb.
I perquè no què darrera de la Moots i venia una marca desorientada, certament, perquè Chris King i Moots, i tant, Ibis, "però que hi fa aquí?", jo també m'ho pregunto, de fet és com un mal despertar d'un bon somni.
Somies amb Chris King, amb Moots i obres els ulls i hi ha una Ibis, ep, que la Tranny és de 6/10 d'entrada, que podria ser de 7/10, i fins i tot de 8/10, amb un parell de bones pensades, i una mica d'interès per fer projecte fins i tot podria ser un 8,5/10.
No diré un bon projecte, darrera d'una marca ha d'haver-hi un equip, no un grup de persones, un equip de persones.
Sí, Moots, sí, Chris King, però també la joia de la corona el King Cage.
I com al primer dia al segon, darrera de les King, un quadre Moots RSL, mtb, mtb, mtb.
King, King, king.
Però que succeeix aquí, UK, King USA, no UK, però el què cal és fer bullir l'olla, i tant que sí.
Les King de BO, quin color ha triat BO perquè hi siguin, quin color, sí senyor, mtb, mtb, mtb.
Una és sensacional, dues magnífic, tres ja no saps com definir-ho, més de tres, "tio Gilito a la banyera plena de bitllets?".
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada