Aquest cop però una sorpresa, la presència d'en Colorado, tant a la sortida del mig dia, com al dinar.
I més sorpreses hi va haver, fent referència al quadre de la Moots Vamoots RSL, pel fet que si bé és cert que he vist una pila d'imatges d'ella, tenir-la a les mans, així, sense cap avís previ és, va ser, una sorpresa agradable.
Ara mentre preparo la crònica d'aquest dijous passat, dos pensaments em venen al cap, un ja no el recordo, i el segon, aquest sí que el tinc molt present, com és la Montgrinada.
Podrem, podria, podré pensar que per proximitat hauria d'estar per la crònica d'aquest diumenge, no escriure-la no implica no estar-hi pensant ara sí ara també, tinc clar el què, no el com, per això estic deixant que cada sensació d'aquest cap setmana reposi lentament fins a descansar al fons d'entre totes les bones sensacions viscudes als darrers dies.
Cal tenir present que nosaltres la Montgrinada la vàrem començar dissabte al matí de la mà d'en Jordi, amb una primera sortida dissabte, i que va seguir amb l'aventura de diumenge, i tant que sí.
Dijous passat bona sortida de bikes, millor coca abans de pedalar, bon cafè amb la coca, sensacional pedalada i el que encara va ser millor va ser el dinar a la plaça, i tant que sí, dinar fins la caiguda del sol.
De mentre passava l'estona, després de dinar moltes imatges em venen al cap totes elles de Moots, Moots i més Moots.
MTB, MTB, MTB.
També té molt a veure que entre la Moots d'en Colorado, la propera Moots de l'Oriol, ara aquesta visió sorpresa de la Vamoots RSL, fa que aquesta marca per la que actualment no hi cau propera la meva simpatia, tot i així inevitablement la tingui molt present.
Dic que no em va massa bé Moots, però no és perquè no m'agradi cada un dels models que fan, en cap cas els hi tinc devoció, però no la tinc, aquesta devoció pel servei que dóna aquesta marca, i els arguments són molts i de molt de pes.
No informació un cop demanes la bike, manca de formalitat amb els terminis d'entrega, manca de servei amb els errors de les execucions especial, fet que fa que sigui incòmode pensar amb una Moots.
Això sí, si no hi penses i en tens una a les mans són bikes de somni, de somni.
MTB, MTB, MTB.
També és veritat que són informals però sempre finalment fan l'entrega, sí, en un termini que res té a veure amb el pactat, fins i tot la bike pot no ser exactament la que has demanat, però finalment acabes tenint la teva Moots.
A BO dijous passat una bona pedalada, també una bona aturada per un pneumàtic posterior que va morir varies vegades en mans d'en Colorado, com fa uns dies la cadena de la Moots d'ell va morir en mans d'en Miquel.
Moltes però moltes, però moltes converses de bikes, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Converses que han estat la porta d'entrada a l'aventura d'aquest cap de setmana, i tant que sí.
Com al dijous anterior, una tempertura pedalant de ben entrada la primavera. Per aquest motiu jo anava equipat lleugerament de tardor, lleugeramet de primavera. Com avui al circuit Montalt, vull dir que avui m'he equipat igual, però quin fred que feia aquest tarda pedalant pel Montalt, quin fred.
El bidó d'aigua a zero, 750 ml. i vaig fer curt, i tant que sí.
Eines les de sempre.
Quilòmetres, pocs, desnivell també, crec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada