Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, de febrer 27, 2012

Matí de Febrer.

8ºC al patí de casa a les set tocades del matí.

10ºC a Mataró.

3ºC a la Roca del Vallès.

Avui no em fa mal res, mtb, mtb, mtb.

Prepararé la crònica de la Montgrinada d'aquest cap de setmana.

Fa vint anys passava els caps de setmana a Corçà.

Entre els vint,  i el quinze de sota vaig també passar algunes jornades entranyables a Colomers. 

Fa quinze anys vaig viure, sí, sí viure a Platja d'Aro uns mesos, de l'abril al novembre, i vaig estar sempre dia sí dia també a Palamós, que a diferència del primer hi vaig descobrir aquest Baix Empordà a on les persones viuen a on són. Vull dir que al 1.998 Platja d'Aro era un desert si el comparaves amb Palamós, i tant que sí, ara crec que això ha d'haver canviat, és una sensació, res més.

Fa uns dos anys tocats, vaig viure moltes aventures de bike des de Bordils i tant que sí, i des de Girona, a on vaig descobrir  aquestes dues localitats que les persones d'aquestes zones pedalen diferent, molt diferent, són, a dalt de la bike, durs com pedres, i ràpids com llamps.

Des de fa un any que Salt és la meva segona residència del MTB més radical, sí, sí Salt, i de fet des de Salt el salt al Baix Empordà està essent el "salt".

A mi el casc antic de Girona, ja de petit amb els pares, des de molt menut, i d'això fa una pila d'anys que en vaig quedar encisat, és veritat que de totes les persones que hi he conegut fins avui, únicament dues, de  quan jo caminava agafat de la mà del pare, al cel sigui, jo veia al pare des de baix, el mirava i pensava,  "que alt que és el meu pare", fins avui únicament dues tenen la meva edat, o són un xic més grans que jo, que hi tingui relació, una en Narcís de BO, de la meva edat, le segon en Carles, al cel sigui, la resta quan jo caminava amb l'home més alt del món, o això pensava jo, el meu pare, al cel sigui, la resta  encara no havien nascut, curiós aquest pensament avui al matí d'un dilluns de febrer del 2012, passades unes hores d'aquesta estada a Verges.


Ara a Verges hi hem descobert a un genet, perquè no és un biker,  que també, és un genet, en Jordi, que fa honor a aquesta hospitalitat tan pròpia del Baix Empordà.


Ara passats aquests anys he tornat a passar un cap de setmana al Baix Empordà, a Verges.

Ja no recordava les sensacions tan però tan diferents que es respiren al Baix Empordà.

MTB, MTB, MTB.

Crònica de la Motgrinada.

Coming Soon.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada