Per sort puntualment al cap hi tinc el dinar d'ahir.
Senzillament sensacional.
MTB, MTB, MTB.
Sr. Pallí una jornada la d'aquest cap de setmana de 10/10.
Dies de molt de MTB.
Xavi hauries de ser aquí, i tant que sí.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montgrinada.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montgrinada.. Mostrar tots els missatges
dilluns, de febrer 25, 2013
Ara esperant
I qui espera desespera.
Per sort puntualment al cap hi tinc el dinar d'ahir.
Senzillament sensacional.
MTB, MTB, MTB.
Sr. Pallí una jornada la d'aquest cap de setmana de 10/10.
Dies de molt de MTB.
Xavi hauries de ser aquí, i tant que sí.
Per sort puntualment al cap hi tinc el dinar d'ahir.
Senzillament sensacional.
MTB, MTB, MTB.
Sr. Pallí una jornada la d'aquest cap de setmana de 10/10.
Dies de molt de MTB.
Xavi hauries de ser aquí, i tant que sí.
Quan cau el dia
Ahir després d'una jornada de MTB.
Ara passades les hores és fàcil recordar instants de l'aventura, fins i tot el de la tornada cap a casa.
Dies de Single Speed.
Ara passades les hores és fàcil recordar instants de l'aventura, fins i tot el de la tornada cap a casa.
Dies de Single Speed.
diumenge, de febrer 24, 2013
Després surt el sol
I els somriures passen a ser més efusius, ja lluny del fred més intens.
I a on a aquest punt concret els corriols semblàvem pistes entre cràters d'una lluna germana.
MTB, MTB, MTB.
I a on a aquest punt concret els corriols semblàvem pistes entre cràters d'una lluna germana.
MTB, MTB, MTB.
Ja fa estona
Que la roda, roda, i tant. Des de les 5 tocades del matí.
No per res, sí per l'emoció.
He obert per uns breus instants la finestra, i millor no us dic la sensació tèrmica que he notat.
Esmorzats, ara equipar-nos, i pel què fa a ser proper a pujar a les bikes, ara sí, ara comença l'aventura.
Dies de molt de MTB.
No per res, sí per l'emoció.
He obert per uns breus instants la finestra, i millor no us dic la sensació tèrmica que he notat.
Esmorzats, ara equipar-nos, i pel què fa a ser proper a pujar a les bikes, ara sí, ara comença l'aventura.
Dies de molt de MTB.
dissabte, de febrer 23, 2013
Montgrinada
Demà tenim Montgrinada, de la mà d'en Jordi Pallí.
L'any passat ja hi vàrem anar. I va ser una gran aventura, i no únicament la sortida, el poder estar a Verges de la mà d'en Jordi, va ser una memorable experiència, de les millors, millor dit, la millor, del grup de les millors, sense cap mena de dubte.
Avui comença aquesta aventura, a on pels refredats de casa, que ens han portat a no sortir del voltant de casa, millor dit a sortir únicament jo. Per aquests referents el pensament era, anar al dinar de després de la sortida, però ara propers a l'inici de la Montgrinada, el pensament és, demà pedalarem.
Les bikes a punt, sí senyor, bé a punt, la meva després d'atacar el tema del soroll, vaig desmuntar rodes, eixos d'aquestes, revisar els discs CL, revisar la caixa de pedalier, no l'EBB, certament, revisar els torniols de fixació del plat, tornar a posar greix als coixinets del BB, i la bike seguia fent soroll, i sense fer gens de força, era un clic constant, i jo tenia clar que no repetiria sortida amb aquest soroll, i no únicament per ser molest, que també, si no perquè no em donava la sensació de després de mesos, anys, de construir i construir, d'evolucionar la concepció de cada component, hi ha components que els tenia guardats des del 2003, la tija per posar un exemple, sempre havia pensat que tenia que ser aquesta, la potència que tants cops he exposat a aquest espai que tenia dubtes sobre si la Syntace o no, i que fa anys que porto, ara ha ha quedat definida, que bé, i el manillar, estava bé el Moots certament, ara però sóc a on volia ser vers a aquesta component. Queda com sempre, comentat cada cert temps al Blog, rodes i frens per definir, però el prisma ara és molt diferent, i per tant la visió també ha canviat, necessito una proposta una mica més agressiva, per no dir molt més, deixar enrere la conicitat, té, implica revisar les propostes establertes, no voler sortir a rodar amb aquest soroll, la frase que ho definiria, seria, ara no toca.
Em sento President, a no, que sóc President. Tot i que aquest càrrec ja s'acosta a la seva fi. podria ser però que no, perquè de fet, aleshores President ja ho seré sempre, ja no vigent certament, però sí que ho seré, certament.
Finalment el soroll venia de la manca de greix de la rosca del pedal dret, i no perquè no en tingués, si no perquè no en tenia suficient, els Egg Beater amb els meves bieles XTR del 2003 tenen a les primeres fileres, crec que de la biela, no del pedal, un joc notable, i cal cuidar aquest detall, amb un pel més de greix, per la rutina de muntar i desmuntar components, i que des de ja fa una pila de mesos que excepte els temes més peluts els fa en Narcís, la resta tot són components que torno a mantenir jo i per tant, temes com el greix a tija/ST, a direcció/HT, BB, pedals/bieles, sempre estan el dia, ja em costa més el manteniment que us vaig posar dels Egg Beater, sí, però vull dir que aquesta rutina va fer que no tornés a posar greix a les rosques dels Egg Baeter de la Vicious amb les bieles Race Face Deus XC Single Speed originals d'aquesta mateixa bike.
I no els torno a fer jo aquests manteniment perquè en Narcís no em cuidi com sempre, si no perquè per la feina dels despatx no tinc el temps lliure que tenia fa uns mesos, a on podia gaudir dels dijous al sol de BO, ara aquests ja no els disposo, i per tant tampoc la bike visita regularment les precises mans d'en Narcís.
Després d'un temps en ve un altre, i amb més feina a casa, Salt queda més lluny. Vull dir que les dues hores tocades que tenia per anar i tornar ara són les que faig de pedalada per darrera de casa, és a dir, amb el temps d'anar-hi, de casa a Salt i tornar, des de darrera de casa ja he fet tota la bike de la jornada, i la resta treball, treball, i més treball, que ja està més que bé, i tant que sí.
Tornarà a venir el temps de tenir temps, aleshores també és veritat que des de fa uns mesos que el pati de casa és també el pati dels amics single speed amb les que hem coincidit d'arreu d'Europa, als darrers tres anys, i que després d'aquests darrers mesos de compartir taula a una pila de sopar memorables, és veritat que ara l'avió entra a ser el nostre transport, no la VW, que també, però és que l'avió séstà imposant per econòmic, i per aquest motiu aquest patí ha passat a ser un pati molt gran. UK, Itàlia, Irlanda, França, Canberra tots han passat per casa, i per tan nosaltres hem de fer el mateix, de fet ja ho estem fent des del 2010.
Demà estaré en condicions de fer un altre test, la revisió de dotze anys a sobre la taula, així de planer, així de senzill.
L'evolució, té això, molts cops quan t'equivoques, has d'acceptar això, que t'equivoques, cada dia m'equivoco, i no únicament en la proporció dels cops que m'adono que m'equivoco, si no que hi he de sumar un percentatge elevat per totes les vegades que no me n'adono, que segur que són moltes, però no ho és, una equivocació vull dir, haver esperat a sortir avui, a que surtis el sol, en cap cas, ara de mantenir-se aquest, hi haurà sortida de bike i tant que sí, entre senders únicament enfarinats. Però a on el to de la sortida serà realment diferent, realment diferent.
Fa un sol que crida a agafar la bike, quan torni, deixar la meva impecable, carregar les dues bikes, The White Team? i directes a Verges.
Anem a pedalar ara que el patí és blanc i el sol brilla amb molta però molta intensitat?
Dies de Single Speed.
L'any passat ja hi vàrem anar. I va ser una gran aventura, i no únicament la sortida, el poder estar a Verges de la mà d'en Jordi, va ser una memorable experiència, de les millors, millor dit, la millor, del grup de les millors, sense cap mena de dubte.
Avui comença aquesta aventura, a on pels refredats de casa, que ens han portat a no sortir del voltant de casa, millor dit a sortir únicament jo. Per aquests referents el pensament era, anar al dinar de després de la sortida, però ara propers a l'inici de la Montgrinada, el pensament és, demà pedalarem.
Les bikes a punt, sí senyor, bé a punt, la meva després d'atacar el tema del soroll, vaig desmuntar rodes, eixos d'aquestes, revisar els discs CL, revisar la caixa de pedalier, no l'EBB, certament, revisar els torniols de fixació del plat, tornar a posar greix als coixinets del BB, i la bike seguia fent soroll, i sense fer gens de força, era un clic constant, i jo tenia clar que no repetiria sortida amb aquest soroll, i no únicament per ser molest, que també, si no perquè no em donava la sensació de després de mesos, anys, de construir i construir, d'evolucionar la concepció de cada component, hi ha components que els tenia guardats des del 2003, la tija per posar un exemple, sempre havia pensat que tenia que ser aquesta, la potència que tants cops he exposat a aquest espai que tenia dubtes sobre si la Syntace o no, i que fa anys que porto, ara ha ha quedat definida, que bé, i el manillar, estava bé el Moots certament, ara però sóc a on volia ser vers a aquesta component. Queda com sempre, comentat cada cert temps al Blog, rodes i frens per definir, però el prisma ara és molt diferent, i per tant la visió també ha canviat, necessito una proposta una mica més agressiva, per no dir molt més, deixar enrere la conicitat, té, implica revisar les propostes establertes, no voler sortir a rodar amb aquest soroll, la frase que ho definiria, seria, ara no toca.
Em sento President, a no, que sóc President. Tot i que aquest càrrec ja s'acosta a la seva fi. podria ser però que no, perquè de fet, aleshores President ja ho seré sempre, ja no vigent certament, però sí que ho seré, certament.
Finalment el soroll venia de la manca de greix de la rosca del pedal dret, i no perquè no en tingués, si no perquè no en tenia suficient, els Egg Beater amb els meves bieles XTR del 2003 tenen a les primeres fileres, crec que de la biela, no del pedal, un joc notable, i cal cuidar aquest detall, amb un pel més de greix, per la rutina de muntar i desmuntar components, i que des de ja fa una pila de mesos que excepte els temes més peluts els fa en Narcís, la resta tot són components que torno a mantenir jo i per tant, temes com el greix a tija/ST, a direcció/HT, BB, pedals/bieles, sempre estan el dia, ja em costa més el manteniment que us vaig posar dels Egg Beater, sí, però vull dir que aquesta rutina va fer que no tornés a posar greix a les rosques dels Egg Baeter de la Vicious amb les bieles Race Face Deus XC Single Speed originals d'aquesta mateixa bike.
I no els torno a fer jo aquests manteniment perquè en Narcís no em cuidi com sempre, si no perquè per la feina dels despatx no tinc el temps lliure que tenia fa uns mesos, a on podia gaudir dels dijous al sol de BO, ara aquests ja no els disposo, i per tant tampoc la bike visita regularment les precises mans d'en Narcís.
Després d'un temps en ve un altre, i amb més feina a casa, Salt queda més lluny. Vull dir que les dues hores tocades que tenia per anar i tornar ara són les que faig de pedalada per darrera de casa, és a dir, amb el temps d'anar-hi, de casa a Salt i tornar, des de darrera de casa ja he fet tota la bike de la jornada, i la resta treball, treball, i més treball, que ja està més que bé, i tant que sí.
Tornarà a venir el temps de tenir temps, aleshores també és veritat que des de fa uns mesos que el pati de casa és també el pati dels amics single speed amb les que hem coincidit d'arreu d'Europa, als darrers tres anys, i que després d'aquests darrers mesos de compartir taula a una pila de sopar memorables, és veritat que ara l'avió entra a ser el nostre transport, no la VW, que també, però és que l'avió séstà imposant per econòmic, i per aquest motiu aquest patí ha passat a ser un pati molt gran. UK, Itàlia, Irlanda, França, Canberra tots han passat per casa, i per tan nosaltres hem de fer el mateix, de fet ja ho estem fent des del 2010.
Demà estaré en condicions de fer un altre test, la revisió de dotze anys a sobre la taula, així de planer, així de senzill.
L'evolució, té això, molts cops quan t'equivoques, has d'acceptar això, que t'equivoques, cada dia m'equivoco, i no únicament en la proporció dels cops que m'adono que m'equivoco, si no que hi he de sumar un percentatge elevat per totes les vegades que no me n'adono, que segur que són moltes, però no ho és, una equivocació vull dir, haver esperat a sortir avui, a que surtis el sol, en cap cas, ara de mantenir-se aquest, hi haurà sortida de bike i tant que sí, entre senders únicament enfarinats. Però a on el to de la sortida serà realment diferent, realment diferent.
 |
| El Montalt aquest matí. |
Anem a pedalar ara que el patí és blanc i el sol brilla amb molta però molta intensitat?
Dies de Single Speed.
dimecres, de març 14, 2012
Montgrinada 2012.
La crònica s'ha demorat, sí, però crec que un cop aquest escrit sigui també de la vostra propietat, compartirem tots el motiu i el perquè d'aquesta demora.
Aquesta és més que una crònica de MTB, és una crònica d'agraïment a en Jordi Pallí, una crònica d'una aventura a on el temps m'ha fet retrobar un altre cop amb velles aventures del Baix Empordà amb en Carles Amagat, i el seu germà.
Les bones propostes tenen un to, per a mi tenen un to, i aquesta sensació mentre és, el color de les jornades són sempre aventura i més aventura.
Aquest to, té diferents escales i tant que sí, com diferents persones hi ha, però la sensació és sempre la mateixa, i tant que sí.
En Jordi Pallí des del primer dia, i hem coincidit en molt poques ocasions, però les que hem coincidit les sensacions han sigut sempre molt i molt bones, aquest sentir fa que cada pas que es fa en aquest entorn el d'en Jordi sigui sempre generador a casa de bones percepcions, les millors.
El present, aquest present inicial de la Montgrinada per part de BO, és ja un primer pas a on penses, dinar com el de la Bisbal de 10/10, i a on aquest cop a la Montgrinada podrem participar de la festa del MTB a dalt de la bike, i penses, que bé, que bé, que bé.
Sóc de fàcil convèncer jo, com sempre si la música sona bé, i no té res a veure amb la música del circuit Montalt, res, és una manera de fer dels interlocutors que fa que tinguis una sensació de benestar, i aquest benestar en fer-se rei únic del moment fa que tot rodi com ha de rodar, i no crec que sigui de cap manera concreta.
Ho dic perquè, amb diferents grups de bikers amb qui comparteixo pedalades, amb el grup del notari i el d'en Joan i en Pep, dos grups els dos molt diferents sí, de Sant Celoni amb els dos, amb els Trinxes de Vallromanes, amb l'Home del Montseny i el seu fill, també de Sant Celoni, aquests campions entre campions, el seu pare per la seva hospitalitat extrema, el fill per la seva competitivitat extrema al mateix temps que respectuós amb nosaltres, el seu nom Guillem, en puc dir amb apreci, en Guillem el Gentil, amb en Vicenç dels Xurribikers del poble, tots ells grups amb qui hi tenim una sensacional relació de mtb, mtb, mtb, i són tots, grups que el punt en comú amb nosaltres és passar una bona estona de MTB, per això hi rodem. Amb els primers els de Sant Celoni, ja des de la carretera, des de fa una pila i mitja, i mitja més, la resta van per la primera pila llarga d'anys, i tant que sí.
Per aquest motiu crec que quan dic, que la música soni bé, no ha de ser cap més música que la de sumar, sumar i sumar per passar la millors estona de MTB possible.
Aquesta singularitat tan plural, és el què ens transmet en Jordi Pallí, no hi ha més, i per això aquest fer, fer i fer, i no puc dir altra cosa pel què fa a BO, no puc oblidar que BO és amb el Blog el punt d'unió de nosaltres amb aquest grup d'una de les zones més interessants, pel que fa a sensacions de rondalla, de fet voltar la Catalunya Nord, té això, sempre penses que gràcies a com és, tenim sempre presents els nostres orígens, sempre.
Aquest fer de compartir les millors sensacions d'en Jordi és el què ens va fer viure de manera especial aquest cap de setmana, mare meva, la seva proposta de ser a Verges a casa seva, no és una proposta més en cap cas, la cordialitat de la seva proposta és el què ens va captivar, definitivament.
I d'aquesta sensació inicial, no en queda res més que en difereixi una dècima, vull dir que cada minut, cada hora, les dues jornades, tant la primera com la segona sempre van estar impregnades d'aquesta manera tan agraïda de fer, fer i fer.
Una arrancada de dia el diumenge, emocionant.
Un anar direcció al punt de sortida emocionant, i tant que sí.
Una coincidència amb els bikers BO al punt de sortida de la Montgrinada, que et fa sentir com a casa, com a casa, important, oi que sí, com a casa.
Una arrancada de somni, per uns paratges de somni.
Un seguit de senders, de corriols, de pistes d'enllaç, sempre dirigits a fer-nos gaudir del seu espai, de les seves zones de pràctica del MTB, a on cada paraula d'en Jordi fa que et quedis amb un somriure als llavis, i per tant a cada pedalada, sigui això, pedalar i passar-t'ho bé.
Pedalar per compartir és una manera de viure una jornada de MTB, com ho és el pedalar per competir, totes dues tenen lloc a diferents jornades ben diferenciades, a la de la Montgrinada la paraula compartir, és una manera de fer que es viu en primera persona, i tant que sí.
El punt d'arribada al lloc per esmorzar no sé si podria ser millor, no ho sé però encara ara quan hi penso em quedo reflexionant. Quin espai, quines vistes, quin reviure bones sensacions, les millors.
El tram de després té nom? sí, sí i tant que té nom, infinit, sensacions inacabables de bones sensacions, entre senders, entre corriols, a bon ritme sempre.
Aquest grup BO, tot i proposar-se sortir de passeig van sempre a un ritme escandalosament ràpid, i sempre agrupats, vull dir que és una manera de fer, i tant que sí.
Un saber rodar d'anys, d'anys de sortir en grup. I si els ajuntes amb un biker com en Pallí aquesta unió és literalment perfecte. Aquesta imatge diu qui són, quin grup, quin grup.
Això és el què va ser la Montgrinada, organització, impecable, amb el protocol immaculat de la cordialitat, senzillament impecable, les prèvies al post sortida. A la imatge un pare feliç, i tant que sí.
A partir d'avui a aquest espai en Jordi Pallí hi té reservat un espai, el del podi a l'amabilitat, a l'hospitalitat, sense cap mena de dubte, Jordi ets un autèntic pro-home a aquest espai.
Portes obertes a tanta senzillesa, a actituds tan planeres, i a on no hi ha revolts inesperats, a on sempre no hi ha mai un darrera, veus el què veus, t'agrada, i el que hi ha senzillament és un escenari bell.
Rodar pel paradís té això, imatges de lloc de somni.
En favor nostre, de casa, sempre ens ho creiem tot, sóc del pensar que les coses són com te les exposen, aquesta manera de fer, escoltar la proposta de cap de setmana a la Montgrinada va ser clau per a poder gaudir com feia molt de temps que no gaudia a una aventura tan complerta de bike, pel fet de que la proposta feta per en Jordi va ser exactament el que va ser la Montgrinada, amb una component sentida de dimensions desproporcionades per a lagranevasio. Intensa, i tant que sí, preciosa, però imprevista certament, no per això menys apreciada.
Dies em venen al cap 24 Ore Finale Ligure, també de 10/10, i tant. L'escenari d'aquella aventura va ser el Top entre els Tops, per tot, per tots.
Què vull dir amb això, que avui és a on som, com a Finale, el món dóna moltes voltes, moltes, però una cosa no treu l'altre en cap cas, en cap cas, Finale va ser una gran aventura de cap de setmana, la Montgrinada ha estat una gran aventura de cap de setmana.
Quin poder té per a mi aquesta imatge, pel lloc, pel sender que segueix per darrera d'ell.
Que perquè faig referència a les 24 Ore, home, inevitable, per en Carles al cel sigui, ser a Colomers dissabte, a Verges, entre senders compartits és de sentit obligat que ha de sortir a aquesta intervenció, un pro-home a casa sempre, sempre, i que és el signe que marca una manera de fer, un saber estar, un somriure sempre ple de respecte i bon fer, ens entenem? escriure com ens ha cuidat en Jordi, com nosaltres, jo sobretot he gaudit de les millors escalades, de les millors baixades per aquestes contrades ara fa uns dos anys, i avui ja passats els mesos, poder parlar-ne obertament, perquè també és veritat que fins avui el cor se m'encongia de pensar en escriure quelcom com aquestes paraules, per això la demora d'aquesta crònica, perquè el cap de setmana va ser sensacional, però hi ha un dia abans i un dia després del tremolor de cor que vaig patir el dissabte, del que encara avui miro de fer reposar per mirar de pair tantes sensacions.
La Betty al darrer tram de pedalada de dissabte em deia, vas bé, vas bé? i jo li deia, sí, sí, però estic tremendament emocionat, copsat seria la paraula, sentidament copsat.
El sender de darrera del dipòsit de Colomers va ser l'entrada a un món aturat al 2009.
I que com tot el pas del temps, passa, i com cada un vulguem viure aquest pas és d'obligat respecte mirar de ser prudent amb els pensament de cada un, aquest és el meu pensament, mirar d'aprendre a mantenir properes a aquestes persones que ens han deixat, i esmentar-les sempre, i més si aquestes van lligades a escenaris, a aventures del Blog.
Roma, la plaça de Sant Pere, el meu canvi Campagnolo va lligat al pare al cel sigui, Cap de Creus, Camí Romà, Colomers, va lligat a en Carles al cel sigui, no hi ha més, així de planer, així de senzill.
Un grup com pocs.
La Montgrinada, va lligada a aquest pensament, que us he exposat, deixar passar el temps i poder anar agafat d'aquestes sensacions presents, és d'obligat compliment a aquest espai, així era, així és, i així miraré de que sigui en el futur més proper, mtb, mtb, mtb.
Un biker amable, és el resum de la imatge.
Dit això, les millors sensacions per la proposta inicial de BO, millors encara un cop anem agafats d'en Jordi Pallí, i de somni un cop entrem a l'univers d'en Carles, aquestes tres coincidències fa que avui sigui el dia de l'exposició de la crònica i no ahir, ni demà, bé podria ser que demà sí, dependrà de com em senti ara passades les hores del tancament definitiu de la crònica de la Montgrinada.
Si havia de ser d'alguna manera aquesta retrobada amb en Carles, que bé que hagi estat agafat de la mà d'aquest biker, en Jordi, i tant que sí. Aquest somriure és el de passar-ho bé, tan a la imatge de dalt com a la de baix, amb això ja fem el què hem de fer.
MTB, MTB, MTB.
Oriol de quin refredat venies i com vas pedalar.
Jordi Bosch, el premi al biker més pacient, més atent de la jornada, que va sempre cuidar, amb d'altres sí, però la teva funció agrupadora, de 10/10, pel que des de The Great Escape MTB, aquesta difícil tasca de rodar el vuitanta per cent del temps darrera evitant que cap biker del grup es perdi,
mereix una puntuació repeteixo de 10/10.
Mentre pedalàvem dos reporters sensacionals, en Narcís i en Moli, el primer via imatges, el segon també, però també de vídeo, i tant que sí, a tots dos premi als reporters de la jornada, és un bé preuat poder disposar d'imatges com les que ens heu proporcionat de la Montgrinada, de 10/10.
Al biker més elegant, premi al biker més elegant de la Montgrinada per en Jordi Pallí, i mira que jo no sóc d'equipaments tipus Team, ni d'equipaments marcats per la publicitat, ni pels dels clubs ciclistes, però el conjunt equipament biker-bike format per en Jordi i la seva inseparable Pivot, és un referent, sí, sí un referent.
"Menció" especial als mitjons d'en Narcís.
També a tots els esquena pelats, a tots de 10/10.
Quin espai per dutxar-nos després de la sortida, de 10/10.
Com les converses, entre rialles, i mes rialles, i més rialles.
Els cotxes a un recinte privat, tancats i vigilats per a poder dinar sense patiments per les bikes, i com a cloenda, com a cloenda, un dinar, pel lloc, amb exquisida selecció del lloc, pel menú, amb una acurada tria dels plats, per la companyia, que fa que després d'una bona pedalada, tingui com a resultat final de la jornada un dinar d'excepció, d'excepció, senzillament impecable, ho tornaré a dir, senzillament impecable.
Post sortida, després d'una bona dutxa la sensació també sempre és molt bona.
Dies del millor MTB.
Aquesta és més que una crònica de MTB, és una crònica d'agraïment a en Jordi Pallí, una crònica d'una aventura a on el temps m'ha fet retrobar un altre cop amb velles aventures del Baix Empordà amb en Carles Amagat, i el seu germà.
Les bones propostes tenen un to, per a mi tenen un to, i aquesta sensació mentre és, el color de les jornades són sempre aventura i més aventura.
Aquest to, té diferents escales i tant que sí, com diferents persones hi ha, però la sensació és sempre la mateixa, i tant que sí.
En Jordi Pallí des del primer dia, i hem coincidit en molt poques ocasions, però les que hem coincidit les sensacions han sigut sempre molt i molt bones, aquest sentir fa que cada pas que es fa en aquest entorn el d'en Jordi sigui sempre generador a casa de bones percepcions, les millors.
El present, aquest present inicial de la Montgrinada per part de BO, és ja un primer pas a on penses, dinar com el de la Bisbal de 10/10, i a on aquest cop a la Montgrinada podrem participar de la festa del MTB a dalt de la bike, i penses, que bé, que bé, que bé.
Sóc de fàcil convèncer jo, com sempre si la música sona bé, i no té res a veure amb la música del circuit Montalt, res, és una manera de fer dels interlocutors que fa que tinguis una sensació de benestar, i aquest benestar en fer-se rei únic del moment fa que tot rodi com ha de rodar, i no crec que sigui de cap manera concreta.
Ho dic perquè, amb diferents grups de bikers amb qui comparteixo pedalades, amb el grup del notari i el d'en Joan i en Pep, dos grups els dos molt diferents sí, de Sant Celoni amb els dos, amb els Trinxes de Vallromanes, amb l'Home del Montseny i el seu fill, també de Sant Celoni, aquests campions entre campions, el seu pare per la seva hospitalitat extrema, el fill per la seva competitivitat extrema al mateix temps que respectuós amb nosaltres, el seu nom Guillem, en puc dir amb apreci, en Guillem el Gentil, amb en Vicenç dels Xurribikers del poble, tots ells grups amb qui hi tenim una sensacional relació de mtb, mtb, mtb, i són tots, grups que el punt en comú amb nosaltres és passar una bona estona de MTB, per això hi rodem. Amb els primers els de Sant Celoni, ja des de la carretera, des de fa una pila i mitja, i mitja més, la resta van per la primera pila llarga d'anys, i tant que sí.
Per aquest motiu crec que quan dic, que la música soni bé, no ha de ser cap més música que la de sumar, sumar i sumar per passar la millors estona de MTB possible.
Aquesta singularitat tan plural, és el què ens transmet en Jordi Pallí, no hi ha més, i per això aquest fer, fer i fer, i no puc dir altra cosa pel què fa a BO, no puc oblidar que BO és amb el Blog el punt d'unió de nosaltres amb aquest grup d'una de les zones més interessants, pel que fa a sensacions de rondalla, de fet voltar la Catalunya Nord, té això, sempre penses que gràcies a com és, tenim sempre presents els nostres orígens, sempre.
Aquest fer de compartir les millors sensacions d'en Jordi és el què ens va fer viure de manera especial aquest cap de setmana, mare meva, la seva proposta de ser a Verges a casa seva, no és una proposta més en cap cas, la cordialitat de la seva proposta és el què ens va captivar, definitivament.
I d'aquesta sensació inicial, no en queda res més que en difereixi una dècima, vull dir que cada minut, cada hora, les dues jornades, tant la primera com la segona sempre van estar impregnades d'aquesta manera tan agraïda de fer, fer i fer.
Una arrancada de dia el diumenge, emocionant.
Un anar direcció al punt de sortida emocionant, i tant que sí.
Una coincidència amb els bikers BO al punt de sortida de la Montgrinada, que et fa sentir com a casa, com a casa, important, oi que sí, com a casa.
Una arrancada de somni, per uns paratges de somni.
Un seguit de senders, de corriols, de pistes d'enllaç, sempre dirigits a fer-nos gaudir del seu espai, de les seves zones de pràctica del MTB, a on cada paraula d'en Jordi fa que et quedis amb un somriure als llavis, i per tant a cada pedalada, sigui això, pedalar i passar-t'ho bé.
Pedalar per compartir és una manera de viure una jornada de MTB, com ho és el pedalar per competir, totes dues tenen lloc a diferents jornades ben diferenciades, a la de la Montgrinada la paraula compartir, és una manera de fer que es viu en primera persona, i tant que sí.
El punt d'arribada al lloc per esmorzar no sé si podria ser millor, no ho sé però encara ara quan hi penso em quedo reflexionant. Quin espai, quines vistes, quin reviure bones sensacions, les millors.
El tram de després té nom? sí, sí i tant que té nom, infinit, sensacions inacabables de bones sensacions, entre senders, entre corriols, a bon ritme sempre.
Aquest grup BO, tot i proposar-se sortir de passeig van sempre a un ritme escandalosament ràpid, i sempre agrupats, vull dir que és una manera de fer, i tant que sí.
Un saber rodar d'anys, d'anys de sortir en grup. I si els ajuntes amb un biker com en Pallí aquesta unió és literalment perfecte. Aquesta imatge diu qui són, quin grup, quin grup.
Això és el què va ser la Montgrinada, organització, impecable, amb el protocol immaculat de la cordialitat, senzillament impecable, les prèvies al post sortida. A la imatge un pare feliç, i tant que sí.
A partir d'avui a aquest espai en Jordi Pallí hi té reservat un espai, el del podi a l'amabilitat, a l'hospitalitat, sense cap mena de dubte, Jordi ets un autèntic pro-home a aquest espai.
Portes obertes a tanta senzillesa, a actituds tan planeres, i a on no hi ha revolts inesperats, a on sempre no hi ha mai un darrera, veus el què veus, t'agrada, i el que hi ha senzillament és un escenari bell.
Rodar pel paradís té això, imatges de lloc de somni.
En favor nostre, de casa, sempre ens ho creiem tot, sóc del pensar que les coses són com te les exposen, aquesta manera de fer, escoltar la proposta de cap de setmana a la Montgrinada va ser clau per a poder gaudir com feia molt de temps que no gaudia a una aventura tan complerta de bike, pel fet de que la proposta feta per en Jordi va ser exactament el que va ser la Montgrinada, amb una component sentida de dimensions desproporcionades per a lagranevasio. Intensa, i tant que sí, preciosa, però imprevista certament, no per això menys apreciada.
Dies em venen al cap 24 Ore Finale Ligure, també de 10/10, i tant. L'escenari d'aquella aventura va ser el Top entre els Tops, per tot, per tots.
Què vull dir amb això, que avui és a on som, com a Finale, el món dóna moltes voltes, moltes, però una cosa no treu l'altre en cap cas, en cap cas, Finale va ser una gran aventura de cap de setmana, la Montgrinada ha estat una gran aventura de cap de setmana.
Quin poder té per a mi aquesta imatge, pel lloc, pel sender que segueix per darrera d'ell.
Que perquè faig referència a les 24 Ore, home, inevitable, per en Carles al cel sigui, ser a Colomers dissabte, a Verges, entre senders compartits és de sentit obligat que ha de sortir a aquesta intervenció, un pro-home a casa sempre, sempre, i que és el signe que marca una manera de fer, un saber estar, un somriure sempre ple de respecte i bon fer, ens entenem? escriure com ens ha cuidat en Jordi, com nosaltres, jo sobretot he gaudit de les millors escalades, de les millors baixades per aquestes contrades ara fa uns dos anys, i avui ja passats els mesos, poder parlar-ne obertament, perquè també és veritat que fins avui el cor se m'encongia de pensar en escriure quelcom com aquestes paraules, per això la demora d'aquesta crònica, perquè el cap de setmana va ser sensacional, però hi ha un dia abans i un dia després del tremolor de cor que vaig patir el dissabte, del que encara avui miro de fer reposar per mirar de pair tantes sensacions.
La Betty al darrer tram de pedalada de dissabte em deia, vas bé, vas bé? i jo li deia, sí, sí, però estic tremendament emocionat, copsat seria la paraula, sentidament copsat.
El sender de darrera del dipòsit de Colomers va ser l'entrada a un món aturat al 2009.
I que com tot el pas del temps, passa, i com cada un vulguem viure aquest pas és d'obligat respecte mirar de ser prudent amb els pensament de cada un, aquest és el meu pensament, mirar d'aprendre a mantenir properes a aquestes persones que ens han deixat, i esmentar-les sempre, i més si aquestes van lligades a escenaris, a aventures del Blog.
Roma, la plaça de Sant Pere, el meu canvi Campagnolo va lligat al pare al cel sigui, Cap de Creus, Camí Romà, Colomers, va lligat a en Carles al cel sigui, no hi ha més, així de planer, així de senzill.
Un grup com pocs.
La Montgrinada, va lligada a aquest pensament, que us he exposat, deixar passar el temps i poder anar agafat d'aquestes sensacions presents, és d'obligat compliment a aquest espai, així era, així és, i així miraré de que sigui en el futur més proper, mtb, mtb, mtb.
Un biker amable, és el resum de la imatge.
Dit això, les millors sensacions per la proposta inicial de BO, millors encara un cop anem agafats d'en Jordi Pallí, i de somni un cop entrem a l'univers d'en Carles, aquestes tres coincidències fa que avui sigui el dia de l'exposició de la crònica i no ahir, ni demà, bé podria ser que demà sí, dependrà de com em senti ara passades les hores del tancament definitiu de la crònica de la Montgrinada.
Si havia de ser d'alguna manera aquesta retrobada amb en Carles, que bé que hagi estat agafat de la mà d'aquest biker, en Jordi, i tant que sí. Aquest somriure és el de passar-ho bé, tan a la imatge de dalt com a la de baix, amb això ja fem el què hem de fer.
MTB, MTB, MTB.
Oriol de quin refredat venies i com vas pedalar.
Jordi Bosch, el premi al biker més pacient, més atent de la jornada, que va sempre cuidar, amb d'altres sí, però la teva funció agrupadora, de 10/10, pel que des de The Great Escape MTB, aquesta difícil tasca de rodar el vuitanta per cent del temps darrera evitant que cap biker del grup es perdi,
mereix una puntuació repeteixo de 10/10.
Mentre pedalàvem dos reporters sensacionals, en Narcís i en Moli, el primer via imatges, el segon també, però també de vídeo, i tant que sí, a tots dos premi als reporters de la jornada, és un bé preuat poder disposar d'imatges com les que ens heu proporcionat de la Montgrinada, de 10/10.
Al biker més elegant, premi al biker més elegant de la Montgrinada per en Jordi Pallí, i mira que jo no sóc d'equipaments tipus Team, ni d'equipaments marcats per la publicitat, ni pels dels clubs ciclistes, però el conjunt equipament biker-bike format per en Jordi i la seva inseparable Pivot, és un referent, sí, sí un referent.
"Menció" especial als mitjons d'en Narcís.
També a tots els esquena pelats, a tots de 10/10.
Quin espai per dutxar-nos després de la sortida, de 10/10.
Com les converses, entre rialles, i mes rialles, i més rialles.
Els cotxes a un recinte privat, tancats i vigilats per a poder dinar sense patiments per les bikes, i com a cloenda, com a cloenda, un dinar, pel lloc, amb exquisida selecció del lloc, pel menú, amb una acurada tria dels plats, per la companyia, que fa que després d'una bona pedalada, tingui com a resultat final de la jornada un dinar d'excepció, d'excepció, senzillament impecable, ho tornaré a dir, senzillament impecable.
Post sortida, després d'una bona dutxa la sensació també sempre és molt bona.
Dies del millor MTB.
Post Montgrinada.
A les set tocades del matí 9ºC al pati de casa.
11ºC a la platja.
Post crònica Montgrinada.
Han passat les hores de la crònica de la Montgrinada, i les sensacions són rares.
Bé, ja passaran, com tot, o no.
Un dia avui amb una llum càlida, molt càlida.
Comença una nova jornada, mentre sonen les vuit al campanar.
La primera conversa d'aquest matí, la crònica de la Montgrinada, la resta fins ara, SSEC 2012, SSEC 2012, SSEC 2012.
11ºC a la platja.
Post crònica Montgrinada.
Han passat les hores de la crònica de la Montgrinada, i les sensacions són rares.
Bé, ja passaran, com tot, o no.
Un dia avui amb una llum càlida, molt càlida.
Comença una nova jornada, mentre sonen les vuit al campanar.
La primera conversa d'aquest matí, la crònica de la Montgrinada, la resta fins ara, SSEC 2012, SSEC 2012, SSEC 2012.
dimarts, de març 13, 2012
Montgrinada.
Aquesta nit tindrem Montgrinada.
La tinc tancada, a punt per finalitzar la baixada de les imatges.
Si no tinc temps de baixar-les totes la posaré i ja aniré afegint les imatges a la matinada, o demà.
MTB, MTB, MTB.
Quins nervis, quins nervis.
Marxem a pedalar, mtb, mtb, mtb.
La tinc tancada, a punt per finalitzar la baixada de les imatges.
Si no tinc temps de baixar-les totes la posaré i ja aniré afegint les imatges a la matinada, o demà.
MTB, MTB, MTB.
Quins nervis, quins nervis.
Marxem a pedalar, mtb, mtb, mtb.
dilluns, de març 05, 2012
Montgrinada: Quan l'aventura et relaxa. Part I de II.
És el mot que em mancava per a començar a passar a lletres el doll de pensaments que des de la setmana passada volten pel meu cap, el mot és relaxació.
El perquè d'aquesta relaxació no el sé, certament que no, però acceptar una proposta d'estada a Verges per part d'en Jordi, poder ser-hi un dia abans de la Montgrinada, per a mi ha generat aquesta sensació, relaxació.
Que amb el pas dels dies, mentre s'acosta l'hora de pujar cap a Verges, les ganes de ser-hi augmenten, i augmenten, i augmenten, aquesta sensació és de per si mateixa ja una sensació que no té preu.
El dia abans, a la nit abans de marxar, vaig canviar la forquilla, el disc de fre davanter i les pistes de direcció. De la Vicious de 470 a la de 438 mm. del disc Shimano XTR de 160 mm. al de 180 mm. i de la CC 110 a la CK Sotto Voce.
Les ganes de poder gaudir fa que baixar a fer aquests canvis rodin sols, com va ser un altre cop en aquesta ocasió.
Preparar l'equipament, decidir quin serà aquest, portar diferents opcions per si el temps no és el què ens pensàvem passa a ser el motiu de conversa número u.
La roba de carrer no, en cap cas. Aquesta la tenim clara.
Pel què fa referència a la roba de MTB, una aposta clara, equipament per la calor, en cap cas pel fred, en cap cas.
Pel que fa referència al menjar, també molt clar, de fet no se'n va ni parlar, portaríem l'entrepà per esmorzar i res més, i res més. I aquest decidim que el comprarem una estona abans de sortir pel fet que no sortim a primera hora si no a les nou del matí.
Carreguem les bikes a la VW, els equipaments de bike i els de carrer, portem dues bosses d'esport, la més grossa amb els equipaments de bike, la més petita amb la roba de carrer. A part de les bosses amb les sabatilles i cascs, i les dues caixes amb el kit d'eines.
Marxem equipats de bike, calçats amb les Crocs d'hivern, és un calçat que ens va bé per abans de pedalar i per després de pedalar.
L'equipament que portem ja és el de les jornades de primavera-estiu, pirates, mallots i guants d'estiu, mitjons de tardor, jaqueta Lite jo, armilla de tardor, no Lite, la Betty.
Cal tenir present que tot just estavem encarant el matí de dissabte, no el de diumenge, en cap cas.
L'arrancada del dia va ser sensacional, l'anada a Verges a on ens espera en Jordi per a fer una primera pedalada plena de bones sensacions, també amb una mica d'incògnita, pel fet que no és una zona estranya per a mi, i tant que no, però com seran les sensacions en ser-hi sí que em té intrigat, encuriosit, i tant que sí.
El fet de saber que la sortida del matí donarà pas a una jornada molt tranquil.la a Verges, em té captivat, el fet de saber que aquesta primera sortida és l'entrada d'una segona aventura diumenge em fa sentir d'allò més bé.
Va ser un arribar i moldre, perquè l'aparcament de la VW a dos metre del portal de casa d'en Jordi, i la VW va estar descansant a aquest lloc fins diumenge al matí.
Va ser aturar la T5 mirar pel retrovisor i veure a en Jordi descarregant la seva Pivot, equipat impecable, les salutacions plenes de cordialitat, de ganes de passar-ho bé, un fet a remarcar, en Jordi té un jardí dins de la seva mini transporter, que pràctica, que pràctica, sí, sí, i fins i tot hi porta un mini camp de gespa perquè les seves bikes estiguin sempre entre senders, sensacional.
Deixem les bossesa casa seva, i coincidim amb la mare d'en Jordi, i d'aquí coincidim amb l'Eduard un biker que fa una pila d'anys que pedala per aquestes contrades, els cinc ens assentem a taula i degustem un bon cafè, coca de Vallromanes, i xocolata, d'aquí després de moltes converses i moltes rialles anem directes a pedalar.
No sé com ho fem, però la conversa animada mentre fèiem un petit esmorzar continua mentre pedalem, l'Eduard, en Jordi, la Betty i jo mateix, no parem de conversar, de tot i per tot, és evident que hi ha moltes ganes de compartir i això amics meus és clau perquè una sortida tingui el to de les millors sortides.
Nosaltres som lluny de casa, sí, sí per a mi, Verges és molt lluny de casa, quan vaig a Irlanda com ho veig? no hi penso, hi vaig gaudeixo de tot i torno cap al niu, un cop sóc a casa miro enrere uns segons, i segueixo amb el meu dia a dia més quotidià.
Ser a Verges entre persones tan acollidores és una sensació excel.lent, d'exel.lència, pel fet que les bones sensacions no tenen preu, i mentre va durar la sortida, ja us avanço que el cap de setmana les sensacions totes, i van ser molt contradictòries, totes però van ser entranyables, molt.
Mentre pedalem, coneixem a l'Eduard, a en Jordi no, perquè no sé perquè és com si ja ens conaixéssim de fa anys.
Aquest biker, l'Eduard ens transmet molta confiança, pel què diu, per com ho diu, coincidirem en properes ocasions amb ell, de ben segur i si no tot això que hem compartit i tant que sí.
La ruta que fem pedalant és sensacional, ni un sol tram ens posa en cap risc, a l'inrevés, sempre per senders, pistes, tots més que interessants, un entre tots em deixa aturat, el que va de Colomers, per darrera del dipòsit, a partir d'aquí la sortida per a mi agafa un altre to, pel fet que aquest tram el tinc molt present d'haver-lo fet amb els dos germans Amagat, i concretament al vagó de cua protegit per darrera tancant el grup amb en Carles, i això no estava previst, en cap cas.
La Betty em comenta si estic bé, i tant que sí, m'agrada, em fa sentir bé, tenir present a persones que ja no hi són, és una manera silenciosa de rendir-los un sentit homenatge, i això el de fer-ho, sempre que passa no ho evito, és una forma de reviure a aquestes persones que avui no són amb nosaltres.
La tornada cap a Verges entre rialles i aquesta sensació que us he esmentat, sempre però entre el millor sentir, l'Eduard i en Jordi, ens fan sentir com a casa, bé millor fins i tot, perquè no recordo de coincidir a la nostra zona amb cap biker, de fet des del dia de la sortida amb l'Oriol que no ho fem, i a aquell dia nosaltres érem els amfitrions no pas ell, per tant nosaltres els teníem que cuidar no pas ell a nosaltres.
A la tornada passem per una vall sensacional, és un pas per carretera, a on en Jordi ens esmenta que li agrada sempre fer un tram tipus com aquest quan acaba la sortida, l'entorn d'aquest tram és encisador, certament.
Un cop a Verges cada biker fa el seu tram, ens acomiadem de l'Eduard, d'en Jordi, la mare d'en Jordi marxa a dinar, nosaltres ens dutxem i anem a dinar al restaurant que ens ha indicat en Jordi.
El dinar ens va d'allò més bé, i després de dinar anem a la plaça de Verges a fer el cafè, mandragem asseguts a la plaça assaborint el cafè de després de dinar, fins que el sol ens deixa, i el fred, lleuger arriba i ens marca que hora de desfer el camí fet, que és quan tornem cap a casa d'en Jordi, bé, millor dit cap a casa de la seva mare, entrem i ens estem assentats, aturats a la part superior de la casa, a l'estudi, descansant, el què fem és estar una mica, bé una mica no, totalment relaxats entre el silenci més acalaparador, preuadament embolcallador.
Després d'un silenci pausat, que ens manté totalment en un estat de semi inconciència, arriba la mastressa de la casa, la mare d'en Jordi, ens enfresquem amb un doll de converses, que entre l'arribada d'en Jordi, la posada en marxa del sopar, i el després de sopar, entrem a la mitja nit, amb un bon vi, bona carn i millor botifarra a la brasa, i encara millors torrades amb pa amb tomàquet, anem de pet al llit, que la propera jornada serà de pedalar d'allò més i per fer-ho hem de descansar.
Dormim amb neguit, ens espera una jornada emocionant, molt emocionant, mtb, mtb, mtb. L'entrada a les prèvies de la Montgrinada de 10/10.
Ens acomiadem a la mitja nit de dissabte de la mare d'en Jordi, perquè ja no coincidirem diumenge, després de la Montginada farem camí directes cap a casa.
Passada la nit, ens llevem molt d'hora, molt d'hora aquest cop sí, perquè estem a punt de passar l'estreta línia de, a punt de ser, per ser-hi del tot a dintre, però aquesta ja forma part de la propera crònica.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta sortida de dissabte, no sé perquè, però ara passada una setmana tocada, em diu una cosa molt clara, mtb, mtb, mtb.
El perquè d'aquesta relaxació no el sé, certament que no, però acceptar una proposta d'estada a Verges per part d'en Jordi, poder ser-hi un dia abans de la Montgrinada, per a mi ha generat aquesta sensació, relaxació.
Que amb el pas dels dies, mentre s'acosta l'hora de pujar cap a Verges, les ganes de ser-hi augmenten, i augmenten, i augmenten, aquesta sensació és de per si mateixa ja una sensació que no té preu.
El dia abans, a la nit abans de marxar, vaig canviar la forquilla, el disc de fre davanter i les pistes de direcció. De la Vicious de 470 a la de 438 mm. del disc Shimano XTR de 160 mm. al de 180 mm. i de la CC 110 a la CK Sotto Voce.
Les ganes de poder gaudir fa que baixar a fer aquests canvis rodin sols, com va ser un altre cop en aquesta ocasió.
Preparar l'equipament, decidir quin serà aquest, portar diferents opcions per si el temps no és el què ens pensàvem passa a ser el motiu de conversa número u.
La roba de carrer no, en cap cas. Aquesta la tenim clara.
Pel què fa referència a la roba de MTB, una aposta clara, equipament per la calor, en cap cas pel fred, en cap cas.
Pel que fa referència al menjar, també molt clar, de fet no se'n va ni parlar, portaríem l'entrepà per esmorzar i res més, i res més. I aquest decidim que el comprarem una estona abans de sortir pel fet que no sortim a primera hora si no a les nou del matí.
Carreguem les bikes a la VW, els equipaments de bike i els de carrer, portem dues bosses d'esport, la més grossa amb els equipaments de bike, la més petita amb la roba de carrer. A part de les bosses amb les sabatilles i cascs, i les dues caixes amb el kit d'eines.
Marxem equipats de bike, calçats amb les Crocs d'hivern, és un calçat que ens va bé per abans de pedalar i per després de pedalar.
L'equipament que portem ja és el de les jornades de primavera-estiu, pirates, mallots i guants d'estiu, mitjons de tardor, jaqueta Lite jo, armilla de tardor, no Lite, la Betty.
Cal tenir present que tot just estavem encarant el matí de dissabte, no el de diumenge, en cap cas.
L'arrancada del dia va ser sensacional, l'anada a Verges a on ens espera en Jordi per a fer una primera pedalada plena de bones sensacions, també amb una mica d'incògnita, pel fet que no és una zona estranya per a mi, i tant que no, però com seran les sensacions en ser-hi sí que em té intrigat, encuriosit, i tant que sí.
El fet de saber que la sortida del matí donarà pas a una jornada molt tranquil.la a Verges, em té captivat, el fet de saber que aquesta primera sortida és l'entrada d'una segona aventura diumenge em fa sentir d'allò més bé.
Va ser un arribar i moldre, perquè l'aparcament de la VW a dos metre del portal de casa d'en Jordi, i la VW va estar descansant a aquest lloc fins diumenge al matí.
Va ser aturar la T5 mirar pel retrovisor i veure a en Jordi descarregant la seva Pivot, equipat impecable, les salutacions plenes de cordialitat, de ganes de passar-ho bé, un fet a remarcar, en Jordi té un jardí dins de la seva mini transporter, que pràctica, que pràctica, sí, sí, i fins i tot hi porta un mini camp de gespa perquè les seves bikes estiguin sempre entre senders, sensacional.
Deixem les bossesa casa seva, i coincidim amb la mare d'en Jordi, i d'aquí coincidim amb l'Eduard un biker que fa una pila d'anys que pedala per aquestes contrades, els cinc ens assentem a taula i degustem un bon cafè, coca de Vallromanes, i xocolata, d'aquí després de moltes converses i moltes rialles anem directes a pedalar.
No sé com ho fem, però la conversa animada mentre fèiem un petit esmorzar continua mentre pedalem, l'Eduard, en Jordi, la Betty i jo mateix, no parem de conversar, de tot i per tot, és evident que hi ha moltes ganes de compartir i això amics meus és clau perquè una sortida tingui el to de les millors sortides.
Nosaltres som lluny de casa, sí, sí per a mi, Verges és molt lluny de casa, quan vaig a Irlanda com ho veig? no hi penso, hi vaig gaudeixo de tot i torno cap al niu, un cop sóc a casa miro enrere uns segons, i segueixo amb el meu dia a dia més quotidià.
Ser a Verges entre persones tan acollidores és una sensació excel.lent, d'exel.lència, pel fet que les bones sensacions no tenen preu, i mentre va durar la sortida, ja us avanço que el cap de setmana les sensacions totes, i van ser molt contradictòries, totes però van ser entranyables, molt.
Mentre pedalem, coneixem a l'Eduard, a en Jordi no, perquè no sé perquè és com si ja ens conaixéssim de fa anys.
Aquest biker, l'Eduard ens transmet molta confiança, pel què diu, per com ho diu, coincidirem en properes ocasions amb ell, de ben segur i si no tot això que hem compartit i tant que sí.
La ruta que fem pedalant és sensacional, ni un sol tram ens posa en cap risc, a l'inrevés, sempre per senders, pistes, tots més que interessants, un entre tots em deixa aturat, el que va de Colomers, per darrera del dipòsit, a partir d'aquí la sortida per a mi agafa un altre to, pel fet que aquest tram el tinc molt present d'haver-lo fet amb els dos germans Amagat, i concretament al vagó de cua protegit per darrera tancant el grup amb en Carles, i això no estava previst, en cap cas.
La Betty em comenta si estic bé, i tant que sí, m'agrada, em fa sentir bé, tenir present a persones que ja no hi són, és una manera silenciosa de rendir-los un sentit homenatge, i això el de fer-ho, sempre que passa no ho evito, és una forma de reviure a aquestes persones que avui no són amb nosaltres.
La tornada cap a Verges entre rialles i aquesta sensació que us he esmentat, sempre però entre el millor sentir, l'Eduard i en Jordi, ens fan sentir com a casa, bé millor fins i tot, perquè no recordo de coincidir a la nostra zona amb cap biker, de fet des del dia de la sortida amb l'Oriol que no ho fem, i a aquell dia nosaltres érem els amfitrions no pas ell, per tant nosaltres els teníem que cuidar no pas ell a nosaltres.
A la tornada passem per una vall sensacional, és un pas per carretera, a on en Jordi ens esmenta que li agrada sempre fer un tram tipus com aquest quan acaba la sortida, l'entorn d'aquest tram és encisador, certament.
Un cop a Verges cada biker fa el seu tram, ens acomiadem de l'Eduard, d'en Jordi, la mare d'en Jordi marxa a dinar, nosaltres ens dutxem i anem a dinar al restaurant que ens ha indicat en Jordi.
El dinar ens va d'allò més bé, i després de dinar anem a la plaça de Verges a fer el cafè, mandragem asseguts a la plaça assaborint el cafè de després de dinar, fins que el sol ens deixa, i el fred, lleuger arriba i ens marca que hora de desfer el camí fet, que és quan tornem cap a casa d'en Jordi, bé, millor dit cap a casa de la seva mare, entrem i ens estem assentats, aturats a la part superior de la casa, a l'estudi, descansant, el què fem és estar una mica, bé una mica no, totalment relaxats entre el silenci més acalaparador, preuadament embolcallador.
Després d'un silenci pausat, que ens manté totalment en un estat de semi inconciència, arriba la mastressa de la casa, la mare d'en Jordi, ens enfresquem amb un doll de converses, que entre l'arribada d'en Jordi, la posada en marxa del sopar, i el després de sopar, entrem a la mitja nit, amb un bon vi, bona carn i millor botifarra a la brasa, i encara millors torrades amb pa amb tomàquet, anem de pet al llit, que la propera jornada serà de pedalar d'allò més i per fer-ho hem de descansar.
Dormim amb neguit, ens espera una jornada emocionant, molt emocionant, mtb, mtb, mtb. L'entrada a les prèvies de la Montgrinada de 10/10.
Ens acomiadem a la mitja nit de dissabte de la mare d'en Jordi, perquè ja no coincidirem diumenge, després de la Montginada farem camí directes cap a casa.
Passada la nit, ens llevem molt d'hora, molt d'hora aquest cop sí, perquè estem a punt de passar l'estreta línia de, a punt de ser, per ser-hi del tot a dintre, però aquesta ja forma part de la propera crònica.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta sortida de dissabte, no sé perquè, però ara passada una setmana tocada, em diu una cosa molt clara, mtb, mtb, mtb.
dijous, de març 01, 2012
Entretingut amb el paissatge.
És així, la crònica camina, però molt lentament.
Vaig a aixecar el peu de l'accelerador de la crònica de la Montgrinada, em fa sentir bé atuar-me una estona.
Una aventura com aquesta es mereix d'un tram per fer la crònica, i aquest tram com a la Tramunbike, té per a mi una component de reflexió que pesa, així que ja us avanço que encara no he arribat a pujar a la VW per anar direcció a Verges, com sona, així de planer, així de senzill.
Les lletres que hi han d'anar les tinc clares, no però les que podem anar-hi passats aquests primers dies, perquè la reflexió va més enllà de la pedalada, i tant que sí, i per tant vull que dins del cabàs de la crònica de la Montgrinada hi tinguin cabuda les millors d'entre totes, no pas totes, però és que tan mateix una aventura ja és això, gaudir-la abans, mentre i després, si la crònica ja estes posada al Blog ja seria passat, oi?
El passat el tenim tots però aquest ho és, passa a ser-ho quan li toca, nosaltres decidim que això sigui així, sí, sí nosaltres. La Montgrinada, per a lagranevasio avui encara és present, fins i tot puc afirmar avui que és encara futur.
Un punt de moltes sensacions aquest i no per l'alçada, mtb, mtb, mtb.
Pel fet que per aquest sender, el que hi ha darrera d'aquest punt una conversa sempre em ve al cap, "vols passar deia jo, i la contesta, no no, vaig perfecte darrera teu, hem vingut a passar-ho bé...", un bon amic, un bon amic, al cel sigui, renoi, quantes sensacions, quantes sensacions.
MTB, MTB, MTB.
Vaig a aixecar el peu de l'accelerador de la crònica de la Montgrinada, em fa sentir bé atuar-me una estona.
Una aventura com aquesta es mereix d'un tram per fer la crònica, i aquest tram com a la Tramunbike, té per a mi una component de reflexió que pesa, així que ja us avanço que encara no he arribat a pujar a la VW per anar direcció a Verges, com sona, així de planer, així de senzill.
Les lletres que hi han d'anar les tinc clares, no però les que podem anar-hi passats aquests primers dies, perquè la reflexió va més enllà de la pedalada, i tant que sí, i per tant vull que dins del cabàs de la crònica de la Montgrinada hi tinguin cabuda les millors d'entre totes, no pas totes, però és que tan mateix una aventura ja és això, gaudir-la abans, mentre i després, si la crònica ja estes posada al Blog ja seria passat, oi?
El passat el tenim tots però aquest ho és, passa a ser-ho quan li toca, nosaltres decidim que això sigui així, sí, sí nosaltres. La Montgrinada, per a lagranevasio avui encara és present, fins i tot puc afirmar avui que és encara futur.
Un punt de moltes sensacions aquest i no per l'alçada, mtb, mtb, mtb.
Pel fet que per aquest sender, el que hi ha darrera d'aquest punt una conversa sempre em ve al cap, "vols passar deia jo, i la contesta, no no, vaig perfecte darrera teu, hem vingut a passar-ho bé...", un bon amic, un bon amic, al cel sigui, renoi, quantes sensacions, quantes sensacions.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de febrer 29, 2012
Long, long time.
Molt, i molt, i molt extensa, la crònica d'aquest cap de setmana.
De mentre faig la crònica de la Montgrinada, com que implica cert temps, penso en altres aspectes del Blog, un, entre molts, el de la imatge de la portada, el vaig a canviar.
Mentre cercava una imatge de la Betty concreta, he llegit la crònica de la SSWC 2011, renoi, renoi, renoi, com he gaudit de la lectura de l'aventura a Irlanda, al final he deixat de banda la recerca de la imatge i he tornat a la crònica de la Montgrinada.
Vull dir-vos que si la tinc acabada abans de dos quarts de deu de la nit, cada dia des de fa unes setmanes publico a la mateixa hora de la nit, la posaré i si no ja serà per demà a la mateixa hora.
Ho faig així perquè crec que amb una bona cola d'en Xavi des de South Carolina a la nit es llegeix molt millor.
Temps era temps, i el meu està passant, el passem junts?
MTB, MTB, MTB.
Marxo a dinar, anem a dinar, a la tarda seguim, mtb, mtb, mtb.
Molt bones sensacions, el fet de compartir les aventures de MTB a aquest espai, les millors sensacions. Un plaer poder fer-ho, un privilegi interessant, i tant que sí.
De mentre faig la crònica de la Montgrinada, com que implica cert temps, penso en altres aspectes del Blog, un, entre molts, el de la imatge de la portada, el vaig a canviar.
Mentre cercava una imatge de la Betty concreta, he llegit la crònica de la SSWC 2011, renoi, renoi, renoi, com he gaudit de la lectura de l'aventura a Irlanda, al final he deixat de banda la recerca de la imatge i he tornat a la crònica de la Montgrinada.
Vull dir-vos que si la tinc acabada abans de dos quarts de deu de la nit, cada dia des de fa unes setmanes publico a la mateixa hora de la nit, la posaré i si no ja serà per demà a la mateixa hora.
Ho faig així perquè crec que amb una bona cola d'en Xavi des de South Carolina a la nit es llegeix molt millor.
Temps era temps, i el meu està passant, el passem junts?
MTB, MTB, MTB.
Marxo a dinar, anem a dinar, a la tarda seguim, mtb, mtb, mtb.
Molt bones sensacions, el fet de compartir les aventures de MTB a aquest espai, les millors sensacions. Un plaer poder fer-ho, un privilegi interessant, i tant que sí.
Motors en marxa.
Al pati de casa a les set del matí 5ºC.
Passada la Roca del Vallès, 2ºC.
Encara ara mentre escric tinc la sensació, lleugera això sí, del fred d'ahir pedalant pel Montalt.
Avui he d'enllestir la crònica de la Montgrinada, mtb, mtb, mtb.
Curiós perquè, el divendres passat, ja tenia nervis per la sortida de diumenge, i avui tinc nervis de pensar que estaré un altre cop rememorant l'aventura d'aquest cap de setmana.
MTB, MTB, MTB.
Passada la Roca del Vallès, 2ºC.
Encara ara mentre escric tinc la sensació, lleugera això sí, del fred d'ahir pedalant pel Montalt.
Avui he d'enllestir la crònica de la Montgrinada, mtb, mtb, mtb.
Curiós perquè, el divendres passat, ja tenia nervis per la sortida de diumenge, i avui tinc nervis de pensar que estaré un altre cop rememorant l'aventura d'aquest cap de setmana.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de febrer 28, 2012
Preparant-la.
Ara tot just sóc a la selecció de les imatges.
Aquesta no hi serà, una réplica del Pla de La Calma a la Montgrinada.
Demà, de fet avui miraré de finalitzar-la.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta no hi serà, una réplica del Pla de La Calma a la Montgrinada.
Demà, de fet avui miraré de finalitzar-la.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, de febrer 27, 2012
Matí de Febrer.
8ºC al patí de casa a les set tocades del matí.
10ºC a Mataró.
3ºC a la Roca del Vallès.
Avui no em fa mal res, mtb, mtb, mtb.
Prepararé la crònica de la Montgrinada d'aquest cap de setmana.
Fa vint anys passava els caps de setmana a Corçà.
Entre els vint, i el quinze de sota vaig també passar algunes jornades entranyables a Colomers.
Fa quinze anys vaig viure, sí, sí viure a Platja d'Aro uns mesos, de l'abril al novembre, i vaig estar sempre dia sí dia també a Palamós, que a diferència del primer hi vaig descobrir aquest Baix Empordà a on les persones viuen a on són. Vull dir que al 1.998 Platja d'Aro era un desert si el comparaves amb Palamós, i tant que sí, ara crec que això ha d'haver canviat, és una sensació, res més.
Fa uns dos anys tocats, vaig viure moltes aventures de bike des de Bordils i tant que sí, i des de Girona, a on vaig descobrir aquestes dues localitats que les persones d'aquestes zones pedalen diferent, molt diferent, són, a dalt de la bike, durs com pedres, i ràpids com llamps.
Des de fa un any que Salt és la meva segona residència del MTB més radical, sí, sí Salt, i de fet des de Salt el salt al Baix Empordà està essent el "salt".
A mi el casc antic de Girona, ja de petit amb els pares, des de molt menut, i d'això fa una pila d'anys que en vaig quedar encisat, és veritat que de totes les persones que hi he conegut fins avui, únicament dues, de quan jo caminava agafat de la mà del pare, al cel sigui, jo veia al pare des de baix, el mirava i pensava, "que alt que és el meu pare", fins avui únicament dues tenen la meva edat, o són un xic més grans que jo, que hi tingui relació, una en Narcís de BO, de la meva edat, le segon en Carles, al cel sigui, la resta quan jo caminava amb l'home més alt del món, o això pensava jo, el meu pare, al cel sigui, la resta encara no havien nascut, curiós aquest pensament avui al matí d'un dilluns de febrer del 2012, passades unes hores d'aquesta estada a Verges.
Ara a Verges hi hem descobert a un genet, perquè no és un biker, que també, és un genet, en Jordi, que fa honor a aquesta hospitalitat tan pròpia del Baix Empordà.
Ara passats aquests anys he tornat a passar un cap de setmana al Baix Empordà, a Verges.
Ja no recordava les sensacions tan però tan diferents que es respiren al Baix Empordà.
MTB, MTB, MTB.
Crònica de la Motgrinada.
Coming Soon.
10ºC a Mataró.
3ºC a la Roca del Vallès.
Avui no em fa mal res, mtb, mtb, mtb.
Prepararé la crònica de la Montgrinada d'aquest cap de setmana.
Fa vint anys passava els caps de setmana a Corçà.
Entre els vint, i el quinze de sota vaig també passar algunes jornades entranyables a Colomers.
Fa quinze anys vaig viure, sí, sí viure a Platja d'Aro uns mesos, de l'abril al novembre, i vaig estar sempre dia sí dia també a Palamós, que a diferència del primer hi vaig descobrir aquest Baix Empordà a on les persones viuen a on són. Vull dir que al 1.998 Platja d'Aro era un desert si el comparaves amb Palamós, i tant que sí, ara crec que això ha d'haver canviat, és una sensació, res més.
Fa uns dos anys tocats, vaig viure moltes aventures de bike des de Bordils i tant que sí, i des de Girona, a on vaig descobrir aquestes dues localitats que les persones d'aquestes zones pedalen diferent, molt diferent, són, a dalt de la bike, durs com pedres, i ràpids com llamps.
Des de fa un any que Salt és la meva segona residència del MTB més radical, sí, sí Salt, i de fet des de Salt el salt al Baix Empordà està essent el "salt".
A mi el casc antic de Girona, ja de petit amb els pares, des de molt menut, i d'això fa una pila d'anys que en vaig quedar encisat, és veritat que de totes les persones que hi he conegut fins avui, únicament dues, de quan jo caminava agafat de la mà del pare, al cel sigui, jo veia al pare des de baix, el mirava i pensava, "que alt que és el meu pare", fins avui únicament dues tenen la meva edat, o són un xic més grans que jo, que hi tingui relació, una en Narcís de BO, de la meva edat, le segon en Carles, al cel sigui, la resta quan jo caminava amb l'home més alt del món, o això pensava jo, el meu pare, al cel sigui, la resta encara no havien nascut, curiós aquest pensament avui al matí d'un dilluns de febrer del 2012, passades unes hores d'aquesta estada a Verges.
Ara a Verges hi hem descobert a un genet, perquè no és un biker, que també, és un genet, en Jordi, que fa honor a aquesta hospitalitat tan pròpia del Baix Empordà.
Ara passats aquests anys he tornat a passar un cap de setmana al Baix Empordà, a Verges.
Ja no recordava les sensacions tan però tan diferents que es respiren al Baix Empordà.
MTB, MTB, MTB.
Crònica de la Motgrinada.
Coming Soon.
dijous, de febrer 23, 2012
Dia BO, propera Montgrinada.
A les set del matí a casa a 10ºC, al pati, a Argentona direcció a Granollers a 4ºC. Passat el tunel a 2ºC, a La Roca a 0ºC, ara ja -1ºC, ara ja -2ºC.
12ºC de diferència del Vallès Oriental a casa, per això som a on som, i per una sèrie de petits detalls més que un dia us exposaré.
Un inici de dia emocionant, més que emocionant, jo diria que tan actiu que fins i tot les parets de casa es mouen per generar cada dia un nou espai. Aquesta darrera afirmació té futur, molt.
Un inici de dia interessant, i més que ho serà.
Tenim sort o tenim ganes de tenir-la, mtb, mtb, mtb.
Cap de setmana al Baix Empordà, la Montgrinada camina i com camina, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Segur que soparem amb en Lluís, segur.
12ºC de diferència del Vallès Oriental a casa, per això som a on som, i per una sèrie de petits detalls més que un dia us exposaré.
Un inici de dia emocionant, més que emocionant, jo diria que tan actiu que fins i tot les parets de casa es mouen per generar cada dia un nou espai. Aquesta darrera afirmació té futur, molt.
Un inici de dia interessant, i més que ho serà.
Tenim sort o tenim ganes de tenir-la, mtb, mtb, mtb.
Cap de setmana al Baix Empordà, la Montgrinada camina i com camina, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Segur que soparem amb en Lluís, segur.
dimecres, de febrer 22, 2012
2a hora.
Una arrancada de dia amb aquest dia, amb aquest sol, és senzillament de 10/10.
Un dia de treball, sí, també ho pot ser de MTB, oi que sí? perquè el dia té moltes hores, avui laborable, per a fer molta feina, sí, i també per a poder disposar d'aquesta hora ben tocada per a sortir a pedalar, mtb, mtb, mtb.
Dia emocionant i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Un dia de treball, sí, també ho pot ser de MTB, oi que sí? perquè el dia té moltes hores, avui laborable, per a fer molta feina, sí, i també per a poder disposar d'aquesta hora ben tocada per a sortir a pedalar, mtb, mtb, mtb.
Dia emocionant i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)