Montgrinada

Demà tenim Montgrinada, de la mà d'en Jordi Pallí.

L'any passat ja hi vàrem anar. I va ser una gran aventura, i no únicament la sortida, el poder estar a Verges de la mà d'en Jordi, va ser una memorable experiència, de les millors, millor dit,  la millor, del grup de les millors, sense cap mena de dubte.

Avui comença aquesta aventura, a on pels refredats de casa, que ens han portat a no sortir del voltant de casa, millor dit a sortir únicament jo. Per aquests referents el pensament era, anar al dinar de després de la sortida, però ara propers a l'inici de la Montgrinada, el pensament és, demà pedalarem.

Les bikes a punt, sí senyor, bé a punt, la meva després d'atacar el tema del soroll, vaig desmuntar rodes, eixos d'aquestes, revisar els discs CL, revisar la caixa de pedalier, no l'EBB, certament, revisar els torniols de fixació del plat, tornar a posar greix als coixinets del BB, i la bike seguia fent soroll, i sense fer gens de força, era un clic constant, i jo tenia clar que no repetiria sortida amb aquest soroll, i no únicament per ser molest, que també, si no perquè no em donava la sensació de després de mesos, anys,  de construir i construir, d'evolucionar la concepció de cada component, hi ha components que els tenia guardats des del 2003, la tija per posar un exemple, sempre havia pensat que tenia que ser aquesta, la potència que tants cops he exposat a aquest espai que tenia dubtes sobre si la Syntace o no, i que fa anys que porto, ara ha ha quedat definida, que bé, i el manillar, estava bé el Moots certament, ara però sóc a on volia ser vers a aquesta component. Queda com sempre, comentat cada cert temps al Blog, rodes i frens per definir, però el prisma ara és molt diferent, i per tant la visió també ha canviat, necessito una proposta una mica més agressiva, per no dir molt més, deixar enrere la conicitat, té, implica revisar les propostes establertes, no voler sortir a rodar amb aquest soroll, la frase que ho definiria, seria,  ara no toca.

Em sento President, a no, que sóc President. Tot i que aquest càrrec ja s'acosta a la seva fi. podria ser però que no, perquè de fet, aleshores President ja ho seré sempre, ja no vigent certament, però sí que ho seré, certament.

Finalment el soroll venia de la manca de greix de la rosca del pedal dret, i no perquè no en tingués, si no perquè no en tenia suficient, els Egg Beater amb els meves bieles XTR del 2003 tenen a les primeres fileres, crec que de la biela, no del pedal, un joc notable, i cal cuidar aquest detall, amb un pel més de greix, per la rutina de muntar i desmuntar components, i que des de ja fa una pila de mesos que excepte els temes més peluts els fa en Narcís, la resta tot són components que torno a  mantenir jo i per tant, temes com el greix a tija/ST, a direcció/HT, BB, pedals/bieles, sempre estan el dia, ja em costa més el manteniment que us vaig posar dels Egg Beater, sí, però vull dir que aquesta rutina va fer que no tornés a posar greix a les rosques dels Egg Baeter de la Vicious amb les bieles Race Face Deus XC Single Speed originals d'aquesta mateixa bike.

I no els torno a fer jo aquests manteniment perquè en Narcís no em cuidi com sempre, si no perquè per la feina dels despatx no tinc el temps lliure que tenia fa uns mesos, a on podia gaudir dels dijous al sol de BO, ara aquests ja no els disposo, i per tant tampoc la bike visita regularment les precises mans d'en Narcís.

Després d'un temps en ve un altre, i amb més feina a casa, Salt queda més lluny. Vull dir que les dues hores tocades que tenia per anar i tornar ara són les que faig de pedalada per darrera de casa, és a dir, amb el temps d'anar-hi,  de casa a Salt i tornar, des de darrera de casa ja he fet tota la bike de la jornada, i la resta treball, treball, i més treball, que ja està més que bé, i tant que sí.

Tornarà a venir el temps de tenir temps, aleshores també és veritat que des de fa uns mesos que el pati de casa és també el pati dels amics single speed amb les que hem coincidit d'arreu d'Europa, als darrers tres anys, i que després d'aquests darrers mesos de compartir taula a una pila de sopar memorables, és veritat que ara l'avió entra a ser el nostre transport, no la VW, que també, però és que l'avió séstà imposant per econòmic, i per aquest motiu aquest patí ha passat a ser un pati molt gran. UK, Itàlia, Irlanda, França, Canberra tots han passat per casa, i per tan nosaltres hem de fer el mateix, de fet ja ho estem fent des del 2010.

Demà estaré en condicions de fer un altre test, la revisió de dotze anys a sobre la taula, així de planer, així de senzill.

L'evolució, té això, molts cops quan t'equivoques, has d'acceptar això, que t'equivoques, cada dia m'equivoco, i no únicament en la proporció dels cops que m'adono que m'equivoco, si no que hi he de sumar un percentatge elevat per totes les vegades que no me n'adono, que segur que són moltes, però no ho és,  una equivocació vull dir,  haver esperat a sortir avui,  a que surtis el sol, en cap cas, ara de mantenir-se aquest,  hi haurà sortida de bike i tant que sí, entre senders únicament enfarinats. Però a on el to de la sortida serà realment diferent, realment diferent.

El Montalt aquest matí. 

Fa un sol que crida a agafar la bike, quan torni, deixar la meva impecable, carregar les dues bikes, The White Team? i directes a Verges.

Anem a pedalar ara que el patí és blanc i el sol brilla amb molta però molta intensitat?

Dies de Single Speed.