Mirant de tancar els ulls, no és fàcil. L'emoció per l'aventura de demà no deixa que això sigui així.
Tot a punt, i tant que sí.
Avui rodant pel Montalt, en aquest escenari a on el blanc ha sigut el color proragonista, els pensaments volaven per sobre de nosaltres, de la meva bike i jo mateix. Pensava en el fet de que gràcies a poder disposar d'un pronòstic tan acurat del temps d'avui, esperar a que el sol fes acte de presència pel fet que així ho deia aquest pronòstic ha permès que jo ja estés totalment organitzat per un cop aquest ha entrat per la finestra del despatx, equipar-me i sortir a rodar, hores abans de l'aventura del cap de setmana.
Per a mi un fet increible aquesta pauta d'actuació, concretament per a mi de pura ciència ficció. Segurament influenciat per la de vagades que he vist Blade Runner des del 82, segurament.
Demà el blanc tornarà a ser el protagonista sense cap mena de dubte.
Dies de Single Speed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada