Circuit Montalt.

Després d'un dia de MTB, què pot venir? un proper dia de MTB.

I això és el què ha estat, divendres bike, i dissabte? bike.

Aquest cop menys equipats per l'arribada de la calor a casa, sí, sí, calor, com sona.

Al dia abans massa tapats de peus, de cos, de cap.

Ara un dia després, equipats justets de tardor, de tardor encara però a la barrera per deixar-la enrera, la tardor vull dir.

Arrancar i poder en primer terme, poder fer-ho amb un recorregeut pel casc antic des de casa,  per seguidament enfilar dues hores per corriols  a on ara sí ara també té el to que tant he perseguit,  i que encara em queda un xic de recerca de senders estrets de quatre pams, per arrodonir definitivament el què ha de ser el recorregut entre els recorreguts, un Paris Mountain d'en Xavi darrera de casa, un Kilfinane d'en Michael darrera de casa, millor dit un mini Kilfinane.

Ara, però en ment hi tinc al cap una proposta que és a la frontera del què pot ser la proposta més atractiva entre continents, mtb, mtb, mtb.

Que sé que no és així, segur que no, però la sensació és aquesta,  de ser al paradís del MTB. Quin canvi en quatre anys, quin canvi.

Medito si proposar o no aquesta idea, perquè ara els circuit vull poder-lo sentir  com a nostre, sí ja ho sé, no podrà ser, però fora de la música a The Great Escape MTB, del meu germà, del Presi dels Xurribikers, únicament dues persones són qui tenen  clar quin és el circuit que va agafat de la mà de la música posada a aquest espai, i crec que tants mesos de recerca bé mereix d'un temps de poder pensar, "és nostra, és nostra", sí, sí,  ja ho sé,  això no té futur, una manera la tinc clara de garantir una mica més de temps, però ara per ara no la posaré en marxa, mtb, mtb, mtb.

Mentre però dissabte tot això que tenim, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.