I passa a ser únicament goig.
No és fàcil compartir bons moments, o millor dit ho és però quan això passa el què costa és concentrar-se en gaudir-ne i no pensar que aquests tenen un inici i un final.
Darrerament no veig finals, hi sóc, i en gaudeixo al màxim.
Nosaltres al despatx som un equip petit, aquest equip el dijous passat va ser a BO, pedalant tots tres, i tant que sí.
Una Spot Brand, una Yeti, i una Vicious, les tres a Salt, i de Salt a Girona, i tant que sí.
Com a guies de l'aventura, en Narcís de BO, i en segon terme perquè va venir després, en Miquel, i com a final de sortida de bikes, l'arribada d'en Mateu, i després de l'Uri i en Marc per dinar tots plegats a la plaça de la Independència, sí senyor.
|
Arxiu |
Va ser un comentari d'en Mateu d'ara fa dos o tres dijous,
ara que fa bon temps podem dinar a aquí, mentre passàvem per la plaça esmentada.
La sortida pel cas antic de Girona, va ser una proposta que neix pel fet que venia a pedalar en Josep, el meu soci, ell fa uns mesos que ha tornat a agafar la bike, però d'una manera regular fa uns dos mesos, els dilluns, dimarts, dijous, i o bé dissabte, o bé diumenge, o els dos.
Fet que fa que estigui millorant molt a dalt de la bike, ens queda molt camí per fer, i en portem poc de fet.
Vaig proposar a en Narcís de fer dos grups, la Betty, en Josep, i jo pel casc antic de Girona, els BO per la Vall de Sant Daniel, i després de rodar coincidir tots per dinar a la Plaça.
Al final ens vàrem dividir en quatre grups, en Jordi a fer series, en Mateu a marcar circuit, l'Uri i en Marc a fer MTB, i en Narcís de guia, amb la Betty, en Josep i jo per Girona.
Quina ruta, quina ruta.
Quin recorregut, una petició, la de ser entre la muralla, del 2009, molt i molt bé, ja hi sóm, ja hi som.
Per compartida.
Per les vistes.
Pel lloc.
|
Arxiu. |
Certament diferent del darrer dijous amb els BO.
La nostra de sortida es va fer infinita, i no per llarga, que també, la sensació, perquè no va ser-ho, en cap cas, entre carrers, entre murs, entre estadis de bones sensacions, a dos quarts de quatre jo creia que encara érem a punt de tocar les tres.
A on la vista et diu,
jo aquí hi estic bé.
Així es va proposar i així va anar. Tots a quarts de quatre a la plaça de la Independència per fer un bon dinar, no pel menjar sí per la companyia.
I la imtage em podreu dir,
què vol dir? Una conversa entre bikers,
es poden pujar? es podien pujar, queda clar, oi?
Una jornada més a Salt, a Girona, no serà la darrera, de fet el meu refredat no va poder evitar que hi fossim aquest dijous, avui i des d'ahir a la tarda reposant, avui a la tarda posta en marxa dels motors, no de bike, sí de sortir de casa, mtb, mtb, mtb.
A la propera visita d'en Josep i la darrera que no rodarà per la Vall de Sant Daniel, la darrera, anirem a la torre entre les torres.
MTB, MTB, MTB.