Quan el temps deixa de ser temps.

I passa a ser únicament goig.

No és fàcil compartir bons moments, o millor dit ho és però quan això passa el què costa és concentrar-se en gaudir-ne i no pensar que aquests tenen un inici i un final.

Darrerament no veig finals, hi sóc, i en gaudeixo al màxim.

Nosaltres al despatx som un equip petit, aquest equip el dijous passat va ser a BO, pedalant tots tres, i tant que sí.

Una Spot Brand, una Yeti, i una Vicious, les tres a Salt, i de Salt a Girona, i tant que sí.

Com a guies de l'aventura, en Narcís de BO, i en segon terme perquè va venir després, en Miquel, i com a final de sortida de bikes, l'arribada d'en Mateu, i després de l'Uri i en Marc per dinar tots plegats a la plaça de la Independència, sí senyor.

Arxiu

Va ser un comentari d'en Mateu d'ara fa dos o tres dijous, ara que fa bon temps podem dinar a aquí, mentre passàvem per la plaça esmentada.

La sortida pel cas antic de Girona, va ser una proposta que neix pel fet que venia a pedalar en Josep, el meu soci, ell fa uns mesos que ha tornat a agafar la bike, però d'una manera regular fa uns dos mesos, els dilluns, dimarts, dijous,  i o bé dissabte, o bé diumenge, o els dos.
Fet que fa que estigui millorant molt a dalt de la bike, ens queda molt camí per fer, i en portem poc de fet.

Vaig proposar a en Narcís de fer dos grups, la Betty, en Josep, i jo pel casc antic de Girona, els BO per la Vall de Sant Daniel, i després de rodar coincidir tots per dinar a la Plaça.

Al final ens vàrem dividir en quatre grups, en Jordi a fer series, en Mateu a marcar circuit, l'Uri i en Marc a fer MTB, i en Narcís de guia, amb la Betty, en Josep i jo per Girona.

Quina ruta, quina ruta.

Quin recorregut, una petició, la de ser entre la muralla, del 2009, molt i molt bé, ja hi sóm, ja hi som.

Per compartida.

 Per les vistes. 

 Pel lloc.

Arxiu.

Certament diferent del darrer dijous amb els BO.

La nostra de sortida es va fer infinita, i no per llarga, que també, la sensació,  perquè no va ser-ho, en cap cas, entre carrers, entre murs, entre estadis de bones sensacions, a dos quarts de quatre jo creia que encara érem a punt de tocar les tres.

A on la vista et diu, jo aquí hi estic bé.

Així es va proposar i així va anar. Tots a quarts de quatre a la plaça de la Independència per fer un bon dinar, no pel menjar sí per la companyia.

I la imtage em podreu dir, què vol dir?  Una conversa entre bikers, es poden pujar? es podien pujar, queda clar, oi?

Una jornada més a Salt, a Girona, no serà la darrera, de fet el meu refredat no va poder evitar que hi fossim aquest dijous, avui i des d'ahir a la tarda reposant, avui a la tarda posta en marxa dels motors, no de bike, sí de sortir de casa, mtb, mtb, mtb.

A la propera visita d'en Josep i la darrera que no rodarà per la Vall de Sant Daniel, la darrera, anirem a la torre entre les torres.

MTB, MTB, MTB.