Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, de gener 07, 2012

Maverick...una vella història

Des de l´inici que sóc un lector incondicional del "Solo Bici" (malgrat que en els darrers anys el nivell ha baixat molt...i molt). En aquella època en Xavi Fané escrivia mensualment una columna on explicava el què passava als USA: novetats, l'arribada de l'hivern, l'inici de la primavera,etc...un plaer. Al mateix temps, en algunes ocasions era la persona encarregada d'escriure algun article sobre algun nou model d'alguna marca 100% americana. Així va ser com un dia, ja fa molts anys vaig descobrir Maverick Bike, una marca creada per el Paul Turner, creador de la coneguda RockShox. La idea original era crear una bici pensant en el conjunt. Fins fa uns anys, només existíen dues marques que hagin creat bicis amb la mateixa filosofia, eren les antigues White Bikes i les Bionicon. Al desembre del 2004, durant un viatge a California mentre pedalava per les muntanyes de Laguna Beach (residència habitual de corredors com Brian Lopes, i de marques com Crank Brothers o Niner), vaig coincidir amb un noi que portava una Maverick. Vaig preguntar al meu company de sortida, (un treballador d'una de les cadenes de botigues de bicis més grans que hi havia als USA en aquells moments i corredor de Turner Bikes), quina opinió tenia de les Maverick, la resposta va ser clara i contundent: "si tu t´ho pots permetre...fes-ho! A dia d´avui no hi ha res millor!". Van passar uns mesos fins que a una de les meves visites a Tomas Domingo vaig veure un quadre Maverick ML7 i una forquilla Maverick DUC32. En tenien un, només un. La gent de Tomas Domingo durant aquells anys van ser els importadors de Rocky Mountain i van estar en converses amb la gent de Maverick per convertir-se en el nou importador de Maverick Espanya. Finalment, no va arribar a bon port i em van oferir la posibilitat d´adquirir el conjunt quadre-forquilla a un preu força interesant. Després d'una llarga i intensa tarda de dissabte de negociacions amb Tomas Domingo, el conjunt ja estava a les meves mans. La única condició que va posar la botiga és que passés el que passés amb el quadre i la forquilla (a nivell de garantia) ells no en volien saber res. Tracte fet! Juntament amb en Marçal vàrem muntar la bici de "gala": Chris King, XTR, sillín Tune..."el millor de cada casa". Pes total de la bici...11,3kg.
La forquilla DUC32 amb 150mm, i el quadre 100mm. El dia de l'estrena els retens de l'amortiguador van petar. Després d'enviar diversos mails amb l'Ethan (servei tècnic de Maverick USA), vàrem arribar a la conclusió que els retens s'havien "assecat" d´estar durant tants anys sense utilitzar (el quadre era nou a estrenar). Dies més tard arribaria l'estrena oficial al Pla de la Calma. A dia d'avui no recordo haver vist mai una bici tan impactant com la Maverick!!!
La bici va anar fallant ara sí, ara també. L'amortiguador del darrera perdia aire. Finalment, cansat de no poder pedalar amb ella, vaig optar per comprar un amortiguador nou a ebay. L'amortiguador original era Maverick, pero Fox en va fabricar un de compatible que era el que utilitzaven les Klein Palomino.
Vaig anar pedalant amb el nou amortiguador. Va funcionar bé durant força temps...
Inclús vaig arribar a participar a una Volta a la Cerdanya amb ella
Al mateix temps vaig comprar una Litespeed Sewanee
Un dia en Xavi Paricio, va proposar una sortida pel paradís...LA CERDANYA. Vaig decidir (encara desconec el motiu) emportar-me la Maverick i la Litespeed. Recordo a en Marçal dient:"aniràs amb la Maverick,no?" "D'acord" vaig dir jo. En aquells temps la Maverick s'havia convertit en la meva segona bici, una segona bona opció, però segona. Després de fer la primera baixada llarga del dia em vaig adonar de les virtuts que tenia. La bici anava com si d'una muntanya rusa es tractés...com baixava!!!
Després d'aquell dia la història d'amor i odi amb la Maverick va anar a més, fins que un dia, cansat ja de veure que no l'utilitzava vaig decidir posar-la a la venta. Des de l'aparició de la meva ML7, Maverick ha continuat actualizant el seu catàleg amb millors models con la Maverick Durance
O el model més "endurero", la Maverick ML8
La última cosa que sé, és que la bici està a Ibiza. De tant en tant penso en tornar a tenir una Maverick. De fet, aquests últims dies he enviat un correu preguntant si tenen previst fer alguna 29er. La resposta és que sí, però aquesta vegada la bici utilitza un amortiguador convencional. Espero que algú s'interesi per Maverick i que Maverick torni a ser el que va ser!

1 comentari:

  1. Una Durance-DUC32, és sense cap mena de dubte avui, "la bike", com a concepte, altra cosa és la seva fiabilitat, que avui per avui amb les Durance no en tinc cap referència negativa, així que una Durance si pensés amb una bike seria "la bike", a casa, i tant que sí.

    MTB, MTB, MTB.

    Per a mi amb diferència de la resta de fabricants, una bike la Durance a dalt de tot de l'escalafó del MTB.

    ResponElimina