Punt d'inici )

On som, fa quatre setmanes que estem mirant de no perdre la seqüència de 6/7, o ser-hi propers, la mínima de 3/7 i no passem de 5/7, poc a poc, haver fet una reducció i tornar el format del recorregut d'ara fa un any, quasi un any, crec que ens manté dins de la dinàmica dels Vols, Grans Vols cap aquests darrers dies. 

La Transportadora puntualment està dormint a SC, mentre uns dels Grans Dracs més nous surt una mica, poc molt poc però és que surt únicament per fer la revisió anual i poc més, de cara a la propera setmana tornarà crec cap a SC, o no i restarà el tercer Mirador, veurem, veurem. 

Avui a la 22 he guardat excepte un els equipaments de primavera-tardor, i he tret els equipaments d'estiu que encara estaven descansant, si tornem els Vols de matinada portarem les armilles Lite, i ja no els mallots paravent. La resta anirem 100% d'estiu, a no ser que les temperatures tornin a baixar on aleshores utilitzarem aquest equip únic de primavera-tardor que no he guardat. Les S-Phyre estan de festa major i no paren de sortir, contents amb aquesta opció, ara faltarà veure si consoliden definitivament, que jo penso que sí, els dies ens diran on som, millor dit els mesos. 

Les dues bikes de 10/10, els Ikon del darrera justets, certament, i ferodes de la meva també dins d'aquest grup d'estar a punt de, crec que les cadenes estan entrant també a aquesta zona límit, atents a aquests components per fer les renovacions el moment just. Fent revisió de consumibles estem prou bé, podria fer venir 25 jocs de ferodes orgànics, ho decidiré un cop deixi a punt la meva bike, i he de demanar un Cateye nou del carrera, miraré de fer venir una sola comanda de tot plegat, també he de demanar deu unitats de Contact Cleaner que utilitzo tant pels Dracs com pels Grans Dracs, i també per la Transportadora. Ara d'avui per demà no, perquè els he fet venir del primer Mirador, d'on també he portat liquid segellant. Ja us vaig aportar una imatge dels crec recordar catorze paquets que van venir del Mirador, una part petita del què reposa a aquest primer. 

Avui hem sortit 100% d'estiu, foscos per indicació dels Destructors, amb  unes lleugeres molèsties del lligament creuat esquerra un altre cop, i un gluti esquerra,  dels dos genets cada una respectivament ens han marcat que avui el desnivell havia de ser presencial i prou, i així ho hem fet, la distància la prudent, no la més prudent. Amb una coincidència incòmoda, sense incidències, sense beure, sense menjar, rodant per sobre dels 20ºC de principi a fi, prou bé, jo diria que fins i tot molt bé, sempre dins de les converses SOLO o quasi totes.

Que bé rodar, que bé fer-ho entre Destructors, dins de la seva protecció, i encara millor ser entre Gegants, molts, més encara, renoi, renoi, quina super preparació ser entre aquests colosos i no prendre mal, tot i no ser-ne els responsables, però  és tota una disciplina la de deixar-nos protegir pels dos Destructors, i tant ))

MTB, MTB, MTB. 

Sense Gegants )

Però els seguim cercant sense voler, sempre de lluny, per no ser presents per ells, i aquesta acció, aquest fet és un indicador interessant de  la recerca doncs confronta positivament amb el propòsit inicial de deixar passar la 20, 21 sense Vols, així a on som avui directament és havent fet un 3/7 a la 20, i aquesta 21 ser a dins d'un 3/3, avui a la 20, i aquesta 21 sembla estar siguent una bona evolució, i tant. Això sí ahir el tram va ser la mínima ruta, la més moderada, doncs una aparent fatiga densa ho ha requerit així, fet que ens dirigeix a portar a terme un recorregut idèntic quasi el que feia quan vaig començar els Vols a aquest tercer Mirador ara fa quasi un any, on primava sempre mantenir la seqüència i prou, i no la intensitat d’aquest. 

Quan es mouen els Gegants, i a la primavera ho fan amb molta intensitat, en els seus desplaçaments tot el que coincideix en el seu pas també entra en moviment, i no els hi cal el contacte per fer-ho, lògicament les corrents d'aire que generen pel seu propi caminar comporta del moviment continuat dels núvols. De tots ells, del moviment de tots els Gegants es produeix la rotació del planeta ara sí ara també, com sona, com sona, no podria ser d'una altra manera és evident, és evident, i per tant per aquest motiu i per molts altres, tots ells desconeguts els hem de cuidar, lluny d’això d’aquesta realitat que us esmentó, hi som nosaltres, podríem confondre que som nosaltres qui els ignorem a ells res més lluny, no és per decisió nostra, sí seva, de fet tampoc no han de decidir res senzillament nosaltres no existim per ells, no hi som, ni hi serem, sí que nosaltres rodant, dins dels Vols ens hi apropem i molt. No sé si els Gegants migren, no sé si els Gegants son sedentàris, o si uns Gegants venen mentre els altres Gegants marxen, segurament aquesta darrera reflexió és la més sòlida, segur, i gràcies aquests moviments tot agafa el seu màxim sentit, la seva equilibrada rotació. Aleshores també per això fem SOLOS, per en certa manera ajudar-los, per mirar de sumar, com més rotem més afavorim, més afavorim la seva presència, la seva constant activitat propers a nosaltres, i quan anem amb els nostres Dracs a un SOLO, quan anàvem a un SOLO, màxim dos cops per any, i en portem quatre d’anys sense fer, per tant els hi hauríem de compensar els vuit SOLO que no hem fet, de mirar de, sí o sí, miràvem de ser dins del VOL amb les millors sensacions, sense aquestes ser dins d'unes 24H no té equació a resoldre,  per aquest motiu la preparació d'aquest retorn és quasi inexistent per l'aparença tan feble que presenta, també pot ser que tinguem el vent a favor i sigui real aquesta feblesa, aleshores desconec on ens portarà, i no passarà res, a l'inrevés descobrirem un format que segur també serà molt gratificant, però de donar-se el cas que aquest reinici sigui de veritat competent, de ser un bon punt de partida l'objectiu d'unes properes 24H SOLO ja està concretat, lloc, i data, fet que ajuda i molt a ser amb els Dracs, hem triat les més guapes per extremes a nivell de clima, glaçarà, plourà, segurament també neverà, i en últim terme el Sol tindrà possiblement el seu breu moment de protagonisme, en tot cas aquestes són les conditions que ens motiven avui, segur que influenciats per les característiques climàtiques que presenta el tercer Mirador, contrastant a l'extrem contrari de les del primer que continuament ens recorda que hi ha climes diferents, i tant, i que genets i Dracs podem gaudir-los tots quasi sempre  )

Gorewear ))

Preciós el concepte, fer, ser-hi sense comptar mai per ells, sense cap possibilitat de posar-nos en risc, doncs ells no ens veuen i de coincidir nosaltres tenim els Destructor per evitar les conseqüències de les coincidències amb ells, un absolut privilegi ser-hi, de ser protegits pels Destructors, i de fer-ho sempre sense resultats, això sí, sempre brillant. I el propòsit és tornar a rodar dins d’una aventura SOLO amb un únic objectiu, fer-ho amb solvència, de concretar objectivament que aquesta darrera l’hem assolit, aleshores sí entrarem a un SOLO, i de ser aquest, el nou Vell Continent no en serà el destí, caldrà anar una mica més lluny, doncs de poder arribar a aquest punt òptim per ser dins d’unes 24H ho volem fer a un escenari el més exigent possible, i fora de Portugal, i extingides ara per ara les de Finale, haurem de proposar un destí que no ens  motiva molt no, si no que ens il.lusiona tant que seguidament ja penso en el Vol d’avui sota la pluja constant que tenim, millor fer-ho en aquestes condicions doncs així ja ens anem aclimatant pel proper SOLO, mtb, mtb, mtb. 

El motiu doncs, el combustible que ens mou no poden ser de millor qualitat, així que com els Gegants que disposen d'una energia infinita, nosaltres tenim el petit privilegi de comprendre de la seva existència i aquesta entesa és un dels motors que fa que nosaltres rodem en el format que ho fem, per aquest motiu també nosaltres hi som, entre Falgueres, amb la seva Poció Màgica, i em ve el cap si ells també la tenen, segur, segur, seria impossible obtenir tanta energia sense disposar  de la Poció Màgica de les Falgueres. 

Mirarem de tornar a rodar dins d’un SOLO. 

MTB, MTB, MTB. 

Gran Drac, intens )

La 20 aturat, sense Vols, la sessió d'una hora per mirar d'aprendre a respirar m’ha deixat ara per ara aturat, molt fatigat, molt, amb necessitat inmediata de descansar, però curiós en aquesta ocasió sense dolor, sense molèsties de cap tipus, per aquest motiu seguiré aquesta nova via, i així divendres tindrem una segona sessió. L’objectiu és millorar l’estat físic a sobre del Drac, en el sentit de millorar la qualitat mentre estem dins d’un SOLO, sense fer una preparació com la portada a terme el 2017 i el 2018, mirant d’evitar la carga i la intensitat d’una preparació indor específica, millor dit sense cap d’elles dues, qualitat doncs referida a un concepte elàstic, a millorar el to seria potser més encertat, segurament. Fa ja tres anys ben bons que requereixo d’iniciar un treball com aquest, germà proper si més no, altra cosa és encertar-la, el què vull, i decidir la via per poder anar-hi són dos aspectes que sense coincidir quasi mai, o mai, et porten a llocs interessants, també desconcertants, a destins d’un bon to, i tant, també sorprenents certament que sí, que per diferents em comporta d’un cop a destí o propers a ell, perquè per nous costen d’identificar, de mirar de comprendre a on he arribat, o a on crec que estic anant,  sense ser una prioritat doncs amb una nova música mentre sigui càlida quina sigui no té per a mi massa sentit pensar-hi, o sí i jo no li veig que podria venir a ser una mica el mateix, mentre aquesta sigui fantàstica ))

Pearl Izumi )

Mentre no hi ha Vols, els Santuaris sembla que seguiran on son, i per tant no hi ha pressa, sé que tot just som dimarts, però dono la setmana de Vols per feniquitada, i perquè no també la 21, i la 22, perquè sé també que quan obro els ulls a les quatre tocades del matí per iniciar un Vol entre les Fades de la Foscor ho faig sense haver de pensar, i on sense arribar a les cinc el Vol ja és una realitat,  i a tocar de les set ja és un fet, passa al primer i passa també al tercer Mirador, vull dir que el to dels Vols és d'un sol color, el de la foscor, el de compartir-la, el de ser dins de la llum, de gaudir-la sempre, o quasi, així ara doncs no és una setmana de Vols, la calma ara, després de les tempestes, mai millor dit, per d'aquí a unes hores, uns dies, o setmanes, espero que no mesos, tornar encara amb més força, i tant.

Sense Vols dos Grans Vols han sigut protagonistes, de fet tres, un de dur per exigent amb el més esportiu, que literalment ens va esmicolar, OMG, i dos darrers a on l'experiència amb aquest més esportiu encara ara passades les hores els mots no volen sortir per ser compartits, per sensacionals, per impresionants, a on es resisteixen a exposar-se, no per res sí per prudència, sense entendre sobre què, i un tercer Gran Vol, segon dels dos darrers, on uns minuts després entrant a la Collada m'han deixat clar que tornava tot seguit, sempre dins d'un Mode 4, dins d'un atordiment de cap extrany que m'ha proposat de cop de desfer el camí cap el tercer Mirador, una sensació de pressió dins del casc em feia dificultós entendre el moment, fins i tot he arribat a pensar que el casc era una talla massa petita, que no és el cas.

Volia incialment anar a fer un cafè a tocar d'Arenys, ja no vull ni pensar si hagués mirat de fer un Principat, el fet és que avui no era el dia, en una altra jornada l'aturada del migidia hauria sigut la porta d'entrada, avui no. Una anada difícil, per diferent, pletòrica per les característiques extremes d'aquest Gran Drac de dues rodes on tot i un programa ultra prudent, un Mode 4 és per pluja, cal veure que mana l'electrònica, així el cervell de l'IMU decideix com serà, no el genet, aleshores en mode pluja en sec tot sembla que hauria de ser moderat i pausat, i jo contràriament experimentava avui unes sensacions com d'estar veient massa de prop l'erupció d'un volcà, com de ser-hi a dins sense cremar-me, en tot cas un lleuger soroll dens i no és metafòric, dins del meu cap s'ha fet present fins ben després de deixar el Gran Drac a punt pel descans ja un cop arribat al Mirador, tasca que ja us vaig comentar que requereix de més dedicació en temps que no pas el que dura el Gran Vol, molt laboriós entre deixar a punt l'Armadura de Gala, i avui des de l'arribada del Gran Drac de dues rodes he netejat per primer cop tot el frontal utilitzant aigua calenta, i he de dir que el resultat ha sigut molt satisfactori doncs per primera vegada he deixat el radiador com nou, sense ni un sol insecte, en cinc mesos ha sigut la primera vegada que procedeixo a treballar la neteja d'aquest component, i la primera vegada també que utilitzo l'aigua, així que aquest sistema de l'aigua calenta el repetiré, curiós perquè els Dracs no requereixen d'aquesta extrema dedicació, sí si ho miro en conjunt, a la distància, doncs son també eines molt precises, per tant que han d’estar sempre perfectament a punt si vols gaudir amb ells, però per l'experiència segurament funciono amb el pilot automàtic, i  em funciona prou bé, i amb el Gran Drac, amb els dos no es donen aquestes circumstàncies, ja vindran, segur, segur, ha de passar temps. Un cop acabades les tasques de neteja, mantenidor en marxa i a reposar tot seguit, a on  crec recordar que tot plegat ha requerit entre netejar l'equipament i el Gran Drac de quasi dues hores de dedicació, i encara més de concentració, renoi, renoi, renoi, segur que si ho optimitzo ho puc deixar en una, però ara mateix no, i no he fet frens perquè em cal d'un terra que recepcioni bé els residus d'aquesta operació, i tampoc no els faig abans de sortir perquè els primers minuts no vull sortir curt de frenada, sí que per força ho he de fer amb les gomes per uns S22 que requereixen de ser molt prudent els primers quilòmetres perquè tinguin temps d'agafar temperatura, poc a poc, poc a poc, no seria prudent sortir curt de  frens i amb pneumàtics freds, seguir sempre aquests passos també em protegeix d'un inici de Gran Vol explosiu, em passa el mateix amb el Gran Drac més esportiu on requereix de donar temps a la caixa de de canvis a agafar temperatura, i on abans encara hi ha un indicador blau cel que cal que s'apagui abans de poder començar el primer metre del Gran Vol, procés que ajuda i molt a serenar els ànims, els nervis dels minuts previs el Gran Vol, espero sempre 5 Km. a rodar a règim, per progressivament anar incrementant el ritme, i tant! )

Ara penso en com hauria sigut arribar a Arenys i fer el cafè, però és que del punt on  jo ja no podia més avui a on volia anar a prendre el cafè a Arenys, ara aquest vespre veig força lluny de poder portar-ho a terme, segur que és per aquesta lleugera sensació de fatiga que tinc des de la 19, i no passa res, en cap cas, en cap cas. Ja ho tornaré a intentar, gaudir del cafè pausadament ha de disposar de la seva càlida oportunitat, i de ser, jo tindré el meu moment, de fet puc dir tindrem el nostre moment, doncs quan parlem de Grans Dracs de dues rodes hi ha la possibilitat d’entrar a un moment, a un estadi màgic entre el genet i el Gran Drac, i és interessant perquè aquest es produeix un cop estàs fent el cafè, també he de dir que això em passa molt poques vegades, la meva primera i penúltima experiència d’aquest preciós estadi data dels 80 el ben mig de la carretera que passa, podria dir voreja els Monegros que no ho deu ser, si no com ho recordo jo avui, i a on una aturada a fer un cafè va ser un instant màgic, del que avui en torno a gaudir, i que es va repetir fent un cafè a l’Avet Blau a Santa Fe del Montseny a una breu aturada fent un test amb un Gran Drac  a on vaig iniciar el Gran Vol a tocar del migdia i el vaig finalitzar a tocar de les set de la tarda, venint de mesos fent tests amb diferents Grans Dracs, i on tots i cada un d’ells els vaig tornar passats uns primers minuts. Aquest moment màgic em ve després d’aquest instant perquè l’experiència de la comunió entre pilot i Gran Drac en el meu cas ve per l’extrema comunicació entre el primer quan el segon transmet  constantment el punt de contacte del pneumàtic davanter en contacte amb el terra just als palmells de les dues mans del pilot, metre darrera metre, aquest instant és per a mi una experiència única que va deslligada del factor velocitat, i ve definit per una integració entre Gran Drac i genet, entre terra i palmells, podria dir que amb els Dracs el mot que el descriu és el del flow, gràcies Bec, i coincideix tambè que la velocitat no condiciona aquest estat, sí que en el meu cas es diferencia entre Grans Dracs i Dracs perquè a mi aquest màgic moment amb el primer ve fent el cafè rememorant aquesta instant de comunicació, del tacte precís terra-S22-palmells, i amb el segon molt més complert de la percepció gaudint de ser entre el moviment de les ales del meu Drac mentre estem dins del Vol, amb el Gran Drac de dues rodes mentre gaudeixo d’un bon cafè poder disposar de la visió de fons d'aquest ho arrodoneix definitivament, ha d’haver-hi també un cert silenci, crec, ajuda a aquest la presència de pocs humans o en el seu defecte de ser que els pugui filtrar, aleshores podria repetir-se, podria donar-se un altre cop aquest màgic instant on fins avui únicament n’he tingut dos, el segon i darrer el nou de juny del 2022.

Ara els dos Grans Dracs es fan companyia protegint un dels Dracs d'acer, l'únic que reposa entre GransDracs, perquè els altres quatre descansen dins del Mirador, dos, els dels SOLO protegits sempre pels Destructors, sempre, i els Dracs nous pendents també ho fant propers aquest Drac solitari d’acer, és a dir també estan quasi de costat entre Grans Dracs, de mentre la Transportadora controla tot el perímetre, com sempre, com sempre. He cercat un nou espai de descans per la VW, veurem, veurem, doncs no vull que aquest estiu ni el proper hivern la/el castiguin, els ha patit sempre sense lamentacions, no ho demana, però crec que ja no ha de seguir en aquesta posició i quedar ara per ara protegida de les diferents temperatures extremes. 

No he anat bé fent referència a l'equipament de pell de cangur, sí de la cintura, no de la zona de l'esquena, renoi, quina incomoditat, deu ser la setmana, segur, i que aquestes dates la cintura quedi oblidada ja és un pas de gegant, però i es repeteix la situació posar-me dret i tornar a seure es fa un trànsit quasi impossible, per una sensació de feblesa del tronc inferior fet que em diu que no estic recuperat, però sí per la manca de molèsties de la zona de la cadera que fa que pensi que podria ser aquest el camí per aconseguir una complerta recuperació. 

Ara caldrà descansar, no em costarà res, porto una setmana baixant pulsació, i en progresió en quan a hores dormides, que bé, que bé, que bé ))

Tempestes, les naturals )

Les de les darreres dues setmanes, concretament dels d’aquests dos diumenges passats, on hem perseguit assolir en diferents fases primer, per posteriorment un cop portats a terme aquests primers trams, mirar de fer  la ruta complerta a un sol dia  de tots dos Santuaris, de donar-se les circumstàncies.  Estem doncs ara tot just restrejant les rutes fins les bases dels dos Santuaris, ja hem fet les dues bases en dos diumenges, i a les dues aventures, una un cop arribats al primer peu fent un tram d'enllaç entre pistes, i a la segona ja propers del tercer Mirador tornant d'aquesta base del segon Santuari, dues precioses tempestes ens han rebut els dos dies amb un gran festival, amb els seus extraordinaris a l'hora que atordidors trons i les seves breus però intenses pluges, que no llamps tot i ser-hi doncs d'aquest darrers no en vàrem veure ni un, a tots dos dies mateixos ruixats, el primer ens va agafar de valent, breuement però amb quina força, Sol, vent, pluja i pedregada, aquesta darrera en clau amiga per sort. 

Inici del Festival )

He de pensar que per coincidències i no com a advertència del què no hauria de ser, perquè el to va ser de super calidesa dins la mateixa tempesta, en tot cas el darrer rastreig,  aquesta aproximació d'ahir al segon Santuari no va ser massa positiva si fem referència a tipus de recorregut quan estàvem arribant a pocs quilòmetres del final de les zones planeres-baixada properes el què haurà de ser l’inici de l’escalada, per aquesta sensació precisament no gestionarem l’arribada al peu dels Santuari per la ruta d'ahir, haurem de cercar una alternativa més guapa, millor dit amb que sigui moderàdament guapa em donaria per satisfet, això sí té que ser  molt més càlida, i no parlo de ºC,  si no de l'entorn d'ahir que tornava a ser de percepció molt decrèpita, però molt, i segur que per portar a terme la ruta dels dos Santuaris no ens cal d'experimentar sensacions tan distants entre elles, ho suposo d'entrada perquè podria passar que un cop anem un altre cop el primer dels dos Santuaris visquéssim quelcom germà d'ahir, crec que no doncs un cop vàrem arribar a la base del primer ens va semblar prou atractiva, però la pluja intensa amb aquell Sol ens pot haver confós doncs dins d’una tempesta les percepcions que agafes del moment són molt diferents, així doncs d'entrada no ho descarto del tot. Curiós que fent ruta en aquesta segona soprtida cap el segon Santuari vàrem passar per carrers que ens recorden SC, el Baix Montseny, com el carrer de la Carretera Vella, o el carrer de Santa Fe )

Un altra factor indicatiu que hem de cercar una alternativa de pas per accedir a la ruta de pujada al Santuari és que un cop tornàvem de la base d’aquest direcció cap el tercer Mirador les sensacions van ser poc a poc però cada vegada una mica millors, tant que un cop propers el Mirador no hi vàrem anar directament, si no que durant una hora ben bona seguiríem ruta cap el primer Santuari de fa dos diumenges. Vull dir que si la música sona bé en aquest cas referida a les sensacions bones de la ruta per assolir a una sola jornada els dos Santuaris, nosaltres fem, però si aquesta música no té una mínima calidesa, aleshores no fem. 

Venia la tempesta.

Lake.

Lake no sé massa bé perquè van ser les protagonistes d'aquest darrer Vol, d’entrada van funcionar prou bé però comparativament amb les propostes dels darrers dies com Fury, C70, i S-Phyre les primeres tardaran a repetir aventura, a diferència de les esmentades si bé no transmeten tant he de dir que a mi el peu dret no em va demanar d’haver d’afluixar-les així que veuré en el meu cas si repetir a més aventures llargues, perquè aquesta incomoditat del peu dret de no ser present m’ajudaria però molt a unes ara mateix improbables o llunyanes properes 24H, dic això infuenciat per les sensacions d'aquesta darrera sortida. 

Les dues bikes molt bé, una sola incidència que va requerir de centrar una pinça PM devantera, i que va coincidir amb una segona incidència que no del Drac, com ho és la mort súbita del meu 520 un altre cop ara no sortint del Mirador si no al Km 8,5 tot just en els primers minuts de l'aventura. Res que Strava no recondueixi, i res que una clau Torx no corregeix en segons quan parlem de centrar un PM, i tant. Estic baixant un xic el par de tots els cargols que tenen contacte amb els components de  carboni, motiu aquesta acció que va provocar aquests  petits desajustaments que esmento del fre PM, l'objectiu de rebaixar aquest par és el d'alleugir les fatigues dels components, com forquilles, com guies de seient, com també de la brida de seient, tot i no ser aquesta motiu de contacte amb el carboni, sí la dels eixos de 15 mm. que també estic afluixant lleugerament, aquest darrer va desajustar la pinça PM de fre precisament, també estic afluixant els de 12mm del darrera en aquesta ocasió pel contacte entre alumini i titani )

Sobre equipaments fent referència a mitjons abandono la recerca ara per ara, ja hi tornaré, si en vull per córrer no específic de mtb  puc tenir mitjons mitjos, o sí en puc disposar d'específics pels Vols via uns Craft però avui per avui no són els que cerco, sí uns Gore, o uns Pearl Izumi, o uns Mavic, alts quasi tots però, aquests darrers ja els he fet venir quasi tots, els Pearl Izumi no perquè són alts i de Merino, no n'hi ha de mitjos, ni baixos, ni d’estiu, i no passa res. Els Gore i els Mavic, uns per alts, i els altres perquè porten un petit tret distintiu darrera, del color de la marca que a la foto ilustrativa de la pàgina no es veu, i un altre cop tampoc passa res.

Gore Alp-X yellow-green.

Fa uns minuts hem arribat d'un nou Vol, avui els primers minuts han sigut rars, he de pensar per la sortida d'ahir que sense ser excepcional en distàncies si parlem de SOLO sí que ho és per nosaltres actualment, estem a 1/3 d'on hem de ser per pensar a ser dins d’un SOLO,  prou bé, prou bé, per impossible i en una altra aportació ja ús exposaré el perquè no serà, o millor dit perquè ho veig així ara i no espero, d'aquí a uns mesos, en tot cas cal veure que l'evolució que tindrem si aconseguim mantenir una certa seqüència com la d'ara serà exponencial, vull dir ja hem passat dels quinze els trenta, d'aquests els cinquanta, els seixanta, i anar els vuitanta, cent, i d'aquí a cent cinquanta, i ja o bé per sota o bé per sobre dels dos-cents pot no haver-hi res, o molt, en tot cas a on som puc pensar que hi estem a tocar. Sense quasi beure, sense menjar, sense incidències ni coincidències, perquè el Vol ha sigut molt breu, de fet avui no era dia de sortir, el motiu del perquè hem sortit no el sé, ha sigut un automatisme, res més, i un cop a dins de l'aventura hem agafat una ruta básica, o quasi, per mirar de tornar al Mirador amb les millors sensacions, i a on a cada minut que sumàvem aquestes han millorat un xic, no fins a gaudir de les millors sensacions, en cap cas, però sí per pensar que hem fet bé de continuar la sortida després de les primeres sensacions rares. Les Ultimate, i les S-Phyre les protagonistes avui, les primeres per fer conjunt amb un pirata prim de Mavic i amb un mallot Gore, el meu preferit del color de la marca francesa, el motiu que m'inclina a tenir devoció pere aquest color a un mallot tampoc el sé, sí que és sens dubte el que m’ajuda durant unes dècimes de segon molt dies a ser dins del Vol. 

No estic fent venir el quart joc de S-Phyre per ser una versió 2023 i estic llegint crítiques negatives referides a que per una nova sola de goma que es desenganxa de nou en nou sembla que podria no ser una bona opció, les que disposem del 2021-22 la sola de goma no va enganxada a l’estructura de carboni sembla com termo soldada, i la crítica de Bikeradar del seu dia a les que portem n osaltres era únicament pel desgast d'aquesta sola passats els mesos amb un ús intens, res més, no ho sé però ara per ara la versió 2023 de S-Phyre em fa dubtar.

Abans de sortir, he cuidat les cadenes, que no les transmissions senceres, això ho deixo per una propera ocasió, també he netejat les pinces i ferodes amb un ruixat intens de contact cleaner, i finalment també he ruixat equivocàdament però decidit les dues bikes amb una lleugera aspersió d'aigua per retirar la sorreta del dia abans rodant els darrers quilòmetres sota la intensa pluja. 

Minuts sota la tempesta )

Ahir en arribar al Mirador les dues bikes van anar directament penjades al cavallet doble que presideix l’accés del Mirador, i van estar gotejant aigua durant la resta del vespre als peus dels dos Destructors, aquests no notaven res de res, doncs ells són part activa de l'explosió de les tempestes, ells tenen el seu origen en els imponents Pilars de Granit del primer Mirador, per aquest motiu poden reimpulsar sense quasi inmutar-se les enormes plantes dels peus dels Gegants quan coincideixen en el punt just del nostre pas, evitant així que hi quedem a sota totalment esclafats, així doncs com els hi ha ni de fer pessigolles que els Dracs desprenguin unes gotes d'aigua que sumen una petita bassa al terra de l'entrada del nou Mirador sota els peus dels dos imponents Destructors. 

Una curiosidad, ahir a la tarda-vespre vaig posar a carregar els dos 520. El de la Reina iniciant el Vol ahir un cop va avisar de bateria baixa durant els primers quilòmetres de la ruta, i marcant una sola ratlla d'autonomia va aguantar cinc hores de Vol, el meu indicant un 50% no en va aguantar nou, en tot cas avui quan tornava a muntar a tots dos Dracs els respectius 520, quan he baixat el meu Drac del cavallet hi havia els guants descansant des del darrer diluvi a sobre del manillar Moots, i també estaven totalment secs. El 520 ens aguanta, ens aguantava un SOLO sencer, parlo del 2018, avui tinc dubtes, crec que els nostres GPS estan com nosaltres ))

Entra el Sol pel finestral del Mirador, un canó de llum, i la visió del segon Santuari de fons ens indica que podríem ser els propers protagonistes dels seus senders, pensava ara si hi veurem Falgueres, i si n'hi ha si seran Màgiques o no, de ser-ho aleshores l'arribada i la posterior tornada serà un gaudir constant, doncs amb la seva Poció Màgica la fluidesa marcarà el retorn, i de no ser encara prendra tons de més intensitat, diferents cert, també alguns de certa dificultat, i tant, i tant.

Estic preparant l'espai pel banc mòbil de taller, i a l'hora en reorganitzar la posició de repòs del Gran Drac de dues rodes que sembla proposar que podria haver-hi un  Gran Vol, però no ho sé, ho penso i seguidament la determinació és de preparar el proper Vol, fet que marca cada segon, cada minut, de forma inconscient, deu ser normal, un final  de 2018 a on els pronòstics indicaven un tram de molta prosperitat, seguit d’un 2019 amb la manca de claror entre Vols però novedós a l’hora doncs sense Vols regulars l’horitzó va agafar un to molt diferent, el 2020-2021 un tram d’absolut descobriment, un 2022 de consolidació puntual de presa de decisions, aquests darrers quatre anys sempre amb un to molt i molt extrany, i novedós també doncs quasi tres  anys dins d’un marc coartiu en la mobilitat,  i aquesta darrera sense poder ser ens ha portat l’arribada de dos Miradors nous, doncs per totes aquestes circumstàncies que esmento un cop tens aquesta llum, d'aquesta potent intensitat, tot després agafa una percepció de nitidesa on la direcció a prendre és una via rapida que cal gaudir sense presses.

Demà en principi no tinc Vol, podria valorar però ser a  un retorn d’un primer trenc d'alba després de mesos, ho veurem passades les hores. Demà el Baix Montseny i propers també del segon Mirador seran el destí d'una jornada programada de fa setmanes, i estaria bé que a les prèvies un Vol breu entre les Fades de la Foscor en fos la primera referència de la jornada, ho escric i em venen el cap algunes de les imatges dels darrers dies molt abans del trenc d'alba.

MTB, MTB, MTB. 

Fronteres, noves fronteres )

Velles fronteres hauria d'haver escrit, a on fa unes poques dècades que el Principat és lloc de destí, i de prudent inmediat retorn, i més ara que la Transportadora cedeix el pas a Grans Dracs d'un altre perfil, diria que seria encertat dir més agresius, fent referència a més baixos, no pas per res més, però en tot cas les fronteres són les mateixes, les que creuem vull dir. Estaria bé poder anar-hi amb la VW i els dos Dracs a dins, per fer-hi excursions, però certament que fins a data d'avui no s'han donat les circumstàncies, d'entrada crec que tenim el temps, poc a poc. Anar-hi sempre em motiva molt, no tant cercar ser-hi, persegueixo únicament fer el trajecte, gaudir del recorregut, no pas arribar a destí, que també i tant, però en menor grau que no pas el tram, l’anada cada vegada més llarga en temps, i ara pel fet de l’experiència de pilotar el Gran Drac més esportiu encara millor i de més llarga durada la tornada encara, aquesta darrera m’aporta memorables sensacions.  

Valor ))

No deixaré de banda que Valor en clau més negre a l’hivern  a ple centre del Principat servit ben calent també fa que l’experiència sigui, però el recorregut d’anada i de tornada jo diria ara des de la distància és el què més m’atrau, ja no vull ni pensar quan l’aventura sigui amb el Gran Drac de dues rodes, on crec que hauré de pernoctar a destí, si més no en les primeres incursions, o no em caldrà i anar i tornar ho podré fer tot en una mateixa jornada. Les fronteres ara però, motivat per l'aventura de descobrir l'entorn del nou Mirador comporta de ser a dalt dels Dracs un altre cop, i aquest privilegi segurament limitarà com ja ho està fent fer masses coses més, o de fer-les serà més intermitentment, segur, segur, i més si podem fer els Vols a tota una jornada, com sembla que és cap a on estem anant, la ruta dels Santuaris sembla que està centrant la nostra mirada, i si fos la nostra i prou, però els dos Dracs somriuen ara sí ara també i aquest tret no el recordava des de la Ruta de les Sogres, fet que m'indica que sense ser ara per ara, tot i així anem prou ben encarats, i tant, i tant. Els dos Dracs de cursa no reposen amb la mirada a l'horitzó que permet gaudir d'un dels dos Santurais des de la sala més gran del Mirador, si no que ho fan des de la la porta de sortida d'aquest, convidant a Vols fàcils els dos genets tot seguit, amb les seqüències actuals, que bé, que bé, que bé, a cada cantó de la porta de sortida hi ha un Destructor, a punt sempre a punt. Vull dir que la visita, els Grans Vols en direcció a les diferents fronteres del Principat no es veuran afavorides ara per ara amb l'increment actual dels Vols de Drac, fet que està més que bé també. Lluny queden ara les constants anades a Andorra, amb les llargues caminades per l'eix del seu centre comercial,  doncs ni un sol dia hem fet res més, fora de a ple estiu del 2020-2021 per l'extrema calor, posar peu baixant del Gran Drac i decidir tot seguit desfer el camí cap el primer Mirador, o el segon,  segons el tram horari, aquesta va ser una situació que encara ara em costa de gestionar, però també ho és que la combinació d'un Sol extrem i les caminades no està siguent el meu entorn preferit per gaudir, altra cosa si estem a dalt dels Dracs. Perquè avui no ho sé, però quan era, l'experiencia que en tinc avui passats els anys és d'emoció intensa, mtb, mtb, mtb. Si hi ha Vols, disminueix exponencialment la freqüència dels Grans Vols, i no directament, un Vol no resta un Gran Vol, en resta deu, perquè com més hores a dalt del Drac, més ganes de tornar a ser-hi, i com més hores fem dins dels Vols, més descans requerim per tornar a ser-hi, perquè si surto més d’una hora i mitja en bike disminueix en uns punts les ganes de fer aquell mateix dia un Gran Vol, i si estic quatre o cinc hores a dalt del Drac directament ja queda descartat sortir amb cap dels Grans Dracs. Aquesta matinada, a les dues mentre posava a punt el Gran Drac de dues rodes, no pensava que si no decansava no podria sortir amb ell, únicament em venia el cap que amb qui no podria sortir si estic fatigat és amb el Drac, i de fet ara passades les hores tots els preparatius són per inciar el Vol, no un Gran Vol, està però per veure si consolidem, perquè el pronòstic per aquest migdia és de risc de tempesta, no era el cas d'ahir. 

Una setmana l'anterior la 17 que no s'està replicant a la 18, però no passa res, anem dins d'un 4/6, prou bé, demà veurem si anem a un 5/7, no ho sé, dos dies de repòs, dimecres i divendres crec recordar, per una lleugera pesadesa, quasi que ni densa en si mateixa, o sí, i és a on som, i tant, i tant. Una setmana a on fa unes hores rondàvem els 30ºC a tocar de les dues el ben mig del Vol, equipats quasi 100% d'estiu, no del tot per uns pirates prims,  la resta de cap a peus d’estiu, i a on avui les Fury han sigut excepcionalment les protagonistes meves del Vol, en aquesta ocasió no les S-Phyre que han sortit sempre excepte avui que no. He de dir que les d’avui, les Fury i les C70 no van bé no, si no que van molt i molt bé. La resta de l'equipament, comentar que avui i és el segon dia des del juny del 2022 que surto amb un culot curt d’estiu Pearl Izumi, en aquesta ocasió un Elite i no un PRO, i el mateix que les Fury i les C70, crec recordar, també impecable, de 10/10. També esmentar que estem sortint amb els vells mitjons Mavic i Pearl Izumi baixos, i els nous una mica més alts no estan sortint tant com pensava, podria ser per la calor sobtada, així deixarem passar dies i a veure cap a on anem. En tot cas amb totes elles, tant amb les Fury com amb les S-Phyre durant el temps que duri el Vol, una hora tocada dues hores, tres, quatre o cinc, sempre a diferents moments requereixo d’afluixar les tanques poc a poc, de dos clics en dos clics o de dos punts en dos punts respectivament, molt, sobretot la del peu dret, curiós, és un procediment que va de fluix a molt fluix, fins el punt que no podria caminar perquè el taló em sortiria, ara no és un inconvenient perquè estem únicament acaronant lleugerement les ales dels dos Dracs, altra cosa serà quan deixem aquest tram tan dolç, i toqui posar peu a terra durant hores, arribats aquest punt les Privateer i Manta podrien tornar a jugar un paper determinant, i tant.

Les bikes, la meva presenta un soroll a les pujades, o bé de BB, o bé de la boixa-radis del darrera, no ho sé, m'hi he de posar, també he de posar ferodes nous, els dos. Aprofitaré per fer revisió complerta dels dos Dracs. Us havia esmentat que requeriria de fer venir discs nous de fre del model actual de XTR, el fet és que en aquest darrer inventari han aparagut unes quantes unitats noves d’aquest vell element en la versió XTR del 2018, que bé, així que no em caldrà reposar-los inmediatament, una tasca menys a portar a terme i a haver de controlar-la. 

Així aquesta setmana he portat al tercer Mirador  dues caixes de pneumàtics més, la majoria per estrenar i que no recordava per diferents motius que disposàvem, més Miradors implica d'haver de cedir i acceptar certes mancances, una és aquesta, la de puntualment no tenir clar on estem en referència a consumibles de bikes, o a equipaments, o a components, i tant. En tot cas ara encara disposo de més unitas de pneumàtics de 26", de 650b, i de 29", ja anàvem bé en aquest punt, ara encara anem millor. També he fet venir la forquilla Vicious rígida, no sé massa bé per quin motiu, i he aprofitat per fer venir caixes amb elements de desgast que ja tampoc tenia present que disposava, que bé, és que la llista de preparatius de FW 2018 va ser molt i molt llarga, menys però que l’aturada de Vols 2019-2022, hi ha grups que des de la tornada de FW 2018 que no revisava ))

Us comentava la pensada de les llandes Enve, ara també li dono voltes a si fer venir dos quadres nous, si de titani, o d'acer, crec que em decantaria per aquest  darrer material, però com amb les Enve, una pensada que hi és ara per ara i prou, veurem. En tot cas les marques que tinc presents condicionaria i molt les properes aportacions durant mesos, perquè algunes tenen un termini d'entrega de quasi tres anys, per aquest motiu crec que podria fer l'encàrrec i deixar passar el temps, i per aquestes previsions de terminis segurament quan ja estiguin fabricats quasi que no recordarem que les teníem demanades, una Groovy em pesa pels seus manillars, ara no recordo si hi havia una limitació, o ara pots demanar-los sense haver de comprar un quadre, en tot cas  jo voldria els dos, és a dir quadres i manillars. Una altra marca Vicious Cycles, d’aquesta voldria de ser quadres i forquilles, aquestes darreres amb les JJ són de les mès reputades del planeta, ara Vicious no sé si ha evolucionat i està mutant cap a Metal Guru, no ho tinc clar, una mica la mateixa maduració generacional d’Eriksen i Bingham. Un altre marca que tinc present aquests dies és Engin, la marca de Philadelphia m'agrada molt, i molt. Però en tot cas un altre cop cal deixar-ho reposar perquè a on som ara, de ple dins dels Vols tot està caminant prou bé, per tant cal valorar la possibilitat sí, però també la situació guapa actual on som. Noves bikes té un risc, com ho és que requeririen d’un volum d’hores ingent de dedicació per tenir-les a punt i em ve el cap la construcció de les actuals, de les noves que tinc pendents i un sol mot em ve, UF )

Sobre Grans Dracs, tot segueix el seu mateix punt, i diria que aquesta setmana,  avui mateix estic marcant un zero si fem referència a Grans Vols, no si fem referència a pensades, a recerques de configuracions com poden ser les de motor central, en aquest cas però són lectures, moltes lectures, accentuades lentament des del 2019 i fins avui. 

Ja ha arribat el moble pels accessoris dels equipaments dels genets, i ja està fent el seu servei, de 10/10.  A partir d’aquí esperaré unes hores, uns dies, unes setmanes o si cal una mica més, o molt més per fer venir la resta del mobiliari que vull per facilitar posar-nos les armadures de gala, de totes, a on tinc una super pensada que em ronda de fa uns quants anys, i que ha madurat fins a on sóc avui. 

Aquesta idea es va veure reforçada a un curs de conducció que vaig fer aquest febrer, curiós  perquè vaig utilitzar aquest espai jo sol, i mentre jo estava seleccionant aquest mobiliari el fet de coincidir a un lloc que ja el tenen no ho vaig relacionar, i mira que fins i tot el fabricant sembla ser el mateix, crec ara que el motiu és perquè l’emoció del moment, pel curs en si mateix, pel lloc, Honda, tot plegat em tenia totalment bocabadat. El punt és que com més facilito les eines per ser a dalt dels Dracs, com més eines hi poso més Vols fem, pot no ser aquest el motiu, pot ser una coincidència i prou, no és important, però sí ho és el seguir aquest fil conductor encara que sigui erroni, i tant. 

Hi ha dies per tot, molts, no hi seran sempre, i tant que no, això no comporta, no hauria de portar a precipitacions, de no voler-les, i de poder ser ni així, per mirar de mantenir la moderació, per respectar ser propers aquesta, aspirar a ser-hi. 

Falgueres Magiques ))

La, una de les novetats més desitjades per mi és l'arribada fa uns dies de les Falgueres Màgiques al tercer Mirador, sense paraules, OMG. On gràcies aquestes avui perseguir nous senders, nous accessos propers al tercer Mirador ha sigut una constant, dins d'un Vol breu de dues hores, i la Poció Màgica fa que el flow sigui una característica permanent del Vol, i on el tram fa un gran salt en quan a nivell d'exigència del Vol, doncs res puja, res baixa, tot és fa, normal ara sí estem integrats amb els Dracs, sense notar diferències, estiguin les ales obertes planejant o ben plegades en un sever picat, o a l'inrevés, doncs entre Falgueres Màgiques no hi ha obstacles que portin a terme la seva funció, sembla senzill, ho és, sempre però amb la condició de ser ara sí ara també remant a galeres, si no, cal ser prudents perquè seria una més que probable severa confusió, vull dir la conseqüència de prescindir d'aquesta condició que donaria per una arribada a destí que podria definir prudentment de com a tristement coneguda i sempre curiosa que des del 2019 no aconseguim deixar-la prou lluny, prou a una moderada i prudent distància, renoi, renoi, renoi, sembla com una cursa ja no de 24H si no de vida, a on compartir els modes de les Màquines de Prosperitat implica directament d’un procés d’aproximació d’agents poc prospers i molt determinats a seguir sen-t’ho, segur que la llum intensa del tercer Mirador fa un contrast amb la més vella del primer, i aquest contrast podria generar-me una certa confusió, podria ser, el fet però m’indica que cal seguir remant sense reposicionar la ruta, hi ha quasi tres-cents anys de diferència entre els dos Miradors, 1736-2022 així que és normal aquest efecte oi?

Sense coincidències avui, zero, per la zona feréstega per on anàvem, he de pensar. per beure 300 ml. d'aigua, menjar zero, i aquest punt arriba al seu final, perquè venen provisions per les llargues rutes que ens esperen, i està siguent laboriós perquè el 2017-2018 vàrem evolucionar el model, i ara si bé les propostes són les mateixes el format de presentació dels proveïdors del mateixos productes és diferent, nou, i ens costa seleccionar el què necessitem, poc a poc. En tot cas és una molt bona noticia està fent aquest treball, vol dir que venen grans aventures, si tot segueix com ara, i si no fins on hem arribat a data d'avui a aquest darrer any ja és en si mateix sensacional, i sempre amb una característica, el poc a poc, i així sembla que seguirem, si més no la determinació marcarà el tram, o la moderació d'aquesta seria més prudent.

He inventariat les eines noves que disposo dels Grans Dracs, i he demanat ajuda un altre cop per fer venir les que em falten, que no entenc com puc pensar que les tinc quasi totes, en tot cas no és el meu criteri, si no el de l’especialista, també he de decidir quin ha de ser el banc de taller mòbil, amb rodes vull dir, però les marques i els models exactes que he de demanar requereix de la inestimable ajuda del coprotagonista del projecte que havia de ser el Club d'Arenys ))

No tenia previst fer venir nous mallots, ni culots, de moment tampoc, però a un entorn tan idèntic i tan apagat món del gravel li podria anar bé una mica d'aportació de color intens o de contrast, no per res, però sí per enriquir un xic l'horitzó biker,  s'ho val, a un moment que coincideix el nou Mirador que l'estació ens convida a portar-ho a terme, dins d'una explosió de vida a nosaltres ens agrada poder aportar-hi en aquest cas encara que sigui un xic de color inapreciable, una mica i prou  d’aquest,  dins d'una explosió com la que estem vivint a aquest nou Mirador, perquè a aquest tercer per ser a pagès a diferència del primer, 1000% residencial, i encara més del segon per ser urbà, sembla que la creació de vida per la seva impresionant magnitut a aquesta nova estació no té límits. Avui mirant per les finestres del Mirador l’aire coincidia en parts amb les ingents partícules de vegetació, i a aquest nou Mirador he descobert que també amb el nombre d’insectes, on dins del Vol d’avui havies de respirar acceptant aspirar-los ara sí ara també, increible perquè no sabia de l’existència d’aquest ambient d’extrema densitat d’insectes, OMG, però com us exposava la realitat és aquesta, ara en aquest cas inversa perquè aquesta darrera la de milions de noves vides flotant en l’aire és simptomatologia extrema de prosperitat, mentre hi érem fa unes hores, mentre els respiràvem-aspiràvem la pensada en veu alta ha sigut, així ens preparem per Tassie. El 2013 vaig competir amb un biker que venia de Tasmània, i renoi com hi anava!!!

Aquesta matinada encara estava retirant els insectes del Gran Drac de dues rodes, ja ho havia fet tot seguit vaig arribar del darrer Gran Vol, sempre ho faig seguidament un cop refredat el conjunt tot i que radiador frontal i motor no els hi aplico aquest procediment fins que no disposi dels útils específics, i sempre  ho faig ja un cop dins del Mirador, però és que és una tasca infinita, interminable, a on avui m’he adonat que hi dedico més temps a mirar de retirar-los que no pas el temps que hi estic mirant de pilotar-la, i no és metafòric )

MTB, MTB, MTB.

Setmana 17/52

I ja anem per 6 Vols seguits, i 2/7 d'aquesta 17, a la darrera la 16 van ser un 6/7, prou bé, millor dit molt bé.

Aquesta darrera setmana ha sigut molt productiva en tots els sentits, i tant, i aquest fet ha ajudat que a la disset tot rodi encara milllor, els espais, el primer el dels equipaments dels genets resta pendent, el moble no ha arribat, i el mobiliari nou per la zona dels Grans Dracs ja està funcionant, ara he de decidir si em decanto per un mobiliari fixe o un banc de taller mòbil, vull dir he de valorar si faig venir un equipament de taller fixat a un lloc concret o no i em decideixo per un banc de taller amb mobilitat, amb rodes, amb el seu torniol per fixar, i en segon terme valorar si d'acer inoxidable, o si em decanto pel tradicional de sempre de ferro pintat vermell o blau, que per cert aquesta darrera opció no em motiva gaire,  però és probable que sigui en aquest acabat finalment, sigui fixe o mòbil. 

El Saab 900 els manteniments i reparacions que hi he fet he utilitzat sempre un carro mòbil, on hi ha dotzenes i dotzenes d'eines, moltes, més encara, moltíssimes, a part dels bancs fixes de taller que hi són sempre, primer a Barcelona i des de fa uns anys a Arenys de Mar, a aquest darrer  a on us comentava que teníem previst muntar el Club. 

Per els Dracs no he disposat mai d'un taller en majúscules, com sí tindré ara, ho escric i estic molt emocionat, a veure, a veure. És que aquest tercer Mirador dóna molt de si, que bé, que bé, que bé. Sí que pot passar que el Club s'activi i aleshores no sé molt bé com evolucionarà tot plegat, però així d'entrada penso que una cosa no treu l'altra, vull dir podem portar-ho a terme tot, sense descartar cap dels diferents espais, i després ja veurem quins s'utilitzen i quins no, o si tots funcionen prou bé. 

Dels Dracs, el meu ja roda amb l'Ikon encara però en 2.20, la DT190, i ara ja sí amb els disc XTR a ple rendiment, ara els ferodes són els que demanen cedir el torn a uns de nous, no passa res. De les rodes dels dos Dracs he revisat tot els segellants, la meva estava bé, la de la Reina no, i he afegit usn 60 ml. a cada roda, i ara ja manté la pressió, perfecte. 

I una novetat vella com ho és que una unitat dels Gobi amb guies de carboni ja torna a estar actiu, aquest model de Gobi en concret és un seient realment molt lleuger proper el meu SLR 135, crec recordar que aturaven el pes a 145 gr. prou bé, en tot cas he utilitzat una tija Thomson nova que tenia a punt per la 26", i que finalment no vaig utilitzar. 

És a dir he tret el conjunt Thomson-Speedneedle-Cateye, i he muntat el conjunt Thomson-Gobi, el llum no recordo quin és, ja us explicaré tot seguit com ha anat tot plegat un cop dins del Vol de fa unes hores. Ho he fet així perquè en el 2019 també vaig seguir aquest procés per recuperar-me vaig rodar amb el Gobi, per un cop recuperat tornar al Speedneedle, ara no ho veia necessari, però la prudència s'imposa. Per cert quan vaig revisar la DT190 amb l'Ikon un cop susbtituit el disc de fre XTR, vaig estar molta estona per aconseguir fer pujar el pneumàtic, UF, feia temps que no em costava tant, i el del darrera el mateix mare meva, vaig haver de treure la roda de la bike i mantenir-la sense tocar el terra, va ser realment laboriós, el Drac de la Reina no, va ser  fàcil, en segons obrir lateral, afegir el segellant tancar el llavi i en segons tornava a estar a punt per tornar a rodar, de 10/10. 

El darrer Vol que he fet, el sisè des del darrer descans, el segon d'aquesta setmana a on he multiplicat per quatre el temps, i quasi per tres la distància, i on he decidit tornar cap el Mirador per prudència, no per fatiga, prou bé, fet que m'indica que properament aspirar a tornar a les rondes dels 100 Km. i +3.000 podria no estar lluny, sí que d’haver fet un 100 avui el desnivell hauria anat a +2.000, avui ja hauria anat a 80 Km. però la prudència d'aquest possible retorn de les molèsties de cadera imposava d'una certa moderació, tot i així he passat dels 90', és a dir de l'hora i mitja, a tocar de les cinc hores, vull dir prou bé, i no he anat a aquest 80 Km. perquè he ajustat en diferents ocasions la posició del Gobi, com la inclinació dos cops, i avançament de les guies un cop, també he hagut de baixar la pressió dels Ikon dos cops, i ara diria que de 8/10, i no de deu perquè el Gobi encara no està del tot al seu lloc, poc a poc, és un seient amb una forma, amb unes característiques-prestacions molt diferents del Speedneedle, molt, i em requereix d'un readaptació important, fins i tot he hagut d'atura-me uns minuts durant el tram final de la ruta per ser prudent i deixar descansar la cadera d'aquesta nova posició a dalt del Drac. 

Tampoc ha ajudat la pressió excessiva dels Ikon de les primeres dues hores, però és que estava molt centrat a no errar-la amb la posició de la tija, vital quan parlem d'ajudar a recuperar-me d'aquestes lleugeres molèsties de la cintura, i de la base inferior del creuat esquerra, ho definiria millor com una sensació de cintura de cristall, de fragilitat, i una llegera tensió al creuat esquerra molt lleugera i no present avui. 

Estic valorant també si fem venir quatre llandes ENVE, no ho sé, fa mesos que hi dono voltes, no sé molt bé el motiu, bé sí, per unificar criteris, potència i tija Thomson, frens, pedals i crankset Shimano XTR, rodes DT240SS-190-Aerolite, pnenumàtics Maxxis, forquilla ENVE,  i de venir les llandes ENVE seria possiblement el darrer conjunt a aparellar, em fa dubtar que les Crest, Arch i Flow funcionen molt bé, i de les ENVE no sempre en llegeixo bones valoracions, a part que la llanda és l'element fent equip amb el pneumàtic més important per poder ajudar a mantenir un bon ritme a dalt del Drac, que aquest darrer pesi un xic més si el conjunt llanda-pneumàtic està en el top d'eficiència, entre lleuegeresa i òptimes prestacions fa que el pes del conjunt del Drac sigui menys rellevant, però si llanda i pneumàtic presenten un excés de pes, tot s'atura una mica. En tot cas fa mesos que hi dono voltes, veurem, veurem. 

Avui equipat de curt, mallot curt paravent passats els primers cinc minuts, culot 2in1, i la resta també com el culot 100% destiu, sempre rondant els 20ºC. Els darrer tres quarts d'hora de lleugera a intensa pluja molt però molt amiga, quin plaer de traca final de Vol. Avui  hi ha hagut moments per tot, però per tot, i cada aturada, o cada pas he tingut millors sensacions, com més ajusto cada detall millors sensacions dins del Vol.

Sense incidences, sense coincidencias, 750 ml. d'aigua, sense menjar, havia fet un entrepà d'alvocat amb tomàquet, per cert deliciós i molt nutritiu, més de quatre hores, a tocar de cinc de Vol ho avalen, i 330 ml. d'un Nocco una hora abans de sortir, aquest darrer, el Nocco no era necessari, certament, ve de l'etapa de preparació indor, i després dels Vols si he passat calor en prenc un.

Avui per facilitar poder ajustar el Gobi, quan he parat per primera vegada he tret la bossa d'eines de sota seient i l'he posat al segon porta bidó, el del ST, que per cert aquest segon porta bidó no el porto agafat amb torniols al ST perquè per FW per poder portar tija telescòpica vaig haver de retirar les rosques reblades del ST. Mentre no anem a 100 Km. crec que la deixaré a on és ara la bossa d'eines, veurem. 

A veure demà, tinc visita el Baix Montseny, i o bé aprofito per descansar, o bé de matinada, o al vespre podria fer un Vol breu, veurem, veurem, si plou però a diferència d'avui no sortiré, crec.

Li estic donant moltes voltes al descobriment dels Gegants, sobretot perquè avui he vist moltes, moltes, moltes roques enormes, i es fa difícil deixar de banda els responsables de l'arribada d'aquestes, certament. 

Pedres i Gegants.

Per si de cas ara des de la presència dels Gegants a cada Vol porto sempre  com a escorta a un Destructor per evitar que un Gegant em posi per accident sota una de les seves plantes dels peus, el Destructor sí podrà evitar-ho, i no sé perquè estic segur que aquest darrer sap de sempre de l'existència dels Gegants, perquè com us vaig sementar des que freqüentem el tercer Mirador ara sí ara també la Reina sempre des del primer dia surt amb el seu protector, un imponent Destructor, coincidències jo diria que no, jo diria que no. Dubto també de nit dins del Vol que necessito quasi segur que vingui el segon Destructor, ell no em dóna opció, però és que intuieixo que els Gegants dormen de dia i no de nit, però són suposicions res més, crec que he d'estar atent a les reaccions dels Destructors i així intentar entendre què els mou a aquest nou Mirador a venir darrera nostre a cada Vol, a diferència del primer Mirador que o no venen o ja són sempre pel camí, en tot cas molt pendent d’aquests magnífics personatges de llegenda, més fins i tot que dels Gegants, perquè aquests primers en són sens dubte els principals protagonistes. 

Finalment aquest vespre un present que ve del Club, també dins de l’entorn de les petites però preuades novetats. 

MTB, MTB, MTB.

5/7 entre Gegants )

En el tercer Mirador hi ha Gegants, renoi. Avui en el cinquè Vol, que no dins del Drac, doncs aquí ara per ara no n'hi ha, però mentre veiem les extraordinaries pedres que ens envolten, entre els enormes blocs de pedra m'ha quedat clar que únicament poden ser, poden creuar-se amb nosaltres, deixar-se veure, si els Gegants previament els hi han posat, si no, no podria ser, no en gaudiríem, per a mi aquesta evidencia no vista fins avui és increible, molt temps he tardat, anys, al primer Mirador els blocs de granit hi han sigut sempre i mai vaig entreveure la presència dels Gegants, si van marxar al tercer Mirador, o no i durant aquestes dues darreres dècades sempre hi han sigut o no, no ho sé, en tot cas aquest és el temps que he requerit per adonar-me que sense Gegants no hi ha grans pedres properes, i per tan tampoc pedres grans que es moguin. Com no hi he caigut fins avui, i és literal, dedueixo que és pel fet de viure amb tanta intensitat, que implica d'haver de fer-ho amb molta concentració a cada tram de privilegi cada cop a on estem segur circumstancialment, comporta en el meu cas perquè tinc unes certes capacitats i prou, que són les que són, limitades certament, molt, i a on aquest gaudir pot ser possible perquè visc predeterminat a ser, fer i evolucionar en estricte i involuntari mono canal, un canal, on la resta de canals passen a ser una mena de móns paral.lels, és a dir que no els veig, i per tan tinc una mínima possibilitat de comprendre molt superficialment com funcionen via la imaginació, els intueixo com una mena de sospir, com ara, i per això esmento molt sorprès sobre l'existència contrastada dels Gegants a partir d'aquestes pedres singulars, i sí segur que és una limitació el fet de no veure'ls mai fins i tot tampoc avui, limitació aquesta que em protegeix,  he de pensar, a l'hora que ells de mentre, els Gegants viuen en el mateix format que jo, que no mateix pla, el seu però, i crec que per la seva extraordinaria magnitud i vellesa, ells en aquesta quasi diria que infinita experiència a l'inrevés que jo, ells ni tan sols m’intueixen, senzillament no existeixo, ho visc com a fàcil i molt planer perquè de mentre intuïm i prou, mentre els Gegants ignoren la meva presència de mentre gaudeixo de la riquesa de sensacions que aquests colosos sense voler ens aporten, entre moltes que segur estan per descobrir, una que sí sé veure és la de les seves gegantines pedres, O-M-G ))

Punxes dolces, molt.

Una setmana prou bona de Vols, on crec recordar que dimecres vaig descansar, la resta cada dia Vol, i certament que molt bé, o prou bé, insistir en molt bé podria sonar pretenciós, i no passaria res tampoc, el que és sensacional és que els Vols cauen un darrera d'un altre, una mica sols, que bé, que bé, que bé )

A la ruta d'avui no hem seguit inicialment el criteri Overend sobre el control, i mira que cada dia he treballat i treballat mirant de fer menys del què hauria fet per ganes, i no és fácil, però amb aquest criteri avui hem quasi triplicat temps, fet que compensa les aventures que hem deixat de fer els darrers dies, on un cop fet aquest pas avui, en altres temps demà ja aniríem a quadruplicar les hores a dalt dels Dracs, i doblar i fins i tot triplicar la distancia d'avui, però demà no serà, no podrem, hi haurà Vol sí, però breu i prou, perquè demà amb la Transportadora tenim que recollir part del nou mobiliari. Aquest per una banda m'ha d'ajudar a millorar la zona d'equipaments dels genets, que ja funciona de 10/10, però necessitem una proposta de 12/10, i també ha arribat una part del mobiliari per la zona dels manteniments dels Dracs, i Grans Dracs. I pot semblar poc rellevant quan parlem de Vols, que prioritzi un tema com el del mobiliari, però en cap cas, en cap cas, el Nou Mirador, aquest tercer espai segueix el format del primer Mirador, i mentre seguim disposant de tots dos com ara, sempre ha sigut vital en el primer i ara en aquest nou espai de Dracs per ser on som quan parlem de Vols, i de Grans Vols, com també la distribució dels Dracs, l'accés fàcil a aquests, i en el cas que ens ocupa la funcional selecció, ordenació de l’equipament, la reducció del nombre de diferents models d’aquests ens ha ajudat, també de com els he reorganitzat per ser sempre accessibles, de manera que a la mínima pensada de sortir tot rodi baixada a vall, i ha anat molt bé a aquest tercer Mirador com al primer doncs el resultat és que no parem de sortir, i cal ser prudent i dir, ara per ara. 

Gorewear-7Mesh )

Si seguim així les antípodes seran les properes protagonistes a l'octubre, però perquè això sigui una repetició del 2013 quan parlem de destí, hem de seguir millorant com aquest darrer any, és a dir de menys a més, poc a poc, però sense pauses, o amb aquestes de forma programada, prevista, en tot cas ara on som tot pinta a properes aventures molt guapes, que passats els mesos finalment no siguin ja no estarà a les meves mans, i no passa res. Primer anar augmentant temps a sobre dels Dracs dins dels Vols, per seguidament establir la ruta dels Santuaris, un cop aquest punt, el Vol transcontinental serà, de tenir-ne ganes, una preciosa aventura ) 

Sembla que el tercer centre visitat per a acondicionar-afinar aquesta cadera serà a on anirem, que bé, en els propers dies podria donar-se que començarem el programa individualitzat, i veiem on som.

He fet molt bon camí pel què fa a treballar amb els pendents, tot i seguir amb l'Arch-Arden Race-DT190-XTR, on he pogut corregir parcialment el torniol del tensor de la cadena, el desllorigador de cop ha funionat de 10, a un cost, cert, feia mesos que no agafava un martell amb punta de ferro, tot no pot ser.  

))

Content perquè ara el Drac de la reina ja va amb la tensió de cadena òptima fet que ajuda a que cadena, plat i cog tinguin un desgast programat, i previsible.

He augmentat lleugerament la pressió dels Ikon dels dos Drac, no de l'Arden Race, motivat per com estan treballant, i també he verificat quins pnenumàtics tinc disponibles avui, i tinc d’Ikon, en 650b en 2.20, i 2.35, tinc també  d’Ikon i d’Ardent Race en 29" en 2.20, i 2.35 del primer i en 2.35 i prou del segon, o sigui per rodar els propers mesos no necessito fer noves incorporacions, que bé, sempre que no valori d'incorporar nous models, que ara per ara no és on sóc. El punt del disc de fre pendent de substituir-lo que en res serà un fet, i arribats aquí sí que em caldrà de fer-ne venir de nous. No podran ser idèntics que els XTR que portem ara, però sí del model actual.

Disc XTR-Ardent Race-DT240-Arch.

Després del Vol d'avui el Gobi torna a ser un candidat, en tot cas esperaré una mica més.

Emocionat per la setmana de Vols, també per un Gran Vol del Gran Drac més esportiu aquest cop fins el peu de la Collada i prou, certament, i on l'experiència va ser molt i molt satisfactoria, tornant la sensació era d'estar anant a la segona residència sensa tenir-la, de ser de cap de setmana, que no és el cas, de fet aquest tercer Mirador haurà, de seguir sent, de ser renombrat, doncs el mot Mirador li està quedant una mica encongit, o no, i és per l'entorn, i per les super propostes d'aventura que proposa ara sí ara també. 

Tinc pendent seguir evolucionant l'equipament del Gran Drac de dues rodes per evitar aquesta fatiga de la meva cadera, però no s'han donat les circumstàncies per sortir entre Vols i Grans Vols dels diferents Dracs, i torno a dir que bé. No sortir amb un super Drac de dues rodes d’aquest nivell, perquè en surten uns altres també d’un nivell fabulós és un absolut privilegi.

 

Dins del paradís ))

Equipats de tardor, per excés, però bé, de llarg en inici i passats els primers minuts de curt pel què fa a mallot paravent, culot pirata també paravent, la resta d'estiu, Hirzl, i S-Phyre sortint ara sí ara també.  Sense incidences, amb moltes coincidències, moltes, hi ha gravels per parar un tren, jo diria que més que elèctriques que segurament no, i moltes més que MTB's, jo sense menjar, beure sí,  600 ml. d'aigua, rodant per sobre dels 19ºC quasi sempre motiu d’aquest excés d’equipament, insistir que em falta concretar correctament la relació d’equipaments vers les temperatures a aquest darrer Mirador, els equips que tenim al primer Mirador sí coincideixen amb les temperatures sempre molt singulars de les humides rieres del Maresme, però a aquest nou espai de Dracs segurament les ombres continuades i intermitents dels Gegants fa que em costi entendre com equipar-nos, poc a poc. 

Avui pensava que no sé si és prudent ser entre aquests nous protagonistes tan imponents, ser entre Gegants, i entre les seves pedres tan i tan grans, el dubte ve per si ja han passat els temps de ser-hi, entre ells vull dir, és poc probable que tinguin notícies de la nostra existència, doncs són tan grans i nosaltres tan petits que dubto que sàpiguen de la nostra presència quan roden propers a ells, i hi ha el risc de quedar sota un dels seus peus, o sota una de les seves enormes pedres que ells van pausadament posant properes a les nostres rutes, no ho sé, no ho sé, en tot cas mentre hi dono voltes en gaudim,  i aquesta aventura el punt on som no me la puc perdre, jo veig les grans pedres i quedo fascinat, i aquest interès per elles m’acosta sense intermitències, la proximitat en si mateixa ens acosta ara sí ara també els Portadors, ja em direu, sense eines, segurament sense tampoc la voluntat per no ser sota els moviments d’aquests benevolents colosos, on cal ser molt i molt prudents, més del que el raonament ens deixa veure, i per aquest motiu els pensaments, i per aquestes precioses circumstàncies la reflexió no pot tenir avui per avui un to més aclaridor, sí però que em comporta de centrar encara més el meu interès, d’entendre si hem de ser-hi, i arribats a aquest punt la pensada és, hi som, prou bé, i avui per avui en gaudim, prou bé també )

MTB, MTB, MTB. 

La 5 que és la 2/7 )

Avui Vol idèntic al d’ahir, però sota una intermitent i tímida pluja, fet que ha comportat de rodar dividint quasi entre dos la temperatura d’ahir, propers als 11°C un xic per sobre, la màxima no la recordo, però aquesta ha caminat de més fins els onze graus que esmento. La Reina unes hores després sota una pluja ja més definida ho ha fet a 8°C.

Jo rodant avui notant el creuat del genoll esquerre, despert aquest minuts després de sortir de la visita al centre d’ahir amb el fisio, renoi, en tot cas com en el primer intent, a aquest segon centre tampoc hi tornaré. En tot cas un Vol sense les pensades d’ahir, que bé, tot i que s’han de tenir millor si no venen, i amb les característiques tan especials, tan dolces de les bones sensacions a dalt del Drac. 

Equipat de tardor pel que fa a mallot llarg i també amb el culot pirata, tots dos equipaments paravent, la resta de l’equipament tot d’estiu. La jaqueta tot i que la consideri a la frontera propera a mallot perquè és extremadament lleugera, i ultra prima, però no és una Lite, i sempre la combino amb diferents tèrmiques segons l’estació i tram de la jornada, aquesta té unes prestacions excepcionals pel meu ús, tot i presentar una extrema fragilitat a l’esquinçament, quan això passa la cinta americana Gorilla per la part interior torna a unir el tall produït, tan fràgil que la de la Reina de nou en nou ja presentava dins del seu embolcall original de petits esquinçaments que van requerir de la cinta esmentada des del primer dia, doncs molt bé ha d’anar que li passem per alt aquesta extrema debilitat i més per a la pràctica del MTB. La mancança real a l’hora que una virtut que presenta aquesta jaqueta,  que no és un defecte perquè no és un mallot, és que té únicament un petit espai a l’esquena on poder portar un protector de coll, el mòbil i uns guants de tardor no d’hivern, i va tancada via una cremallera minimalista que va de dalt a baix, prou àgil d’obrir i tancar per no requerir de parar si necessites accedir el seu contingut. Quan aquesta Gore està sortint indica que ja fa mesos que les ales dels Dracs són sempre obertes, amb aquesta la Reina va conquerir FW )

Blue socks )

Avui he estrenat els mitjons italians, i d’entrada com els nous Gore, aquests també han anat de 10. Podria dir que avui per avui he consolidat els retorn dels Hirzl, veurem si quan la temperatura augmentin passo a Gore C7, veurem, o ja es queden els Hirzl, penso que no i que els C7 seran els grans protagonistes dels propers Vols, en tot cas sempre entre unes alternatives molt bones a unes alternatives que poden funcionar millor encara.

520 

Incidències cap, coincidències també cap, beure, aigua 600 ml. i menjar cap, utilitzant el recuperat 520, renoi que pràctic que és, crec que per la nostra disciplina on avui per avui no utilitzem el GPS per seguir una ruta, és que ruta, ruta, no en fem cap a data d’avui, el 520 és perfecte per les nostres necessitats, crec recordar que té una autonomia testada a una aventura SOLO, el 1000 crec recordar que no, també té aquest darrer moltes més prestacions pel què fa a GPS, el 520 en primer terme per compacte, per la distribució de les dades en una pantalla de dimensions molt moderades fa que sigui molt prestacional, sempre insisteixo pel nostre ús, si haguéssim de seguir una ruta ja no ho crec, i més disposant del 1000. Utilitzar el 1000 per a sessions de 6/7 crec que és malaguanyat per reservar cicles de bateria per a les futures aventures dels Santuaris. 

Arden Race 120 TPI 2.35

Quan parlem de rodes avui segueixo amb la combinació de l’Arch , l’Ardent i la DT240, i molt i molt bé. Encara recordo quan parlem de frens les converses de l’època Ibis on sonava rar que jo gastés tants discs de fre, ara passats els anys segueixo tenint els discs de fre com element dins del grup dels consumibles, on com més Vols hi ha més desgast d’aquest component tinc, i molt content que això sigui, perquè és una conseqüència que deriva d’una seqüència intensa de Vols darrera Vols, que bé. Altra cosa entendre l’equilibri entre el preferir descartar més sovint els ferodes i apurar més els discs, o a l’inrevés, no esperar tant de temps a l’hora de passar a un disc nou i poder allargar més els ferodes, per seguretat aquesta darrera opció a casa és la bona, una rotura d’un disc no sona gens bé com a possibilitat, mentre que un ferode gastat no té en principi cap conseqüència, fora de contactar la placa del ferode amb el disc que és incòmode i prou durant uns breus segons, poses en 5’ uns ferodes nous dins del Vol i segueixes l’aventura, mentre que la rotura dels discs en marxa en el millor dels casos posa fi definitivament del Vol, si el disc trenca la roda queda o pot quedar bloquejada, i quan aquesta circumstància es produeix sempre és perquè  frenem i això coincideix amb velocitat per moderada que sigui, el què ve darrera pot arribar a ser dolorós. 

 

Tinc una reflexió sobre pneumàtics, com ho és que ara vaig amb  diferents amplades i amb diferents models davant i darrera, és a dir ara vull anar amb dues Ikon, EXO, 3C, i TR. no però amb la darrera versió més reforçada perquè ni a FW ni a Finale hem patit baixant amb la versió que portem actualment, vull dir que no requerim pel nostre nivell, de gomes més reforçades, sí que penso que amb unes capacitats més elevades baixant que no és el meu cas, podria ser interessant que fos la versió més robusta, no sé si per evitar el tall, que també,  si no pel comportament del conjunt a les zones tècniques de baixada, i a les zones obertes on tot deu passar molt de pressa, i on el comportament dels pneumàtics a nivell dinàmic, del com reacciona aquest mecànicament a les extremes inèrcies, a les diferents condicions per tensió, i he de pensar també per temperatura, on deu ser molt important tenir present aquests factors si persegueixes aconseguir una diferència que de segur pot declinar un resultat a favor. No és el meu cas ni per exigència, ni per velocitat, ni per resultats, i per aquest motiu únicament ho puc reflexionar, sí que no paro de donar voltes a punts com la comoditat relacionada a més amplada de goma, més coixí, també el factor que pot anar lligat a l’augment de pes i què comporta amb el pas de les hores haver de fer rodar aquest pes més alt, és a dir a més amplada segurament més comoditat, menys fatiga per impacte, però també més energia requeriran a l’hora de fer-les rodar, vers a unes gomes més estretes més lleugeres i per tant més fàcils d’arrossegar, però també menys coixí pel fet de presentar menys amplada i alçada,  menys forma arrodonida vull dir, i per tant menys còmodes i menys rodadores. El factor rodador relacionat amb el punt de contacte entre el pneumàtic i el terra que es veu que també és una característica mecànica  que cal tenir present, i a aquest punt em tornen a venir al cap les The Raven, que eren més amples i eren a l’hora rapidísimes a Finale, i no són l’exemple ideal perquè no eren més pesades que les UST del seu temps, a l’inrevés, però es veu que a més amplada pot anar relacionat a més rodona i així a un menor punt de contacte, presentant aparentment una superior facilitat rodadora, no ho sé, en tot cas molt interessant. 

19-22-25-29 mm.

Pel què ens ocupa jo ara rodo amb Ardent Race 120 TPI i 2.35 davant, i Ikon 120 TPI i 2.20 darrera, així el què faré ara és davant passar a Ikon 120 TPI 2.35, la resta ara per ara seguirem com estem. I que el conjunt de roda davantera tornarà a la DT190 amb llanda crec recordar intern de 19 mm. però ara ho escric i no ho tinc del tot clar, renoi, perquè jo veig en bons ulls un 2.35 TR amb una base de 19 mm. d’entrada, perquè sembla ser que per aquesta amplada hauria d’anar amb 22 mm. mínim, en tot cas tinc crec recordar una llanda de cada mida fins a crec 29 mm.

MTB, MTB, MTB.