Gran Drac, intens )

La 20 aturat, sense Vols, la sessió d'una hora per mirar d'aprendre a respirar m’ha deixat ara per ara aturat, molt fatigat, molt, amb necessitat inmediata de descansar, però curiós en aquesta ocasió sense dolor, sense molèsties de cap tipus, per aquest motiu seguiré aquesta nova via, i així divendres tindrem una segona sessió. L’objectiu és millorar l’estat físic a sobre del Drac, en el sentit de millorar la qualitat mentre estem dins d’un SOLO, sense fer una preparació com la portada a terme el 2017 i el 2018, mirant d’evitar la carga i la intensitat d’una preparació indor específica, millor dit sense cap d’elles dues, qualitat doncs referida a un concepte elàstic, a millorar el to seria potser més encertat, segurament. Fa ja tres anys ben bons que requereixo d’iniciar un treball com aquest, germà proper si més no, altra cosa és encertar-la, el què vull, i decidir la via per poder anar-hi són dos aspectes que sense coincidir quasi mai, o mai, et porten a llocs interessants, també desconcertants, a destins d’un bon to, i tant, també sorprenents certament que sí, que per diferents em comporta d’un cop a destí o propers a ell, perquè per nous costen d’identificar, de mirar de comprendre a on he arribat, o a on crec que estic anant,  sense ser una prioritat doncs amb una nova música mentre sigui càlida quina sigui no té per a mi massa sentit pensar-hi, o sí i jo no li veig que podria venir a ser una mica el mateix, mentre aquesta sigui fantàstica ))

Pearl Izumi )

Mentre no hi ha Vols, els Santuaris sembla que seguiran on son, i per tant no hi ha pressa, sé que tot just som dimarts, però dono la setmana de Vols per feniquitada, i perquè no també la 21, i la 22, perquè sé també que quan obro els ulls a les quatre tocades del matí per iniciar un Vol entre les Fades de la Foscor ho faig sense haver de pensar, i on sense arribar a les cinc el Vol ja és una realitat,  i a tocar de les set ja és un fet, passa al primer i passa també al tercer Mirador, vull dir que el to dels Vols és d'un sol color, el de la foscor, el de compartir-la, el de ser dins de la llum, de gaudir-la sempre, o quasi, així ara doncs no és una setmana de Vols, la calma ara, després de les tempestes, mai millor dit, per d'aquí a unes hores, uns dies, o setmanes, espero que no mesos, tornar encara amb més força, i tant.

Sense Vols dos Grans Vols han sigut protagonistes, de fet tres, un de dur per exigent amb el més esportiu, que literalment ens va esmicolar, OMG, i dos darrers a on l'experiència amb aquest més esportiu encara ara passades les hores els mots no volen sortir per ser compartits, per sensacionals, per impresionants, a on es resisteixen a exposar-se, no per res sí per prudència, sense entendre sobre què, i un tercer Gran Vol, segon dels dos darrers, on uns minuts després entrant a la Collada m'han deixat clar que tornava tot seguit, sempre dins d'un Mode 4, dins d'un atordiment de cap extrany que m'ha proposat de cop de desfer el camí cap el tercer Mirador, una sensació de pressió dins del casc em feia dificultós entendre el moment, fins i tot he arribat a pensar que el casc era una talla massa petita, que no és el cas.

Volia incialment anar a fer un cafè a tocar d'Arenys, ja no vull ni pensar si hagués mirat de fer un Principat, el fet és que avui no era el dia, en una altra jornada l'aturada del migidia hauria sigut la porta d'entrada, avui no. Una anada difícil, per diferent, pletòrica per les característiques extremes d'aquest Gran Drac de dues rodes on tot i un programa ultra prudent, un Mode 4 és per pluja, cal veure que mana l'electrònica, així el cervell de l'IMU decideix com serà, no el genet, aleshores en mode pluja en sec tot sembla que hauria de ser moderat i pausat, i jo contràriament experimentava avui unes sensacions com d'estar veient massa de prop l'erupció d'un volcà, com de ser-hi a dins sense cremar-me, en tot cas un lleuger soroll dens i no és metafòric, dins del meu cap s'ha fet present fins ben després de deixar el Gran Drac a punt pel descans ja un cop arribat al Mirador, tasca que ja us vaig comentar que requereix de més dedicació en temps que no pas el que dura el Gran Vol, molt laboriós entre deixar a punt l'Armadura de Gala, i avui des de l'arribada del Gran Drac de dues rodes he netejat per primer cop tot el frontal utilitzant aigua calenta, i he de dir que el resultat ha sigut molt satisfactori doncs per primera vegada he deixat el radiador com nou, sense ni un sol insecte, en cinc mesos ha sigut la primera vegada que procedeixo a treballar la neteja d'aquest component, i la primera vegada també que utilitzo l'aigua, així que aquest sistema de l'aigua calenta el repetiré, curiós perquè els Dracs no requereixen d'aquesta extrema dedicació, sí si ho miro en conjunt, a la distància, doncs son també eines molt precises, per tant que han d’estar sempre perfectament a punt si vols gaudir amb ells, però per l'experiència segurament funciono amb el pilot automàtic, i  em funciona prou bé, i amb el Gran Drac, amb els dos no es donen aquestes circumstàncies, ja vindran, segur, segur, ha de passar temps. Un cop acabades les tasques de neteja, mantenidor en marxa i a reposar tot seguit, a on  crec recordar que tot plegat ha requerit entre netejar l'equipament i el Gran Drac de quasi dues hores de dedicació, i encara més de concentració, renoi, renoi, renoi, segur que si ho optimitzo ho puc deixar en una, però ara mateix no, i no he fet frens perquè em cal d'un terra que recepcioni bé els residus d'aquesta operació, i tampoc no els faig abans de sortir perquè els primers minuts no vull sortir curt de frenada, sí que per força ho he de fer amb les gomes per uns S22 que requereixen de ser molt prudent els primers quilòmetres perquè tinguin temps d'agafar temperatura, poc a poc, poc a poc, no seria prudent sortir curt de  frens i amb pneumàtics freds, seguir sempre aquests passos també em protegeix d'un inici de Gran Vol explosiu, em passa el mateix amb el Gran Drac més esportiu on requereix de donar temps a la caixa de de canvis a agafar temperatura, i on abans encara hi ha un indicador blau cel que cal que s'apagui abans de poder començar el primer metre del Gran Vol, procés que ajuda i molt a serenar els ànims, els nervis dels minuts previs el Gran Vol, espero sempre 5 Km. a rodar a règim, per progressivament anar incrementant el ritme, i tant! )

Ara penso en com hauria sigut arribar a Arenys i fer el cafè, però és que del punt on  jo ja no podia més avui a on volia anar a prendre el cafè a Arenys, ara aquest vespre veig força lluny de poder portar-ho a terme, segur que és per aquesta lleugera sensació de fatiga que tinc des de la 19, i no passa res, en cap cas, en cap cas. Ja ho tornaré a intentar, gaudir del cafè pausadament ha de disposar de la seva càlida oportunitat, i de ser, jo tindré el meu moment, de fet puc dir tindrem el nostre moment, doncs quan parlem de Grans Dracs de dues rodes hi ha la possibilitat d’entrar a un moment, a un estadi màgic entre el genet i el Gran Drac, i és interessant perquè aquest es produeix un cop estàs fent el cafè, també he de dir que això em passa molt poques vegades, la meva primera i penúltima experiència d’aquest preciós estadi data dels 80 el ben mig de la carretera que passa, podria dir voreja els Monegros que no ho deu ser, si no com ho recordo jo avui, i a on una aturada a fer un cafè va ser un instant màgic, del que avui en torno a gaudir, i que es va repetir fent un cafè a l’Avet Blau a Santa Fe del Montseny a una breu aturada fent un test amb un Gran Drac  a on vaig iniciar el Gran Vol a tocar del migdia i el vaig finalitzar a tocar de les set de la tarda, venint de mesos fent tests amb diferents Grans Dracs, i on tots i cada un d’ells els vaig tornar passats uns primers minuts. Aquest moment màgic em ve després d’aquest instant perquè l’experiència de la comunió entre pilot i Gran Drac en el meu cas ve per l’extrema comunicació entre el primer quan el segon transmet  constantment el punt de contacte del pneumàtic davanter en contacte amb el terra just als palmells de les dues mans del pilot, metre darrera metre, aquest instant és per a mi una experiència única que va deslligada del factor velocitat, i ve definit per una integració entre Gran Drac i genet, entre terra i palmells, podria dir que amb els Dracs el mot que el descriu és el del flow, gràcies Bec, i coincideix tambè que la velocitat no condiciona aquest estat, sí que en el meu cas es diferencia entre Grans Dracs i Dracs perquè a mi aquest màgic moment amb el primer ve fent el cafè rememorant aquesta instant de comunicació, del tacte precís terra-S22-palmells, i amb el segon molt més complert de la percepció gaudint de ser entre el moviment de les ales del meu Drac mentre estem dins del Vol, amb el Gran Drac de dues rodes mentre gaudeixo d’un bon cafè poder disposar de la visió de fons d'aquest ho arrodoneix definitivament, ha d’haver-hi també un cert silenci, crec, ajuda a aquest la presència de pocs humans o en el seu defecte de ser que els pugui filtrar, aleshores podria repetir-se, podria donar-se un altre cop aquest màgic instant on fins avui únicament n’he tingut dos, el segon i darrer el nou de juny del 2022.

Ara els dos Grans Dracs es fan companyia protegint un dels Dracs d'acer, l'únic que reposa entre GransDracs, perquè els altres quatre descansen dins del Mirador, dos, els dels SOLO protegits sempre pels Destructors, sempre, i els Dracs nous pendents també ho fant propers aquest Drac solitari d’acer, és a dir també estan quasi de costat entre Grans Dracs, de mentre la Transportadora controla tot el perímetre, com sempre, com sempre. He cercat un nou espai de descans per la VW, veurem, veurem, doncs no vull que aquest estiu ni el proper hivern la/el castiguin, els ha patit sempre sense lamentacions, no ho demana, però crec que ja no ha de seguir en aquesta posició i quedar ara per ara protegida de les diferents temperatures extremes. 

No he anat bé fent referència a l'equipament de pell de cangur, sí de la cintura, no de la zona de l'esquena, renoi, quina incomoditat, deu ser la setmana, segur, i que aquestes dates la cintura quedi oblidada ja és un pas de gegant, però i es repeteix la situació posar-me dret i tornar a seure es fa un trànsit quasi impossible, per una sensació de feblesa del tronc inferior fet que em diu que no estic recuperat, però sí per la manca de molèsties de la zona de la cadera que fa que pensi que podria ser aquest el camí per aconseguir una complerta recuperació. 

Ara caldrà descansar, no em costarà res, porto una setmana baixant pulsació, i en progresió en quan a hores dormides, que bé, que bé, que bé ))