Agafant fort el timo

Una arrancada divertida, pel fet de ser un Drac de matinada.

Entre jo i el meu Drac, una novetat, la cinta de manillar negra Brooks, OMG. 

 

Quins instants, aquest va agafat de la mà  del Rei dèls astres i del meu Drac.

Ara la bike va molt bé, de la meva Vicious, cadena, manca cadena, i revisar les pastilles de fre un altre cop. 

Quin instant, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac entre somnis Single Speed. 

Equipat de primavera, sense incidències, sense coincidències, amb totes les eines, Cateye-Powerled en marxa, amb aigua, sense menjar, a 13,5°C a la riera de Llavaneres a tocar de les set del matí. 

Ara propers també a les set de la matinada, veient com puntualment no plou, a aquest inici de jornada de dimecres, mtb, mtb, mtb.

Trams previs

A on mantenir els Vols ens permet pensar que estem dins de l'aventura. 

De fet ara havent vist com arrancava el dia sense anar lligat a diferència d'ahir a un nou Vol, pensar en la sortida de diumenge té una component molt positiva, sí, avui hauria d'haver sortit, però sense un bon descans els Vols no tenen oportunitat a casa. 

Hi ha dies per a tot, sí, fins i tot per valorar que n'hi ha alguns a on ha de primar ser prudents, això, ser prudents. Ahir la jornada va venir marcada per aquest mot. Avui la matinada també, per això no hi ha hagut Vol, per prudència, a tocar de les set no tenia la sensació d'haver descansat, i per tant tocava posar-hi remei. No dormir, sí descansar, OMG. 

A plaça oberta he de dir que aquest genet ara passats els anys té una component que determina si cal, canvis a priori impensables, interessants això sí, molt.

Una sortida passant per Vallromanes, a on les protagonistes, les pastilles de fre dels R1 del darrera de la bike de l'Oriol.

El Rei, el corriol de baixada al poble, sensacional, la Reina, brillant.

Una tornada entre converses, més, i més converses, a on les 24 hores manen el to de tot plegat. 

Ara des del Mirador del Drac, dies de SOLO. 

Equipats d'estiu, amb manegots i armilla, amb totes les eines, sense incidències, sense coincidències, aigua, cola, cafè, galetes, coca de tonyina i formatge. 

Els frens R1 de la Longboard, de 10/10.

I a la nit, un premi, clar que yes.

Realitats

Ahir cercant les sensacions de les pendent que seran germanes del proper SOLO. Si bé no van ser dolentes, tampoc van ser bones, si bé van ser pujades llargues la sensació és que van ser breus, millor, millor.

Equipats d'estiu, amb manegots, i la Gore AS, la Reina amb armilla, tot i portar la Gore AS. A la nit a tocar de les deu i fins a tocar de la mitja nit, fred, OMG. Després no, i de fet a Llavaneres hi passàvem a 16,5°C. 

Ahir una volta entre SV, Vallromanes, i Sant Celoni, interessant, exigent, no extrema, però exigent.

Una baixada fins a Vallromanes, memorable, omg, omg, omg, que bé que ens ho vàrem passar. 

Passades dues hores ja esmorzavem un panet amb xocolata a Òrrius al mig dia, passades quatre ja dinàvem un entrepà de botifarra ecològica a Vallromanes en coincidir amb l'Oriol  cap a les quatre de la tarda, i passades quatre hores més ja sopàvem una amanida, pa, molt pa, i un gelat mini, per beure cervesa ecològica a Vallromanes, cervesa, i cola a Sant Celoni. Durant la ruta un bidó i mig d'aigua de 750 ml.

La Spot Brand, el fre del darrera ja funciona bé, les Kool Stop en són les responsables.

Ahir una jornada marcada crec per aquest contrast de calor i fred, que no ens va anar massa bé, en cap cas.

Una coincidencia durant uns cinquanta metres a la mitja nit, rodant seguint un teixó, incidències, cap.

Avui mirant enrere, penso, un dia rar de bike, a on les bikes sempre van funcionar molt bé, als primers minuts, vaig haver però d'utilitzar les eines per centrar el PM de la Longboard.

No funciono gens bé amb fred a la nit equipat d'estiu, però gens, el pensament, ganes de ser a casa, a l'hivern a la zona de Blanes aquesta sensació també va ser però ahir ho vaig llegir amb que aquest pensament em vingués mentre fes el SOLO, i no em va anar gens bé.

Un malestar de panxa escalant cap el Santuari del Corredor va comportar una aturada urgent, molt urgent, a on la relació és, sensació Cerdanya XP II, en menor grau, en menor grau.

Ara descansant, la Betty té un pla, ara falta que sigui exposat, des del Mirador del Drac, després dels dos cafès, després d'esmorzar.

MTB, MTB, MTB. 

Una lluna entre Fades, misteriosa, d'un color apagat, propera a dir-nos què sentia en veure'ns. 

Preparant-la, manteniment dels genets, i dels Dracs

Com sona, com sona, per no haver de veure com topades passades escalant el proper SOLO ens passen una mala passada.

Ahir no hi va haver Vol, havíem de reparar les seqüeles d'una caiguda oblidada de fa unes setmanes, un quàdriceps esquerre, i l'astràgal dret, ressentits, manifestant-se aquest darrer quan descala el pedal. 

No caldrà descans, sí després dels Vols haurà de submergir el turmell dins d'aigua freda, no molt freda.

Per sort a diferència de les bikes que no tenen mecànic, els genets sí, i l'Andreu que des de fa una dècada procura pel bon manteniment d'aquestes dues màquines SOLO. 

Ara decidint la ruta que seguirà el Vol, de ser, de ser. 

Avui test de pastilles de fre dels R1. Les Kool Stop velles del davant, darrera, i les noves sinterizades davant, a veure si ara lluny de les orgàniques desapareix el soroll xicletós del fre posterior.

Les cadenes el darrer pas del manteniment dels dos Dracs, i, i de la The Motivator decidir les pastilles de fre, ahir no les veia pel canvi, però hauré de revisar-ho a les properes hores. 

Hem deixo el tema segellant NoTubes, però pel fet que ara no toca, sí de cara a dimecres.

Des del Mirador dels Drac amb els dos cafès fets, mtb, mtb, mtb. 

Ahir la primera bateria XL ja descansa amb la resta de llums i bateries, de lluny sento els tambors que anuncien ara encara tímidament el proper SOLO. 

A Km

Pel fet de ser un altre cop a dalt dels nostres Dracs, clar que yes.

Ahir vaig deixar els manteniments de banda, pastilles de fre, cadenes, queden per a un millor instant per fer-ho. La cinta negra Brooks, també queda per després. Com m'agrada l'acabat de la cinta de manillar de la bike de l'Oriol.

Un Vol, com vaig poder anticipar ahir, entre Fades de la foscor, a on totes les pensades ronden les 24H. Un ahir a on el compromís del proper SOLO quedarà, de ser, segellat avui, OMG. 

Per a mi sempre després d'un SOLO de maig sempre anirà lligat a un Storm-Lo, omg, omg, omg. 

Les commocions si són positives, com les d'ahir a la nit, si el lloc és a un Vol de Drac, i van ser, van ser, comporten festa del MTB.

Amb una lluna d'aquestes proporcions, els nostres Dracs marquen el Vol, a totes, totes, on la durada d'aquest Vol queda a les seves mans, entre el Drac, les Fades i la lluna.

Quan quasi tot durant el Vol, roda sobre el SOLO, és que ja som molt propers a l'estrena, i cada detall de l'escenari, cada fotograma agafa la seva millor dimensió, no hi ha altra sendera, i així en gaudim, oi que sí?

Ara minuts de les vuit del matí, venim de minuts de les sis tocades del matí, a on el Vol de matinada avui tampoc serà, i per tant l'arribada dels cavallers de la llum, poder veure-la, queda ajornada per demà, potser, potser, o no, i no passarà res, oi que no?

Sonen les vuit al campanar de SV, com fa una estona les set, ara més ràpides les campanades, més despertes, com nosaltres.

La roda del darrera després del centrat, molt bé, el pneumàtic nou, còmode, aquesta seria la paraula. Ahir els dos Dracs a les dues primeres hores, molt bé, la Vicious però segueix passades aquestes amb el soroll de la caixa de pedalier, avui atacaré la rosca dels pedals, concretament l'esquerra, perquè el clic ve d'aquest, crec. Tinc un soroll, i tinc una caixa de pedalier més, perquè vol dir que la caixa XT segueix sent bona, que bé, que bé.

Equipats de primavera, no d'estiu, i passades les primeres dues hores, de tardor suau, però de tardor. Finalment a pocs quilòmetres de casa entre l'escalfor de les Fades, equipats de primavera lleugera. Entre 13°C i 15°C, a les diferents rieres, Agentona, Llavaneres, Caldetes, SV, Arenys, i Canet, amb totes les eines, Cateye-Powerled en marxa a mig camí, beure, aigua, i una cervesa, menjar, mitja Pizza, la Cabrera, que bona que estava, sense incidències, sense coincidències.

Ara des del Mirador del Drac, a punt per esmorzar, pensant en el Destructor Independent, en la seva Fada Reina, en les Naus, sota aquesta lluna de primavera, mtb, mtb, mtb.

A pams

Vull dir, pneumàtic vell canviat.

Caixa de pedalier vella fora, la XT, ara la XTR que ja tenia, perquè d'haver-la de comprar seria sub-Deore. 

Ara pastilles de fre i cadena, el proper pas.

Encara no entenc com tres jocs de pastilles de fre Shimano es poden aconseguir a 10€/unit. ports inclosos des d'Alemanya.

Les pastilles de fre dels R1, ara ja sí, Kool-Stop, a 16€/unit. sinteritzades, com? a ports pagats del mateix lloc que les Shimano.

Ara un clau específica pels frens R1, per poder fer el canvi de les pastiles de fre, per si de cas, de fet ja en tinc una, enorme però, bé per casa, no per portar a sobre, en tinc una segona incorporada a una bateria de claus Torx, i també necessito segellant NoTubes de pneumàtics, aquest el proper pas, aquest darrer de 900 ml. aquest cop. 90 ml. per roda que incorporaré al darrer monent a tres dies de marxar a destí 24H.

Des del Mirador del Drac, a dijous, camí de coincidir amb les Fades de la foscor a la nit, OMG. 

És a dir, pedals nous, pneumàtics nous, caixa pedalier nova, pastilles de fre noves, líquid segellant NoTubes, cinta manillar nova, i cadena nova a dues setmanes, un xic per sota del proper SOLO, tots els consumibles més freqüents nous. Ep, no per res més que estaven al límit, límit, límit, i si bé he arriscat fins a Canberra, teníem a en Phil, sense, pesen més el temor dels canvis que el risc del límit del desgats. Cal pensar que sense mecànic cada canvi a les bikes comporta un risc a casa, i aquest fet ens fa decantar pel risc de components propers al desgasts, abans que entrar en el tram reparacions. Però ara estem al límit, per tant tot nou, i dues setmanes per rodar-ho tot.

Les dues bikes no requeriran de tots aquests canvis, sí de quasi tots, el quasi és a excepció de la cinta de manillar a on la Longboard per la component romàntica del color turquesa seguirà a les 24H, la resta tot nou.

MTB, MTB, MTB. 

24H

Aturats, per la roda del darrera de la Vicious, de fet la roda no és el motiu, el motiu és l'haver intentat centrar-la, OMG.

Ara entre l'Oriol, i en Josep han fet per posar remei a aquesta pensada d'ahir que va provocar de no poder sortir, no tenim recanvi de rodes de 29", sí de 26", no del darrera tampoc però. Les dues rodes del darrera, les dues de 26" amb els radis esmicolats des de Finale 2013.

Tot no pot ser, sis euros el cost del centrat, i una reflexió per les properes hores, certament, certament.

Ara des del Mirador del Drac, programant les properes hores, pneumàtic nou del darrera, caixa de pedalier, ja tenim les pastilles de fre també, i caldrà decidir les cadenes, i amb tot això, sortir a pedalar, veurem, veurem. 

Antípodes

A on som, però no és exactament així.

Vull dir, cada pensada no queda més lluny de les fetes per propers, el fet de comentar-les ni ens apropa ni ens allunya, senzillament crec que forma part del comportament, de la manera de funcionar que tenim tots i cada un.

Poder fer amb la sensació de fer quelcom que ens fa sentir bé té la força per moure cada aventura. 

També ho escric i penso com a aquesta matinada, que hi haurà una arribada, i que després d'aquesta, de ser afortunats de poder-hi arribar, hi haurà un salt, o la sensació d'aquest que ens portarà a un proper escenari, la Nau Insígnia no ens permet fer-ho d'altra manera, crec, crec. 

Perquè naveguem sense garantia, sempre amb les cartes a sobre de la taula, fem el tram, ara un tram SOLO, dins d'un recorregut de més dimesió que el propi SOLO, és veritat, dens, sí, és que el nostre dia té aquesta component, ens agrada, ens apassiona la densitat exposada, OMG. Però he de tenir present que la Nau Insígnia ara va agafada de la mà del tram SOLO, sí, 24 Hours SOLO Single Speed rígid, sense assistències, a excepció d'un bon cafè, però també he de tenir clar que aquest tram demanarà un salt proper, curt, però salt, pel fet que la Nau no pot anar més del temps necessari aprofitant un vent de tanta força, o sí, i ho veurem amb el pas dels dies, dels mesos. 

Canberra comporta, ens convida a fer el proper pas SOLO, tenim d'altres oportunitats, vull dir, podem decidir d'altres possibilitats, certament, i en aquest sender estem, valorant a intervals si el tram forma  part d'aquest escenari majestuós a on som, a on després de la SSEC2013 hi vàrem entrar definitivament. Puc pensar en exposar-ho, que no, que la Nau no navegarà, però seguidament veig com la Nau Insígnia des del cap de setmana del darrer sopar de diumenge de la SSEC2013 va sobrevolant conversa darrera conversa, i a on cada decisió va totalment condicionada a aquest projecte que ens sobrepassarà en longevitat, clar que yes.

De no aconseguir **** , de perseverar les sensacions de les darreres hores, de seguir la jornada el ritme dels darrers dies, bé el tram canviarà a l'inversa de la SSEC2014, és a dir, que no havia de ser i va ser. 

No anem en aquesta direcció, estem aguantant el timo tot i portar-nos el vent cap a trams lluny d'on ens dirigim, però segurament per temor, per valentia, les places obertes ens són atractives si són necessàries, tots ho tenim clar, oi que sí? seguim insistint, la SSEC2014 no havia de ser, i va ser, el proper SOLO tampoc havia de ser, i hi anem directes, aleshores tot roda en aquest nou model, veure si aquest fer té relació directa amb la Nau Insígnia, i per tant si sempre serà ara així, ho definirà el pas dels dies, dels mesos, i ja en portem tretze dels darrers seixanta, no és una volada curta, és la volada, que com esmentava ahir, ser-hi únicament vol dir que hi som, res més, mtb, mtb, mtb. 

Ara mantenint a mínims, però mantenint els Vols de Drac, pel fet que la feina ja està feta, i per aquest motiu, per tota la inversió de temps dels darrers mesos estem ara mantenint a mínims amb aquest vent a intervals que té forma de no ser-nos favorable, però que ens mostra una cara amable, però tan intens, a on la sensació per aquesta intensitat, és contradictòria. Un cap de setmana interessant a dalt de la bike, de tràmit, com el darrer cap de setmana, idèntic, sumant quilòmetres, hores a dalt de la bike, mantenint la posició. 

Des del Mirador del Drac, cercant les estrelles, omg, omg, omg. 

La clau encara no coincideix

Mirant d'obrir les darreres portes que ens falten per poder confirmar la propera cita SOLO.

Ara per ara però hi ha una fila de detalls per rematar. Molts dels detalls són nous, vells, com per exemple la posada en marxa de la Waeco de 50 litres que des de Floressas que la tenim aturada per un error de funcionament que presenta el quadre digital de la mateixa. Fa dos anys que estem així, OMG. Avui però a través del foro de furgos he contactat amb un reparador de neveres de vaixells, i podria ser que la Waeco tornés a refredar la fruita i les cerveses dels dos SOLOS, veurem, veurem. No la portem a  Waeco perquè tarden mesos a reparar-la, sembla que la marca a comprar és l'Engel, preparades per a 4x4.

He picat a la porta i darrera d'aquesta hi havia algú interessat, interessant fenomen, caldrà estar atent.

Les **** de veritat, s'estan resistint aquest cop, som a un punt que no ens les podem permetre, ara mirant de posar-hi remei. 

Un llum per la nit a lla carpa amb la June, el tinc, el tinc, el cercaré detingudament, però el tinc, no recordo si va amb la bateria de la furgo, no ho recordo, però aquest és un punt interessant també.

La llista és llarga, viva, divertida, i molt dinàmica, vaig fer un repàs a les dues bikes abans de sortir, fa dos dies esmentava que pastilles de fre, i cadenes, els punts a rematar, ara cal sumar-hi la caixa de pedalier de la Vicious. Sumar-hi també per a la propera setmana, càrregues de NoTubes perquè es preveu molta, molta calor. 

Ja tinc un GPS, ara caldrà cercar-ne un segon, oi que sí? Perquè la Betty té clar que després dels propers SOLOS vindran cap a casa dos aparells GPS com els de l'Oriol. Així posarem fil a l'agulla a un tema que fa anys que tenim pendent, i que la SSEC2014 ha posat al seu lloc, Garda qui protagonitzarà l'estrena, clar que yes.

Culots nous d'estiu, tres per a mi, dos per la Betty, negres tots, colors ja els tenim, anem curts dels negres. Però aquests vindran després, no abans, cap canvi a les prèvies, cap. 

Apuntava a la llibreta de conclusions de Finale 2013, no puc repetir un altre cop el mallot Freedom, massa petit, seguim amb ell, va fer Finale, Canberra, ara el proper SOLO.

Ara des del Mirador del Drac, descansant del cap de setmana de MTB, preparant la de demà, de ser, de ser. Caldrà picar més portes, sí però per sort totes van amb clau, per sort. 

Prudents

Perquè ser-hi únicament indica això, que hi érem. Aquest fet no ens garanyeix res, que hi som, per tant amb aquest pensament rodem, gaudim d'una preparació llarga, darrerament dues curses per any sempre ara sí lluny de les nostres fronteres sempre, la tercera cita, i la quarta han quedat aturades per la seva desaparició, 100 Km. Camins de les Guilleries, i la darrera cita a la que no hem anat mai, i que de no refer-se ja no serà, Moab, 24 Hours of Moab hauria d'haver sigut el nostre salt USA. Tenim Roc però coincideix amb la WEMBO cada any des del 2102, així que mentre tinguem WEMBO no tindrem Roc, ara per ara.

Avui una sortida pausada, a on hem rodat sense desnivell, després de decidir al quilòmetre quaranta deixar-ho per un altre dia, i avui rodar tranquils.

Anàvem bé de temps, com ahir, però avui finalment hem arribat a tocar de la mitja nit, mtb, mtb, mtb. 

Un dia de vent, no intens, sí de vent, no estem preparats, mai estem preparats per rodar amb vent nosaltres.

Equipats 100% d'estiu, però a partir de les vuit tocades del vespre la AS, i els manegots han entrat en acció, a 17°C a les onze de la nit jo tenia fred.

Per menjar, tres panets amb xocolata, mitja pitza, mig platan, olives, patates fregides, unes galetes, un mini-gelat, i crec que res més, per beure un litre tocat d'aigua, una cervesa, i una cola.

Hem patit avui, la Betty a partir del quilòmetre cent vint-i-quatre, jo tres després. Necessitàvem menjar, i no volíem obrir la bossa dels fruit secs, i no ho hem fet pel fet de mirar de conviure amb els mini defalliments,  tampoc he menjat el segon mig platan perquè me l'he deixat a SC. No per fatiga el patiment, sí per gana. 

Hem tingut quasi de tot avui, les imatges ja ho indiquen, intenció de pluja intensa, millor dit tempesta, teníem els ponts de l'autopista propers però, de sol mentre rodàvem propers al mar, i a la nit ens ha portat primer fredor, després xafogor. 

Cap incidència, cap coincidència, la potència a 6º+ prou bé, les cales, la posició d'aquestes ara més avançades, bé avui, han de passar dies, més dies.

Caixa de pedalier de la Vicious, hauré de proposar canvi, fa soroll des de la visita a Irlanda. 

Culot, mitjons, gorra, casc, i calçat, decidits, el mallot no cal perquè sempre és el mateix, guants encara tinc dubtes.

Bé la llista de pendents és llarga, molt, però tota imprescindible, no l'exposo ara, ara no.

Des del Mirador del Drac descansant passada la mitja nit, un bon sopar, i demà serà un altre dia.

Obrint passeres

Per passar-hi, per passar-hi, mtb, mtb, mtb.

Avui estava clar que tornàvem a sortir, i que de ser, seria en la línia de no fer-ho a primera hora, tot i obrir els ulls propers a les set del matí. Hi ha dies per a tot, avui ho era per pedalar, i així ho hem fet, teníem excepcionalment hora d'arribada, i l'hem respectat.

L'aigua avui si era motiu de ser, hem consumit dos bidons, la calor sense ser intensa ja imposa la seva presència, i les sortides sense beure cada cop van quedan més lluny.

Les sensacions avui curioses, perquè anar anàvem bé, la Betty millor que jo, que des d'Irlanda vaig endolorit muscularment, ja passarà, ja passarà. 

Avui han sortit les Giro, no les Bont, la resta de l'equipament també 100% d'estiu, sense ni tan sols l'armilla, i tampoc els manegots.

Hem coincidit amb molts bikers, moltes bikeres, fins avui no recordo un dia com aquest.

Ens hem aturat passada la primera hora a menjar un entrepà, avui un gust nou, un tast nou per a mi, tonyina i olives, per beure, mitja cervesa.

Després hem pedalat, pedalat, i pedalat, sense cap incidència, per aquest motiu les eines no han fet feina.

Una tornada cap a casa amb vent, no sempre en contra, quasi sempre a favor, per finalment escalar cap a casa per Milans.

Ara des del Mirador, de fet fa hores ja d'aquesta arribada, preparant la de demà, que de ser podria anar agafada de la mà d'un Gran Fondo, o no i no passaria res.

He de reposicionar les cales del calçat, i també destensar els pedals Shimano nous, per mirar d'evitar dolor als peus a la zona d'aquestes, veurem, veurem.

Ganes que tinguem les pastilles noves de fre dels R1, per passar d'orgàniques a sinteritzades, les primeres tenen darrera un tacte xicletós. 

Demà la potència de la Vicious passarà de -6° a +6°.

I amb tots aquests petits canvis, mentre els faig, mirar de no arrancar la ruta a l'hora de dinar, de ser, de ser, perquè depenem de les sensacions que tinguem per poder consolidar que hi haurà aventura. 

Darrer retorn?

Ho dic pel fet de ser propers a la propera cita de MTB, de ser, de ser.

Ara ja fa cinc anys de la primera aventura SOLO, està prou bé, i mentre cerquem les *****, mentre preparo els darrers detalls, aprofito entre aquests per perfilar els equipaments que en seran els protagonistes.

Aquesta matinada, les cinc ben tocades, començava un altre cop tot el raonament fotograma a fotograma de les bikes, i de l'equipament.

De les bikes, pastilles de fre, estan venint, cadenes, aquestes darreres a valorar, ja les tinc, pneumàtics, els Onza actuals, falta decidir si aniré amb Brooks negre o no, el puny vull dir, bidons, un, té secret però, bateries les nomals i una XL cada un, cascs, aquest cop un i prou. Hauria de portar un segon recanvi de rodes complertes de 29", però no tindria cap sentit, no podríem canviar-les, ens faltaria força per fer-ho, i fora de la proposta d'un cafè no acceptem ajudes de cap tipus, així que rodes no cal. 

Un dia rodó, per tot, per tot, una arrancada de matinada amb un Vol de Drac dibuixant el Drac, entre Fades de la foscor en retirada, entre cavallers de la llum entrant, no us prosaré les vistes de la Nau, OMG, ni de les corones, el Destructor Independent era sempre darrera del meu Drac, visible únicament al Pas dels Destructors, un dia a on el picar pedra ha sigut la tònica, i a on m'ha costat mantenir un ritme prudent durant tota la sortida, per mirar de mantenir ara sí ara també els Vols.

Demà, de ser, aventura LOCAL, mtb, mtb, mtb, la Reina m'ha fet una proposta, veurem, veurem.

Ara a esperar a demà, avui equipat de primavera, per a 16°C a la riera de Llavaneres a tocar de les set del matí, a 20°C a les vuit, amb totes les eines, amb llums però sense la seva llum, sense incidències, tres coincidències anant mentre jo tornava, menjar, cap, aigua, per sota del quart de bidó.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed molt però molt emocionants, omg, omg, omg.

Gorrick Kawasaki 100 enduro mtb

Buenas!
El pasado domingo 4 Mayo se celebró la Gorrick Kawasaki 100 enduro mtb, organizada por los mismos de la Brass Monkey series en invierno, así que como fue de esperar , nos prepararon un recorrido bastante interesante.

La prueba consistía en dar 1,2,3,4,5 ó 7 vueltas a un recorrido de algo más de 14 km, la mayoría singletrack revirado con repechos cortos y duros pero no muy largos, intercalando estos tramos con algunos más anchos donde poder agarrar la botella y echar un trago.Terreno super seco, drena fantásticamente bien en esta zona, pero había llovido los ultimos días y había 3 charcos ennormes de barro que dejaban las bicis chirriando bastante rato, y para una carrera tan larga no es bueno.

Motivado y con ganas, un grupo no muy numeroso partíamos a las 8:30am. Más tarde irían saliendo los de 5,4,3,2 y 1 vuelta sucesivamente.
Viendo los resultados del anyo pasado, calculé que a 1 hora por vuelta iría bien, acabando en menos de 7 horas.
La primera vuelta fue tranquila, sin incidencias, me llevó unos 54 minutos. La última parte de esa primera vuelta fue curiosa, porque en el singletrack me acercaba muy fácil a la rueda de 2 corredores, pese a que no voy 100%100 acoplado en mi bici,  pero en cuanto el terreno se hacía fácil se me alejaban muy rápido. En una carrera corta me batirían fácil, pero en una larga y tan revirada confiaba que aflojaran el paso. Y así fue, en la segunda vuelta ya no podían mantener ese desarrollo tan duro y ya no los voilví a ver hasta que la carrera terminó.
En la tercera vuelta tuve que que hinchar la rueda trasera al llegar al pit, que se me olvidó la bomba y tuve que pedir prestada una. Tendría que haber quitado algo de presión a la delantera, pues botaba algo más de lo que yo quisiera con las raíces. Más o menos llevé un ritmo bastante bueno en las 4 primeras vueltas a unos 54 minutos cada una.
Ya en la quinta vuelta tuve una caída en la que me golpeé en las costillas, pero que no me impidió seguir normal. Esa vuelta fue un poco más lenta. La sexta iba bien pero empecé a sentir que si seguía al mismo ritmo igual me daban calambres, así que sin forzar. Ya en la última iba con algún amago de calambres y llegué bien en 6h y 33 minutos. En esa vuelta adelanté a uno en una de esas fat bikes. Eso sí que fue paliza con semejantes ruedas. Acabé el 18 de 48 en la categoría de 7 vueltas.

 La carrera en general fue bastante dura y vi mucha gente tirada en la hierba bastante averiados, que abandonaron sin terminar y con calambres. Me esperaba alguna posición mejor , pero contento en general.

Por lo que a mí respecta, en las carreras de invierno tenía calambres a partir de las 2 horas de carrera, en ésta apenas amagos a partir de las 5 horas. Espero que cuando lleguen las bielas más cortas no suceda, porque lo que es hidratación y estiramientos voy bastante bien en eso. El único pero a un día perfecto fue mi resultado.

Ahora estoy reposando y no creo que pueda darle a los pedales en unos días. Próximo evento importante el último fin de semana de Mayo, 12 horas solo.

Hasta la próxima!

Marcas de agua en las fotos grrrr

 

Medallas de oro (aparentemente) para los que acaban

Fat bike

La única single speed que vi

4.6 inches!

 

 

Reventados