divendres, de setembre 23, 2011
DT Swiss XRR 445.
Perseguiem una forquilla cònica de titani de 440-470 mm. de línia retro.
La decisió final ha estat una forquilla de carboni de 445 mm. 100% XC de línies estrictament PROS.
El motiu d'aquest canvi és avui clar, demà dependrà del què veiem, i això fins demà no ho sabrem, oi que no?
El fet és que la bike de la Betty avui és l'ARC, un clàssic amb uns orígens molt PROS. Si la bike ha de ser definitivament aquesta, la forquilla podia ser una cònica de titani de 440 mm. o una DT XRR 445, si la bike és una IF el mateix, si és una Moots també. No en el cas de ser una Sycip de titani, a on la forquilla s'imposa que sigui de titani o en darrer terme de cromo.
La Betty té clar avui que en primer lloc a la graella de sortida hi ha l'IF, i que en cas de decidir-se serà aquesta, lluny a metres de distància, darrera de l'IF hi ha la Moots. Bikes les dues que poden portar les dues opcions de forquilles, i tant.
Bé, de fet totes les bikes permeten tot tipus de combinació, i tant, no a casa però.
La decisió de la DT Swiss XRR 445, bé marcada pel criteri d'en Colorado, "és la forquilla per aquestes dues bikes, la de 470 mm. **** estrelles i mitja al mtbr". Dit i fet, i la forquilla ja és a casa.
Després d'això hi ha hagut molts canvis, però la forquilla ja és a casa.
La presentació com amb les Pace RC31, molt bona, un xic espartana però bona.
Al final la diferència de pes vers la PRO, no és de 300 g. per sota dels 200 g. ben ajustats.
La PRO que té BO, de les millors opcions pes-prestació-preu.
La puntera pel fre, és PM, no SI, els torniols de la pinça no podem entrar més de 10 mm. ni menys de 8 mm. i el par entre 6-11 Nm.
Collat i encolat?
Curios aquest punt, funcional o estètic?
La joia de la corona.
L'aranya específica, va a 4 Nm.
La potència també va a 4 Nm, i has de verificar si gira o no vers al coll de carboni, si ho fa, si gira. has d'augmentar el par de 0,5 Nm. en 0,5 Nm. fins que deixi de fer-ho, amb 4 Nm. va ser suficient.
No pots rodar sense l'aranya, per tant els 45 g. s'han de sumar al pes de la forquilla. El pes d'aquesta és sense tallar el coll, amb el coll tallat no sé què pesa, els nervis, res que no sapigueu, oi que no?
Detalls interessants, i tant.
Entre aquest pas i el de sota tres hores, per l'aranya específica que no havia manera de muntar-la. Pel fet de que la tapeta DT que va a sobre de la potència i que ajusta la direcció, ve d'origen molt collada a l'aranya, cal treure-la i fixar l'aranya al coll de carboni amb una allèn, per un cop fixada l'aranya, procedir a ajustar amb la tapeta clàssica.
El coll de carboni no pot anar sense gruixos, mínim 0,5 mm. a dalt i a baix de la potència. Són els que porta.
Crec que no em deixo cap par per definir.
MTB, MTB, MTB.
Ahir l'ARC ja rodava per Salt, així que si la Betty s'hi posa, tindrem crònica de la XRR 445.
dijous, de setembre 22, 2011
dimecres, de setembre 21, 2011
Moots Day-Colorado Day.
Avui un dia Moots. Ara són les onze de la nit ben tocades, fa res he deixat a en Colorado. Avui ha estat un dia Moots, també podria dir, un dia Colorado, vindria a ser el mateix, i tant.
Un dia Moots, 100% Colorado.
Entre Moots, entre components Moots, entre imatges de Moots, entre apassionats d'aquestes bikes.
Demà si el dia s'allarga un xic més miraré de posar crònica de la presentació dels components Moots, que la Vicious ja porta, i la Yeti ARC des de fa uns minuts, són quarts de dotze de la nit, també.
De la Yeti Arc també presentaré la forquilla DT Swiss XRR 455. que avui a les dues de la matinada he acabat de muntar. Una feinada agraïda, però una feinada. Renoi amb l'aranya de la DT, bé, ara ja és una anècdota més a la llarga llista d'aquestes.
El conjunt de tija Moots-Aspide Glamour rosa erosionat de les aventures dels darrers anys amb les diferents bikes de la Betty, així com el conjunt tija-manillar Moots de la Vicious, han estat els protagonistes d'avui, i de ben segur que ho seran a les properes hores a aquest espai.
MTB, MTB, MTB.
Demà les dues bikes sortiran a rodar, és a dir podré posar la presentació dels components Moots, de la forquilla DT, i també no sé si a la mateixa intervenció o a una posterior, les primeres impressions rodant amb ells, mtb, mtb, mtb.
Un dia Moots, 100% Colorado.
Entre Moots, entre components Moots, entre imatges de Moots, entre apassionats d'aquestes bikes.
Demà si el dia s'allarga un xic més miraré de posar crònica de la presentació dels components Moots, que la Vicious ja porta, i la Yeti ARC des de fa uns minuts, són quarts de dotze de la nit, també.
De la Yeti Arc també presentaré la forquilla DT Swiss XRR 455. que avui a les dues de la matinada he acabat de muntar. Una feinada agraïda, però una feinada. Renoi amb l'aranya de la DT, bé, ara ja és una anècdota més a la llarga llista d'aquestes.
El conjunt de tija Moots-Aspide Glamour rosa erosionat de les aventures dels darrers anys amb les diferents bikes de la Betty, així com el conjunt tija-manillar Moots de la Vicious, han estat els protagonistes d'avui, i de ben segur que ho seran a les properes hores a aquest espai.
MTB, MTB, MTB.
Demà les dues bikes sortiran a rodar, és a dir podré posar la presentació dels components Moots, de la forquilla DT, i també no sé si a la mateixa intervenció o a una posterior, les primeres impressions rodant amb ells, mtb, mtb, mtb.
"Moltes novetats, totes en una sola direcció, perseguint un sol destí, el Roc d'Azur 2011".
dimarts, de setembre 20, 2011
Giants Causeway Coast Sportive 126km
Saturday 17th September 2011
The Giants Causeway Coast sportive 126km 1,367m
The first Giants Causeway Coast Sportive happened at the weekend. I decided it would be good to take part as training for the 24hour Adventure race in October. Rather than using the road bike I decided to use the Mountain bike.
The Sportive had three different routes 180km, 126km and the 56km. 126km was a good distance for me because I could take it easy yet still enjoy the route. We started in the town of Ballycastle on the North Coast of Ireland.
The weather was looking good but the forecast give rain for the afternoon. I was ready to start but my friend was still only at the registration tent. The sound went for the start and the riders started pedaling. The last of the riders pedaled away from the start while I waited on my friends. 5-10mins after the first riders left we started straight into a climb. After we got warmed up we started to push a bit. Catching the first of the back markers really give my friends a bit of a boost so we pushed on faster. By about 20km into the route we had passed a lot of people and started into the first climb. Most people slowed but we got the heads down and pedaled hard up the hill. At the first food stop I wanted to keep going as there was a lot of people stopped. My friend needed the toilet so we stopped and I took some cake and bananas while I waited. 
We left here for a very fast descent. The marshals were warning riders of a wet part of the road but at 75kph on Mountain bikes we werent slowing for anyone. We past a lot more people on the descent as the road was very wet and a lot of riders slowed in the bad conditions. The weather was still dry for us but we could see rain on the next glen.
We got back to almost sea level before starting to climb again. A long road climbing for about 10km up through the valley above. The route was amazing some great views and being on the Mountain bike I was able to get a good look around as we pedaled. The next section was on a slight downhill but into a head wind. We had caught up with another friend on a road bike and he let us draft behind him. I think this is the only time I needed to draft going down hill. It really helped though and meant we kept a good pace to the next food station. We stopped here for some more fruit cake and bananas. Again lots of people were taking a long stop so we got out ahead and got pedaling. Another short sharp climb before we got to the highest point. The road here was flat and long.
We both had pushed hard and were starting to feel it. Rather than burning up we took a quick stop for some energy gels and a drink before we started again. Thankfully from here we had another long descent back to sea level and the coast road.
We stopped for a short time on the coast road to get some water. The road had a bit of a head wind so we took it in turns at the front for a bit of drafting. This road took us around 20km of coastal road by the sea. A flat road but with the headwind we didnt get much of a break. We had another climb and descent before the next stop. At the last stop I knew we had the big climbs coming next. The famous Torr road is a road with short very steep climbs. We took a longer break here knowing it was our last stop before the finish.
There was a lot of tired people at this stop. Everyone had heard it would be a tough section but I think most people didnt realise just how steep the climbs would be. The first climb we reached I counted 5 riders walking in front of us. We took it easy but stayed on the bikes. After the first climb there was a really fast descent. Again a lot of riders took it slow as they were getting tired. The next climb started at the bottom of the descent with no break. I kept the bike in a big gear and pushed hard up the climb again passing riders walking.
The route was perfect because the road was quiet of traffic and we could push hard both up and down. On the last climb and probably the steepest a rider past me getting out of the saddle he was pushing hard on the hill. I was very comfortable so pedaled along side him. When he pushed I pushed I smiled across every time he tried to get away. I was getting stronger as he was tiring and eventually he stopped falling of the bike being sick. I asked if he needed anything but he said no. I continued to the top were more people congratulated me for pedaling all the climbs. I slowed the pace at the other side until my friend had caught up and we pedalled strong back to the finish line. Riding a Mountain bike on a road sportive was not the best choice of bike for speed. For training it was perfect and really give me a work out. It was a long day in the saddle at around 6 hours 25mins. A great day and great training for the 24 Hour Adventure Race.
A video from Saturday
The Giants Causeway Coast sportive 126km 1,367m
The first Giants Causeway Coast Sportive happened at the weekend. I decided it would be good to take part as training for the 24hour Adventure race in October. Rather than using the road bike I decided to use the Mountain bike.
The Sportive had three different routes 180km, 126km and the 56km. 126km was a good distance for me because I could take it easy yet still enjoy the route. We started in the town of Ballycastle on the North Coast of Ireland.
The weather was looking good but the forecast give rain for the afternoon. I was ready to start but my friend was still only at the registration tent. The sound went for the start and the riders started pedaling. The last of the riders pedaled away from the start while I waited on my friends. 5-10mins after the first riders left we started straight into a climb. After we got warmed up we started to push a bit. Catching the first of the back markers really give my friends a bit of a boost so we pushed on faster. By about 20km into the route we had passed a lot of people and started into the first climb. Most people slowed but we got the heads down and pedaled hard up the hill. At the first food stop I wanted to keep going as there was a lot of people stopped. My friend needed the toilet so we stopped and I took some cake and bananas while I waited. 
We left here for a very fast descent. The marshals were warning riders of a wet part of the road but at 75kph on Mountain bikes we werent slowing for anyone. We past a lot more people on the descent as the road was very wet and a lot of riders slowed in the bad conditions. The weather was still dry for us but we could see rain on the next glen.
We got back to almost sea level before starting to climb again. A long road climbing for about 10km up through the valley above. The route was amazing some great views and being on the Mountain bike I was able to get a good look around as we pedaled. The next section was on a slight downhill but into a head wind. We had caught up with another friend on a road bike and he let us draft behind him. I think this is the only time I needed to draft going down hill. It really helped though and meant we kept a good pace to the next food station. We stopped here for some more fruit cake and bananas. Again lots of people were taking a long stop so we got out ahead and got pedaling. Another short sharp climb before we got to the highest point. The road here was flat and long.
We both had pushed hard and were starting to feel it. Rather than burning up we took a quick stop for some energy gels and a drink before we started again. Thankfully from here we had another long descent back to sea level and the coast road.
We stopped for a short time on the coast road to get some water. The road had a bit of a head wind so we took it in turns at the front for a bit of drafting. This road took us around 20km of coastal road by the sea. A flat road but with the headwind we didnt get much of a break. We had another climb and descent before the next stop. At the last stop I knew we had the big climbs coming next. The famous Torr road is a road with short very steep climbs. We took a longer break here knowing it was our last stop before the finish.
There was a lot of tired people at this stop. Everyone had heard it would be a tough section but I think most people didnt realise just how steep the climbs would be. The first climb we reached I counted 5 riders walking in front of us. We took it easy but stayed on the bikes. After the first climb there was a really fast descent. Again a lot of riders took it slow as they were getting tired. The next climb started at the bottom of the descent with no break. I kept the bike in a big gear and pushed hard up the climb again passing riders walking.
The route was perfect because the road was quiet of traffic and we could push hard both up and down. On the last climb and probably the steepest a rider past me getting out of the saddle he was pushing hard on the hill. I was very comfortable so pedaled along side him. When he pushed I pushed I smiled across every time he tried to get away. I was getting stronger as he was tiring and eventually he stopped falling of the bike being sick. I asked if he needed anything but he said no. I continued to the top were more people congratulated me for pedaling all the climbs. I slowed the pace at the other side until my friend had caught up and we pedalled strong back to the finish line. Riding a Mountain bike on a road sportive was not the best choice of bike for speed. For training it was perfect and really give me a work out. It was a long day in the saddle at around 6 hours 25mins. A great day and great training for the 24 Hour Adventure Race.
A video from Saturday
Perfectes condicions, no condicions perfectes.
És la diferència més notable que em ve ara al cap.
Estem en perfectes condicions per fer el que fem amb la bike, ni més ni menys, no en condicons perfectes, sempre hi ha molt per milllorar, oi que sí?
Avui el protocol de la prova d'esforç després de molts anys, les faig des dels dotze anys, l'han modificat per la nova disciplina que practiquem, MTB en Single Speed, i el resultat ha estat molt bo, millorable? segur, però el resultat avui és "excel.lent" i costa molt sentir aquest mot quan es fa referència a un tercer, sentir-ho referint-se a nosaltres és motiu de molta satisfacció, i tant que sí.
Per a participar al Roc d'Azur cada any hem de presentar un certificat metge conforme estem capacitats físicament per a poder competir, o millor dit, et text diu concretament que no tenim cap contraindicació per competir en aquesta disciplina.
Per a moltes persones federades aquest és un pas més, un tràmit, pel fet de que són moltes curses, per a nosaltres, pel fet de participar com a molt a cinc o sis curses, i normalment a dues o tres cada any, aquest, el de la prova d'esforç, és un balanç dels darrers dos anys a sobre de la bike, i els resultats avui han estat bons, millor dit, molt bons.
En Narcís i en David de BO tenien raó, i no és que en dubtes, si no que senzillament avui ho hem corroborat, hem corroborat que anem bé, i que com sempre podem anar millor si passessim a entrenar, cosa que això, entrenar, ara per ara no serà.
Però d'entrada pels resultats de la prova, aquesta determina de manera cièntifica, el que per experiència en Narcís i en David de BO veuen, que escalem molt millor, fet normal perquè el cor avui admet càrregues de treball considerables a pulsació més que interessant, més baixa vull dir, i les recuperacions després d'aquestes càrregues són bones, molt bones.
Què més podem demanar? que el nostra entorn, que tots entrin a aquest tram de bona salut i bones sensacions.
Una jornada més de MTB, i tant.
MTB, MTB, MTB.
A part de la presentació del conjunt Sportful, de la forquilla rígida DT Swiss XRR 445, també presentaré els components que ja han arribat de Moots, tiges i manillar de 700 mm. i 10º.
Un bon dia, demà encara serà millor, tinc dia Colorado, oi que sí? En Colorado per anar animant el què serà el dia de demà m'ha enviat aquesta imatge.
Quina emoció.
Estic posant-me en contacte amb el centre especialitzat eQuilibri de Salt, perquè amb en Josep, la Betty, i jo mateix tenim intenció de millorar la nostra forma física a un centre especialitzat, i aquest centre és el que he decidit unilateralment que és el que ha de ser, d'entrada i si tot va com ha d'anar. "Unilateralment", pel que fa referència a casa i al despatx, però molt ben aconsellat per en David de BO, gràcies David.
Bé, entre pocs, sí, tinc temes pendent, un per a mi interessant, entre tots un que despunta, el de la crònica de "Chain Reaction Cycles 2010 vs Chain Reaction 2011, Titànic II?".
Estem en perfectes condicions per fer el que fem amb la bike, ni més ni menys, no en condicons perfectes, sempre hi ha molt per milllorar, oi que sí?
Avui el protocol de la prova d'esforç després de molts anys, les faig des dels dotze anys, l'han modificat per la nova disciplina que practiquem, MTB en Single Speed, i el resultat ha estat molt bo, millorable? segur, però el resultat avui és "excel.lent" i costa molt sentir aquest mot quan es fa referència a un tercer, sentir-ho referint-se a nosaltres és motiu de molta satisfacció, i tant que sí.
Per a participar al Roc d'Azur cada any hem de presentar un certificat metge conforme estem capacitats físicament per a poder competir, o millor dit, et text diu concretament que no tenim cap contraindicació per competir en aquesta disciplina.
Per a moltes persones federades aquest és un pas més, un tràmit, pel fet de que són moltes curses, per a nosaltres, pel fet de participar com a molt a cinc o sis curses, i normalment a dues o tres cada any, aquest, el de la prova d'esforç, és un balanç dels darrers dos anys a sobre de la bike, i els resultats avui han estat bons, millor dit, molt bons.
En Narcís i en David de BO tenien raó, i no és que en dubtes, si no que senzillament avui ho hem corroborat, hem corroborat que anem bé, i que com sempre podem anar millor si passessim a entrenar, cosa que això, entrenar, ara per ara no serà.
Però d'entrada pels resultats de la prova, aquesta determina de manera cièntifica, el que per experiència en Narcís i en David de BO veuen, que escalem molt millor, fet normal perquè el cor avui admet càrregues de treball considerables a pulsació més que interessant, més baixa vull dir, i les recuperacions després d'aquestes càrregues són bones, molt bones.
Què més podem demanar? que el nostra entorn, que tots entrin a aquest tram de bona salut i bones sensacions.
Una jornada més de MTB, i tant.
MTB, MTB, MTB.
A part de la presentació del conjunt Sportful, de la forquilla rígida DT Swiss XRR 445, també presentaré els components que ja han arribat de Moots, tiges i manillar de 700 mm. i 10º.
Un bon dia, demà encara serà millor, tinc dia Colorado, oi que sí? En Colorado per anar animant el què serà el dia de demà m'ha enviat aquesta imatge.
Quina emoció.
Estic posant-me en contacte amb el centre especialitzat eQuilibri de Salt, perquè amb en Josep, la Betty, i jo mateix tenim intenció de millorar la nostra forma física a un centre especialitzat, i aquest centre és el que he decidit unilateralment que és el que ha de ser, d'entrada i si tot va com ha d'anar. "Unilateralment", pel que fa referència a casa i al despatx, però molt ben aconsellat per en David de BO, gràcies David.
Bé, entre pocs, sí, tinc temes pendent, un per a mi interessant, entre tots un que despunta, el de la crònica de "Chain Reaction Cycles 2010 vs Chain Reaction 2011, Titànic II?".
dilluns, de setembre 19, 2011
Post-cursa.
Avui sortida amb en Narcís de BO.
Corriols, corriols, i més corriols. Una sortida sense aturades, a bon ritme, no a la zona vermella, sí a la zona a on anem a fer quilòmetres de qualitat.
Bona conversa, bons senders, i dos bikers amb moltes ganes de pedalar, i tant que sí.
La Vicious haurà de ser intervinguda quirúrgicament, un dels dos assentaments de les punteres posteriors sembla que haurà de perdre part del seu material perquè l'eix de la roda traballi correctament i no tort cap a la dreta com ho fa ara.
La bike de 10/10. Ni la vibració del fre posterior he patit avui, de 10/10.
He estrenat un conjunt Sportful, ja portava un conjunt a la bossa, però he rodat amb el nou que he anat a buscar avui al mig dia, un culot d'estiu i mallot de tardor, és que als primers quilòmetres de la sortida a Salt no feia calor, en cap cas. Aquest nou conjunt Sportful, tanca la porta al conjunt Assos d'armilla i culot pirata F1 Mille, perquè l'armilla era una L, i jo vaig amb una M.
"El mallot Assos vermell size M que ahir tenia confirmat que ja venia, ara resulta que no vindrà, com és el món de la bike com és".
Dies de MTB, a les prèvies al Roc d'Azur, falten unes tres setmanes, això és ja. Quina emoció, la sensació Pre-Roc és senzillament fantàstica, la bike avui per avui funciona correctament, els equipaments pel Roc a manca de decidir quin serà els substitut de l'Assos vermell que ara no vindrà, també estan ja tots a casa, mtb, mtb, mtb.
Aigua, un bidó de 750 ml. menjar, cap.
Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.
MTB, MTB, MTB.
Demà presentaré el conjunt Sportful.
També la forquilla DT Swiss XRR 445, que ja és a casa.
Corriols, corriols, i més corriols. Una sortida sense aturades, a bon ritme, no a la zona vermella, sí a la zona a on anem a fer quilòmetres de qualitat.
Bona conversa, bons senders, i dos bikers amb moltes ganes de pedalar, i tant que sí.
La Vicious haurà de ser intervinguda quirúrgicament, un dels dos assentaments de les punteres posteriors sembla que haurà de perdre part del seu material perquè l'eix de la roda traballi correctament i no tort cap a la dreta com ho fa ara.
La bike de 10/10. Ni la vibració del fre posterior he patit avui, de 10/10.
He estrenat un conjunt Sportful, ja portava un conjunt a la bossa, però he rodat amb el nou que he anat a buscar avui al mig dia, un culot d'estiu i mallot de tardor, és que als primers quilòmetres de la sortida a Salt no feia calor, en cap cas. Aquest nou conjunt Sportful, tanca la porta al conjunt Assos d'armilla i culot pirata F1 Mille, perquè l'armilla era una L, i jo vaig amb una M.
"El mallot Assos vermell size M que ahir tenia confirmat que ja venia, ara resulta que no vindrà, com és el món de la bike com és".
Dies de MTB, a les prèvies al Roc d'Azur, falten unes tres setmanes, això és ja. Quina emoció, la sensació Pre-Roc és senzillament fantàstica, la bike avui per avui funciona correctament, els equipaments pel Roc a manca de decidir quin serà els substitut de l'Assos vermell que ara no vindrà, també estan ja tots a casa, mtb, mtb, mtb.
Aigua, un bidó de 750 ml. menjar, cap.
Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.
MTB, MTB, MTB.
Demà presentaré el conjunt Sportful.
També la forquilla DT Swiss XRR 445, que ja és a casa.
New Moots Psychlo X RSL.
En Colorado m'ha fet arribar les novetats de Moots del 2012, entre totes elles per a mi avui, deixant de banda la Mooto-X, aquesta.
http://www.cyclingnews.com/features/photos/interbike-2011-moots-new-cross-and-full-sus-mountain-bikes/191045
Després de la SS, avui si tingués que canviar de disciplina dins de les dues rodes, seria aquesta la bike, i tant.
Perquè com a concepte, segur que seria una especialitat que coincideix més amb el meu perfil.
MTB, MTB, MTB.
http://www.cyclingnews.com/features/photos/interbike-2011-moots-new-cross-and-full-sus-mountain-bikes/191045
Després de la SS, avui si tingués que canviar de disciplina dins de les dues rodes, seria aquesta la bike, i tant.
Perquè com a concepte, segur que seria una especialitat que coincideix més amb el meu perfil.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de setembre 18, 2011
Espurneja, sortirem a pedalar.
I tant.
Com a Belfast, plou i sortirem a pedalar, no sé si ara mateix, sí encara que plogui.
Ganes de pedalar, d'escalar, de fer corriols, i més corriols.
Al cap hi tinc sembrada la llavor del GPS, i tant, perquè després del Roc d'Azur, no sé si La Toscana serà la protagonista, i ens caldria un GPS, oi que sí?
"Al Roc Dames, amb una mitja de 14 Km/h, anem al vagó de cua, les primeres ronden els 20 Km/h".
MTB, MTB, MTB.
Dies de rodar, d'escalar, de corriolejar, un Roc d'Azur a tres curses, és molt Roc, mtb, mtb, mtb.
Com a Belfast, plou i sortirem a pedalar, no sé si ara mateix, sí encara que plogui.
Ganes de pedalar, d'escalar, de fer corriols, i més corriols.
Al cap hi tinc sembrada la llavor del GPS, i tant, perquè després del Roc d'Azur, no sé si La Toscana serà la protagonista, i ens caldria un GPS, oi que sí?
"Al Roc Dames, amb una mitja de 14 Km/h, anem al vagó de cua, les primeres ronden els 20 Km/h".
MTB, MTB, MTB.
Dies de rodar, d'escalar, de corriolejar, un Roc d'Azur a tres curses, és molt Roc, mtb, mtb, mtb.
Assos ElementZero-F1 Mille 3/4.
Estic valorant si fer venir aquesta armilla l'Assos ElementZero.
I aquest culot, l'Assos F1 Mille, que amb l'armilla seria el tercer conjunt per utilitzar a la tardor que ve a tota velocitat.
Fer-ho ara, és preveure el que no hauré de fer a la tardor del 2012, i si ho faig serà dimarts, ni dilluns, ni dimecres, dimarts.
MTB, MTB, MTB.
El dubte el tinc pel fet de que quan vens de la calor penses, "amb el què tinc ja vaig bé", i un cop ets a la temporada freda penses, "hauré de fer quelcom perquè passo fred", i aquest darrer pensament el pago sempre a preu d'or, "l'ara per ara" sempre té una xifra a pagar més alta. És com ha de ser, sí, però no és per on camino en aquests moments.
El que deia dimarts decidiré. I si faig, ja presentaré el material al Blog, mtb, mtb, mtb.
dissabte, de setembre 17, 2011
Vassago Optimus Ti.
http://www.pinkbike.com/forum/listcomments/?threadid=34590
El que us comentava de la Vassago d'en Hagen, a la imatge en titani, de 10/10.
MTB, MTB, MTB.
TREE Bicycle Co.
http://prollyisnotprobably.com/2011/05/tree_bicycle_co_4130_heat_trea.php
Colorado entre patiment i patiment a la Volta a La Cerdanya, aquest m'agrada i molt, no com a plat, sí com a pinyó, i tant. Hauria de ser però més gran encara per poder rodar amb el plat de 44.
MTB, MTB, MTB.
Vertigo Cycles: Chain tension adjusters.
Si és més minimalista no tindriem ni puntera ni tensor.
M'agrada i molt. Per ser perfecte caldria algun tipus d'escala marcada al tensor que indiqués la tensió de cada puntera per poder centrar la roda correctament.
MTB, MTB, MTB.
Com seria l'Eriksen de casa.
Amb vídeos com l'anterior o aquest, no pots voler res més.
MTB, MTB, MTB.
Kent Eriksen Single Speed-Maverick DUC32.
Jo vull una Eriksen com aquesta, inclús amb el mateix tensor de cadena, mtb, mtb, mtb, volem dues Eriksen com aquestes, mtb, mtb, mtb, no, no, tres.
MTB, MTB, MTB.
El Drac, el rei dels Dracs a casa.
El rei dels Dracs a casa no pot ser cap més que el Drac del germà gran. Mai avanço al meu germà, és el rei entre reis, si té un mal dia vaig al seu ritme, si un té un bon dia miro de seguir-lo. Parlo en singular perquè la Betty quan es tracte de pedalar, "talla tot allò que surt per sobre d'un cap d'agulla". La Betty és una depredadora nata a dalt de la bike, mtb, mtb, mtb.
Un Drac entre Dracs, i tant.
La millor doble que ha passat mai per casa, idèntica a la Yeti-Betty ASR-SL, mateix any, similar equipament, la de la Betty cinc cents grams més lleugera aprox. aquesta darrera, era, millor dit perquè ara resta tancada a dins d'una caixa a les fosques, esperant destí.
Per sort la millor bike dels darrers trenta anys que ha entrat a casa, amb diferència, s'ha quedat, el meu germà no la deixarà anar, ni insistint en Colorado a recuperar-la. I mira que a en Colorado jo no li tinc mai un no, però el meu germà és el meu germà.
Yeti ASR-SL 2007, "The Best Bike 2011"
MTB, MTB, MTB.
Un Drac entre Dracs, i tant.
La millor doble que ha passat mai per casa, idèntica a la Yeti-Betty ASR-SL, mateix any, similar equipament, la de la Betty cinc cents grams més lleugera aprox. aquesta darrera, era, millor dit perquè ara resta tancada a dins d'una caixa a les fosques, esperant destí.
Per sort la millor bike dels darrers trenta anys que ha entrat a casa, amb diferència, s'ha quedat, el meu germà no la deixarà anar, ni insistint en Colorado a recuperar-la. I mira que a en Colorado jo no li tinc mai un no, però el meu germà és el meu germà.
Yeti ASR-SL 2007, "The Best Bike 2011"
MTB, MTB, MTB.
Logística, a pams sempre.
El fet és que any darrera any anem millorant la programació de les compres dels equipaments, a finals de cada temporada hem gastat els equipaments comprats a finals de cada temporada de l'any anterior, ara entrarem a la tardor-hivern, i tenim els equipaments comprats a mitjans-finals de la tardor-hivern del 2010, ara quan passem la tardor, i entrem a l'hivern únicament comprarem els complements que no aguantin bé el pas de l'estació, sempre falla quelcom, però serà un mínim, normalment els equipaments, tres culots, dues jaquetes, tres tèrmiques, dos jocs de guants, deu de mitjons, com a mínim cinc mallots, un joc de calçat fresc i un d'hivern, la duració d'aquest per la seva varietat pot durar a excepció del calçat d'hivern, dues o tres temporades, fins i tot quatre, perquè la llista que he enumerat, és la meitat del l'equipament, aquest és el d'hivern, el d'estiu té la meteixa relació d'unitats, però d'estiu. Les botes d'hivern, la seva duració és de mínim deu anys, ho dic perquè les anteriors estan impecables a la seva caixa, i son del 2001, pel fet de que a on vivim durant l'any surten unes vint vegades coim a molt.
Darrerament els mitjons són similars, perquè amb les noves Lake MX140 el mitjo pot ser perfectament d'estiu, si més no per les referències que tinc del darrer hivern.
Les sabatilles d'estiu, les utilitzem el noranta per cent de les sortides durant l'any, i més des de que en Xavi Paricio no viu a Manresa, i també pel jurament que ens va fer fer en Colorado, "recodeu-me que mai més vinguem a Manresa a aquestes hores, tinc tant fred que em fa mal el cor", he de dir que ell anava amb pantaló curt a sis sota zero i les Shimano d'estiu tapant la punta d'aquestes amb cinta americana, "als peus així vaig perfecte" afirmava i afirma en Colorado.
Cada final de temporada, canviem l'equipament dels penjadors, tardor i primavera és un MIX, estiu i hivern, no, a aquestes dues estacions els equipaments són específics. Els equipaments de la temporada sempre estan a la vista, sempre a mà, si penses "anem en bike", equipar-nos és un instant. Tots penjants a la vista ordenats per jaquetes, armilles, mallots i culots.
A les dues caixes de sobre, una amb tot l'equipament d'hiver, i l'altra amb el de tardor-primavera.
Les cintes i els sensor HR, al lavabo, perquè sempre cal mullar la cinta amb aigua abans de posar-te-la.
Casc a dalt, al mig el kit d'eines, manxa, llums del darrera i ulleres, tot a dins d'una caixa de canvi Sram XO, com els llums també a aquest prestatge del mig, les bateries sempre estan carregades i a dins d'una caixa oberta al costat del kit, els bidons sempre totalment vuits i secs també a la mateixa alçada, les botes al prestatge de baix de tot.
Tots aquest elements són al costat de les bikes, tots a un mateix armari, cal obrir una porta de l'armari de dos metres per seixanta d'ampla, i vuitanta de fondaria, i tot ho tenim a mà.
Tots els recanvis de les bikes ordenats per families són a la part del darrera d'aquest armari que forma part d'un grup de deu moduls exactament idèntics. Darrera i reposen les tres bikes, així com la bossa de viatge, i la nevera de 50 litres de la VW sempre a dos graus amb les Rosites ben fredes a punt, per cert ara canviarem un temps de marca, quina serà sorpresa perquè primer ens portaran una comanda variada per decidir després quina ha de ser la cervesa de les dues properes estacions més fredes. El cavallet de treball també hi és ubicat a aquest lloc, dins de laseva funda ben plegat, proper als recanvis, així com el compressor, i les eines, totes estan entre el prestatge del kit d'eines de bike i les botes, dins d'una maleta de viatge, sempre a punt per marxar.
MTB, MTB, MTB.
Darrerament els mitjons són similars, perquè amb les noves Lake MX140 el mitjo pot ser perfectament d'estiu, si més no per les referències que tinc del darrer hivern.
Les sabatilles d'estiu, les utilitzem el noranta per cent de les sortides durant l'any, i més des de que en Xavi Paricio no viu a Manresa, i també pel jurament que ens va fer fer en Colorado, "recodeu-me que mai més vinguem a Manresa a aquestes hores, tinc tant fred que em fa mal el cor", he de dir que ell anava amb pantaló curt a sis sota zero i les Shimano d'estiu tapant la punta d'aquestes amb cinta americana, "als peus així vaig perfecte" afirmava i afirma en Colorado.
Cada final de temporada, canviem l'equipament dels penjadors, tardor i primavera és un MIX, estiu i hivern, no, a aquestes dues estacions els equipaments són específics. Els equipaments de la temporada sempre estan a la vista, sempre a mà, si penses "anem en bike", equipar-nos és un instant. Tots penjants a la vista ordenats per jaquetes, armilles, mallots i culots.
A les dues caixes de sobre, una amb tot l'equipament d'hiver, i l'altra amb el de tardor-primavera.
Les cintes i els sensor HR, al lavabo, perquè sempre cal mullar la cinta amb aigua abans de posar-te-la.
Casc a dalt, al mig el kit d'eines, manxa, llums del darrera i ulleres, tot a dins d'una caixa de canvi Sram XO, com els llums també a aquest prestatge del mig, les bateries sempre estan carregades i a dins d'una caixa oberta al costat del kit, els bidons sempre totalment vuits i secs també a la mateixa alçada, les botes al prestatge de baix de tot.
Tots aquest elements són al costat de les bikes, tots a un mateix armari, cal obrir una porta de l'armari de dos metres per seixanta d'ampla, i vuitanta de fondaria, i tot ho tenim a mà.
Tots els recanvis de les bikes ordenats per families són a la part del darrera d'aquest armari que forma part d'un grup de deu moduls exactament idèntics. Darrera i reposen les tres bikes, així com la bossa de viatge, i la nevera de 50 litres de la VW sempre a dos graus amb les Rosites ben fredes a punt, per cert ara canviarem un temps de marca, quina serà sorpresa perquè primer ens portaran una comanda variada per decidir després quina ha de ser la cervesa de les dues properes estacions més fredes. El cavallet de treball també hi és ubicat a aquest lloc, dins de laseva funda ben plegat, proper als recanvis, així com el compressor, i les eines, totes estan entre el prestatge del kit d'eines de bike i les botes, dins d'una maleta de viatge, sempre a punt per marxar.
MTB, MTB, MTB.
Assos SS Uno Unisex Short Sleeve Jersey 2011.
Esperant l'arribada d'aquest.
L'experiència amb Assos es bona, a Chain Reaction no em vaig decidir per la jaqueta la 851, perquè la vaig veure molt delicada per portar-la per muntanya.
La Intermediate, té molt bona pinta, sí, per això és a casa esperant als dies clàssics de tardor, i del mallot Assos en tinc molt bona referència, l'he agafat amb size M, no L, que és la que tinc actualment i que tan bon resultat m'ha donat fins avui.
Aquest cop el color del mallot el vermell, negre i blanc, per la jaqueta Campagnolo vermella, blanca i negre.
Ara ja donem per tancat el procés d'equipament de primavera-estiu 2012-tardor 2011. Ens mancarà el darrer detall, la Mavic Oxigen Bronze de la Betty que a la darrera setmana de setembre ja la tindrem a casa, si tot camina amb normalitat, aquesta és ideal com les meves Campagnolo per sortides de tardor, hivern entrada i sortida, no ple hivern, i perfecte per la primavera, també per les nocturnes més fresques d'estiu, que hi són, i si no la vols portar, plegada no ocupa res de res a una de les bosses del darrera.
MTB, MTB, MTB.
L'experiència amb Assos es bona, a Chain Reaction no em vaig decidir per la jaqueta la 851, perquè la vaig veure molt delicada per portar-la per muntanya.
La Intermediate, té molt bona pinta, sí, per això és a casa esperant als dies clàssics de tardor, i del mallot Assos en tinc molt bona referència, l'he agafat amb size M, no L, que és la que tinc actualment i que tan bon resultat m'ha donat fins avui.
Aquest cop el color del mallot el vermell, negre i blanc, per la jaqueta Campagnolo vermella, blanca i negre.
Ara ja donem per tancat el procés d'equipament de primavera-estiu 2012-tardor 2011. Ens mancarà el darrer detall, la Mavic Oxigen Bronze de la Betty que a la darrera setmana de setembre ja la tindrem a casa, si tot camina amb normalitat, aquesta és ideal com les meves Campagnolo per sortides de tardor, hivern entrada i sortida, no ple hivern, i perfecte per la primavera, també per les nocturnes més fresques d'estiu, que hi són, i si no la vols portar, plegada no ocupa res de res a una de les bosses del darrera.
MTB, MTB, MTB.
Decidint.
És el què fèiem a aquesta cruïlla, decidir amb el nostre guia virtual, en Narcís de BO, què fer. Ens va donar les indicacions i a gaudir, ara sí, ara també a dalt de la bike.
MTB, MTB, MTB.
Quina xafogor que feia, i el color de l'equipament un punt a favor, i tant.
MTB, MTB, MTB.
Quina xafogor que feia, i el color de l'equipament un punt a favor, i tant.
DT Swiss XRR 445.
És la propera forquilla que entrarà per la porta de casa.
http://www.dtswiss.com/Products/Suspension/DT-Swiss-Forks/EXC-Forks-%281%29/EXC-150-Air-RTLC-20-%283%29.aspx
Una forquilla pensada per a un conjunt sub 8, ara estem en 8,340 Kg. de la PRO de BO a la DT, anirem a 8,160 Kg. i amb el conjunt de rodes, si segueix amb 26", caminarà de pet als 7,860 Kg, i d'aquí vindrà el pas al frens Formula R1 Carbon via BO, deixant definitivament als Shimano XTR que ja porten quatre campanyes, la bike pesarà uns més que dignes 7,550 Kg. tocats.
Hi ha un pas entre mig que resta un xic més i un que suma, com ho són a l'hora de restar, les bieles Shimano XTR transformades per BO, que rebaixaran les que porta ara, les Race Face Deus, precioses però no lleugeres, amb 150 g. sí, sí, 150 g. i una tija la Moots que sumarà 80 g. respecte a la Newultimate de 140 g. actual, és a dir la bike quedarà en 7,480 Kg.
Si el proper quadre és un Lynskey específic per a Single Speed, topall de gama, rebaixarem encara 225 g. més, perquè el Yeti és pesat, crec recordar que està just per sota dels 1,6 Kg. i Lynskey té la barrera als 1,4 Kg, en talla 18 aprox. crec recordar, una talla 13,5, aniria a caure als 1,3 Kg. és a dir ancoraríem als 7, 250 g. i si anem a un quadre IF, que és a on som avui, quedarem amb el mateix pes que l'ARC, és a dir fem el què fem anirem a rondar els 7,5 Kg. que "diguin ho que diguin", és un pes senzillament excepcional.
És a on som, mtb, mtb, mtb.
http://www.dtswiss.com/Products/Suspension/DT-Swiss-Forks/EXC-Forks-%281%29/EXC-150-Air-RTLC-20-%283%29.aspx
Una forquilla pensada per a un conjunt sub 8, ara estem en 8,340 Kg. de la PRO de BO a la DT, anirem a 8,160 Kg. i amb el conjunt de rodes, si segueix amb 26", caminarà de pet als 7,860 Kg, i d'aquí vindrà el pas al frens Formula R1 Carbon via BO, deixant definitivament als Shimano XTR que ja porten quatre campanyes, la bike pesarà uns més que dignes 7,550 Kg. tocats.
Hi ha un pas entre mig que resta un xic més i un que suma, com ho són a l'hora de restar, les bieles Shimano XTR transformades per BO, que rebaixaran les que porta ara, les Race Face Deus, precioses però no lleugeres, amb 150 g. sí, sí, 150 g. i una tija la Moots que sumarà 80 g. respecte a la Newultimate de 140 g. actual, és a dir la bike quedarà en 7,480 Kg.
Si el proper quadre és un Lynskey específic per a Single Speed, topall de gama, rebaixarem encara 225 g. més, perquè el Yeti és pesat, crec recordar que està just per sota dels 1,6 Kg. i Lynskey té la barrera als 1,4 Kg, en talla 18 aprox. crec recordar, una talla 13,5, aniria a caure als 1,3 Kg. és a dir ancoraríem als 7, 250 g. i si anem a un quadre IF, que és a on som avui, quedarem amb el mateix pes que l'ARC, és a dir fem el què fem anirem a rondar els 7,5 Kg. que "diguin ho que diguin", és un pes senzillament excepcional.
És a on som, mtb, mtb, mtb.
Yeti 2014, proposals.
http://interbike.mtbr.com/yeti-sb-66-and-sb-95-ride-impressions
SB66C.
D'aquí a res Yeti fabricarà la Ibis Mojo SL del 2014.
I Ibis fabricarà les Yetis del 2014.
Perquè la tendència marca que Ibis va a bikes més convencionals i Yeti que des de la 575 Nomaditzada no crea bikes ni funcionals ni innovadores, va a una direcció d'una estètica més interessant, funcionals no, perquè de seguir així, amb una proposta únicament de les monopivot progressiu poc milloraran.
Yeti podria independitzar el fre del darrera amb una proposta flotant lleugera, i tant, però ni això.
Perquè si fa això el seu monopivot progressiu amb un Fox RP24 Kashima 2013 passa a ser un sistema eficient, NO EFICAÇ, i lleuger, per tant, brillant, ja no et dic res si pel 2014 proposa un conjunt de suspensions Fox RP25 I2VS 2014, I2VS sigles de "Inertial TwoValve System". És a dir un Terralogic als dos conjunts, i si demana a Formula coordinats amb Fox, que li proposi un conjunt de frens R11 FC, Fusion Compensated, disposaria d'un conjunt de frenada innovador, uns frens que, quan actives el del darrera també ho fa parcialment activant el davanter i quan actives el davanter activa parcialment el posterior, senzill i molt i molt eficient.
Per què cal que Formula i Fox desenvolupin conjuntament suspensió i frens? perquè són després del quadre els factors determinats del comportament de la bike, al costat de rodes i pneumàtics. Mentre no coordinin aquestes dues tecnologies, direm que la bike va bé, perquè no tenim res millor amb que comparar.
El fabricant que sàpiga fabricar quadres i que decideixi posar-se en contacte amb Öhlins i Nissin serà el que tingui millor comportament de les seves bikes, si no, tenim el què tenim. I en darrer terme si contacten amb Kayaba o Showa.
Bé ja he posat les sigles dels nous models del 2013 per a les Yeti equipades amb Fox, dels nous frens Formula per a Yeti, de l'estàndard de fre flotant, d'aquí a res podria posar detalls del proper quadre de Yeti, caldrà millor esperar a que les dues primeres propostes de suspensions i frens siguin presentades, oi?
I al 2014-2015 Yeti amb els seus quadres de darrera evolució, senzills que no simples, i del que es dirà CIS, Concep Integrated System, a on quadre, suspensions i frens són un conjunt integrat, fet que provocarà que Yeti sigui el referent del sector, una petita empresa amb les idees clares d'on i com anar-hi.
I no confondre amb els conceptes d'altres marques com Trek, o Cannondale o Specialized, que o bé no han estat realistes com Cannondale o bé no han col.laborat si no han espoliat idees i conceptes, d'altres creadors.
Cannondale qua era un dels millors fabricants de bikes del planeta, li va venir la gran idea de fer motos de camp, perquè Honda, Kawasaki, Yamaha, Suzuki i KTM no són competitius, i la idea va ser tan bona que Cannondale va fer fallida, ara passats els anys, és d'una mena de fondo d'inversió, que tot el que fabrica de gama alta, Scalpel i Flash peta, però peta tot, responsables també del BB30, millor dit de la caixa de música Heavy Metal BB30, sí senyor un present, però un bon present, i Trek concentrat als darrers deu anys amb la carretera, es va oblidar de fer els deures al MTB, per posar-hi remei va emportar-se a casa un tècnic de Manitou, en el moment que aquesta marca els hi havia subministrat el S-Type SLR, i des d'aquell dia que són bikes que estan bé, no pas millors que abans de l'arribada d'aquest tècnic, en cap cas, no sé si el problema és del tècnic o de Trek, però si no parlen més entre ells, tampoc aniran bé, per cert si haguessin ajudat a Manitou en un moment tan difícil com el del conflicte amb la tecnologia 5th Element, les darreres Trek d'abans de fer aquest pas tan lleig, van ser les milllors dobles de la història de la casa, la darrera marca, Specialized, bé, després de la seva estreta col.laboració amb Fox es van agenciar del tècnic responsable i propietari de les patents del Terralogic, patents que va perdre Fox, i Specialized amb aquest tècnic, va fabricar-se ell les suspensions, millor dit ho va intentar, perquè les del darrera van petar totes, totes, totes, la relació amb Fox de mentre es va refredar i des d'aleshores, Fox per la seva banda ja no és Fox, és d'un fondo d'inversió, però encara camina, lentament sí, però camina, tampoc han aportat res de nou, però de seguir així aniran bé, i Specialized des d'aquest distanciament que no fa absolutament res de profit, res que aporti riquesa de concepte al MTB, i fa més de cinc anys que estem així, ni Specialized, ni Trek, ni Cannondale.
Vull dir que quan dic CIS, no vull dir res del que esmento al darrer paràgref.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de setembre 16, 2011
Entre pistes i corriols.
Avui hem sortit els tres genets, perquè el meu germà ara fa unes setmanes, poques, que després d'una aturada prolongada ha tornat a agafar la bike, la seva Yeti ASR-SL del 2007, negra anoditzada, equipada amb Shimano XTR 2007, excepte el canvi que és del 2003 invertit, el vol així, i els gatells que són del 2001, perquè els del 2007 que tinc al magatzem no els vol.
La bike pesa exactament amb pneumàtics Tubeless de veritat i potència i tija Thomson, 10,9 Kg. amb una Rock Shox Reba passada a 115 mm. Porta un conjunt de frens singular, pinces de fre Shimano XTR 2003 i les manetes del 2007, no li agraden les pinces del 2007. Sense el cadenciòmetre Shimano i uns pedals Crank Brothers en lloc dels Shimano XTR, estaria amb 10,6 Kg, i una tija i potència lleugeres, que en tenim a casa, aniria de pet per sota dels 10,5 Kg. i amb la SID WC que està dormint a la caixa, cauria a 10,3 Kg. però li agrada i molt el conjunt tija-potència Thomson i la forquilla la vol a 115 mm. no als 100 mm. de la WC.
És amb diferència la bike més maca que he vist als darrers anys, pel conjunt que puc catalogar de sensacional. El manillar és un Crank Brothers doble alçada de 600 mm, el Cobalt XC.
És fantàstic tornar a rodar tots junts, i tant.
Ara ell està agafant el ritme, d'aquí a l'arribada de l'hivern ja estarà intractable, que traduït vol dir, "no el veurem".
Una vesprada de MTB.
Jo he estrenat el segon conjunt, un dels que portaré al Roc d'Azur, la badana de XC, de 10/10, menys voluminosa que la Granfondo, s'adapta molt millor des del primer moment al cos, el mallot Castelli de 8/10, perquè les bosses del darrera cauen un xic quan carrego l'equipament necessari, la gorra Campagnolo de 9/10, per ser un 10 hauria de ser una talla més, els guants Specialized de 10/10, i la tèrmica Sportful de 6/10, perquè no aconsegueix expulsar la suor correctament. Les ulleres M-Frame amb el vidre Iridium Gold, avui millor que ahir perquè no hem rodat per zones fosques.
Equipats 100% d'estiu.
Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.
Menjar, cap, aigua mig bidó de 750 ml.
El terreny molt sec, molt, però l'Ardent rodant pel sauló esmicolat, de 10/10.
Incidències amb les bikes, una, l'Ardent per sobre dels 20 psi, escalant dret, toca amb el tirant dret, el fet és que sembla com si el triangle posterior estes torçat, hauré de passar per BO, cal reparar aquest desperfecte. Per sortir del pas, baixant la pressió per sota dels 18 psi, de 10/10.
MTB, MTB, MTB.
La bike pesa exactament amb pneumàtics Tubeless de veritat i potència i tija Thomson, 10,9 Kg. amb una Rock Shox Reba passada a 115 mm. Porta un conjunt de frens singular, pinces de fre Shimano XTR 2003 i les manetes del 2007, no li agraden les pinces del 2007. Sense el cadenciòmetre Shimano i uns pedals Crank Brothers en lloc dels Shimano XTR, estaria amb 10,6 Kg, i una tija i potència lleugeres, que en tenim a casa, aniria de pet per sota dels 10,5 Kg. i amb la SID WC que està dormint a la caixa, cauria a 10,3 Kg. però li agrada i molt el conjunt tija-potència Thomson i la forquilla la vol a 115 mm. no als 100 mm. de la WC.
És amb diferència la bike més maca que he vist als darrers anys, pel conjunt que puc catalogar de sensacional. El manillar és un Crank Brothers doble alçada de 600 mm, el Cobalt XC.
És fantàstic tornar a rodar tots junts, i tant.
Ara ell està agafant el ritme, d'aquí a l'arribada de l'hivern ja estarà intractable, que traduït vol dir, "no el veurem".
Una vesprada de MTB.
Jo he estrenat el segon conjunt, un dels que portaré al Roc d'Azur, la badana de XC, de 10/10, menys voluminosa que la Granfondo, s'adapta molt millor des del primer moment al cos, el mallot Castelli de 8/10, perquè les bosses del darrera cauen un xic quan carrego l'equipament necessari, la gorra Campagnolo de 9/10, per ser un 10 hauria de ser una talla més, els guants Specialized de 10/10, i la tèrmica Sportful de 6/10, perquè no aconsegueix expulsar la suor correctament. Les ulleres M-Frame amb el vidre Iridium Gold, avui millor que ahir perquè no hem rodat per zones fosques.
Equipats 100% d'estiu.
Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.
Menjar, cap, aigua mig bidó de 750 ml.
El terreny molt sec, molt, però l'Ardent rodant pel sauló esmicolat, de 10/10.
Incidències amb les bikes, una, l'Ardent per sobre dels 20 psi, escalant dret, toca amb el tirant dret, el fet és que sembla com si el triangle posterior estes torçat, hauré de passar per BO, cal reparar aquest desperfecte. Per sortir del pas, baixant la pressió per sota dels 18 psi, de 10/10.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)