Spirit of Catalunya in Ireland

When a mountain biker is out of the saddle...... Photoshop.

A new technique I have found that you will be seing a lot more of I am sure.

Hammerschmidt.

El que exposava ahir, avui cercant he vist aquesta creació.



http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=327678&page=22

I per aquest camí podria ser viable o similar?.


Aquesta setmana a pel 29D.

Vol baix, risc de xoc.

Avui sortida corriolera.

Trams perfectes per valorar a on som, i per mirar com millorar de cara al proper Roc.

Avui, amb la Vicious si demà fos el dia, no hi podria participar. Així que la feina està per fer, no tota, sí molta.

Estic pensant que com que no hi ha pinyó de 21D de Chris King, podria posar el plat de 26D però millor cercar un 29D i mirar com hi vaig. Menys no podrà ser, si això no funciona, bé ja tinc al cap què cal fer, com, no, què, sí. Us poso una imatge del què cal fer.


Si hi sumem una Fox 2011 Terralogic, crec que anirem per, si no el millor, sí un bon sender.

He gaudit de valent avui, em feia falta sortir d'aquesta manera. No hem parat, sempre cercant el proper tram, mirant de fer les zones tècniques a dalt de la bike, mirant similituds Roc.

Les bikes de 10/10. He centrat la pinça del davant de la Vicious, que dret a dalt de la bike fa que la forquilla flexi i el disc xiulava un xic, ara ja no.

Eines les de sempre, no portàvem càmera de 26".

Equipats de rigorós estiu.

Aigua un bidó sencer de 750 ml., el que portava.

Unes dues hores, per sota dels trenta quilòmetres, un desnivell positiu per sota dels 1000 m..

Avui hem vist una mica de tot, però per l'hora, mig dia ben passat, tothom tornava amb molta pressa, però molta.

La temperatura, de tardor, el cel tapat. El terreny perfecte, millor ja veig difícil que pugui ser, és a dir, temperatura i terreny perfectes i ens ha costat baixar trams fàcils fa mesos enrera, cal perseverar.

Ellsworth/Turner.

http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/52108/cat/3

He de pensar que són marques, bikes que tenen el seu atractiu perquè nosaltres no hi podem accedir.

Prop d'aquí n'hi ha una, jo no l'he vist, en Colorado sí.

L'única que he vist jo és al Roc, d'exposició.

Aquesta marca és avui per avui com Intense, encara de les que fabriquen a casa. Les rodes Ellsworth però, no, aquestes són fetes a Àsia.

La de la foto no sé massa bé, perquè porta rodes Ibis(?).

La resta està més que bé, l'aspecte és el d'una bike nova, molt nova.

El color té el seu sentit, és per una bona causa.

El funcionament, no puc afirmar res, orientar sí, és dels millors sistemes de suspensió del 2005-2006, respecte al DWLink ja no ho sé, i concretament vers la Pivot tampoc, dic la Pivot perquè és la PIVOT MACH4 la referència quan es parla de rati eficiència/absorció.

La Ellsworth amb el seu ICT, quan va sortir era el millor, de fet Turner tenia el mateix sistema, van anar a judici i va guanyar Ellsworth. Ara anys després cap dels dos té "el sistema".

Turner va amb el DWLink, que va bé, molt bé a les Ibis, a les Turner no ho sé, i Ellsworth no sap què fer per aconseguir posar les bikes a casa dels clients, pel fet que l'ICTja no és el el sistema de referència, penso que haurine d'haver fet el mateix que Intense i Santa Cruz, i evolucionar junts l'ICT.

Dues marques amb uns acabats impecables, les darreres creacions de Turner penso que fins i tot superiors als de les darreres creacions de Ellsworth.

Una Turner un somni, basculant compacte, amb baina per sobre de la cadena, triangle davanter amb un sloping increïble, una geometria atacadora, tècnica, menys que la Superlight, però propera, trets que la fan una bike ideal per a especialistes.

Una Sultan avui seria, de les Turner, per a mi una molt bona opció.


http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=642337

Fa uns dies l'importador de Turner venia la seva Sultan, similar a la de la foto, talla L a un preu bo, molt bo, és la que es va presentar a les revistes, color Kawasaki, diu en Colorado. La talla va ser el fre a que vingués a Barcelona. Els components crec recordar que són els que han de ser per fer conjunt amb la Sultan.

El color per a mi seria el blau, similar al de la Ibis Mojo Carbon del 2007. Però el conjunt de la Sultan de l'importador és, i això fa que si fos talla M, la meva Sultan seria color Kawasaki, també és cert que si fos talla M, seria la bike d'en Colorado perquè ja seria a casa seva fa setmanes.

MTB, MTB, MTB.

Fox Talas Fit Terralogic 29".

Eix de 15 mm. 120-95 mm. per 29".

http://www.foxracingshox.com/bike/11/forks/32_TALAS_29


http://www.singletrackworld.com/2010/04/2011-fox-racing-shox/

Per a una bike XC-Marathon penso que és una bona opció.

La Turner Sultan ha de ser la bike amb la que va pensar el creador d'aquesta forquilla.


http://www.turnerbikes.com/010/010sultan.html

Som a espai de MTB, és temps de MTB, una Talas de 120-95 mm. Terralogic és una eina per fer molta feina.

Dic Turner Sultan i no Santa Cruz Tallboy pel fet que la Talas no serà lleugera, la Sultan tampoc, la Tallboy sí, una Terralogic sense Talas per aquesta última i una posta a punt de Push Industries pel RP23 i penso que la Tallboy pot ser una conqueridora de carenes.

http://www.pushindustries.com/2009/index.php?menu_id=30&type=products&title=FOX%20RP23&product_id=30
http://www.santacruzbicycles.com/tallboy_carbon/
http://www.mtbr.com/cat/bikes/29er/santa-cruz/tallboy/PRD_446169_1548crx.aspx


http://www.bikerumor.com/2009/10/24/interbike-2009-santa-cruz-tallboy-29er-pics-weight-and-ride-review/

http://www.foxracingshox.com/bike/11/forks/32_F29


http://www.singletrackworld.com/2010/07/fresh-goods-58/

Bones bikes, en aquest cas, preus elevats.

http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=52391&cat=38

Bikes molt exclusives, la Eriksen, la IF, la Moots.

Preus importants, un xic més, "un xic" important sí, però millor nova, no?.

Cal pensar que amb les 29" i SS, la Fox si no és Terralogic a les pujades ben dret, no sé pas com les pots encarar.

Fet que fa que si bé el preu amb la forquilla sigui més atractiu, si la forquilla no és la que ha de ser, aleshores si ja era una xifra important, amb una forquilla que no toca el preu encara es fa més costerut.

Però totes elles tenen un punt de intriga, de ser portadores de properes/possibles aventures.

Són, no seran, si més no a casa, no.

Rock Shox Reba XX 29".

Com a forquilla penso que té una bona relació funcionament/pes/preu.

No té plataforma però sí bloqueig.

Tot i que mentre escric penso tota l'estona amb la Fox Terralogic.

http://cgi.ebay.com/Rock-Shox-Reba-XX-29er-DualAir-White-Xloc-/360282776318?pt=Cycling_Parts_Accessories

Crested Butte.

Jo no hi podré ser, no tinc una Durance, podria haver tingut una ML-7 però no em vaig decidir.



http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=641904

Què hem de fer?.

http://www.teambigfoot.net/24HoursKW2010.htm

Cal mirar-la bé.

http://spotbrand.com/

P.V.P.

Interessants.

No és el millor per pujar, però és una petita joia baixant.

http://www.bike-components.de/products/info/p25396_M-210-Lockout-Daempfer-Modell-2010.html

Una joia pujant i baixant.

http://www.bike-components.de/products/info/p9041_Radium-RL-Lock-Out-Daempfer.html

La perfecció feta realitat, una forquilla evolucionada durant els anys, amb un color mític. El preu em fa mal, com pot ser que per menys de 400 € puguis fer venir aquesta joia a casa. Pot portar disc de 180 mm. No sé si va amb el bloqueig al manillar, que per pesos de més de 70Kg. és necessari.

http://www.bike24.com/1.php?content=8;navigation=1;product=16769;page=2;menu=1000,2,121;mid=95;pgc=0

Un pedal al límit, però a casa 100% fiable, mentre no hi posis l'eix de titani, i a un preu que fa mesos que és aquest, i encara segueix aquesta oferta. Alerta amb el límit de pes. i amb el color de les molles.


http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=46404
http://www.bike-components.de/products/info/p4637_Egg-Beater-2-Titan-Klickpedale-Modell-2010---Auslaufmodell.html

Jo no he vist mai un pedal més similar a una escultura feta això, pedal. Feble amb el pas del quilòmetres, i per pes similar a un millor pedal, el Crank Brothers Egg Beater SL, però és que el seu aspecte, el del WCS, és difícil de millorar. Alerta amb el límit de pes.

http://www.bike-components.de/products/info/p15833_V4-WCS-MTB-Klickpedale.html

Per a mi les rodes per acabats i per preu. I de 6 torniols per a poder posar discs de totes les marques. Alerta amb el límit de pes.

http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=52907

Un dels que jo diria que pot ser "el quadre", i a un preu que no entenc. Jo al seu dia el millor preu que vaig aconseguir va ser de 2.200 €, i era un molt bon preu. No sé si la millora del 2010 del mecanisme per agafar el seient es pot posar a aquesta versió, cal informar-se. A mi en negre m'agrada i molt, però queda la talla M i prou, la meva...

http://www.probikeshop.fr/vtt-xc/Frames/c68/p29267/YETI-ASR-Carbon-Frame-Turquoise/product_info.html

Si el color del seient i diàmetre de tija et coincideix jo per una bike UK o USA el veig perfecte.

http://www.probikeshop.fr/vtt-xc/Saddles/c37/p64748/SDG-I-FLY-Saddle-Blue-White-%2B-SDG-I-BEAM-Seatpost-31.6-Black/product_info.html

Això pel que és i pel preu no és normal. (Shimano M230 SPD Shoes).

http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=47507

http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=47507

Sort que estic servit de tot, perquè si no això seria un bon tema per passar-hi hores madurant si fer o no fer.

No tots els links van a on han d'anar però si poseu el nom de la botiga podeu cercar el component.

MTB, MTB, MTB.

This kids got Talent

Amazing skills from this young Kid!

Photos 12 hour Solo

The Le-Mans style start. We Started at a standing stone and ran to the bikes. A good way of spreading out the pack.
Still smiling at the finish. I wasnt sitting though.

Thumbs up all good.
12 Hours and the Finish line.

Quan encara no surt el sol.

Aquest matí a quarts de sis, inici del que seria una previsible jornada avortada de MTB.

La intenció, fer uns seixanta quilòmetres de MTB, rodant pel Maresme, el resultat, menys de 20 Km. males sensacions a sobre de la bike i d'una sortida que pintava ahir més que bé, a un KO tècnic absolut.

La Betty descansant encara ara, des de les vuit tocades que és quan hem arribada a casa.

Les errades, la primera no hem descansat, uns veïns adolescents amb els pares fora de vacances han estat trencant la tranquil.litat del barri fins a les cinc tocades de la matinada, la segona, la previsió del temps, no l'hem tingut present, i el cel a les sis del matí era totalment tapat, tercer, ser rigorosos amb l'horari, i més quan estem en certa manera condicionats per la feina del dia a dia.

Les bikes de 10/10.

La Vicious, després d'ajustar els cons de la roda posterior segueix tenint una petita tolerància, fet que em fa pensar que hi ha quelcom més, però no he seguit investigant, veurem avui a la nit si m'hi torno a posar.

Bé, una jornada més de MTB, que suma a aquest petit sac del 2010.

The Bull Raid 12 Hour SOLO

Friday night I arrived after driving through 1 hour of rain. It did not look good on the journey to the event. The race area was already set up. Start/finish line, Pit areas for each type of racer, Solo nearest the line then two person then 4 person teams. I pitched my tent and had a quick check over the bike. Registration was fast Name and category and I collected my race kit. Computer chip for timing a t-shirt and an assortment of Lucozade energy gel products. The organisers had some pasta and chicken for us for dinner. I had mine then decided to get to sleep.

Number 105 Solo Raider. I didnt have the best nights sleep as it was the first time I had camped in a long time. 5:30am I had breakfast early so it would be settled before the 8am start. Thankfully it was dry and was to get better as the day went on. Another bike check and then I took my race kit to my pit area. I used a plastic box with a lid so it would stay dry if it rained. (Next time I will bring a chair and a gazebo) I had tubes, tools, water, gels, energy bars, bananas, spare shirts and rain gear.
I thought as it was only a 10km loop I would take one water bottle a spare tube, small tool kit and a gel, Stopping to get more if and when I needed them. We had a race briefing about the course and about some of the features. The drive into the race HQ had a bridge crossing seen below. On first look I thought no way are we going up or down that. At the briefing they told us yes that was on the course. It turned out easy enough and not as steep as it looked driving passed. We would travel up the left side and on the down side we had a 90 degree corner. It just took a slight brake and a bit of concentration.
We had a le mans type start with a run across a field to the bikes. We traveled around the pit area and across the start line. 11 Hours 59mins to go.... The first lap I decided to use as a sighting lap. No point pushing to hard and burning up to early. We travel around the side of a field and onto the MotoX track. The track was very fast at the start. Berms and jumps then it leveled out with a few steep climbs that would be jumps for the mx bikes. Another steep descent with a berm and then a climb up out of the track. This was a great start to the course. After the motox track there was a steep lane leading to the field with the bridge crossing. From here we had a small natural wood very narrow but all very flat. A few tricky sections with stones and muck but nothing to serious. There was a couple of bridges to cross. At the start were easy but as the day went on and the stone ramps moved made for a tricky crossing at times.
The course now joined a lane that took us back to the other side of the HQ field. We traveled along the side of the field and into the forest. This section was both my favorite and my worst part. The trail started on freshly laid gravel. As it had not bedded into the ground it was hard to pedal through in places. The course started to climb with switch back corners leading up into the forest.
The climb felt fine on the first lap. As the pack was fairly close together the chat and the craic seemed to get us up without noticing the climb. There was a few sections that people walked and as the pack slowed it was hard to keep the momentum around these corners. More climbing and with a few walls to cross the pace had slowed quite a bit. The course had the usual technical sections like roots and step ups and rocks. Which were fine after the first lap. First drop was about the size of 4 big steps. Hitting it with speed was the way to do it and the rocks mad it feel like going down steeps. A tricky exit as it was on a corner but again after the first lap it was fine.
Some more climbing and a section that was very mucky with rocks all around it. First lap it seemed there was no way crossing it on a big and most people jumped of and ran over it. After this a final climb before a big drop onto a wooden northshore section that passed over a wall. I had no trouble on this section and got faster as the day went on.
The course now started to descend around trees with rooty corners and a few rock drops. The course was very fast in this section and I think is wer I made the best time. Technical descents and the downhill sections. Half way through the first lap and my gears stopped working. The mud, grass and branches just stuck to the bike. I pushed on and as the gear was a comfortable one I could climb and descend without to much bother. We now turned back along the edge of the forest heading in the direction of Race HQ. This part was rolling with stiff climbs and long flat sections.The next part had a mixture of rocky crossings to climbs to technical descents. The first was a step off cambre with a rock drop half way down then a tight corner onto a bridge with a steep climb on rocks and roots. An Army Helmet marked marshal was our marker point to remind us of this descent.
The next technical section here was a steep drop over roots, over a rock and a final rock drop. The rider in front of me rolled it and didnt lift the bars. He went over the handle bars and crashed quite hard. I helped him up onto his bike and he said he was ok and for me to continue on. The next bit was a climb and then a very fast section of open trail. I really got the legs going here. No brakes just hard pedaling and sideways around the corners. This was one of the most enjoyable sections. Some more small climbs and a technical wall crossing. This was a steep incline over the wall then a wooden north shore slope off the other side.
The final section was just a flat section through the trees and then into the Race HQ field. We crossed the field around the pit area and lap one was over.

I continued on without stopping now I knew the course and with the pack spread out I could ride at my own pace and take the technical sections faster. Lap 2 was a great lap and after a brief stop at the end of the lap for a water bottle and some gel I set of for lap 3 faster again on this one as I knew I was going to take a small break. Then I got a puncture in my rear tyre. Most people that passed asked if I needed anything or I was o.k. which was nice to hear but thankfully I had a spare tube and my pump in my pocket. I got the wheel off got the tube out and checked the tyre. A thorn sticking through which I removed put in a new tube and off I went. I pushed hard and caught 4 riders that had passed me as I changed the tube. This give me a great feeling but I still had to resist the temptation to go too fast and burn up. I had one main stop for something to eat and after two mouthfuls of pasta I couldnt face any more. I new I was hungry but couldnt eat the pasta. So Bananas, energy gel and water was my lunch. Pushing on at a steady pace I got another punture front wheel this time. This time it took longer to fix as I was getting tired and there was a lot more muck on the tyres. I took my time cleaning out the inside of the tyre. I didnt want to put a new tube into a mucky tyre.


The day rolled on slowly and I took a lot of mental and physical punishment. The bike tokk a beating. No gears and two punctures. It took a lot to keep going but keep going I did. I crossed the finsh line having done 9 laps at a distance of 95km I was happy with finishing my first 12 hour solo event. I have learned a lot from this event and can go to the next better prepared both mentally and physically.

Corriols i més corriols.

Avui a primera hora ruta corriolera.

Abans de sortir he netejat transmissions, i guardapols dels Fox.

El terreny senzillament perfecte, rodar amb aquestes sensacions facilita i molt arribar a casa amb un somriure i estar pensant ja en la propera sortida.

També ha ajudat que un quilometratge reduït, just per sota dels trenta i un desnivell discret, per sota dels 700 m. +, així com l'arribada a casa al mig dia ens ha evitat de ser a sobre de la bike a l'hora de més calor, que com a excepció també està bé.


Molts ciclistes, molt ràpids, no tots, però la majoria sí.

Avui trams de la darrera sortida estaven molt malmesos, per les pluges, però tot i així el terreny per escalar perfecte, i per baixar més que bé.

He fet pujadors de Sant Martí de Mata direcció a Can Bruguera que fa uns mesos amb la Vicious em van semblar matadors i avui la sensació ha estat de ser lents de fer, per la pendent i la seva durada, res més.

Incidències cap, una ja esmentada, la del joc de la roda posterior ara ja requereix de posar-hi remei immediat, tant com avui.

Rodant entre corriols de pujada he fet un petit tram de manera explosiva, i el resultat ha estat sensacional, quina velocitat, això sí a 180 pulsacions.

Quants però quants ciclistes, quina salut que respira aquest món de la bicicleta.

Després de la bike, després d'una refrescant dutxa, he tingut una sensació de fatiga, que encara ara persisteix, demà serà un altre dia.

He de canviar les cales Crank Brothers de les SIDI, el peu dret té un joc excessiu, i podria passar que a mitja sortida deixés de calar. És a dir per avui els deures són, ajustar el joc de la roda i posar cales noves a les Dragon.

Equipats de rigorós estiu.

Eines les de sempre.

Demà veurem què fem.

Nota: L'accés a Sant Martí de Mata venint de Mataró, ha estat tancat i barrat.

La suma de petits detalls.

Més que canviar, millorar, vull dir que la meva experiència amb una 29", 100% rígida i SS és mínima, i clar el meu primer pinyó era un 16D, sort que vaig decidir passar a un 19D, després de les primeres sortides, i ara d'entrada crec que gaudiria molt més amb un 21D.

Aquesta proposta per la Vicious, persegueix millorar la meva conducció així com el concepte global de com em veig jo anant amb la Vicious.

No tinc cap idea a aquestes dates de quin temps faig al Roc, són les sensacions les que vull millorar, el conjunt d'aquestes durant aquesta magnífica aventura com és el Roc Marathon de cada any. Normalment millors sensacions, millors temps en cursa, però si no és així no passa res.

El Roc és més exigent que el que jo faig normalment, de fet les tres clàssiques de casa, Guilleries, Roc i 24 Hores, totes tres són reptes molt al límit de les meves possibilitats, i vers aquestes miro d'evolucionar petits detalls perquè les meves sensacions dia darrera dia siguin millors, per això proposo aquestes petites modificacions, per gaudir més en aquestes sensacionals curses.

Jo sempre defenso que la suma de petits detalls són el tot. No vull dir que sigui "la forma", és una manera de fer que m'ha portat a ser a on soc.

Una dent no ho sé, dues sí que ho noto, i més amb les més curtes pel que a mi m'afecta, pel terreny per on rodo. En el pla, un 32/19 són uns 20/25 Km/h bé i a molta cadència 35 Km/h, amb un 21D cal fer la proporció correcta però penso que baixarà aquesta punta de velocitat, però no passarà res, crec que pot compensar vers la millora que tindré escalant.

Aquestes propostes no van lligades a sortides amb d'altres genets, normalment quan això passa són grups nombrosos que fa que l'exigència sigui mitja i en aquesta hi vaig més que bé.

L'objectiu és poder gaudir més, de pujar amb millors sensacions, ara gaudeixo més amb la Viocus que pujant amb la Superlight, si l'agafo aquesta darrera escalant noto molta diferència amb la Vicious, però molta, baixant únicament voldria millorar una certa velocitat de creuer, que com molt bé dius la Vicious va molt bé a zones més tècniques, vull però enllaçar millor entre aquests trams tècnics, a camp obert prou bé que va, però jo diria que ha de millorar també un punt en aquest espai, o bé amb uns pneumàtics 100% Tubeless o bé amb una forquilla tipus la Fox Terralògic, sempre aquesta darrera opció mirant de respectar una alçada coll-eix de com a màxim 470 mm.

Crec que la millor definició seria, amb la Ibis a tram obert per a mi no tenia sentit, no vull anar a aquest ritme, en aquest sentit la Superlight va ser una clara millora, ara vull anar baixant un punt per sota de la Superlight, i en trams tècnics avui per avui en terreny amb certa adherència la Vicious és una bona bike, únicament entre tram i tram vull millorar la sensació d'enllaç dolç, que ara és bo, però que penso puc millorar.

XAMG, Roc com Guilleries, 24 Hores i Cabrerès per a mi són diferents a les altres curses, molt diferents, és el que les fa tan atractives. De fet per això únicament faig aquestes, la resta, les que he fet, a excepció de La Volta a Osona que no la faig perquè es va deixar de fer, per a i no tenen massa atractiu.

Les tres primeres esmentades, més La Volta a Osona, res tenen res a veure entre elles.

Roc és sensació UCI, Guilleries és el trencament amb tot, Cabrerès és la clàssica i 24 Hores no t'haig de dir res i la darrera, la Volta a Osona el paradís de les poques curses on he participat, gràcies Colorado.

El tema de la novetat de la 160/140, estaria bé una presentació al blog. Mirem de concretar per a poder fer-ho de manera més àgil.

Millores sobre millores.

Pensades anant i tornant amb la VW.

He de concretar el tema del pinyó, ha de passar a ser més escalador, no tinc més opcions.

El raonament és senzill, pateixo massa pujant. No és com un Can Perepoc, és cert, però he de passar a un 21, no un 20 com tenia previst.

He de concretar el tema forquilla, pujar ràpid i baixar bé. Al Roc un 21 com a mínim, menys, és que no ho veig, a les imponents i llargues pales torrades intensament pel sol del mig dia cal poder afrontar-les a sobre de la Vicious, a les baixades tècniques de pam, amb dotzenes de bikers al darrera he de passar-hi amb un vol rasant, i a les zones planeres dels darrers quilòmetres de la cursa fins i tot m'anirà bé no poder rodar més ràpid i poder acabar tranquil, no amb el desfici d'arrossegar un 42-11.

De fet poc a poc vaig memoritzant fotograma a fotograma cada tram del Roc Marathon i per aquest motiu van sortint una per una, aquestes detallades conclusions.

Hauré de rodar amb pneumàtics nous lleugerament rodats, amb doble carga de líquid, a data d'avui els escollits són els Hutchinson Python.

El pla 70 ja està en marxa, veurem on anem. Tinc dos mesos tocats.

Si disposo de la nova excèntrica bé i si no, no passa res.

Impuls.

És el que ha estat el disparador de la sortida d'avui.

Mirant un vídeo interessant d'una Rocky Mountain i una Ibis, així com llegint una exposició d'una diferència de parers sobre uns bikers locals i una botiga que organitza una cursa pels corriols de la zona.

Llegint sobre aquest conflicte, on els bikers locals estan molestos pel fet de que la botiga amb un sol dia de cursa malmet bona part dels senders ja molt afectats per les fortes pluges i a més denuncien que després de la cursa la botiga no inverteix temps a restaurar aquests desperfectes, mentre que ells, els bikers locals, dediquen moltes hores a l'any al manteniment d'aquests senders.

El vídeo i aquesta exposició m'ha fet sortir a rodar, una hora tocada, molt tocada, amb molta calor, molta, i per uns senders costeruts de veritat, per sobre del 20% de pendent molta estona, però amb un terreny "lapa", que de baixada entre torres m'ha fet sentir com un biker accentuadament tècnic, que no és el que sóc, però gaudir de la sensació de ser-ho és reconfortant.

Un tram avui de baixada d'uns dos cents metres entre torres, ha estat el meu instant de glòria, pel fet de poder baixar pel que per a mi és part d'un somni, on Olzinelles i les seves torres de baixada en són els protagonistes. Avui no era a Olzinelles, però les torres són i la baixada ha estat sensacional, bon grip, molta pendent, un sender per baixar de menys d'un pam amb un pas difícil on els pedals han marcat profundament les parets de sauló a banda i banda, mtb, mtb, mtb.

Bé, després d'una sortida com la d'avui a un dia tan pesat com el d'avui, fa que el color del dia passi de gris a blau cel, puntualment sí, però està prou bé.

Hem d'anar-hi.

Hem d'anar-hi, sí, fa temps que no ho diem, però haurem de tornar a posar a sobre de la taula aquest repte.

Guia cadena-excèntrica.

Avui cercant he vist això, el guia cadena i l'excèntrica, aquesta darrera la necessito.


També m'agradaria poder tastar la bike que porta aquests dos components, una Retrotec impecable, bé impecable, impecable no, per ser-ho el plat no hauria de ser Salsa.

29"?, no!, 26"?, no!, 10-12", Sí!!!.

Primer no l'anava a publicar, pensava, no tindrà massa sentit, però passats els minuts he pensat amb la bike de l'esjesj de ciutat rodant pels senders i he pensat per què no?.

http://vimeo.com/5611817

Nova bike, millor estat de forma.

És el que m'està portant l'arribada a casa de la Vicious.

De fet quan la vaig veure penjada al cavallet tipus TAGAMA-24Ore, sola, amb aquella estampa minimalista, ja em feia respirar exigència extrema.

Exigència extrema en aspectes un xic descuidats amb la Superlight, pel fet de no ser tan necessari, com són cuidar estrictament la dieta, mantenir sempre una hidratació elevada, ser rigorós amb els estiraments, respectar seriosament el descans de cada dia, i més a les prèvies a una sortida, i sempre una selecció acurada de les rutes a fer, menys necessari aquest darrer aspecte en funció de com siguis de rigorós amb els primers punts.

El que ara és un repte proper i pel que disposo de prou temps per preparar, és el Roc Marathon 2010. D'aquí a l'octubre hauré d'haver baixat dels 70 Kg. si vull pedalar els quasi 90 Km. i caldrà ser constant, molt amb els aspectes esmentats. Un punt a respectar, poder descansar bé els dies previs a la cursa.

Sort que les Guilleries no han estat, ara ja si són, serà al 2011. Per a mi amb la Vicious ara per ara la situació més extrema d'aquí a l'abril 2011.

MTB, MTB, MTB.

20 mm. Rigid fork.

Quedo aturat, una evolució del XXI a una forquilla rígida.


Hauria de ser de 15 mm. o és que també serà una opció més d'aquí a res, ho dic perquè les forquilles de XC del 2009-2010-2011, van equipades moltes amb eix de 15 mm. i amb el coll cònic 1,1/5-1,1/8.


Serà el proper pas una forquilla rígida de coll cònic amb eix de 15 mm.?.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=594976

Incendis.

Quin ensurt aquest incendi entre Colomers i Vilopriu al Baix Empordà.

Una zona per on hem pedalat i molt.

100 hectàrees, renoi, renoi, renoi.

Espero que les pluges d'ahir minvin les possibilitats de que es torni a repetir un episodi tan greu com aquest.

Un paradís del MTB com el Baix i Alt Empordà requeriria d'un pla especial de senders i corriols marcats i sempre nets. Bé, sempre s'han de marcar fites altes però assolibles.

MTB, MTB, MTB.

Champery.

Mireu quin tram més curiós per ser una cursa de XC (com sempre cercat per en Colorado).

http://www.spokemagazine.com/2010/07/sending-it-in-champery-with-cross-county-whippets/

Al Solo Bici d'aquest més d'Agost les 29 són ja les bikes Top. O sigui que ara tenim les mateixes bikes que tothom, haurem de tornar a les 26"?. Perquè siguem pràctics, més lleugeres i a data d'avui amb millors opcions d'equipament, i el més important ja les tenim!!!.

També hi ha un assaig de la Ibis Tranny, i com amb la Ibis Mojo Carbon del 2007, un cop el llegeixes penses, "vaig directe a comprar-la, és la meva bike". Però l'experiència és un grau, i aquesta marca la prudència.

L'acabat de la Tranny tipus Matte Clear de la Ibis Mojo SL, és per a mi sensacional.

Ahir les pluges van fer acte de presència, pel que he de pensar que el terreny estarà un xic millor que a la darrera sortida, caldrà sortir a rodar abans no s'assequi tot.

MTB, MTB, MTB.

29", SS, 100% rígida.

Aquestes característiques em sonen.

http://www.youtube.com/watch?v=88pXC6EkoHs&feature=related

MTB, MTB, MTB.

Inici posta a punt Roc Marathon 2010.

Ahir mentre fèiem unes proves amb uns aspersors d'aigua, entre remullada i remullada els ànims per agafar la bike es van refrescar, de pensar, demà ja hi anirem, a pensar, anem a pedalar!!!.

I així va ser, l'inici de la sortida a quarts de nou de la nit. Les bikes la Yeti-Betty i la SS.

Ajuda molt a sortir el fet de que els equipament de roba són tots al mateix lloc, molt accessibles, que el que hem de portar "per si de cas", com les SIDI, els casc, els bidons secs, l'aigua per omplir-los, els llums amb les bateries carregades, els cascs airejats i les bikes a punt són tots al mateix lloc, a peu de porta a punt per sortir, fet que facilita que la mandra no vingui per aquesta via.

Iniciem la ruta primer direcció a la platja, per després escalar direcció a Areny de Munt, decidim no pujar direcció a Coll de Pollastre i retallem directes a Arenys de Munt.

El terreny està molt sec, tant com els darrer anys de sequera, és més jo diria que per les moltes pluges dels darrers mesos i ara aquesta calor, el sauló esmicolat és present fins a formar pilons d'aquest a moltes zones on la pèrdua de control de la roda davantera és constant. Fet que fa que tinguis la sensació de que has perdut molt a les baixades i no és així, la realitat és que venim d'un hivern i una primavera amb un terreny perfecte per afrontar amb èxit totes les zones tècniques i així ho hem fet, i si bé ha estat així perquè la confiança per fer-les ve motivada per aquest terreny lapa, també cal dir que penso que la nostra tècnica aquests darrers anys ha millorat molt, de fet cada any hem avançat un pam en aquest aspecte, que semblarà poc, però any darrera any un pam, suma i molt.

Amb prudència hem arribat a Arenys de Munt, cola, canya i dos mig entrepans, més un cafè amb llet, i molta, però que molta conversa de bikes, també la dutxa dels protos dels aspersors de casa.

La tornada amb força pujada, per Lurdes direcció a la Creu de Rupit, a aquí ja amb els Powerled en marxa a mínima potència i el llum del darrera obert intermitentment, la pujada arriba a ser del 21%. Que dur que ha estat, per ser un intent de començar a intensificar la regularitat de les sortides de cara a estar preparats pel Roc.

Mentre la Betty per primer cop esmentava la necessitat de començar a augmentar el nombre de sortides així com la qualitat d'aquestes pel Roc d'aquest any, ha sonat el telèfon de França, per felicitar-nos per la fi de les "corridas" a Catalunya i seguidament hem comentat el tema central, ROC 2010. Que n'és de curiós tot, quina coincidència, parlar del Roc i sonar el telefon des de Fréjus. En DNL està sortint molt amb la Marin Mount Vision, això està bé, aquest any repetirem Roc Marathon, persegueix fer un molt bon paper, millor que el bon resultat de l'any passat, està molt bé aquest esperit de superació.
Jo si puc acabar dignament amb la SS la cursa de 80 Km. molt tocats, ja estaré satisfet, molt però que molt satisfet. La Betty vol fer les pujades del Roc com a cada edició fins al 2008, a sobre de la bike i no com al 2009, posant sempre peu a terra a partir del quilòmetre 50.

La tornada per Lurdes dura i amb molta humitat, molta, xops per aquest motiu, la resta de recorregut perfectes, una lleugera ventada freda, ha estat la companya ideal per rodar. La baixada per Santa Mònica lenta, sense el Karma al casc i amb aquest terreny tant diferent, fa que no podem definir bé per on hem de passar, i pel camí un pi majestuós ha caigut al ben mig del camí, i és tant gran que el pas fet és per sota de les seves branques, la caiguda d'aquest, amb la nit i les nostres llums marcant el camí fa que restem puntualment consternats vers la mort d'un pi d'aquestes dimensions, quantes històries haurà viscut abans de posar fi a la seva existència.

L'arribada a casa perfecte, les bikes de 10/10, el manillar de la Betty, l'Easton Monkey Lite SL de doble alçada i 610 mm. està siguen tot un èxit.

La Betty també nota la manca de seguretat pel canvi de les condicions del terreny, però no té la inseguretat accentuada com la tinc jo.

Avui dia de descans actiu.

Arribada a casa amb una lluna enteranyinada, taronja tèrbola, l'hora, mitja nit, i entrem de cop, a casa i al dia d'avui, dues entrades de somni, i somni és el que he tingut jo aquesta nit, i que un dia us l'explicaré.

MTB, MTB, MTB.

Mirant.

Ibis-Cobalt, esjesj.

http://www.feedthehabit.com/mountain-biking/2010-ibis-mojo-mountain-bike-review/

SS singulars, però IF.

http://www.youtube.com/watch?v=vp4y0UH-Rw0&feature=channel

La joia, una de les joies millor dit.

http://www.youtube.com/watch?v=9Np5pp2A4so&feature=channel

Softail SS.

http://www.youtube.com/watch?v=v2brjnZaEFc&feature=related

L'evolució definitiva de la meva Element Team SC.

http://www.feedthehabit.com/mountain-biking/2011-rocky-mountain-element-rsl-and-msl/

Cruiser 29".

http://www.youtube.com/watch?v=LrAsk_Q4eeM&feature=channel

Al 80%.

La Vicious ja porta, ja té, ja gaudeix del nou Python Tubeless Ready 29".

Transmissió repassada, la resta de manteniment serà, però no avui.