És el que ha estat el disparador de la sortida d'avui.
Mirant un vídeo interessant d'una Rocky Mountain i una Ibis, així com llegint una exposició d'una diferència de parers sobre uns bikers locals i una botiga que organitza una cursa pels corriols de la zona.
Llegint sobre aquest conflicte, on els bikers locals estan molestos pel fet de que la botiga amb un sol dia de cursa malmet bona part dels senders ja molt afectats per les fortes pluges i a més denuncien que després de la cursa la botiga no inverteix temps a restaurar aquests desperfectes, mentre que ells, els bikers locals, dediquen moltes hores a l'any al manteniment d'aquests senders.
El vídeo i aquesta exposició m'ha fet sortir a rodar, una hora tocada, molt tocada, amb molta calor, molta, i per uns senders costeruts de veritat, per sobre del 20% de pendent molta estona, però amb un terreny "lapa", que de baixada entre torres m'ha fet sentir com un biker accentuadament tècnic, que no és el que sóc, però gaudir de la sensació de ser-ho és reconfortant.
Un tram avui de baixada d'uns dos cents metres entre torres, ha estat el meu instant de glòria, pel fet de poder baixar pel que per a mi és part d'un somni, on Olzinelles i les seves torres de baixada en són els protagonistes. Avui no era a Olzinelles, però les torres són i la baixada ha estat sensacional, bon grip, molta pendent, un sender per baixar de menys d'un pam amb un pas difícil on els pedals han marcat profundament les parets de sauló a banda i banda, mtb, mtb, mtb.
Bé, després d'una sortida com la d'avui a un dia tan pesat com el d'avui, fa que el color del dia passi de gris a blau cel, puntualment sí, però està prou bé.
