Giants Causeway Ireland

My North Antrim Coast Ride.
A neat coastal route, taking in minor roads and lots of off road twisting path. More climbing than you would imagine. This route covers 67km of some of the most breath taking scenary in Europe if not the world. Riding through the world tourist attraction the Giants Causeway. The route on the way out ws mainly Single track along the coast with beach crossings and a bit of major roads where there is no trails. The return journey was all roads which had to be done on tiring legs. The highlight is the trail that leads along the cliff path through the Giants Causeway as seen in the photos with the trusty old Trek.

The Route Map



Leave Portstewart beach cycling along the coastal path, Along the cliff path around Dominican College (Extreme caution on this section as it is a walkers path and there are a few blind bends) into the town staying to the lower path to the harbour.


Turning into the harbour car park the path leads between the houses facing the harbour and up onto the green. Follow the path past the herring pond (a natural sea swimming pool) and along the seafront to the golf course car park.


Through the car park keeping left you should see the first trail leading left away from the first tee. I have had a few golfers tell me you are not allowed on the course but I checked it out (This is a public right of way and the trail follows the Golf course on the sea side of the course).
A few sections lead onto the golf course path between holes but if common sense and courtesy is shown most golfers are fine with you passing them. This single track continues along the coast to ballyreagh golf course. Again same rules apply stick to the trail on the seaside of the golf course.
The trail crosses the course briefly across a bridge on the 8th hole as the path is being fixed due to erosion. After the Par three course pass the pitch and putt and the trail leads onto the cycle path down into portrush following the west strand. Again follow this to the harbour and around Ramore head and onto the east strand.

From here it is either road all the way to Portballintrae or you can stick to the beach and follow it to the white rocks. At the white rocks leave the beach and follow the road up to the main coast road A2. Follow this road passing Dunluce Castle, making sure to check out the views of the cliffs and caves etc on your left.


After Dunluce Castle follow the A2 road taking a left onto the B145 into portballintray. Follow the road through the town to the carpark were a path leads down across the Bush river.

After the bridge take a right and follow this path to the small steam rail track. Take a left and follow this to the gates at the runkerry end of the beach. Turn left down onto the trail leading away from the beach and along the front of Runkerry House.

Follow this trail around the cliff paths this will take you to the back of the Giant's Causeway car park. You can take the lower road that leads to the Giants Causeway or the cliff path if you have already seen the Causeway. If you take the lower path after you pass the Causeway the trail cuts back were you have to climb the steps up to the cliff trail. From here it is sweet single track all the way to Dunseverick Castle, taking in all the ports and coves along the way. This is a walkers path and is very narrow in places so caution should be taken. The views along this are amongst some of the best in the world and the lesser seen part of the Causeway but the most dramatic. There are a few gates and steps to cross along the way but this trail just seems to go on for ever with different scenery around every corner.

After Dunseverick Castle (Which isn't much other than a three wall ruin just so you arent disappointed. Photo above of me passing the Castle on the Causeway Marathon) follow the trail around the coast for about ½ a mile. Just before Dunseverick harbour there is a small natural sea water swimming pool to your left opposite the steps to the road. Stop for a dip to cool off on hot days which I did and it was very refreshing. Follow the steps to the road and follow the road down into Dunseverick harbour.

There is a toilet block at the back of this car park. From the car park follow the trail along the sea and around the coves and stoney beach till you come to a cave that you go through and follow the trail to portbrandden. Portbradden boasts the smallest church in Ireland and it is so small blink and you will miss it. It is on the right up the side of the houses. Leaving the church follow the trail of the road to the left.

The next section onto whitepark bay beach will mean carrying the bike and the boulders are large and slippery so take care. When you reach the beach about 1/3rd of the way along follow the road on the right that leads off the beach and up past the old and new youth hostels. There is a path at the far end of the beach that leads to Ballintoy Harbour but at present the farmer that owns the land has closed this path.

From the youth hostel you join the A2 whitepark road taking a left through Ballintoy village and then leave the road taking a left down to larrybane and the single track to the Carrick-a-Rede Rope Bridge.

The return journey was on a mixture of major and minor roads.

Ser i com ser-hi.

El Blog és tècnic, és protocol.lari, però també ha de ser proper i també ha de "ser". Aquest espai, és l'espai de genets de Drac, i avui és el que és, de sempre que és així.

Vull dir que Tagama22, és un SS proposat pel Colorado, un 10 a en Colorado, coordinat per vosaltres un 10 per a vosaltres, i on hi serem presents tots nosaltres, un 10 per a tots nosaltres.

Així de fàcil, així de senzill, l'espai del SS és aquí, perquè aporta la dada que el pas a 29" cal de molta i molta reflexió, de debat entre els genets, passar de Dracs de 26" a Dracs de 29", és un pas important, i això porta a diferents situacions, Tagama22, estem fent història, la nostra història, de nosaltres dependrà quin pes ha de tenir en el nostre dia a dia aquesta comunió de genets de Drac.

A d'altres espais, al de la Ibis Mojo Carbon, la definició va ser de SECTA, pels de fora, ho recordes, és que és com es veu des de fora?, jo crec que no, puc afirmar que apreci, respecte i transparència no són mots tancats. Dades, dades, i més dades, sensacions, sensacions i més sensacions, proximitat entre genets, genets que uns venen de ser-ho i d'altres que ho han descobert després però que sempre ho han estat, primer sols, a un espai, el dels depredadors, ara a aquest espai, ahir al FòrumBTT, abans al ForoMTB.

Es va definir un camí, la manera de gaudir d'ell ha quedat clara, entre genets, sempre amb apreci, entre Dracs, amb l'atenció al 1000% a cuidar els més petits detalls d'aquests, i sempre pedalant, sempre. Ja hem sentit, que menys escriure i més pedalar, quan exposava la trencadissa de la meva Ibis dia sí, dia també i el camí va seguir sense moure'ns ni un cm. pedalant i exposant, dia sí, dia també...

Ara Tagama22, cada un de nosaltres, d'aquests genets, tenim clar que som a les portes d'una nova galàxia, tots ho tenim clar, no sortirien Dracs de casa si no fos així, i és per aquest motiu, per tenir-ho clar, el que serà volar amb els nostres Dracs amb ales de 29" a un nou espai , en silenci, entre genets, que tenim clar que és un moment important, i que el vivim així, i per ser així, perquè som així, i cada dia més, o així hauria de ser, que li donem la importància que li donem, i és que és això és el que està passant.

Ara toca exposar-ho a aquí, no al Social, que també, però el Social, és coherència del dia a dia, com molt bé va proposar en Ratrasse i secundat per a tots. En Ratrasse és el cor de molts moviments dels genets, però li cal com a tots nosaltres notar que és entre colzes, ser de costat, sempre, entre genets, mirant a dreta i esquerra i veure als genets i als Dracs. Si no quin sentit tindria sortir a rodar junts amb els nostres Dracs, el sentit és ser-hi nosaltres, ser entre nosaltres. I això amics meus cada dia que passa anireu, anirem, descobrint que és el més important dins del recorregut, ser-hi tots nosaltres, pedalant, i pedalant, i pedalant, però aquest darrer detall, no cal posar-hi cap punt perquè sigui ferm ,mireu com va anar a les 24Ore, com es va activar tot, no cal dir res més.

Avui, a aquí, això no és concretar una sortida o similar, això és segellar el pas a la galàxia 29", i fer-ho de costat, entre colzes.

Ja m'agradaria a mi, poder llegir el que estem exposant a aquest espai, en aquest cas, 29" i 29SS, i poder gaudir del recorregut cm. a cm. metre a metre, segon a segon de cada pensament, de cada descobriment, això és or, és més que això és essència, i amics, genets de Drac, sense ella, sense l'essència, es viu, és veritat, però el que és per a mi important, és "gaudir de viure", que és proper "a viure" a l'hora que antagònic.

Tagama22, aquest espai The Great Escape MTB, és això mtb, mtb, mtb, i cada aportació tècnica, així com aportacions de sensacions, de sentiments de i per les a les de 26" fins avui, i de 26-29 demà, de temes importants per a nosaltres de MTB, són els que han de ser a aquí.

No faig res més que manifestar el que molt bé van definir en Xavi i en Ratrasse, i que jo veig fantàstic, i que llegint-te, i pensant amb els genets, veig, m'adono que SECTA NO, TEAM NO, grup de genets de Drac, que fem un mateix camí, sempre primant els valors de l'apreci i el respecte, a aquest darrer sempre et diré SÍ, sí a que, és aquest l'espai per fer-ho.

MTB, MTB, MTB.

Lagranevasio cansat i un xic avorrit de ser al mirador dels Dracs, però content pel fet de que si he d'estar aturat, de poder fer-ho des d'aquest vell mirador, al costat dels meus dos Dracs.

Vintage MTB

Some good vintage photos

http://www.flickr.com/photos/shashin168/sets/72157622395675087/

Heres some examples:

Sant Sopar

Nois, on farem el gran sopar?

Espero veure a tots els apóstols i com no al judas del grup (lagranevasio per avançar-se a la resta).

El tema del dia serà: "Hi ha vida després de les 26"?

Canvis de tendència.

És una realitat, les meves intervencions, així ho manifesten, bé i l'arribada de la Vicious així ho deixa clar, les intervencions d'en Tagama22, les d'en Colorado, les d'en Ratrasse, en Ritrasse, 29", 29", 29".

Però com tot les tendències per ser-ho, han de mantenir-se un cert temps, a casa ja no és una tendència, és un fet i més després de llegir la darrera intervenció d'en Colorado i els comentaris d'en Ritrasse i els més contundents d'en Tagama22, i de parlar minuts, minuts i més minuts també amb en Colorado, el 29" serà molt present a les nostres sortides.

Jo avui he confirmat la comanda de la darrera modificació de la Vicious, no anirà amb 180/160, sí amb 160/160, Marta amb disc XTR 2007 160/160 mm., els pneumàtics Python Tubeless Ready ja venen cap a aquí, han sortit avui he entès, les tanques Carbon Ti trigaran com el pinyó Chris King de 19D perquè les primeres des de la Germania profunda i el segon des del Canadà, utilitzen el correu ordinari, sí, sí com sona, el primer proveïdor no et dóna opció i el segon no vaig entendre que UPS era correu ordinari.

He aconseguit tres jocs de pastilles de fre vermelles Kool Stop, pels Marta, estic a zero, i el taller de confiança tampoc en té, total que també vindran amb les tanques, l'adaptador per PM a SI 160/160 ja el tinc.

Falta decidir el Brooks negre de 360 g. aquest serà el darrer pas, però no sé si serà o no. No és important, perquè el que ho era, de important, ja està fet, Vicous Cycles The Motivator SS.

Tagama22, que en Colorado apreti un xic més el tema Willits entre avui i demà, i si no jo faré una gestió directa vía telèfon.

Jo encara aturat, i molt, però únicament de pedalar, perquè entre gestions i llegir correus que no entenc en cap cas, n'estic fent i moltes, però moltes de gestions.

Fent números

Aquest mes de gener ha estat, sens dubte, un mes ple de converses a casa on els números han estat els protagonistes; rodes 29, 1velocitat, que si 1x1, 2x1, 2x2…

Tenint en compte que el virus que ha atacat a lagranevasio ha estat, de moment, benèvol amb mi, he aprofitat tant com he pogut per fer la meva llista de números, sí sí, jo també, però com que la meva evolució biker està molt més enrera que la vostra, jo amb el meu 3x9 m’he dedicat a sumar números al comptaquilòmetres.

Han estat tants dies de gener sortint sense la companyia de lagranevasio, que avui mentre pedalava, i tenint en compte que pedalant sola a una li passen coses pel cap ben peculiars, i més quan estant al punt de la sortida més llunyà de casa comença a caure aigua neu, he anat llistant mentalment les poques sortides d’aquest mes, a mode de resum, i em fa gràcia tancar el mes de gener amb aquests números;

15 sortides mountain bikeres

1 sortida acompanyada - 14 SOLA

4 sortides amb la YETI ARC - 11 sortides amb la YETI ASR

3 sortides nocturnes i SOLA (Tot un esdeveniment!)

4 sortides sota la pluja

2 sortides trepitjant neu

3 sortides vestida de rigurós hivern la resta amb pirates

1 sortida sense ni un núvol al cel

Total; 557km i 11.560m d’Ascenció, de felicitat i patiment

Afrontant ja, l’inici del mes de febrer, on espero poder seguir sumant quilòmetres a poder ser amb la companyia de lagranevasio i el seu nou drac, tinc moltes ganes de veure com ens ho fem per fer una ruta plegats, tinc la sensació que per tal de coincidir algun tram hauré de sortir un parell d’hores abans de casa! Veurem, em fa molta il.usió veure’l en acció!

I no me’n oblido de l’alegria del mes de febrer; el Sant Sopar, gironins i bordilencs, em fareu viure amb l’intriga de la vostra decisió/evolució ciclista fins el dia del sopar?

Bicis que cal tenir

Bé nois, aquestes son les bicis que cal tenir.No cal sfrgir res més, oi?

Apa doncs...a comprar!

Niner....again !!!!

Hi guys, I really think this video was already shared on the ForumBTT....but I want to remind you again, as on the last days looks like there is only 29"

Niner The Big Revolution from Alessandro Beltrame on Vimeo.

From SC, Xavi Paricio

Vicious de bona casa.

El distribuidor de les Vicious a la pensínsula és un biker, un apassionat de la marca propietat d'en Colorado, Voodoo. I em va donar unes imatges perquè en el seu moment les posés a aquest espai. Els hi vaig demanar jo.

Hem quedat que ell ve molt pel Maresme, des de Calatayud, i que a la propera ocasió que vingui rodarem pels corriols de casa, la ruta pels corriols i corriols, la pitzza i cerveses les poso jo, evidentment, i també evidentment que esteu tots convidats.

També té una Voodoo 3x9, i un recumbent, bé de fet en té uns quants, miraré d'aconseguir fotos tant de la Voodoo, com dels tricicles.

Penso que per distribuir la marca Vicious Cycles has de ser molt però que molt "particular", quadres d'acer de 2,2 Kg. no són d'entrada la millor referència per entrar al mercat, i fer-ho amb una Vicious The Motivator 29" SS, has de ser molt valent, bé no sé què dic jo, que sóc el que l'he comprada.

Vídeo viciós.

És un vídeo SS, on queda clar que muntar i desmuntar les bikes és la moneda del dia a dia...

http://fuzzyjohn.blogspot.com/2010/01/out-with-old-and-in-with-new.html

Xavi és clavada a la que has de tenir tu, Niner Carbon Air 9, amb la forquilla de carboni, i SS!!!.

Menys de 8 Kg., 7,956 Kg. exactament.

Pro vs Retro.

El pes de la nova Air 9 Carbon amb les pistes de direcció i la forquilla és senzillament difícil d'assimilar, és molt baix per ser una 29".

Per sota de 1,9 Kg. jo diria que el quadre ronda la barrera, dels 1,1 Kg. que està més que bé, no sé si per sota o per sobre del 1,1 Kg. però és que és un quadre de 29". Ho dic perquè la forquilla deu rondar els 750 g. la direcció uns 80 g., així que els senyors de Niner a falta de que la bike confirmi sobre el terreny les bones expectatives, penso que han construit la que serà la bici de referència per a Pros de 29".

El tema forquilla rígida, bé serà un tema d'elecció de components, però jo segueixo dient que amb la roda 29" podria ser una molt bona opció per a retornar les forquilles rígides a l'escenari que no li pertoca com a evolució del mercat, bikes de 29" 100% rígides de 2x10, el proper pas serà 1x10, 1x9, 1x8...fins al 1x1, i ja serem a una bike de 29" 100 % rígida, fet que donarà pas a que després caldrà evolucionar els materials de construcció, de carboni a alumini, i d'aquest a l'acer, així el resultat final serà una bike de 29", SS (1x1), 100% rígida i d'acer, renoi ara m'adono que és com la que descansa a casa al mirador del Drac.

A sí, i no sé quants anys tardarà el mercat a evolucionar el tema d'incorporar la clau (obridor), que obra la porta a les refrescants cerveses, crec que encara falta una mica de temps, la involució està servida senyors meus, resta esperar i el camí que avui sembla que no hi és, un bon matí serà als nostres peus, a punt perquè hi rodem tot seguit, de ben segur.

Dir també que si bé coincidirà en el futur el concepte, entenc que tardi, perquè assumir que passarem de quadres de carboni de 900 g., 26" a quadres d'acer, de 29" de 2,2 Kg. entenc que costi, però no passa res, la involució té això, que a vegades no ve i segurament millor que sigui així, si no tots tindriem la mateixa bike, que a mi ja m'està bé, però segurament no és el que es persegueix.

Amb la Vicious a casa, la sensació de que com ella cap més, la veritat és que em dóna una bona sensació, però també he de dir, que la Yeti ASR-SL 2003, la del 2009, en major grau però que molt i molt més accentuat, amb la Ibis Mojo Carbon, i mira que en sou un piló, la meva sensació era de tenir "la bike", així com amb la Superlight, que mira que és una bike senzilla, molt senzilla, amb una acabats prehistòrics, és per a mi un símbol de funcionalitat extrema, de radicalitat, d'equilibri entre fiabilitat, simplicitat i accessibilitat a una bike de prestacions dalt nivell.

La Vicious, té el que tenia la Ibis, però en aquest cas no per un disseny de vanguardia, diferent com és el cas de la Ibis si no per un aspecte trencador sí, però perquè és tant clàssica, tant retro que impacta per aquest motiu.

L'acabat del quadre amb la combinació d'un lacat tremendament brillant fan que aquesta combinació de blau fosc amb la presència massiva de les flors blanques, amb el brillo extrem d'aquests dos colors fusionats amb els tubs del quadre de diàmetres minimalistes propis de l'acer, amb unes punteres, tant les del darrera com les de la forquilla que amb els dos brassos infinits cònics agafen la roda de 29" com un sol element, el del conjunt de quadre, forquilla i roda, que fa que la visió sigui la d'un Drac amb ales de 29", que t'ha de portar a creuar els corriols del nostre país minut darrera minut, hora darrera hora.

Si a aquesta sensació, a aquesta percepció i sumes labsència d'elements com gatells de canvis, de desviador, de canvi, del grup del pinyons de 9, i també dels dos plats, tots aquest elements necessaris i funcionals, és indiscutible aquest darrer aspecte, la sensació és única, no hi ha res, res del que calia fins avui, perquè el que cal fer ara no és el que calia fins ara, nou recorregur, vell genet amb Drac d'ales de 29".

Però la realitat passa per sobre de la practicitat, com és que la visió que us exposo inicial, més la reducció a la mínima expressió dels elements indispensables per a fer-la funcionar, provoquen una reacció de ganes de fer amb aquest Drac, que fa que totes les adversitats, com les que esmentava en Tagama22, quedin inicialment a una banda, i dic inicialment perquè una involució té això, que demà pot canviar de signe i retornar a la senda lògica de l'evolució.

Al final m'adono que són versions de bikes, la Niner Air9 Carbon i la Vicious The Motivator, que per ser als extrems oposats d'un mateix concepte, és toquen de cantó, precisament per ser on són, als extrems contraris, que no deixa de ser un fet curiós.

Us poso foto d'una bike que ja va sortir fa uns anys la 69 de Trek d'en Travis Brown amb la DUC 32 personalitzada i també és una bike SS.

Un Drac que a casa va impactar i molt pel concepte, i que tenia un preu d'uns 2.200$ el conjunt, que són molts diners però que per l'equipament que portava ja era el seu dia una opció més que interessant.

Mirant de tancar el cercle.

El manillar i potència de la Vicious, ara per ara, Easton Monkey Lite SL 610 mm. doble alçada i Syntace F99 105 -6º, punys els Pedros, els frens, bé m'he decidit per comprar una pinça Magura Marta Post Mount i així amb l'adaptador que ja tinc Post Mount a SI 160-160 mm. tot anirà perfecte, perquè això em permet posar unes arandeles de gruix entre la unió de la pinça a l'adapatador fet que evita que el pont interior de la pinça toqui amb la part exterior del disc Shimano XTR 2007.

Les tanques Alpcross de color or no seran les que fixaran aquestes magnífiques rodes de 29", seran les Carbon Ti negres.

El pinyó que està venint de EEUU, Chris King 19 dents serà el que marcarà el ritme els propers mesos, i els pneumàtics tot i que he aconseguit que els WTB Exiwolf segellint, seran els Hutchinson Python Tubeless Ready de més de 650 g. però encara molt per sota del 800 g. dels WTB.

El seient Fizik i la tija Thomson són ara per ara fixes, tinc la tija USE de carboni a punt i el seient el SLR 135 g. de veritat, però ara per ara tot i que aquest segon conjunt rebaixa el pes uns 100 g. crec que puc deixar aquesta millora per quan em cansi del Fizik, si és que això arriba mai.

De fet el pas del temps fa que els gustos evolucionin, perquè amb la Scalpel Team Replica blava i blanca el seient també era un Fizik del mateix color de la bike i no el vaig estrenar mai. Ara el Fizik Arione CX de la Vicious el veig impressionant.

De fet millor el Fizik de 180 g. que no pas el Brooks de 360 g. que és un seient que si la Vicious fos verd oliva seria el que posaria de ben segur.

Ara mirant d'aconseguir el pinyó de 20 i 21 dents perquè crec que amb el 32-19 també quedaré massa enganxat, no ho sé, però jo ja els demano, un cop tingui clar qui els té, i que m'agradi el mecanitzat d'aquest perquè el Bonne de la foto no podrà ser, en cap cas, sí el King del centre, però amb 19 dents, i el King de 20 dents no el té tothom, i de 21 no surt ni com a proposta.

Un altre aspecte interessant és el de l'excèntrica, que no sé cap mida de la mateixa, però he vist unes joies de CNC, que si esbrino l'idiome tècnic d'aquestes podré fer també molt bona feina.

He demanat el jersei d'hivern Vicious que és per a mi el que hauria de ser, però Vicious no el té, i caldrà esperar a que en tingui. Termini cap, són així aquestes coses.

Bé, un dia de recerca, de maduració 29" SS, en tots els aspectes.

Vicious, Vicious, Vicious.

A les darreres fotos que he posat de la presentació de la Vicious, i després de parlar amb en Ratrasse, he decidit posar la part de més pendent de la The Motivator SS, que també té la seva part bona, i és que després d'una bona sortida a Bordils no falta mai o bé la Coca Cola Made in Colorado, o bé la cervesa del país, diverses sempre, perquè en Tagama22, és un anfitrió com pocs.

Ara amb l'entrada de la Vicious això agafa encara més motivació, com en MQL a les 24Ore, no sé jo si la hidratació vindrà donada per aquí.

Posant ordre, i una imatge val més que mil paraules...

El tema Yeti a casa cal d'una revisió a fons.

Però cada cop que miro de fer-ho, com aquest darrer cop, no en surt ni una de casa, és més fort el lligam amb l'ASR-SL que la necessitat de generar espai a casa, té més potència aquest sentiment que la meva inicial voluntat de mirar de que un genet una bike, com diu en Colorado sobre pujar a Manresa, a casa no tinc dret a dir que no tinc espai per la Superlight, sí que en tinc però primer hauria de mirar que decideixo amb el tema de l'home de les neus, que al Maresme no té cap mena de sentit un home així, també és cert que tampoc té cap sentit un home del Montseny, però he de soposar que tot el té, el sentit, i que si no el té, tampoc és greu, ARC, ASR-SL, són inicials que tenen el so que ha de tenir una bike.

Bé, és un dels millors privilegis que tinc, bike, bike, i més bike.

Black & White

Time to set objectives,

Last season was just a different one for me, new road bike, new feelings, new world, a lot of different sensations that I was not used to have. It was a year full of emotions, full of important moments that I still have on my mind.

One year later is time to seat goals, to put dates on the calendar, to start to train, even if at the end there is no way to finally get them, only the pursuit is a goal itself. This season it will be a different one, as I already set my goals, and those are clear, TRI....and TRI means Triathlon, so road bike, running and swimming.

Road bike is something new for me, but similar to my loved MTB, with clear differences, but on a 29" spirit. Running is part of my all live training, and even I´m really bad on that when I compare whith other people,I know I can compete and suffer....the worst will be the water element, this is the worst side of this bet, but I´m really focused, and I know it will be also a great experience.

So once the goals are setted, the planning must be in place to achieve them, and it´s time to train, even harder than usually. I will let you all know where this new experience drives me during this year, as I´m sure I will have enough new ideas and thoughts to share with you.

And as a new year is in front, a new "dress" is set for the season, and I decided it will be related to the road, so Black and White, as the roads, this will be the official colors of the new season...and why not, maybe also related to te 29"

From SC, Xavi Paricio

Converses 29".

Avui dia d'equipament 29"SS.

He aconseguit un adaptador per pinça Marta davantera SI a forquilla Post Mount de 160 a 160 mm., i també un adaptador de pinça Marta davantera Post Mount a forquilla SI de 160 a 160 mm., també he portat cap a casa els pedals Crank Brothers Egg Beater SL, i les tanques Alp Cross dorades, molt lleugeres, per sota dels seixanta grams.

Això és el que jo creia que havia comprat, la realitat és que el primer adaptador podria haver triomfat, però la pinça Magura no hi va bé, sense aquest pas el segon soport no el necessito, les tanques Alp Cross, no sé que els hi passa, bé sí que ho sé, l'eix és extremadament llarg, i un cop muntat fa molt mal efecte, tampoc va bé, per sort els pedals CB sí són el que havien de ser, i a partir d'aquí, la resta ho hauré de tornar tot, a no ser que aquesta nit trobi una fórmula per a resoldre les incompatibilitats que ara tinc.

I mira que creia haver resolt de manera senzilla el poder utilitzar els frens que ja tinc a casa, però de moment els Marta es resisteixent a formar part de la Vicious.

Parlant amb en Colorado, sobre si 29", o no, jo li he exposat el mateix que vaig exposar aquí, com a primeres impressions, les úniques que tinc d'una sola sortida amb la 29", la darrera i única que he fet amb la SS, com és que decidir si 29" o no, jo no puc aportar a partir de la sortida amb la Vicious, quina és "la decisió". Referint-me sempre a prestacions pures de la 29", sí que tinc clar que si la Tallboy quan la vaig demanar hagués estat disponible, jo ara estaria escrivint la crònica de la Tallboy, perquè com la Vicious, però per diferents motius, ho tenia clar, 2,240 Kg. marquen la diferència de no ser a ser, d'una doble suspensió 29", 2x9 a casa, la resta de 29" doble suspensió de 3 Kg. no les veig, i no perqué no m'agradin, és evident que no prou, si no perquè bikes que rondaran els 12 Kg. no les veig.

Ara bé si hi hagués una bike trencadora que m'agradés com la Ibis Mojo Carbon Eddy Orange, de ben segur que ja estaria fent camí per tenir-la, però com amb la Tallboy, si no és decidir i que tot seguit un cop fets els tràmits imprescindibles, la bike faci camí cap a casa, no sé si em decidiria, l'experiència Ibis, va ser per a mi irrepetible, si puc mirar d'evitar-ho.

Colorado, no sé molt bé, quin és el camí 29", jo no crec que sigui "el camí", un camí sí, per a mi decidir la 29" SS, ha estat fàcil, no ho ha estat el tràmit, però la 29" SS, és un concepte que res té a veure amb la meva Superlight de 26", en cap cas, la meva decisió no tenia a una banda els pros i a l'altra els contres. Únicament el dubte venia per si la unitat concreta era la que havia de ser la meva companya de ruta, el model en si, no el concepte.

Jo en veure la Vicious, penjada pel seient a un soport similar al que duiem a les 24Ore, més senzill certament, sola, única, va ser definitiu, vaig pensar "és la meva bike", no puc concretar més, el distribuidor volia que jo la provés primer, però vaig concretar la compra sense ni tant sols pujar a sobre de la bike, no em diguis com, ni el perquè, era la meva bike.

Avui després de rodar-hi un sol dia, sí, unes cinc hores per tot tipus de terreny, però en definitiva una sola sortida, el pensament és el mateix, "és la meva bike", i no per un tema de propietat, si no purament pel concepte.

La Tallboy, quan estava enfilat a la via 2x9, era per a mi "la bike 29", la que podria ser l'alternativa a la Superlight, però el fet de no ser-hi, i els motius que ja he exposat extensament, fant que virés al concepte 29" SS, fins a quin punt o extrem, no ho sé.

Avui, aquesta tarda, ja cap el capvespre, mirant la Superlight, enfilada al cavallet, per muntar els adaptadors que no han anat bé, la meva visió d'aquest Drac, és de que és la millor bike amb la que he rodat mai, muntada detall a detall pel que jo necessito per a donar el bo i millor de lagranevasio a sobre de la bike. Un quadre robust, amb geometria 100% XC, amb un conjunt impecable de suspensions, amb unes rodes i pneumàtics sensacionals, rodadors i segurs com pocs, una frenada que des del 2002 que va amb mi tingui la bike que tingui, uns conjunt de transmissió perfecte per a rodar amb els meus companys de Girona i Bordils, i unes mides que amb el pas dels anys són les meves mides, en definitiva com a bike per a rodar en l'extrem més radical dels meus límits, és un somni fet realitat.

Mai havia rodat tant ràpid, tant còmode, baixant tant segur i gaudint amb tanta intensitat, ja no dic com funciona el tren de suspensions, per a mi perfectes, no hi ha més, i els darrers canvis del 3x9 a 2x9, i la potència 110 mm. -6º, ha estat el darrer pas que ha fet que encara les sensacions siguin millors.

Miro la Vicious, el conjunt davanter, i resto en silenci impressionat, penso amb la sortida amb ella, i sé que tornaré a sortir-hi, i a més que crec que tornaré a passar-m'ho d'allò més bé, segurament sol, ja ho sé, però gaudint de valent, cal confirmar aquesta darrera sensació, és cert, però és normaltambé que sigui així, nou concepte, molt diferent del que fins ara he perseguit, i pocs quiòmetres, és normal que tot estigui pendent de consolidar.

Ara a descansar, l'esquena endolorida, més encara avui, pel fet de que avui mateix des del mig dia tota la tarda muntant i desmuntant les bikes, i evidentment més molesties d'esquena, això fa que rodar un altre cop em quedi lluny, una sola sortida des del dia u, i amb la 29" SS. Serà que no he de sortir a pedalar, i quan no toca no toca, ara és un d'aquests moments.

Colorado, no ho sé, tu ets molt però que molt exigent, per això ets un genet de referència per a mi. Si serà una bike més, que entraràs a casa i tornarà a marxar, el 29" serà el futur del MTB, no ho sé, a casa ja hi ha una 29", a casa ja hi ha una SS, a no que són la mateixa, una 29" SS.

Ara, no sé si ja és millor esperar a que les 29" dels gironins siguin a casa seva, a que en Tagama22 rodi amb la que serà la seva elecció definitiva, ajustades totes i coincidir per rodar, o millor quedar per dinar o sopar per debatir, com molt bé deia en Ritrasse.

El segell del meu nou Drac, "29SS".

Avui , volia sortir amb la Vicious, volia, perquè no ha pogut ser.

Els dos dies que vaig posar a punt la Vicious, les molesties d'esquena no van deixar d'incordiar, no sé si per la posició del cavallet, o per un gest rar, no ho sé, però és un fet que ja m'ha passat en repetides ocasions, preparo la nova bike, noto aquestes molesties i el dia que surto, passades unes hores l'esquena m'indica on he de ser, a casa , mirant la bike, no peladant. Cal sumar a aquest fet tant poc afortunat, que la SS, tampoc ajuda posteriorment, a disminuir aquest dolor previ a la sortida amb ella.

Començaré pel primer minut, sortint de casa, primera rampa interessant, curta i de molta pendent, el 32/16, ja em diu on soc, lluny de la meva millor forma, i aprop de patir de valent el que significa ser agosarat en la compra d'una Vicious 29"SS.

Per aquest motiu vaig decidir, rodar primer pel poble, i si les sensacions eren les que tenien que ser, iniciar la ruta.

Així que ja podeu veure que en cap cas tenia clar, i per tant tenia la certesa de que voler no sempre és poder, però que si la motivació hi és, si la inspiració és present, pots tenir possibilitats de fer, i això va ser el que va passar, és a dir, després de rodar un parell o tres de quilòmetres entre carrers, inici de ruta un altre cop des de casa.

La direcció clara, zones planeres d'inici, per iniciar la pujada cap a Can Bruguera, a cercar la pista del Corredor.

La primera situació nova, és, "sempre dret", o aquesta és la sensació, respecte a la meva doble, la segona, que no saps si podràs anar tanta estona dret, encara recordo el dia de la Ibis, quan la brida de seient va petar, i anar precisament de Santa Mònica a dalt de la cruïlla amb la pista del Corredor, fins a casa dret va ser mortal, però SS, i més un 32-16, implica que a les primeres zones planeres a mi no m'és fàcil arrossegar-lo, i aquesta era la primera impressió, encara no havia iniciat la pujada, en fer-ho, en iniciar les primeres rectes, amb els tobogans amb una lleugera pendent, ni dret era fàcil, però agafant una certa velocitat els vaig poder anar fent, un cop a Santa Mònica, em vaig creuar amb un grup de bikers, una salutació, i comença l'aventura, mtb, mtb, mtb, a no, ara ja no, ara, 29SS, 29SS, 29SS, él meu dret, és el meu deure reivindicar el dret que tant sacrifici m'imposa.

Els primers pujadors a càmara lenta, però molt, les primeres "paelles" de pujada, mirant de reproduir el recorregut proper i de recordar que el motiu det tot plegat és mirar de millorar sense explosivitat, i mirant de no apurar mai, amb aquest concepte, vaig arribar a la cruïlla amb el Corredor, no sense abans baixar per tornar a pujar per dues zones tècniques que amb la meva 26" faig dins del meu límit, amb la 29" 100% rígida, amb la forquilla de 437 mm. les vaig baixar amb un xic menys de seguretat quan vols canviar la trajectoria, però de manera molt sòlida als llocs de més pendent, un altre aspecte, que he de confirmar amb més quilòmetres, a la 29 li costa molt derrapar, però també podria ser pel terreny, que feia mesos, si no anys que no el veia tant tou, sí, sí, "sauló plastilina", cal que passin més dies per poder-ho confirmar.

Després d'aquests dos mini bucles, després d'arribar a la pista del Corredor, directe a dos tobogans, un de molt costerut, el primer, i un segon més accessible, el primer test amb aquest sauló enganxos, és de duresa, el segon proporcionalment també dur, això sí, no molt i molt durs, cap dels dos, sempre dret però, inevitablement. En el primer, per l'acumulació de fang, les vaines es van gripar amb l'Exiwolf 2,3, sí, sí gripats, aturada un cop coronat el primer, i un cop expulsat el fang, a pel segon, aquest més rodador, per ser menys obac i per tant amb el terra més rodador.

El proper tram uns recorregut d'uns quinze quilòmetres de corriols, on fins i tot em vaig agoserar a improvitzar per senders on feia uns mesos hi havia rodat amb en Tr@il, les sensacions per corriols rodadors de dos pams, amb "s" molt tancades de baixada, bona, la bike es comporta donant molta seguretat, entre torres també baixant, amb un sauló molt engrunat, la bike no deixa de restar enganxada a terra, fet que fa que aparegui un somriure que compensa ja tot el que queda de ruta, en una zona de pista de menys d'un quilòmetre per passar d'un corriol a un altre, amb una pendent de més a més, he de posar peu al darrer gir, no és insuperable, però amb el 32-16, atacar a sobre la Vicious ho podria fer, pero a costa de arriscar-me a patir una sobrecàrrega, i que volia evitar fos com fos, i que avui és evident que no ho vaig fer bé.

Un altre aspecte a remarcar, 29" SS, 100% rígida, amb les rodes XT, i els pneumàtics WTB Exiwolf 2,3 convencionals amb líquid a una pressió alta per por a segar-la, no té res a veure amb la meva Yeti ARC amb la Pace RC31, amb rodes 100% DT, amb pneumàtics Maxxis Ignitor 2,3 Tubeless a pressions molt baixes, però res, la Yeti era dura com una pedra, però tant com aquella pedra de la caiguda d'en Ratrasse baixant cap a Arenys, duríssima, la Vicious, en cap cas, no vaig pensar en tot el recorregut de més cinc hores, amb que rodés amb una bike 100 rígida, ni un sol moment, fora de gaudir del pensament de " com va, per ser 100% rígida".

Perquè us en feu una idea, jo amb la Yeti ARC 100% rígida, no podia fer mai més de dues hores, mai, amb la 29"SS, les primeres dues són d'escalfament, la tercera hora d'un gaudir com feia temps que no experimentava, no per la intensitat, ni pel riscs a altes velocitats, si no per la seguretat a l'hora d'afrontar els trams més tècnics de baixada, en cap cas perquè pugui afirmar que els fes més ràpids que amb la Superlight, si no per ser més divertits, per la sensació de càmara lenta sense poder afirmar que sigui més lenta.

La darrera hora de tornada a casa, per pista per un grup de tobogans lents, cada cop amb més pendent, durs, tampoc molt durs, però durs, sempre dret, jo diria que més del 50% de la sortida va ser dret a sobre de la Vicious, fins i tot per sobre del 75%.

Quines primeres impressions podria exposar, la primera que la percepció ha estat bona, és a dir, que en cap he pensat a trucar al distribuidor, i dir-li, "te la torno, no cal que m'abonis res però te la torno", segona, Ritrasse si agafes la 29", pots com molt bé volies fer, inicialment 100% rígida, podreu dir-me que amb la Vicious al ser SS, potser sí perquè mai corres molt, però no és així, a les baixades agafa molta velocitat, i a les zones planeres, amb un 32-16 no em va quedar mai curt, potser sí, uns segons, però això, uns segons, vull dir que si t'agrada el conjunt que et vas mirar, val la pena provar-ho, tercera, el proper pas per la SS és posar un pinyó de 19 dents, amb 16, les pujades i les no tant pujades són massa costerudes, no l'he agafat de 20 dents perquè jo el volia o bé Boone, o bé Chris King, el primer no sé molt bé si ara en lloc de fer pinyons i plats fa anells de compromís de titani, no ho sé, i el segon Chris King el de 20, el tenia exhaurit, així que avui ja l'he demanat a Aspire Velo Tech a Ebay.com, així que al febrer, el pinyo de 19 dents de Chris King d'acer ja serà a casa, quarta, rodar amb SS, amb el 16 dents, no és possible per la meva forma física, ni ho serà avui per avui, que tinc clar que si he sortit amb el 16, i les sensacions són les que són, amb el 19 podrien inclús millorar, cinquena, que gironins la 29" va molt bé, des de l'aspecte de ser una bike que transmet sensacions diferents, però que jo primer miraria d'aconseguir la bike de Demo, perquè jo passades aquestes primeres hores des de la sortida, tinc la convicció que 29" SS, pel fet del control, de la dossificació, del repte de poder, perquè el concepte " sense presses, però sense pauses", és per a mi el concepte, amb 29" semi-rígida o rígida, 3x9, les avantatges pures i dures sobre les bikes de 26" doble suspensió, fins i tot en trams rodadors, el primer dia sí que són clares, per l'efecte estrena, el segon, penses, "si va bé inicalment, la perfeccionaré, la milloraré, però és que la 26" em va perfecte i la inversió a fer per a millorar la 29" és considerable", i aquest pensament si la podeu provar primer abans de fer el pas de comprar-la i ho podeu fer a fondo, seria perfecte, no una hora, ni dues, si no poder fer un parell o tres de sortides, dia sí dia no, per entre sortida i aturada poder deixar que les sensacions prenguin forma, i aclarir així si la inversió de finalment entre 2.000-2.500 euros mínima , compensa o no.

Darrera impressió, no sé exactament avui, la dimensió del pas que he fet, certament que no, sí que el nom de Vicious Cycles, ja indica el tipus de tendència, i que el de The Motivator, indica el tipus de to, i el 29", la freqüència de l'emisora, i el SS en cap cas tinc moltes possibilitats de tocar acompanyat, fora de fer un SOLO, però la sensació en entrar al despatx i veure-la, és indescriptible, no sé encara el perquè al 100%.

Sí, que puc dir-vos, que un cop seleccionada la relació de transmissió, amb el pinyo ChrisKing de 19 dents, seleccionant els frens definitius, els pedals, i finalment cercant els pneumàtics Tubeless de veritat, perquè l'Exiwolf d'uns 800 g. del darrera ja presenta un tall important, la bike estarà acabada, el pes final estarà en els 10 Kg. i que pensar-hi ja em fa volar de pensament amb el meu nou Drac, si serà el rei, l'unic rei, no ho sé avui, però que avui ja descansa al Mirador del Drac, és un fet, el què vol dir una incògnita, el que implicarà haver obert aquesta porta, exactament no ho sé, el que sí que sé,és que res tornarà a ser el mateix. De fet avui, a l'Europa, brindant amb cava per la finalització de la construcció d'una nova passera de Dracs, el meu pensament era un pensament d'un sol segell, el que podria ser el meu segell, "29SS".

http://www.nduroonline.co.nz/seriesdetail.php?clientid=11&seriesid=14

On-One's Carbon 456 hardtail

Article taken from Bikeradar

On-One Carbon 456 (Steve Worland)There are times in this job when, however many bikes are waiting in the test queue, a fresh one turns up that just has to be ridden. I spent a couple of hours blatting around Bristol’s hidden singletrack on the new Carbon 456 hardtail after On-One designer Stevo sent me his own pre-production rig to try.

So far I’m impressed, and one of our regular testers Gareth has just grabbed it for a gritty session in the woods. Stevo tells us that production models will be subject to a few minor mods, though, and it hasn’t been through the CEN standards testing process yet.

While On-One built their reputation on no-nonsense, low-budget, steel-framed, single-geared bikes, they soon branched out into offering a selection of multi-geared options and a variety of frame materials, including the well liked scandium-alloy-framed Scandal and a very classy titanium version of the 456.

The name refers to the fact that the geometry allows you to run it with 4, 5 or 6in travel forks. From that, you can probably guess that the new carbon composite 456 is no skinny-ribbed racing snake… although On-One tell us they’ll be creating one of those soon. It’s constructed for riders who want to really attack big terrain without carrying any excess metal.

The frame
On-One say their target weight for the Carbon 456 frame is 1.6kg (3.5lb). Production versions will have different seatstays with more tyre clearance, different cable routing and slightly different swapout dropouts (you can change the sliding dropouts to accommodate a single gear or derailleurs), but the basic carbon layup and geometry is sorted.

Stevo explains: “We have a lot of experience with carbon on Planet X bikes and wanted to develop a range in carbon for On-One. We have both 26in and 29in cross-country frames coming for spring 2010, as well as the 456.

"Our DN6 Chromoly steel 456 frames are great, but they have a weight penalty. Other manufacturers use alloy for their long-travel hardtails, but this can produce a harsh ride. On-One choose materials that give a good ride feel.

"Carbon is a good frame material for both designers and suppliers, and we can alter the layup to change the ride feel. We're still in the process of this and the production frame will have a carbon/Kevlar mixture on the down tube and chainstays.

"We wanted to create a carbon version to fit within the range and price of the steel and titanium frames, but I’ve added a few features to the carbon one. There’ll be a whippet cross-country version coming soon too; a completely different design.”

Notable design features on the Carbon 456 include a tapered 1.5in to 1.125in headset that will suit Chris King’s taper standard and a few other brands like FSA. This should help to future-proof the frame. The seatpost is 31.6mm, which suits most adjustable height posts, and the down tube profile is shaped to effectively distribute shock impacts.

The ride
We’re not going to say much about the ride just yet as we need to put a lot more miles into it on different types of terrain with different riders on board. We’ll be reporting in What Mountain Bike after we’ve taken delivery of the first official production bike.
However, first impressions are excellent. The slack geometry, on paper, would appear to suggest the likelihood of a lazy ride feel. But that’s not the case. With the 6in-travel fork set soft and the ride position well centred, you end up riding rough terrain with a fair bit of weight on the fork, letting the back end just skip through.

A lighter 5in-travel through-axle fork would seem to be the obvious choice for those who consider themselves cross-country riders, but the 6in one is more able to forgive line errors. Feel-wise, the carbon structure is more forgiving and nimbler on rough terrain than an aluminium or steel-framed long-forked hardtail. But we’ll reserve further judgment until we can get a hold of a production model and fit it with a bunch of our favourite kit.

RRP for the Carbon 456 is £499, and this particular build weighs in at 24.3lb (11.02kg) without pedals. For more details, see http://www.on-one-shop.co.uk/.

Presentació Vicious Cycles The Motivator SS.

La sensació un cop desmuntada tota la Vicious, és la de treballar amb una peça d’orfebreria.

En mirar detall a detall el quadre, mirant de protegir les zones de més risc on els cops podrien fer saltar la pintura, tirants, baines, “top tube”, tub tija, tots i cada un dels tubs de la bike, de pesar cada un dels components, de pesar el quadre, la forquilla, de seleccionar cada component per a mirar de construir la bike més lleugera possible, t'adones que darrera d'aquest concepte d'una Vicious Cycles de roda grossa, amb SS, el pes no és el que ha de primar i on els components són els que són i que després de mirar de rebaixar pes, xoques amb unes limitacions importants.

Si trec els pneumàtics WTB Exiwolf 2.3 convencionals de 790 g. i poso Bontrager Jones XR de 500 g., perdré el coixi que em proporcinarien els primers, sí que he eliminat les càmeres de 170 g. cada una, les rodes Shimano XT de 1.760 g. els hi posat les vàlvoles per Tubeless, i un cop introduit el líquid No Tubes han pujat millor les WTB, que els meus millors Tubeless, deu ser perquè feia molt temps que estan muntades. Això sí, com sempre amb els invents, aquest matí la roda del darrera s’ha desinflat de cop, però de cop.

Si trec el seient Arione CX , de 180 g. amb rails de carboni, i poso el SLR 135 g,. perdré un segon coixi, i clar ja no queda res més, la potència Thomson de 110 mm. 6º+, 4x de 172 g. , l'he tret i ara porta la Syntace 105 mm. 6º- de 112g. i el manillar Race Face Evolve XC de 254 g. d'uns 660-670 mm. l'he substituit pel Easton Monkey Lite de 135 g., però de 610 mm., que implica perdre control baixant i sembla ser que per a rodar amb SS el manillar va bé que sigui com a mínim de 660 mm., aquest canvi, el de la potència i manillar cre que el tiraré enrera, és que tinc debilitat per la 4x.

Els frens Magura Marta de SI, no hi van bé, han de ser Post Mount amb adaptador per SI, si no, no va bé. Un cop muntats el Magura Marta els hi manquen uns tres mm. d'alçada perquè el disc no toqui amb el pont de la pinça, com sona, així que monta i desmonta, que és el que he fet, ara torna a anar amb els XT 2008?.

Quina sensació, la de llevar-me aquest matí i que el segon pensament sigui SS, i a més que també sigui bo, i ho és per la singularitat de la Vicious, no perquè sigui SS, sí perquè és una The Motivator, no perquè sigui lleugera, sí perquè és d’acer, no perquè anirà com la millor de totes, sí perquè la forquilla és de 437 mm., no perquè les bieles siguin “Light”, sí perque el seu acabat és impecable, no perquè els pneumàtics siguin coneguts per a mi, sí perquè WTB equival a ser pioners en 29”, i així seguiria i seguiria. Perquè els dos dies després de l’arribada de la Vicious a casa, han estat dies que han marcat la diferència, el que no sé és si serà inici de nova etapa, penso que sí, a sobre de la Vicious, penses moltes i moltes coses.

Els components detall a detall, potència i manillar Thomson, 4x 110 mm. 6º?, 172 g. i Elite 27,2 mm., seient Fizik Arione CX, (conjunt tija seient 405 g.), manillar Race face Evolve XC doble alçada, “over size” de com a mínim 670 mm., 254 g., frens Shimano XT 2008?, Post Mount amb adaptadors a SI, 927 g., punys de manillar Oury, 107 g., pneumàtics WTB Exiwolf 2.3 790 g.x2, i les càmeres de 190 g. x2, tanques rodes Shimano XT de 115 g., conjunt kit SS pinyo de 16 dents i separadors, 80 g., conjunt pedalier-bieles Race Face Deus XC Singlespeeder Chainset, 872 g., i cadena Shimano HG Narrow, 258 g..

Poso a part els pesos del quadre, rodes i forquilla, perquè és una xifra que cal tenir present:

Quadre Vicious Cycle The Motivator SS, size M, d’acer, amb la brida de seient i les pistes de la Cane Creek 110, 2,390 g.. Sí, sí, com sona, 2,390 Kg..

Forquilla Vicious, d’acer, 437 mm., 970 g..

Rodes Shimano XT 2008?, 1.761 g.. M'he quedat parat, són molt lleugeres, per ser Tubeless de veritat.

El pes total de la bike suma 10,391 Kg. però el pes a la bàscula real del conjunt és de 10,575 Kg.

És una sort pesa menys que la Superlight, ja és això, per això SS, uns 25 g. menys crec recordar, ara que com que hi són a les rodes, es notarà no?, NO!!!.

Demà posaré crònica de l'estrena de la Vicious a la sortida d'avui de quatre hores tocades escalant i baixant pels corriols del Maresme.