Avui , volia sortir amb la Vicious, volia, perquè no ha pogut ser.
Els dos dies que vaig posar a punt la Vicious, les molesties d'esquena no van deixar d'incordiar, no sé si per la posició del cavallet, o per un gest rar, no ho sé, però és un fet que ja m'ha passat en repetides ocasions, preparo la nova bike, noto aquestes molesties i el dia que surto, passades unes hores l'esquena m'indica on he de ser, a casa , mirant la bike, no peladant. Cal sumar a aquest fet tant poc afortunat, que la SS, tampoc ajuda posteriorment, a disminuir aquest dolor previ a la sortida amb ella.
Començaré pel primer minut, sortint de casa, primera rampa interessant, curta i de molta pendent, el 32/16, ja em diu on soc, lluny de la meva millor forma, i aprop de patir de valent el que significa ser agosarat en la compra d'una Vicious 29"SS.
Per aquest motiu vaig decidir, rodar primer pel poble, i si les sensacions eren les que tenien que ser, iniciar la ruta.
Així que ja podeu veure que en cap cas tenia clar, i per tant tenia la certesa de que voler no sempre és poder, però que si la motivació hi és, si la inspiració és present, pots tenir possibilitats de fer, i això va ser el que va passar, és a dir, després de rodar un parell o tres de quilòmetres entre carrers, inici de ruta un altre cop des de casa.
La direcció clara, zones planeres d'inici, per iniciar la pujada cap a Can Bruguera, a cercar la pista del Corredor.
La primera situació nova, és, "sempre dret", o aquesta és la sensació, respecte a la meva doble, la segona, que no saps si podràs anar tanta estona dret, encara recordo el dia de la Ibis, quan la brida de seient va petar, i anar precisament de Santa Mònica a dalt de la cruïlla amb la pista del Corredor, fins a casa dret va ser mortal, però SS, i més un 32-16, implica que a les primeres zones planeres a mi no m'és fàcil arrossegar-lo, i aquesta era la primera impressió, encara no havia iniciat la pujada, en fer-ho, en iniciar les primeres rectes, amb els tobogans amb una lleugera pendent, ni dret era fàcil, però agafant una certa velocitat els vaig poder anar fent, un cop a Santa Mònica, em vaig creuar amb un grup de bikers, una salutació, i comença l'aventura, mtb, mtb, mtb, a no, ara ja no, ara, 29SS, 29SS, 29SS, él meu dret, és el meu deure reivindicar el dret que tant sacrifici m'imposa.
Els primers pujadors a càmara lenta, però molt, les primeres "paelles" de pujada, mirant de reproduir el recorregut proper i de recordar que el motiu det tot plegat és mirar de millorar sense explosivitat, i mirant de no apurar mai, amb aquest concepte, vaig arribar a la cruïlla amb el Corredor, no sense abans baixar per tornar a pujar per dues zones tècniques que amb la meva 26" faig dins del meu límit, amb la 29" 100% rígida, amb la forquilla de 437 mm. les vaig baixar amb un xic menys de seguretat quan vols canviar la trajectoria, però de manera molt sòlida als llocs de més pendent, un altre aspecte, que he de confirmar amb més quilòmetres, a la 29 li costa molt derrapar, però també podria ser pel terreny, que feia mesos, si no anys que no el veia tant tou, sí, sí, "sauló plastilina", cal que passin més dies per poder-ho confirmar.
Després d'aquests dos mini bucles, després d'arribar a la pista del Corredor, directe a dos tobogans, un de molt costerut, el primer, i un segon més accessible, el primer test amb aquest sauló enganxos, és de duresa, el segon proporcionalment també dur, això sí, no molt i molt durs, cap dels dos, sempre dret però, inevitablement. En el primer, per l'acumulació de fang, les vaines es van gripar amb l'Exiwolf 2,3, sí, sí gripats, aturada un cop coronat el primer, i un cop expulsat el fang, a pel segon, aquest més rodador, per ser menys obac i per tant amb el terra més rodador.
El proper tram uns recorregut d'uns quinze quilòmetres de corriols, on fins i tot em vaig agoserar a improvitzar per senders on feia uns mesos hi havia rodat amb en Tr@il, les sensacions per corriols rodadors de dos pams, amb "s" molt tancades de baixada, bona, la bike es comporta donant molta seguretat, entre torres també baixant, amb un sauló molt engrunat, la bike no deixa de restar enganxada a terra, fet que fa que aparegui un somriure que compensa ja tot el que queda de ruta, en una zona de pista de menys d'un quilòmetre per passar d'un corriol a un altre, amb una pendent de més a més, he de posar peu al darrer gir, no és insuperable, però amb el 32-16, atacar a sobre la Vicious ho podria fer, pero a costa de arriscar-me a patir una sobrecàrrega, i que volia evitar fos com fos, i que avui és evident que no ho vaig fer bé.
Un altre aspecte a remarcar, 29" SS, 100% rígida, amb les rodes XT, i els pneumàtics WTB Exiwolf 2,3 convencionals amb líquid a una pressió alta per por a segar-la, no té res a veure amb la meva Yeti ARC amb la Pace RC31, amb rodes 100% DT, amb pneumàtics Maxxis Ignitor 2,3 Tubeless a pressions molt baixes, però res, la Yeti era dura com una pedra, però tant com aquella pedra de la caiguda d'en Ratrasse baixant cap a Arenys, duríssima, la Vicious, en cap cas, no vaig pensar en tot el recorregut de més cinc hores, amb que rodés amb una bike 100 rígida, ni un sol moment, fora de gaudir del pensament de " com va, per ser 100% rígida".
Perquè us en feu una idea, jo amb la Yeti ARC 100% rígida, no podia fer mai més de dues hores, mai, amb la 29"SS, les primeres dues són d'escalfament, la tercera hora d'un gaudir com feia temps que no experimentava, no per la intensitat, ni pel riscs a altes velocitats, si no per la seguretat a l'hora d'afrontar els trams més tècnics de baixada, en cap cas perquè pugui afirmar que els fes més ràpids que amb la Superlight, si no per ser més divertits, per la sensació de càmara lenta sense poder afirmar que sigui més lenta.
La darrera hora de tornada a casa, per pista per un grup de tobogans lents, cada cop amb més pendent, durs, tampoc molt durs, però durs, sempre dret, jo diria que més del 50% de la sortida va ser dret a sobre de la Vicious, fins i tot per sobre del 75%.
Quines primeres impressions podria exposar, la primera que la percepció ha estat bona, és a dir, que en cap he pensat a trucar al distribuidor, i dir-li, "te la torno, no cal que m'abonis res però te la torno", segona, Ritrasse si agafes la 29", pots com molt bé volies fer, inicialment 100% rígida, podreu dir-me que amb la Vicious al ser SS, potser sí perquè mai corres molt, però no és així, a les baixades agafa molta velocitat, i a les zones planeres, amb un 32-16 no em va quedar mai curt, potser sí, uns segons, però això, uns segons, vull dir que si t'agrada el conjunt que et vas mirar, val la pena provar-ho, tercera, el proper pas per la SS és posar un pinyó de 19 dents, amb 16, les pujades i les no tant pujades són massa costerudes, no l'he agafat de 20 dents perquè jo el volia o bé Boone, o bé Chris King, el primer no sé molt bé si ara en lloc de fer pinyons i plats fa anells de compromís de titani, no ho sé, i el segon Chris King el de 20, el tenia exhaurit, així que avui ja l'he demanat a Aspire Velo Tech a Ebay.com, així que al febrer, el pinyo de 19 dents de Chris King d'acer ja serà a casa, quarta, rodar amb SS, amb el 16 dents, no és possible per la meva forma física, ni ho serà avui per avui, que tinc clar que si he sortit amb el 16, i les sensacions són les que són, amb el 19 podrien inclús millorar, cinquena, que gironins la 29" va molt bé, des de l'aspecte de ser una bike que transmet sensacions diferents, però que jo primer miraria d'aconseguir la bike de Demo, perquè jo passades aquestes primeres hores des de la sortida, tinc la convicció que 29" SS, pel fet del control, de la dossificació, del repte de poder, perquè el concepte " sense presses, però sense pauses", és per a mi el concepte, amb 29" semi-rígida o rígida, 3x9, les avantatges pures i dures sobre les bikes de 26" doble suspensió, fins i tot en trams rodadors, el primer dia sí que són clares, per l'efecte estrena, el segon, penses, "si va bé inicalment, la perfeccionaré, la milloraré, però és que la 26" em va perfecte i la inversió a fer per a millorar la 29" és considerable", i aquest pensament si la podeu provar primer abans de fer el pas de comprar-la i ho podeu fer a fondo, seria perfecte, no una hora, ni dues, si no poder fer un parell o tres de sortides, dia sí dia no, per entre sortida i aturada poder deixar que les sensacions prenguin forma, i aclarir així si la inversió de finalment entre 2.000-2.500 euros mínima , compensa o no.
Darrera impressió, no sé exactament avui, la dimensió del pas que he fet, certament que no, sí que el nom de Vicious Cycles, ja indica el tipus de tendència, i que el de The Motivator, indica el tipus de to, i el 29", la freqüència de l'emisora, i el SS en cap cas tinc moltes possibilitats de tocar acompanyat, fora de fer un SOLO, però la sensació en entrar al despatx i veure-la, és indescriptible, no sé encara el perquè al 100%.
Sí, que puc dir-vos, que un cop seleccionada la relació de transmissió, amb el pinyo ChrisKing de 19 dents, seleccionant els frens definitius, els pedals, i finalment cercant els pneumàtics Tubeless de veritat, perquè l'Exiwolf d'uns 800 g. del darrera ja presenta un tall important, la bike estarà acabada, el pes final estarà en els 10 Kg. i que pensar-hi ja em fa volar de pensament amb el meu nou Drac, si serà el rei, l'unic rei, no ho sé avui, però que avui ja descansa al Mirador del Drac, és un fet, el què vol dir una incògnita, el que implicarà haver obert aquesta porta, exactament no ho sé, el que sí que sé,és que res tornarà a ser el mateix. De fet avui, a l'Europa, brindant amb cava per la finalització de la construcció d'una nova passera de Dracs, el meu pensament era un pensament d'un sol segell, el que podria ser el meu segell, "29SS".
